Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda, tinc problemes.
Què ha passat?
M'he fet un lium amb el cable del micròfon i el cable de l'auricular
i no sé si em moriré ofegant abans d'acabar el programa.
No, perquè ja t'ho puc dir que no te passa pel coll, eh?
Ai, ai, ai. Escolta, que s'està disinuant.
Falsa alarma, falsa alarma.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no.
És un moment, és un moment.
Calla, calla, ja està, ja està.
Posa't bé, dona, posa't bé, posa't bé.
Oh, crec que m'he sentit bé i tot.
Ai, per l'amor de Déu, quines coses de dir, eh?
M'hauré de quedar aquí, avui m'hauré de quedar aquí.
És dillendres.
Home, ens agrada que et quedis aquí, eh?
T'ho he de dir.
A punt d'un cap de setmana i m'hauré de quedar aquí lligada al cable.
Aquesta nit tenia sopar, que jo porto dient-ho tot el dia.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, estem preparadíssimes, no?
Que et posaràs, perquè després volem anar a veure el casino.
No, no, no, no.
És top secret, per això sí, he portat el kit de maquillatge per totes les de la ràdio,
eh?
Perquè s'emperifulleu totes i es disfresseu com si fóssiu el Joker del Batman,
ben maquilladetes.
No tant, no tant, no tant.
I ben arallades.
Me t'ho creus que necessitem tanta reestructuració de maquillatge?
No, no, no.
La més és que per un dia sentir-nos supermodels per un dia, ja està bé, està bé.
Oh, mira.
No, no, no et diré el que et posaré, ja veuràs quan ho vegis.
Però aniràs en pla, exuberant, marcant?
Clar, no, marcant no, ja marco jo sola sense voler, no?
No, ja m'entén, ja m'entén.
Anirem Glamorous.
El Glamorous.
És una entrega de premis, s'ha d'anar en condicions.
Que bé, eh?
Sí, sí, sí.
A quina hora aniràs?
En quina hora aniré?
Sí, bueno, ja quedem tu i jo, però si quedem abans, normalment es queda abans per prendre la copa, parlar una mica.
Un còctel i aquestes coses.
Clar, clar.
Oi, estic nerviosa, eh?
Jo estaré de la guai.
De fet, mira, és un anunci, vigileu tots els convidats en aquesta entrega de premis, perquè jo vaig amb la llibreta i el boli.
A veure, és una cosa social i allí passen coses que jo després podré criticar.
Teòricament ha de venir Buenafuente.
Ha de venir Buenafuente teòricament.
Sí, teòricament.
Bueno, però ho sento per ell.
A veure, teòricament, em refereixo a veure, anirà a l'entregada de premis, segur, a recollir el seu premi.
Exacte, a recollir-lo.
Però clar, després no saps si es quedarà.
A sopar o no.
A sopar.
Depèn de si té programa o no.
Però l'any passat va venir el Tenis Soler i companyia i es van quedar a sopar.
I ho va ser molt divertit.
De fet, anuncio això.
Ho sento molt per tots els convidats, però jo estaré recollint totes les coses curioses que jo després pugui criticar.
Tota la puntilleta de la festa la trobarem la setmana que ve.
I estaràs amb el fil parlant de cada vestit, cada modelet, tot, tot, tot.
Si hi ha alguna cosa que realment es pugui criticar...
Que no vinc, que no vinc, eh?
No, no, no, en sèrio.
Vigileu com aneu vestides, com aneu pentinades, maquillades i els nois també, senyors i senyores.
I aquí no li dona temps a anar a la pelu, què fem?
Doncs que se t'acoja el monyo, xata.
A mi què m'expliques?
No, vull dir per mi, és l'altra cosa.
Pugim a la suelta.
Bueno, anem per feina.
Com està la revista del cor?
A part del sopar d'aquesta nit, passen més coses al món.
Exacte.
Podríem parlar, per exemple, tu ets fer un resum o anem directes?
A mi, no en fem així per so, però ara així ràpid.
Per damunt.
Parlaríem, per exemple, del Brad Pitt.
Brad Pitt?
Brad Pitt, que és ara mateix quasi soci de l'Eudat North, un actor que jo venero.
Diu que produiran entre tots dos una sèrie de deu capítols sobre els primers exploradors
que van creuar el territori estadounident, estadounidènc.
Oh, nena.
De l'Oest fins a l'Est, o al revés, ara no t'ho podria assegurar, a principis del segle XIX.
Veus?
Com recollir la història americana.
