El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a gordo del català.
Havies dit que parlàvem d'això que em deia fa un moment, de passar por?
No, bueno, por no.
Ahir li vaig comentar una miqueta, però no m'ho va acabar d'explicar.
Por no, però respecte sí.
Per exemple, com que eres petit i t'explicaven aquestes històries...
I a més, moltes d'elles sempre acabaven amb un ensurt que et deixaven clavat.
Estaves allà atentament, era...
Fuiste't tu!
I t'adraven allò al cor, eh?
Per exemple, nosaltres, abans de la guerra, amb la guerra i principis després de la guerra,
doncs vam tirar la sort d'anar a un xalet gran, uns tios,
i molta gent vam venir allí a passar els bombardejos.
I allò semblava un campament, perquè hi havia tota la gofa plena, els carrers, el que sigui.
Però clar, al que vas a la guerra, molta gent van marxar.
Però com que hi havia molta gent a la presó, parlarem de les presons, que tu ho deies un dia,
parlarem de les presons i aquestes coses, què passava?
Que eren coneguts de casa, o familiars, tenien un a la presó.
Clar, a la presó els hi portaven la roba neta, no neta, una miqueta menjar, o el que sigui.
Però clar, això, si estaven en un poble, no podien fer-ho cada dia.
No, no.
I la meva mare, com que era una senyora també, doncs, que sempre ha sigut, era d'ajudar,
i venir, bueno, és deixar, mira, tot.
I llavors la mare anava cada dia a portar-ho.
I a vegades també hi havia algú que es quedava uns dies a casa, bonuts.
I recordo jo que també va haver una noieta, més grandeta que jo,
i una nit vam anar a veure el Tenorio.
Clar, després, per tots els anys.
El Tenorio, surt allò, del Magia, aquella sèrie de coses.
Fantasma.
Fantasma, aquella cosa.
No, ara no recordo bé, i no ho vull recitar, perquè llavors m'acordaria que em quedaria penjat.
No, i a més ens quedaríem a la part, i jo crec que recordem tot.
No és veritat, Angel d'Amor, no?
Bueno, això és l'escena, però hi havia altres escenes més d'això.
No, no, però jo dic...
L'escena de l'escultor, hi ha l'escena de diferents escenes.
Clar, i llavors el sortir d'allí, clar, fosc, com que havíem de passar per l'Avinguda Catalunya,
que llavors no era com ara, sinó que eren olivers, i al costat només hi havia casetes,
llavors venia el camp del gimnàstic, llavors venia un tros de camí de l'Àngel,
i tot amb la travessia, doncs tot aquell fosc que passaves,
doncs com que t'havien dit que aquella nit si sortien les animetes,
que si miraves, només miraves, i per aquell moment que anaves...
Dels dos no sabíem que érem un sol.
No, tan agafats, no?
Perquè un soroll, una sombra, potser un arbre que me llogava...
Saps què vull dir? Vull dir que són coses que ara et fa riure.
Però compte en aquell temps, no?, entre que t'explicava les aventures que t'explicaven,
que si es fantasmes, que si aquí el tafulla torna en barra...
Altafulla, altafulla, diuen que hi ha per allà a veure les aires,
que encara estan les brujques.
Que sí, aquí a Tarragona també fantasmes per un lloc,
fantasmes per l'altre, perquè clar, el fantasma també s'ha creat per conveniències.
Ai, avi, expliqui'm un fantasma, que jo sé que l'avi el va crear, diguem-ho així,
a la casa Castellarrau.
Bueno, això ara molts diuen...
Explica'm, explica'm.
No, jo ho explico i diran que no, va ser casualment que un dia...
allà hi havia aquelles noies, aquells senyors, que s'havien de conserges,
i clar, hi havia noies que s'havien de fer la limpieza, senyors, el que sigui.
I en sec, el cel de matí, com que jo passava per dir,
parlava amb ells, el que sigui,
baixa una de dalt, que va l'obrir,
diu, ai, aquell quart tu hi trobas de llum encès.
