.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Aquest bàsic que t'has portat avui verd,
ai, m'assembla que passa una miqueta de plan de Robin Hood, eh?
Vols dir?
Sí.
Tu t'has ficat molt al paper...
No has vist el gorret amb la pluma que porto?
Sí, per això que tu m'has ficat avui d'erro al flint a tope, eh?
I esclar, m'has vist l'arc i la fletxa.
Clar, ja està.
Ja està.
Ja està, ja està.
I el cavall, perquè el tinc a baix al pàrquing.
Què dius?
Hombre, escolta, si no me'l multen.
Aquest no saps el que vam trobar un dia al pàrquing?
Però això de veritat, eh?
I ens ho va portar...
No, un esquirol, petitet.
Ah, pobret.
Sí, estava terroritzat.
Clar, tant de ser humà, junts...
Que se'l va menjar.
No, ningú, el van donar la protectora d'animals.
Que tu també, sempre pensant en les coses de menjar.
No, no, no, jo ho pregunto.
Jo ho pregunto.
Doncs això, i ens ho van portar, eh?
Va ser curiós, però clar, és allò que dius.
A veure, en un pàrquing, enmig de l'avengut de Roma...
Això és algú que el deuria portar, se l'hauria d'escapar del cotxe.
O també potser algú que...
O l'esquirol aquest que va dir
anem a veure on va aquesta gent de la ciutat...
M'estranya, m'estranya.
Anem a investigar.
No, no, era petitet i estava terroritzat, eh?
Sí, sí, sí.
Avui comencem, doncs això, parlant...
O escoltarem la música de Rolls-Royne, però abans...
Sí.
Avui tenim cinema.
Sí, com ho saps?
Avui és dimarts.
Ah, jo per deducció, eh?
De cada setmana.
Ja, ja, ja, ja.
A veure, a veure.
Tu no vindres a l'antiga audiència.
Per exemple, per exemple.
A partir de les 6 de la tarda amb aquelles casualitats de la vida, potser?
Sí?
Doncs jo crec que sí, eh?
I que també és entrada gratuïta, que no ens demanin després que els hi tornem l'entrada
si no li han agradat la pel·lícula?
Bé, però tu, el que tu potser no saps és que avui, demà i demà passat,
fem cine seguit a l'antiga audiència.
Què dius?
Sí, perquè fem, per acabar l'any, i abans de les vacances de Nadal, a l'antiga audiència,
fem 3 pel·lícules seguides, bé, una cada dia, dedicat al Club Maginet i hem titulat
Un Cicle Especial Maginet.
Llavors, hi haurà una altra cosa.
Tots els nens i nenes que portin una carta, escrit a la seva manera, per dient-li a l'alcalde
el que ells voldrien, que l'alcalde reclés, ja suposem que els papàs i les mamàs...
Allò que comentàvem ahir, per exemple.
Llavors, tots, jo crec que, o quasi tots, jo crec que tindran un regal.
Ah, que maco!
Jo crec que tindran un llibre, perquè els altres anys jo sé que els han regalat llibres
pràcticament a tots els nens i les nenes que han portat un dibuix o una cosa que se'ls ha demanat.
I aquest any demanen una carta demanant-li a l'alcalde alguna cosa per la ciutat
o dient-li alguna sugerència per solventar algun dels problemes, si pot ser infantil, pel senyor alcalde.
Ah, molt bé, molt ben fet.
I llavors ens trobem que avui, dia 20, a les 6 de la tarda i entrada gratuïta,
tenim la pel·lícula de dibuixos animats Lilo i Stitch.
Ah, que bonica! Ai, m'agrada molt, molt, molt, molt, m'agrada.
Doncs això és el que tenim per avui, a les 6 de la tarda i entrada gratuïta.
Hem de dir que és una de les pel·lícules, si no recordo malament, del Walt Disney.
Exacte.
I que és molt dolça i que...
És la primera part perquè han fet després una altra.
Sí, sí.
Per demà també hi ha cinema i demà passat també, que ja ho anirem dient la pel·lícula.