Serà de l'Est cap a l'Oest, no?
Quan van anar allí amb les carrumats i això.
Clar, prècament sí.
Sí, serà la cosa de l'Est a l'Oest.
Bé, doncs es veu que serà...
Jo no sé si serà en plan tiroteos i índios i tal.
Baransa.
No ho sé, no sé.
El serà Baransa, això, eh?
Però jo és que tampoc...
Si fan com a productors, està bé.
Però com a actors en un tipus de pel·lícula així, no els veig jo, eh?
En plan documental, home...
No, en plan documental no, en plan fargués, directament.
Home, però a veure què passa, no?
Per això està a la cinema, per experimentar.
Exacte, i per imaginar.
Com està el pati, com està el pati?
Què més tenim?
Què taquitxalla?
Podem parlar de la nòvia de Brad Pitt, que en fa un ús a la llengua, perquè jo ja...
L'Angelín, que li han donat un premi, crec, no?
Ah, exacte, exacte.
Li han donat un premi a la ONU, el Premi Acció Humanitària Global en agraïment a la seva labor com a embaixadora de bona voluntat.
Estava pensant al Brad Pitt, que no cabria.
tot orgullós de la seva companya.
Quin tros de dona que tinc tota col·laboradora.
Que peazo, que peazo.
I a més a més li reconeixen a la ONU.
I jo m'imagino l'altra...
M'ho s'avancen les dents a dir...
Home, a veure, a veure, la senyora Aniston, no sabem exactament, la Jennifer, no era?
Jennifer Aniston, què deu estar fent en aquests moments, perquè de fet, a mi em sembla que ha desaparegut del mapa.
Des que és ex, ja, però ex de tot.
A més a més, clar, també Friends no està fent nous capítols.
No, no, és que s'ha acabat, s'ha acabat directament.
Jo no sé, no sé, no sé.
Jennifer, on està?
Espavila, espavila.
Que xata.
I què tal si parlem ja una... com de més a prop?
Eh?
Que faig un nus.
Què m'estàs dicendo?
Què et sembla si parlem com d'algú més a prop?
Què, què, què, què, què, què?
Torra a començar?
No, digue'm, digue'm.
Ah, Sergio Dalma.
De vegades perden sentir les nostres vides
I de sobte som igual que dues feres ferides
He trobat el camí per demanar-te
Jo pararia aquesta guerra amb una cançó de pau
Encara que creguis que jo penso el que t'explico
I per un segon puguis semblar que t'odio
Al final, només dels teus ulls jo m'enfio
Ai, tot el que t'estimes.
Ai, que bonica.
La qüestió és que és notícia per dues cosetes.
A veure.
La primera és perquè aquest disc que estem sentint
és el nou, calentet, calentet, acabat de sortir al carrer
i la segona és per un comentari que jo, a veure, personalment,
quan he llegit...
Deixa'm ho explicar, deixa'm ho explicar.
Jo estava fent, no me'n recordo què estava fent
i he sentit a la Mar.
Diu-hi, què és això?
Mar, què estàs fent?
I m'hi diu, el Sergio Dalma...
M'has començat a explicar però no t'acabava d'entendre.
No, no, no, perquè l'emoció, l'emoció.
Diu, jo llegeixo textualment uns comentaris
que ella ha fet en una entrevista.
Diu que està bien que los medios apoyen a gente nueva
a referència al món de la música
pero que es muy triste que el número uno
sea la música de Gavilanes.
Fins aquí, vale.
O millor o pitjor, però és la seva manera de pensar.
El que m'ha agradat és la puntilla que li fa al final
que diu, m'he dant ganes de muntar-hi una xurreria.
I jo diu, això es domingues per la mañana
haciendo cola en la puerta de la xurreria.
No habría gente.
Imagina't tu, no acabaria mai de fer xurros aquest xiquet.
Bueno, i faria horres extres dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres.
No, però bueno.
Tu saps la de gent que aniria a comprar li el xurro?
Me estoy comiendo el xurro de Sergio Dalma.
I Sergio, oi, com ha sonat això?
Home, jo t'anava a dir una cosa, això que acabes de dir, eh?
Digue'm, digue'm.
És complicadillo.
És complicadillo.
Per si les mosques, com menjar-se segons quin xurro.
No, a vegades, no se sap.
M'imagina't, jo m'imaginava ja a la cua comprant un xurro de Sergio Dalma
i que te soni el mòbil el passió de Gavilanes.
Ui!
Ese, qui és ese, hombre?
