El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Seguim amb l'avi Ramon al carrer Apodaca i concretament a la indústria de la goma,
un establiment que, ni que jo no m'ho pensava, data dels anys 30, una coseta així.
Avi, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Bueno, tal com deien, en aquest establiment, només ara cal acabar de parlar una miqueta,
i és que s'ha digut que posar tant al dia que quan busques una cosa o altra la gent et diuen
vés a la indústria de la goma que potser ho trobaràs.
Sí, perquè tenen ara una miqueta de tot, però físicament com era el començament?
Amb el començament amb totes les botigues, unes botigues familiars,
unes botigues que anaves a preguntar una cosa i si no ho tenia de dir
mira, vés a tal lloc tu, o això potser en lloc d'això t'anirà més bé això o altre.
Vull dir, al mateix temps eren així com ara la dependència,
doncs, unes persones molt simpàtiques,
no que hi ha tots els puestos que són ja d'aquesta gent que ha sigut familiars,
doncs eren com una espècie de...
De consellers també, pel que diu.
De consellers al mateix temps.
No sabia greu allò de dir, mira, nosaltres no ho tenim, però vés allà, no?
Anaves allí, anaves allà, vés a aquell puesto,
i clar, aquesta indústria, ara avui en dia passes per allà i veus tota classe d'articles,
tota classe de coses, sempre referents a la cosa de la indústria de la goma
i tot el que se refereix a conseqüències o derivants de la indústria de la goma.
Que sempre s'ha dit, indústria de la goma, des del començament, el títol l'ha mantingut.
I qui el portava o qui el porta?
Primer l'avi, després el fill, i ara doncs els nets, ja,
són tres generacions també, saps?
Per això hem parlat d'això, perquè m'ha fet gràcia parlar de...
començar amb generacions d'aquestes d'això, saps?
Perquè llavors ja també et trobes que aquest carrer,
deixant-hi a la indústria de la goma,
doncs pensa que ha sigut un carrer important pel traixat on estava tothom,
i passaven i el que sigui, saps?
Aquest temps, aquest humitat...
Doncs pensa que quan el primer banc d'Espanya que va haver a Tarragona,
abans de fer el que hi ha a la Rambla, també estava aquí el carrer Podaca.
Ah, no ho sabia això, sí.
Vull dir que va ser un carrer, clar, pensa que era...
Agafant el carrer de la Unió, que unia el port amb la Rambla,
clar, el carrer Podaca estava més a prop del port,
que no pas el carrer de la Unió.
El carrer de la Unió, doncs, era un altre tipus d'establiment,
que en parlarem un altre dia, un altre tipus d'això.
Allí no quedava concentrat, per exemple, les agències de transports marítimes,
o sigui, agències de viatges,
que llavors també es viatjaven barco,
perquè a Tarragona, en algun temps, també venien barcos aquí a Tarragona
i embarcaven gent, o mercancia, o el que sigui,
hi havia dos o tres bancs, el mercantil, hi havia diferents bancs,
m'entens com vol dir?
Vull dir que era un carrer on hi havia una...
Fixa't si era aquest carrer tranquil, o conegut, o familiar,
que inclús a l'estiu, els veïns,
perquè, llavors, clar, tot una casa de veïns era una família,
pràcticament, encara que no d'això,
doncs inclús agafaven les cadires,
s'assentaven la cera, uns amb els altres,
a fer les tertúlies,
o sigui que al vespre, per buscar la fresqueta
que pujava del d'això aquest,
s'assentaven a baix i allà, clar,
igual, per exemple, fer la tertúlia,
el de l'indústria de la goma,
com el pastisser, com el serraller,
quan ja havia plegat,
se quedava un rato fer tertúlia amb els veïns.
Allò, però no de peu, no, amb les cadires i tot, eh?
Amb cadires, sí, sí, baixaven cadires.
Perquè, físicament, el carrer Apodac abans tenia la cera més ampla, o...
Sí, però com que no hi havia tant de trànsit,
no hi havia problema.
És diferent d'ara, que els divendres
no cal que més el calendari.
Ja saps quan és divendres.
Per la gambarrada que hi ha, saps?
Perquè els contenidors per terra,
vides trencats, tot això...
Vull dir, ja saps, quan és divendres,
la part del port,
i que em perdoni aquí d'aixòs,
ja saps que és divendres.
Divendres dissabte, ja saps
el que passa allà baix.
Vull dir, era un altre temps.
Ara parlava vostè de, clar,
que el carrer Apodaca era un carrer
que quedava molt a propet de,
encara en queda,
de la...
Tot el trànsit portuari, no?
Jo no sé si la indústria de la goma
subministraven algun tipus de material
per als vaixells, o...
Sí, arribaven aquí, sí,
sí, faltava material,
perquè també hi havia,
després també hi havia allà baix
el carrer Apodaca,
tocant al plaça els carros,
també hi havia una drogueria molt important.
Drogueria i també comestibles, saps?
I clar, com que era allí,
hi havia botigues d'aquestes
que ja subministraven els barcos.
O sigui, quan arribava un barco,
ja sabien el puesto que anaven
i aquella mateixa gent
ja els hi portava el barco.
Inclús, a vegades,
havia de portar-ho amb un bot,
perquè, clar, el barco quedava...
No entrava fins a...
Perquè llavors el port no és com ara
que arribes allí,
a vegades el barco
havia de quedar a una distància
del puesto, no?
I doncs, clar,
hi havia aquestes cases
que subministraven els barcos.
I les mateixes agències de viatge,
les mateixes agències transportistes,
ja tenien una relació,
un contracte amb els barcos,
i, bueno, això, doncs, mira,
allí hi ha tal botiga,
que és la que subministrava,
i, clar, els barcos anaven
a aquesta botiga, per exemple,
al cantó,
i altres botigues que podria haver,
bodegues, per exemple,
una bodega molt important,
vull dir que era un entorn
que ja sabien la gent,
doncs, així com ara sap,
que si tal...
que si tal altre,
parlo d'aquests comerços importants
que no cal dir noms,
m'entens?
Doncs allí la gent ja anaven
a punts determinats d'aquests,
allí eren coneguts la gent
d'aquell entorn.
Era una mica diferent,
tornant a la indústria de la goma,
una mica diferent el producte
que tenien,
perquè, si bé fins ara
hem estat parlant d'oficis,
com devia passar en quasi tot el carrer,
oficis més artesans,
en què el mateix que estava allí
era el que ho feia, no?
Feia els pastissos.
La indústria de la goma no,
ja venia un producte que arribava a fer,
ells no fabricaven, diguéssim.
Home, tenia els seus operaris,
com ara,
que adapten les coses
i si comencen a muntar una cosa
van a muntar-la,
o si hi ha dependència
o gent ja especialitzada
en fer,
o dir com se fa
una cortina de plàstic,
en fi,
hi ha una sèrie de coses avui en dia,
que si una dutxa s'ha fet molt bé,
que li sembla,
doncs mira aquest producte
que ha de arribar més bé,
aquest s'ha de coplar amb això.
Vull dir,
és això,
és com passava amb el cisteller
i passava amb els d'aixòs.
Doncs demà
rematem ja el tema
de la indústria de la goma
i encara seguim parlant
del carrer Pudaca.
Avi, gràcies.
Adéu.