I d'això, tot espantada, dic, no, tranquil·la,
dic, això és el fantasma, m'ha sortit així, no,
és el fantasma que d'això, però és tranquil, és...
L'altre, diu, vol dir, sí, dona, però no té...
I l'altre que hi havia allà, diu,
ve-te aquí que l'altre dia, en aquell llit que hi ha,
en aquell quarto de quan, antic, d'això,
vaig veure que hi havia la forma allà, el llit,
com si algú sigués, clar...
Avi, entre vostè i jo...
Algú va fer la misdiada.
Avi, entre vostè i jo, un altre dia vaia a la casa Casa Llernau
i algú havia estat jugant amb les boles de billar.
Sí.
I sap que ningú pot tocar-ho, això.
No pot tocar-ho, no.
Doncs estaven les boles posades a sobre de la taula.
Sí.
I cosa que la noia de la neteja, que vaig poder parlar amb ella,
em va dir que ningú les havia tocades.
I que el dia següent, després d'haver tancat,
se les havia trobat a sobre de la taula.
O sigui, de nit, els fantasmes de Casa Casa Llernau
havien estat jugant al billar.
Saps què passa quan...
Perquè vagi grossa mai, eh?
Mira, escolta, quan una persona...
I llavors, clar, una de les supersticioses,
doncs van començar a crear aquesta cosa.
Això passa també...
Per exemple, ningú és supersticiós.
Però tenim manies.
Sí.
Segons què, em vas pel carrer
i a lo millor veus formigues les xafes perquè et fa ràbia.
I a lo millor és per un moment,
i segons com tens el cap, em passa un d'aixòs
i t'apartes per no fer...
Saps?
Ara passaràs allò per la...
Hi ha aquí amb el peu dret.
Hi ha amb el peu esquerre.
Hi ha aquí...
Vull dir que no, no, supersticiós no,
hi ha res, jo no,
però sempre hi ha una cosa...
Sempre hi ha una coseta que estigui allà.
Només falta que aquella coseta,
un, coincideixi amb aquella cosa
i has creat un fantasma
o has creat una nit d'aixòs que fan els fantasmes
i, clar, llavors també molt temps disfrutaven
fent llums, agafant carabasses,
volant-la, posant-la en un puesto
i llavors...
Ens veuen per tot arreu, eh?
I llavors, els petits, anem, anem a veure...
Ui, ui, i espantar coses.
I com ara, també hi ha gent que té superstició,
si saps que és superstició,
li poses el got al revés de llintre del bol.
No, ja no veurà.
I compta amb els gats negres.
Home, ja sigui per l'intentador Sants,
que ja l'hem deixat enrere.
Però en canvi, en canvi per Nadal...
Com per qualsevol dia, eh?
En canvi per Nadal, hi ha qui veu un gat negre
i compra loteria de seguida perquè porta sort.
O al revés, perquè a Barcelona, al carrer Pelayo,
hi ha una administració de loteries
que és el gato negro.
Veus?
O com la bruixa de sort.
Doncs hi ha gent...
La bruixa és d'ara,
però el gato negro és d'anys i anys.
De fa molts anys.
Al carrer Pelayo.
Doncs la gent que van a comprar allí
perquè és el gato negro.
I altres passen de llarg.
Vull dir que són coses que...
És superstició, el que deia, avi?
És superstició.
No, i ara no, ningú.
Ningú té de superstició.
Ui, jo les tisores obertes,
allà que les veig, allà que les tanco, eh?
Estic a qualsevol lloc.
Però normalment, per mi, fins i tot,
que no hi ha ningú que és superstició.
Jo sí, jo ja li dic que si jo...
Ho confesso obertament,
sóc superstició.
Però ja et dic que hi ha molta gent
i veus que de seguida tenim manies,
però ells no, i ara...
Avi, boníssim cap de setmana
i ens retrobem el dilluns, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Adéu-s'hi, adéu-s'hi.
Adéu-s'hi.
Adéu-s'hi.
Adéu-s'hi.
Arribar en temps de guerres,
de perfidies i traïs...