Te fot fora del local, ja t'ho dic ara.
Te fot fora del local.
A la cua, tu, el del Gavilanes, para vera.
No, deixa estar a la cua, el xurro i la història del Sergio Dalma.
Canviant de tema.
Som-hi.
Crec que aquesta notícia és una miqueta més sèria, no, Mar?
Bé, de fet, jo, és una notícia, entre cometes, alegre.
Dijous va ser el dia mundial del càncer.
Recomanem a tothom, totes les dones del món, que, sobretot, prevenció,
fer-se contínuament, autopalpació, totes aquestes coses que no ens enganxarem mai de repetir.
Bé, una d'aquestes mostres que d'això se'n pot sortir és la Kiliminoc.
Després de tot el que ha passat, després d'operacions, després d'haver-se recuperat, entre cometes,
ara és notícia perquè aquesta recuperació la porta a guanyar pes.
Ens trobem amb una Kiliminoc que pesa 38 quilos.
Extremadament prima, suposo que, doncs, arrel de les medicacions, del que estigui patint, etcètera.
Bé, doncs s'ha posat a dieta amb un reconegut metge que ha tractat amb moltes de les famoses del món,
entre elles la Lady Di, a base d'una dieta a base de pollastre, peix, arròs integral,
llegums, cereals, verdures, una dieta molt, molt equilibrada per guanyar pes, però a la vegada molt sana.
Bueno, des d'aquí l'animent, Kiliminoc, perquè, bueno, demostres que de tot se'n pot sortir,
en aquest cas que el càncer es pot vèncer, i que endavant, que estem en tu.
I que amb esforç tot s'aconsegueix, eh?
Ah, exacte.
Jo hem de dir que potser no ens estàs escoltant a través de les zones, però a través d'internet potser, mira,
un dia o altre dius, doncs mira, aquestes xiquetes em recolzen, doncs recolzem amb ella i a totes les dones d'aquest món
que han passat, o que en un dia o altre, esperem que no gaire més, passin per una cosa com ella.
I que esperem que la medicina, que tan avança, tan avança per unes coses, també ens doni alguna alegria,
i que el càncer, tant de mama com de qualsevol altra, ens digui un dia que hi ha una vacuna miraculosa
en la qual hi hagi marxat, eh?
Esperem que arribi aquest terme, eh?
Ah, exacte.
O que facin com les pel·lícules aquestes, que te passen una càpsula, te fan...
i ja estàs curat, vinga, cap a casa.
Ah, vinga, al carrer, això seria genial, seria genial.
Star Trek, Star Trek, o Stargate, una de les dues, però que ho fem, eh?
Fem-ho, fem-ho.
Què et sembla si canviem de diva musical i parlem de Madonna?
Madonna? Què hem de fer amb la Madonna?
Bé, la Madonna podem dir que la tenim ara mateix no només de cantant,
no només d'escriptora de contenit infantil, sinó també de professora d'universitat.
T'explico, t'explico.
A veure, a veure, que això no ho puc ser mil·lada, no m'ho diguis això.
A poc a poc.
Jo m'has d'enviar un missatge.
La Madonna es va pujar a un arbre.
No, és un acudit molt lè i no tenim temps.
Ara, és veritat.
La qüestió és que ella va sorprendre els alumnes de la Universitat de Nova York
quan es va presentar sense avisar, així, paf, a seco, com s'ho diria allò, a saco,
davant d'una classe de cinema per presentar el seu documental
que està a punt, a punt, a punt de sortir a veure la llum, al carrer, exacte.
I, bueno, va fer una explicació sobre el que ella sabia del cinema,
sobre la seva versió de la vida en el cinema.
Va explicar la seva vida també amb el director?
No, no, no, sinó com ella veia el tema del cinema,
què és el que ella en sabia, què és el que ella n'havia tret.
I, a més a més, aquí és on ve la puntilla.
Aquesta classe magistral, entre cometes,
va ser filmada per una sèrie de televisió de la MTV
que, de tant en tant, truquen a alguna celebritat
i la posen allà davant de tota una classe de la universitat
a donar una classe com si...
A veure què ens ensenya.
T'he de dir una cosa.
A mi m'ha posat davant de la classe d'aquesta,
no sé si diria paraula, eh?
No sabries.
Perquè tu te'n recordes,
i ja sabem tots com més o més una classe universitària,
que normalment...
Tipo a foro, allò, xanxam a saco.
T'ho quedes a baix i tothom està amunt teu.