Abans, avança-ho, vinga, digue-ho.
Sí, abans, doncs mira, per demà farem una pel·lícula que es diu, també de dibuixos,
es diu Noche de Paz.
Ai, no m'he sentit.
I és la història, és una miqueta curteta i per això farem un complement a davant d'alguna pel·lícula del Xarlot,
perquè els nens no coneixen amb el Xarlot ni el cinema mut d'aquella època.
Doncs Noche de Paz és la història del burret que va anar amb Jesús i Maria,
ai, perdó, amb Josep i Maria, Jesús encara no havia nascut.
Bueno, també hi estava, perquè estava a la panxa.
No estava a la panxa, també hi era.
Doncs anaven cap a Berlèm.
Llavors, esclar, aquí la imaginació del narrador ja es desveia una miqueta,
perquè llavors hi ha el cavall d'un capità romà que, en fi, se n'ha en fum del burret.
Que és una miqueta trista, aquesta història.
No, no, no és alegre.
Llavors ja hi ha aquella cosa dels animals que parlen i s'ajunen els uns amb els altres
contra els que són més dolents.
Ah, que maco.
Està molt bé. És una pel·lícula de dibuixos australians.
Perfecte.
Està bé. I pel dijous, dia 22, El viatge de Chihiro.
Ah, que bonica també.
En català.
Molt bé, no, no, perfecte.
Si podem posar una pel·lícula en català, també ho fem, que per això estem a Catalunya.
Molt bé.
I això és la programació que tenim per aquests tres dies.
D'acord.
Anem per avui, doncs.
Anem per la música.
Anem per fer la presentació.
En el fin.
Avui vull començar a parlar, ja hem dit que hem parlat de moltes coses,
hem presentat pel·lícules, però avui vull començar a parlar del personatge que és Errol Flynn.
Aquest home va néixer a Austràlia, no a Amèrica, com molta gent suposava.
I va néixer precisament en un lloc que es diu Tasmania.
Ara està el diable de Tasmania.
Exacte.
El diable de Tasmania és precisament un diable que, bueno, un diable,
és una bestiola que hi ha allà especial, només està allà,
que científicament es diu Sarcopilus ursinus.
enterats.
El diable de Tasmania.
Sarcopilus ursinus.
I és un marsupial carnívor i és molt famós per la seva extraordinària ferocitat.
És una bèstia.
I també és molt ràpid, no?
Amb els dibuixos de Warner Bros, a més a més de ràpid, ja es veu que s'ho menja tot.
Sí, arrasa en tot, és veritat.
Bé, llavors, Errol Flynn explicava que els seus pares també havien nascut a Austràlia
i llavors ja quan tenien uns 24 anys, el seu pare va començar la seva vida com a biòleg marí.
Acostumava a anar a casa d'una família que es deia Young
i allà, en aquella família, hi havia tres noies molt guapes,
una es deia Alice, l'altra Betty i l'altra Marelle.
Una d'aquestes tenia que ser el dia demà la seva mare.
I va ser que el seu pare estava interessat per la que es deia Betty,
però va ser Marelle i el va pescar.
L'acabar, molt bé.
I llavors, Marelle va ser a la seva casa.
Ell explica que suposa que la seva mare
deuria ser molt fàcil per poder dominar amb el seu pare,
perquè el seu pare, la seva vitalitat estava precisament
en ser investigador marí.
Està tot el dia a la mar i està tot el dia investigant.
Ella tenia 21 anys, estava plena vitalitat
i ell només era una rata, ell li diu que era una rata de biblioteca.
M'imagino, m'imagino.
Després del casament, els seus pares estaven a bord d'un vaixell,
que es deia Aurora,
i ja feien una de les primeres expedicions científiques al Polo Sur.
O sigui que ella dominava el pare, però el pare se la van portar.
Sí, sí.
Dius, tu domina, domina, que jo faig el que he de fer, no?
