El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Doncs ja hem fet recompte, com a mínim, vaja, de tres teatres que hi havia a Tarragona.
Teatre cinema, que estava una mica barrejat.
A veure, avi, comptem.
El Teatre Tarragona, el Teatre Modern, que estaven a la Rambla Nova,
i el de la Rambla Vella, que es deia Teatre Principal.
Doncs ara farem una cosa.
Ara acabarem de tancar i de trencar els cines que hi havia,
llavors tornem a entrar amb el Teatre aquí a Tarragona.
Bé, doncs vinga, d'això anem a l'altre.
Quins edificis queden?
A Tarragona, a part d'aquests dos cines que hi havia tan importants,
llavors allà al carrer Gasòmetre també se'n va fer uns baixos,
un cine també bastant familiar, que allí feien sessió contínua,
que inclús el cine, la pel·lícula un dia a la setmana,
la retransmeien per ràdio.
Ah, sí?
Ah, sí, com que no hi havia televisió, clar, la gent procurava...
La pel·lícula que feien allà al cine?
Sí, sí, hi havia un que l'anava retransmitint, saps?
Una gràcia.
I aquest era el central cinema.
Ah, el carrer Gasòmetre.
El carrer Gasòmetre, saps?
I llavors, clar, allí també era molt familiar,
perquè, mira, entraves i sorties com te donava la gana,
en bon sentit, perquè era familiar.
I com que feia en sessió contínua,
doncs no portaves pressa a arribar a començar o no començar.
Sessió Contínua, que vol dir que acabava i tornava a començar?
Sempre la mateixa, una pel·lícula només.
Sí, sí, sí, sí, sí.
I quin tipus de pel·lícules passaven aquí?
Normals, també.
Llavors ja les normals, ja.
Ja havia passat aquella cosa d'aquelles primeres pel·lícules
que havien de ser aquella i aquella altra, saps?
I avui ja portaven, i clar, ja portaven pel·lícula més viat
per l'ambient familiar.
I llavors...
Ja és més tard aquest cil·l.
Sí, i llavors saps que passava que molta gent hi ha,
inclús del Serrallo, de la part del Port,
d'aquest sector de la Rambla,
doncs fes cap allà.
M'he dit, parelles, també moltes parelles,
o segons l'hora que era, doncs més viat famílies,
saps com ho dic?
Vull dir que aquest...
Després també va haver un, que aquest va estar poc temps,
a l'aire lliure, el carrer Corrado González.
Allí en un pàtid que hi havia, clar,
és que ara tot està ocupat,
però en aquell temps hi havia molts llocs
que hi havia solars encara,
de quan la guerra, les bombes i tot això.
I allí va estar un temps que ho feien a l'estiu,
a l'aire lliure, un cine,
com també abans de la guerra,
allà baix al port,
passat la barrera, entrant al port,
hi havia un xeringuito,
com si siguin un bar-xeringuito.
Que encara hi és.
Sí, però ara hi és modern, i un d'uns altres.
I allò eren d'uns...
les famílies que el portaven,
que per desgràcia amb la guerra,
amb unes bombes,
van matar els pares d'aquesta família, saps?
Doncs allí era bonic també perquè a l'estiu
posaven una pantalla gran
i un munt de cadires i taules,
i nosaltres els xiquets més petits,
sentats allà a terra,
i llavors li is que fem pel·lícules d'atòmics,
d'americans, saps?
I com que era moltes vegades de cinema muta encara,
i llavors també tenia aquesta cosa.
Això a l'estiu, suposo, no?
L'estiu.
Com també el present de les Palmeres,
hi havia una espècie de rovelló que deien,
que també era un bar,
allí al mig fos un rovelló,
que es posava pel costat,
doncs allí també va haver un temps
que a l'estiu també feien cine a l'aire lliure.
O sigui que tot Tarragona ha sigut
de cine i teatre més no poder.
Jo ho veig.
Llavors, clar, llavors vam fer dos cines,
tres pràcticament,
de moment a la Rambla Vella.
A la Rambla Vella,
on hi ha, com te diria,
i a la plaça Verdaguer,
clar, la plaça Verdaguer,
quan arribaves a dalt, a la Rambla Vella,
hi havia el cine Coliseum,
un cine també molt gran,
amb un primer pis grandiós,
bueno, grandiós en proporció del que estem...
I aquest cine, doncs també,
que ara hi ha un pàrquing a sota,
i hi ha un pàrquing.
Doncs hi havia aquest cine
que també amb el temps va plegar.
Llavors, allí una hora hi ha les voltes,
com si diguéssim,
el circ romà,
que hi ha aquella torre,
saps allò?
Sí.
Allí també hi havia un cine.
També vam fer un cine,
per cert,
amb el coquetó també,
amb l'escenari,
amb unes columnes,
amb un bonic,
i que també feien pel·lícules
i que també havien actuat,
doncs a part també havien fet alguna vegada,
actuat algun artista.
Per exemple,
la Sarita Montiel.
Sara Montiel,
a Tarragona.
Sí.
Ui!
Digués,
les artistes que han vingut a Tarragona,
que disparada.
Sí.
La Sarita Montiel
van fer la pel·lícula aquella
de l'último cuplet,
que l'havia de fer un altre artista.
Però aquell artista,
no sé per què,
no recordo bé el nom,
però sé que era també
una cupletista molt bona,
no la va fer.
I van agafar a la Sarita Montiel.
I clar,
va ser una sorpresa,
i m'ha agradat tant
que aquella pel·lícula
es va posar.
I llavors,
la van fer aquí,
al Capitol,
que per cert,
el fer aquest cine,
van fer molt bé
molta cosa
del que hi havia a robar.
Perquè clar,
el feu damunt
d'una cosa romana,
d'això.
I va vindre
la Sarita Montiel,
es va hospedar
a l'Hotel Europa,
aquí a la Rambla
hi havia un hotel
molt important,
que era l'Hotel Europa,
que és on anaven
els toreros
quan venia a Tarragona.
Que encara hi és?
No.
No, ja no.
Ara hi ha un banc.
Tot desapareix.
Sí, sí.
Doncs,
aquest Hotel Europa
era molt bonic
perquè també la gent
s'assentava
a la fresca
i allà hi havia
molta intel·lectualitat,
pintors,
hi havia de tot,
saps?
Doncs, bueno,
la Sarita Montiel
va vindre també
al Desors.
Vull dir,
aquest cine
també va ser un cine
que va fer,
doncs,
això.
Va fer història,
no?
Va fer història,
molt d'això.
Demà tanquem la setmana
parlant de cinema
i teatre Tarragona.
és Kolkata.