Clar, has de mirar cap amunt, no?
De fet, aquella persona, el que va anar allà,
igual que en el cas que quan et cridin a tu,
a la MTV, quan et cridin a tu,
i tu, per nari, el que et demanen és que parlis de la teva feina.
A veure, d'una altra cosa, no sé si en sabràs,
però d'aquesta feina portes uns quants anys treballant en això,
per tant, suposo que alguna cosa hauràs après, eh?
Com diria un amic meu...
Ara t'ho dic, ara t'ho dic.
Per favor, me'l dona prou, dona, pare, dona.
Com diria un amic meu...
Justament, la història de mi vida.
A la meva dreta, amb cintura vermell i amb uns...
De pes.
Qui tindríem a un costat, Marc?
Jo crec, a veure, no caldria presentar-lo.
És a dir, hores d'ara, qui senti aquesta cançó
i no sàpiga de què parlarem,
és que no ha nascut...
Hombre, el abuelete.
Perquè ja tenim una edat.
Home, ja és...
Silvester, tenim una edat.
Bé, doncs, no creu ell que ho sigui tant,
perquè, i ho sento molt per les persones que, com jo,
no han pogut veure cap de les seves pel·lícules senceres...
Què te passava?
Quedaves així clavada, ja...
Dormida del tot.
Rocky Balboa, torna al cinema.
Time took my chances.
Una altra notícia que m'has de dir poc a poc.
Poc a poc.
Rocky Seis està a punt de començar a rodar.
I espera que no és tot.
És a dir, Estelone no només es tornarà a posar
los calzones largos per pujar damunt del ring
i començar a boxejar d'una altra manera,
sinó que, a més a més,
ell fa el guió i la direcció.
Què dius?
Ja és el sumo de...
Me voy a dormir.
Jo, però...
Però això és una cosa que dic jo, eh?
Però això ho heu fet perquè ningú el contracta.
Ja dius, de què ningú en contracta?
Ningú m'enpareix res?
Com el Juan Palomo.
Claro, yo me lo guiono, yo me lo dirijo.
Y luego yo lo...
¿A tu?
Home, des d'aquí animem-lo, no?
Ja té una edat.
Ja té cinc edats, ja.
Rocky Balboa fa 30 anys que va pel món.
Jo no sé mai, no sé,
si mai cap boxejador ha estat 30 anys damunt d'un ring.
Jo no sé quina fila farà aquell home ara amb calzones.
Home, però imaginem que ell ara serà l'entrenador, no?
Serà la persona amb sabidoria, amb sabiesa.
A veure, si sóc sincera, no m'he llegit el guió, eh?
No, a mi tampoc me l'ha passat.
No m'he interessat per més.
Només la notícia, no?
I parla de comptar.
Continuem al cinema.
Mira que era guapa aquesta dona, eh?
Era glamurosa.
I de fet, és una cosa que jo sempre repeteixo.
Avui en dia, avui en dia hi ha molts homes que encara bevegen,
i moltes dones, lògicament,
davant d'una fotografia de Marilyn Monroe.
I recordem que Marilyn Monroe vestia una talla 46.
Guapa!
O sigui, que avui en dia no es podria vestir en la major part,
en la major part de les botigues de roba d'aquest món.
I també no podria sortir en cap dels escenaris,
podríem dir, d'aquestes tops models,
perquè no donaria de molt la talla.
No, no, perquè no donaria la talla.
De fet, donaria massa talla, que és el problema.
La qüestió és que ha tornat a ser notícia,
no pas per la seva talla,
no pas per la seva música, ni pel seu glamur,
sinó perquè en el seu temps va haver un rumor,
de fet, era un rumor a crits,
que ella i John Fitzgerald-Kennedy
havien tingut alguna cosa més que paraules.
De fet, havien intercanviat més que...
Sempre, sempre s'ha dit.
...que un bon dia i un bona nit.
De fet, potser sí que s'havien dit...
I que un happy birthday.
Exacte.
Potser sí que s'havien dit bon dia més d'una vegada,
però després de passar la nit junts.
La qüestió és que ara subhasta el rellotge,
que és un ròlex d'or,
que Marilyn va regalar al John Fitzgerald-Kennedy
en un aniversari.
A veure, de fet, encara no han certificat
que sigui...
Autèntic.
Autèntic, exacte.
I que pertanyés a...
I que fos realment a John Fitzgerald-Kennedy.
Exacte.