El seu pare anava com biòleg
i el vaixell anava per aigües australianes i transmanes
quan llavors la meva mare es va donar compte, diu ell,
i es va donar compte a la meva mare que estava amb estat de mi.
Bé, va desembarcar en Howard, a Tasmania precisament,
i el seu pare va continuar la navegació.
Per això ell va néixer a Tasmania.
O sigui que ella es va quedar allà mantèniament,
que és el petit Errol Flynn,
i el pare va continuar les seves aventures.
Llavors ell sempre se n'enreia perquè diu que els noms que li van posar
van ser Errol Leslie Thompson Flynn.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo no sé per què tants, perquè...
Tanta gent, tanta gent allà junta amb tants noms.
Això era massa per mi.
Sí.
Diu que ell va deixar de fer servir el nom de Leslie
perquè tenia un tio que es deia així
i diu que la veritat que s'odiaven a mort.
Veus, i el bon rotllo en la família.
Exacte.
El seu pare es va establir en Tasmania
com professor de Biologia a la Universitat de Howard
i ja era professor fixo
i havia aconseguit a una edat molt jovenet.
La meva mare, diu,
ell va començar a agradar-li el lloc
i van decidir quedar-se allà.
Diu que els seus primers anys van passar en aquest país petit i fred,
perquè allà es veu que feia bastant fred,
i que està al sud d'Austràlia.
Diu que Howard és una ciutat
que està, en fi, recollida al peu del monte Wellington
i diu que el seu primer record principal que se li ha quedat
diu que són les seves pomes, les seves marmelades
i les noies amb careta, en fi, totes vermellosetes,
les galtufles vermelletes.
Déu-n'hi-do.
Això és el que tenia marcat, no?
Ell l'explicava sempre en les seves memòries.
I diu que el ser més gran s'ha donat compte
pel que ell recordava i anava observant
que ja des de petitet que li agradava observar molt les coses.
Perquè hi ha persones com jo,
diu, me'n recordo això i allò i tal,
però jo no em compro.
M'agradava, m'agradava mirar el to.
Diu que vivien en una petita casa de totxos vermells,
dues plantes,
i en la part de darrere hi havia un pati
on ell passava la majoria del temps.
La regió era pràcticament agrícola,
o sigui, de llaurança,
i no estava molt lluny una platxeta
que es diu Sandy Bay,
en la que molt sovint
ell es trobava allà sobre la sorra
i a vegades també dins del mar.
I això que a partir dels tres anys
ell no sabia nedar.
Déu-n'hi-do, però mira...
Però a partir de llavors va començar a aprendre.
I a partir de llavors, si us sembla,
continuaríem demà.
Exacte.
Perquè avui no podem ni sentir música, Andrés.
No podem sentir música.
No ens donen temps.
Això ha sigut la presentació.
Doncs demà tornarem a començar
i començarem ja a sentir fragments
de música de pel·lícules d'Arrow Flynn.
D'acord, si et sembla,
recordem el que passarà avui mateix a l'antiga audiència,
i també recordar a tots els pares
i també als nens
que facin la seva carta,
no als Reis Mags,
sinó dirigida a l'alcalde de Tarragona.
Exacte.
Amb l'alcalde mag de Tarragona.
Veus?
Perquè rei encara no, eh?
No, no, encara no.
No, no, encara no.
Bé, doncs mira que aquesta tarda,
a les 6,
entrada completament gratuïta
a l'antiga audiència
allà a la plaça Pallol,
perdó,
allà a la plaça Pallol,
passem la pel·lícula
de dibuixos animats,
Lilo i Stitch.
Molt bé.
I tots els nens que portin una carta
demanant-li alguna cosa a l'alcalde
o criticant constructivament
alguna cosa per millora de la ciutat,
aquests nens entraran
amb un sorteig,
amb uns prèmits,
amb uns llibres
que entregarà al Club Maginet
que és qui ho patrocina i organitza.
Andrés,
demà amb la música de Tarragona,
si no, no deixaré marxar.
Adéu-siau a la tarda.
Béu-siau a la tarda.