Això subhastat ha sortit el preu a 120.000 dòlars
i porta una inscripció al darrere,
recordo que era un ròlex d'or,
que posa...
Jack, con amor, como siempre,
de Marilyn, 29 de mayo de 1962.
Clinc, clinc.
De fet, allò del tiempo es oro.
Doncs nunca me l'havies dit.
I parlant de diners, no?
Exacte.
Clinc, clinc.
Anem fent calaix, anem fent calaix.
Potser fa ni dues setmanes
que vam dir que hi havia una mega subhasta
amb objectes de la família de Hanover
que estaven enterrats a les golfes.
Enterrats a les golfes.
No, no, tenia el soterrani.
Jo crec que ja no sabia el que tenia.
Els diners que es traguessin d'aquestes subhastes
servirien per arreglar el palau i el castell
i totes aquestes malefandales.
Home, i també, i com diu un,
que jo m'he sé a la saca.
A la saca.
I va a la saca.
Doncs aquesta subhasta ja ha passat.
Han tret la...
No gaire...
Mòdica, exacte.
Exacte.
Que nosaltres, tu i jo, ho tenim de calderilla,
jo que dius, mira, les butxaques.
Anem a veure què tenim.
Jo ho porto a un munt, segur.
44 milions d'euros és el que han tret
de vendre els quadros, les armatures, els rellotges,
les porcelanes, els mobles,
que tenien allà amagats allò d'això,
no ho fem servir perquè ja fa feio el passillo.
Sí.
Fa feio.
M'ha agradat.
Podríem dir que fa llets al passadís,
però queda més maco.
Fa feio el passillo.
La qüestió és que ho han venut i se'n té aquests calder.
Jo ho pregunto.
Digue'm.
44 milions d'euros donen per arreglar un castell,
però està per fer-lo nou, no?
Toma, depèn del castell.
I depèn del que demanin, eh?
Aquí jo estava pensant...
I el Benito i companyia, vols dir que no els hi faria molt bé de preu?
Seguríssim.
Jo estava pensant aquell rellotge de la iaia.
Venut.
Amb el cucut.
Cucut.
Seguríssim.
Aquella consellada sí que és...
Hi ha molta gent que és frufa de les cases reials,
però jo si hagués comprat alguna cosa de subhasta
no diria mai que és de la casa de Hanover.
No, després de la fama que ell mateix està portant,
la meva estaria...
Ai, bo que pecadora.
Ai, no t'anava a dir.
Tu no pots dir paraulotes, eh?
No, no, he dit una paraulota.
Però pensem en què es reconeix i en què és conegut a Hanover.
Sí, sí, de fet és famós pel que és famós.
O sigui, que te pots trobar de tot, en segons quines coses.
Parlem d'una noia que a la seva vida també hem pogut trobar de tot.
De fet, ella sí que és de sucre ara mateix.
Es diu Kate Moss, té problemes.
Problemes de feina, problemes personals, de fet té molts problemes.
Pobre xiqueta, és que ho té tot aquesta dona, eh?
Exacte.
Però dintre de tot el que té...
Ara hi ha com una mena de llum.
Que és allò que de totes les gràcies entreu una cosa bona?
Sí.
Bé, doncs ella seguirà sent imatge del calendari de Pirelli.
Jo t'he posat aquí les unitons per la ninotet de Pirelli.
Ah, molt bé.
No, que és així, grassonet i tan maco.
El del Pirelli.
Sí, no?
O el del Michelin.
Deixem-ho.
I el ninotet.
La qüestió és que ha tingut la sort, entre cometes,
de no desaparèixer d'aquell calendari,
però no pas perquè els directors de la Pirelli hagin decidit
que estan amb ella perquè la seva feina sigui lluable,
encara que la seva vida privada sigui detestable.
Sinó que, i aquí ve l'amor aleja,
que de fet tirar-se enrere i treure aquella foto del calendari
significaria perdre quasi un milió i mig d'euros.
Quants?
Perquè clar, un milió i mig d'euros,
perquè vol dir que els calendaris estan a punt de ser impresos.
I a més han de tornar, com aquí diu, tornar a començar.
Tornar a començar.
Tornar a buscar una model, tornar a fer les fotografies,
triar la foto i tornar-ho a enviar a impremta
per imprimir els milers i milers de calendaris Pirelli
que es venen cada any.
Imagina't.
De fet, és allò que a finals de novembre podrem veure
el calendari de Pirelli amb Kate Moss,
encara no sé en quin mes.
Però bueno, suposo que serà el de desembre,
que hi ha més neu.
Ja ho diré jo.
Antonio, cotxa't, home, cotxa't.
És que si no, no sortiràs a la foto, home.
Encara que ella és baixet.
És baixet, l'Antonio, doncs no cal que s'acotxi.
Més val que es pugi damunt d'una cadira.
No.
Però de fet no estava això, eh?
És que és a terra, aquesta estrella.
A cotxeret, allò...
Això, que s'ha de veure.
Ah, exacte.
Melanie, propa't, dona.
Propa't, no siguis tímida.
Celebrem això.
Antonio Banderas i tota la seva família van anar a celebrar
que per fi ja té la seva estrella
al passeig de la fama de Hollywood.
Veus?
El fem el qualc.
Això que ets dit tu, que no sé què vol dir.
El fem el qualc de Hollywood.
Tot això.
Ho torno a repetir.
No, no, no, no torno a repetir.
Ah, no cal.
No, no, que falta.
A mi m'ha fet gràcia perquè he vist unes imatges per televisió
en les quals Melanie parlava sobre el seu marit, la Melanie.
No ho facis tornar a repetir perquè acabarem malament
i et faràs tard al sopar avui, eh?
Estic veient que et quedaràs aquí tancada.
Jo em quedaré lligada a la cadira,
però tu et quedaràs tancada aquí amb mi.
Com t'anava dient.
Digues, digues.
La Melanie ha fet un discurs, anava a dir.
Ha dit unes paraules sobre el seu marit
i l'ha descrit com una persona realment, bueno,
s'ha guanyat el cel, aquest xiquet, eh?
Mega, fantàstica.
És un hijo venerado, un marido deseado,
un padre, bueno, una cosa ideal.
Un peça d'artista.
Sí, sí, sí, és que és de tot, és de tot,
és artistes, filles, pares, marit,
és, menys mal, que la seva dona pensa així d'ell
i li han donat una estrella,
perquè és que si no li donen ni un tros de cel,
en aquest home, ja és explicada.
Que el deu tenir guanyat, dona, el deu tenir guanyat aquest cel.
I han, mort, què fem?
Que de poquíssim temps.
Ah, bueno, fem aniversaris i acabem.
Vinga, anem-hi.
Què et sembla?
Som-hi.
En tenim uns quants, però jo agafo carreria de seguida.
Ángel Cristo en fa, 61.
Eminem...
Molt malament, eh?
Acabadets, estan acabadets.
Sí, sí, sí.
Eminem, 33, jo diria que molt mal portats, també.
Manolo Escobar, 72.
Ai, Manolo.
Es conserva bé, eh?
Aquest xiquet i la laca els porten superbé.
Iñaki Gavilondo, 63.
Ah, veus?
A veure com s'aposarà aquest nou feina de la història.
Programa, exacte.
Vigo Mortensen, que el tenim per aquí, 47 anys.
És una pel·lícula de por d'aquelles de...
Superterrorífica.
Molt ben portats.
47 anys, que des d'aquí el felicitem
i que s'hi vol venir, naltros, d'aquests divendres.
És a dir, aquesta nit...
Que vingui, eh?
Que vingui.
Que jo faig un lloc.
Xxt, Mar, digues.
Sigui.
Julio Gutiérrez Cava, que em faig un nus.
Julio Gutiérrez Cava, com t'anava dient, fa 74 anys.
Pella Raola, 47.
Veus?
Caterina Denev, 62.
I Pelé, 65.
Bé, el Pelé, eh?
M'ha costat, eh?
Mira que n'hi havia poc, si s'hi descuido, si tres dies.
Aquella volta d'or, 65 anys, ja?
Sí, sí, sí, sí.
Què passa el temps, per l'amor de Déu?
Oh, mira.
Aquell xicotet que corria pels camps.
No, home, ja no sé si correrà pels camps.
Vam a un altre camp, segur, dona.
Mar, que ens n'han de la setmana vinent.
Perquè sempre acabem girant les coses per on no toquen.
És que...
És la nostra especialitat.
Sí, és que ens toca, ens toca.
Bueno, de fet, ens veiem aquesta nit.
Recorda que jo prendré una to de tot.
I els que no vinguin a la festa, molt bon cap de setmana i fins la setmana que ve.
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
Que bé, que maco.
Que educada que soc.
Per Tarragona Ràdio.
Diga, diga.
Marc Pérez.
Per Tarragona Ràdio.
Tot això.
T'hem liat.
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
M'ha quedat així com de telelodícies, no?
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit