Bona nit
Gairebé dos minuts de dos quarts de nou de la tarda o del vespre, com vulgueu,
i seguiu la sintonia de Tarragona Ràdio,
i si us acabeu d'incorporar, benvinguts al No en vinguis amb històries,
el programa de divulgació històrica d'aquesta emissora de ràdio d'aquesta ciutat tan bonica, aquesta Tarragona.
Jordi, què tal?
I avui és un luxe tenir el Manel Magí aquí amb nosaltres.
I veig que tu estàs com un...
Recuperat, no?
Home, més o menys.
Jo molt content de tornar-te a tenir aquí.
La veritat, ho vaig passar molt malament, eh?
Per què?
Perquè patia per tu d'allò, i pobret, deu estar al llit, amb febre,
i després me n'entero que has estat inclús al cinema aquesta setmana, com que...
Home, avui, tio, què passa? Que en una setmana he tingut temps per recuperar-me, no?
Sí, sí, una setmana per recuperar-te, ja.
No, que estava molt mal al tonet, eh?, com molta gent aquest hivern.
Sí, sí.
Però, bueno, ja veig que si a mi no...
Home, de fet, som parella, de programa, però...
Som parella de fet, eh?, Jordi i jo, pràcticament.
Molt bé.
En fi, anem per feina.
Doncs no em vinguis amb històries.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
I el nostre sumari, com sempre, inicien el programa les efemèrides que tenen en comú
Juli César, l'escala mecànica, el Partit Comunista d'Espanya i el Tercer Reich.
Us veurem en breus moments.
El nostre monogràfic, breu, com sempre, tractarà sobre l'art islàmic a la península ibèrica.
Les curiositats de la història, tot seguit, aniran sobre prínceps i princeses.
Després, les nostres notícies, la nostra història, o l'apartat de la nostra història,
sobre la punta del miracle, i per finalitzar, i avui sí, esperem que hi hagi temps,
perquè els dos tenim ganes de parlar sobre aquest parell de llibres, dos llibres,
un sobre Poblet i l'altre sobre, bé, els darrers dies de Hitler, L'Univiento.
També parlarem breu-me sobre la pel·lícula.
Afemèrides.
Què tenen en comú Juli César, l'escala mecànica, el Partit Comunista d'Espanya
i les tropes del Tercer Reich?
Doncs tenen en comú que, tal dia com avui, però de diferents moments històrics
o situats en diferents punts de la línia del temps, doncs han estat protagonistes.
El 44, abans de Cris, l'emperador Juli César era assassinat.
També, tal dia com avui, de l'any 1892, als Estats Units,
un senyor, del qual no hem trobat el seu nom,
patentava l'escala mecànica, avui molt coneguda, sobretot als centres comercials.
També un dia com avui, de l'any 1922, el Partit Comunista d'Espanya
celebrava el seu primer congrés.
I, per finalitzar, un dia com avui, de l'any 1939,
les tropes del Tercer Reich alemanes ocupaven Praga sense gairebé resistència.
Així, Txecoslovàquia es convertia en el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.
I avui parlarem del llegat arquitectònic que el món islàmic va deixar a la península ibèrica.
Evidentment que, donada la brevetat d'aquest espai, no podem abarcar tot el que voldríem,
però sí oferir unes pinçallades a les obres més importants i les seves característiques formals més importants.
I, per això, el Manel ha estat tota la setmana que ha estat malaltor preparant aquest monogràfic petit, breu, però interessant.
Doncs sí, sí, ja he aprofitat.
I podríem fer, no un monogràfic, sinó molts,
perquè la cultura àrabe va estar durant set segles a la península ibèrica,
doncs va deixar un llegat artístic i, sobretot, arquitectònic molt important.
I també en menjars, en vocabulari, etcètera.
4.000 paraules crec que hi ha d'origen ara pel castellà i, bueno, i moltes receptes que encara avui en dia...
El castellà i el català.
I el català també.
Molt bé. A veure, explica.
Sí, situem-nos una miqueta, si et sembla, retrocedim hasta l'any 711 de la nostra era.
Què va passar?
Què va passar?
Doncs que els senyors visigodos, que no s'aclarien massa,
de fet sempre s'estaven assassinant reis i hi havia conflictes interns i tal,
doncs hi va haver una guerra civil entre dos pretendents al troi
i això va aprofitar un exèrcit musulmà, les ordres d'un bereber anomenat Tarik,
que un dels dos bandos lo van cridar per a que ajudés a la lluita contra l'altre.
Contra l'altre.
El que van fer va ser derrotar a tots els visigods, a un bando i a l'altre,
i van acabar dominant tota la península ibèrica en uns pocs anys.
En pocs anys.
Que van arribar inclús fins a Poitiers, no?
Gairebé a París.
Això era l'any 711, no?
Bueno, 711 a l'entrada i 732 a Poitiers, no?
I 20 anys més tard eren derrotats i frenats a Poitiers.
A Poitiers, molt bé.
Doncs bé, en aquella edat, l'any 711, l'Islam feia menys d'un segle
que havia estat fundat per Mahoma, a la península aràbica,
que era un lloc sense una tradició artística destacable.
Això va fer que el gran imperi, que van forjar els àrabs molt ràpidament,
en unes poques dècades, estigués mancat en un principi d'un art propi
i haguessin de recórrer o bé el reaprofitament d'edificis més antics que hi havia,
de l'època romana o vicentina, etc., o bé la seva còpia.
Serà durant aquell segle VIII, quan les formes arquitectòniques i decoratives
pròpies del món islàmic, doncs, vaguen prenent personalitats.
Sí, així des de la península gràbica s'assimilen diferents propostes artístiques
d'Orient i d'Occident.
Sí, tant i el món persa, que van conquerir...
A banda d'assimilar-ho a la seva pròpia manera i desenvolupar-ho.
Sí, fan com una espècie de refrito, agafen elements d'aquí i d'allà
i creuen en el seu propi art, que tot s'ha de dir, és molt original.
Doncs bé, tot això que expliquem també ho podem aplicar,
ja començem a parlar en un monument en concret,
en un dels monuments més significatius de l'art islàmic peninsular,
que és la Mesquita de Còrdoba.
Oh, la Mesquita de Còrdoba.
Que sona, eh?
Qui no la coneix, i tant.
Bueno, jo no hi he estat mai, però per fotos...
Ah, no, jo quatre o cinc vegades.
And allà, sí?
No, sí, sí.
En sèrio?
Sí, sí.
I a vegades és una visita obligada.
Doncs jo, cap...
O una o ninguna.
Ens parlaràs avui de la Mesquita de Còrdoba.
Avui parla, doncs mira, si ho vols parlar tu, que s'ha de dir cinc vegades.
Doncs bé, en un primer moment, l'indret que actualment ocupa este monument
va ser una església cristiana i vicigoda.
Ho sabies això o no?
Sí, sí, clar.
Ja m'ho pensava.
Dedicada a Sant Vicent.
Durant molts anys, cristians i musulmans van compartir el temple
per celebrar-hi les seves cerimònies.
I això és una bona prova que la implantació de l'islam
no va ser traumàtica ni forçosa, sinó que...
Això entre cometres, també.
Bueno, van dir que haver-hi casos, però no majoritàriament
la població que hi havia aquí se va convertir a l'islam.
Ara n'hem de tenir en compte que l'islam respecta les religions del llibre,
que serien els jueus i els cristians.
En un principi no hi havia d'haver...
però ja les acaballes del regnat d'Abderramà primer,
aquell primer califa que va haver-hi del califat de Còrdoba
va decidir comprar aquell temple als cristians,
els va comprar, no els va robar ni res,
per enderrocar-lo i aixecar una mesquita ja plenament musulmana.
Era l'any 785.
Veus? Això no sabia que l'havia comprat.
Sí.
Sí, començava potser a tot el negoci immobiliari.
Igual, sí.
Va fer una opressió d'especulació.
D'especulació.
No ho sabem.
Doncs bé, l'edifici resumeix totes les treballes arquitectòniques
fetes fins aleshores per l'arquitectura musulmana,
però a la vegada presenta solucions novedoses
que seran referència per a construccions posteriors.
La construcció s'allargarà, com volem,
després en diverses ampliacions fins a finals del segle X.
Anomenem, però, primer, si et sembla,
abans de centrar-nos en el cas més específic de la mesquita de Còrdoba,
en quantes parts es divideix una mesquita,
que és una tipologia d'edifici propi del món islàmic.
Sí, sí.
Doncs bé, hi ha dos elements principals.
L'opati i la sala d'oracions.
La sala d'oracions, també anomenada Aram,
es divideix en naus paral·leles.
La central sol ser normalment una mica més alta i ampla.
I dins d'aquest aram, d'aquesta sala d'oracions,
hi ha diferents elements.
Un dels més importants és la quibla.
La quibla és un mur que delimita la mesquita
pel cantó que mira a la meca.
A la meca.
I indica la direcció cap a on han de mirar els fidells.
Mirar i resar.
I resar, exacte, quan res.
És tot el mur.
En aquest mur hi ha un nínxol, normalment centrat al mig,
que s'anomena mirab,
que ve a ser una representació simbòlica de Déu,
ja que l'islam no permet imatges.
I en aquell espai buit representen la presència de Déu.
També en algunes mesquites, les més importants,
en el cas de la de Córdoba sí que apareix,
trobem la maxura.
Que la maxura és un espai situat just enfront de la quibla,
a l'últim tram de la nau central
i reservat per als altes mandatares,
perquè a la primera època de l'islam
alguns califes van morir assassinats per l'esquena,
apunyalats.
Sí, sí.
Ja que la forma de resar del món islàmic,
que s'aginollen cap avant,
doncs diversos califes van morir d'esta manera
i es va crear aquesta espècie d'entre cometes sona VIP
per a protegir les autoritats.
També podem trobar el minbar,
que és un púlpit de fusta,
més o menys igual que els púlpits de les iglesias cristianes,
per a poder-se dirigir als fidels,
i la saquifa,
que és l'espai reservat per a les dones.
Sí, perquè reixen en espais separats.
Sí.
Després trobem el pati,
anomenat Sant,
situat just al davant de la sala d'oracions o Aram,
i que consta del minaret,
que és la torre des d'on
es convoca els fidels a la pregària,
el riuach o pòrtic situats al voltant del pati,
i la font,
que és molt important en les celebracions jeràmiques,
perquè abans d'entrar a resar
s'han de fer una...
L'aigua que bonifica, neteja, etcètera.
Exacte.
Tots bé,
tornant ara,
havent fet aquesta explicació
a la mesquita de Còrdova,
la primera construcció d'Abderramán I
comptava amb 11 naus,
amb 12 trams cadascuna,
perpendiculars a la quibla,
i formava un rectangle de 72 x 36 metres,
al que es va adosar un pati porticat.
Representava més o menys un 20%
del que és la mesquita actual,
o sigui, era molt poca cosa,
comparat amb el que hi ha avui en dia.
Es van utilitzar basaments,
columnes i capitells
de construccions anteriors,
tant visigodes com sobretot romanes.
sabeu que li van virlar les columnes
al teatre de Mèrida
per a la nostra construcció.
Els constructors es van enfrontar
però a un problema.
Donat a la gran extensió de l'aram,
o sala d'oracions,
i a poca altura de les columnes,
es creava un espai molt estret i agobiant.
Això es va solventar gràcies
a una solució molt novedosa,
que era la superposició d'arcs.
Les de ferradura a baix i a sobre,
els arcs que aguantaven realment
tot el sostre,
queden de mig punt i sobre pilars.
És una de les imatges més típiques.
i a més a més decorat l'arc,
les diferents parts,
les doveles de l'arc,
en color vermell i blanc.
És també molt característic.
I a l'exterior,
un mur perimetral
de carreus de pedra arenisca
amb contraforts,
doncs tancava tot el recinte.
Hi van haver nombroses ampliacions.
L'any 833,
Abderramà II,
va fer la primera reforma important al recinte,
va tirar el mur de la quibla
i va fer així més profunditat.
Se van continuar aprofitant capitells
i columnes romanes i visigodes,
però ja trobem les primeres peces
tallades en tallers musulmans.
És a part pitjor conservada
perquè al damunt,
al segle XIII,
es va construir una catedral listiana.
Sí, sí.
Que queda com una patata.
ben o clar,
però bé,
també té la seva gràcia.
Sí,
i que en part també ha permès
conservar la mesquita
que possiblement,
si no s'hagués destinat a res,
hagués acabat enderrocada.
Doncs bé,
passem ja al segle XIII,
quan Abderramà III
aixecarà un minaret nou
i reforçarà la façana del pati.
Però la reforma més important
i bonica
la farà el Hakam II,
que va arreglar entre l'any 961 i el 976.
Va tirar el mur de la quibla
i va ampliar
12 trams de nau més cap al sud,
arribant ja al riu
Codalquivir.
Les columnes,
sense vessament,
blaves o rosades,
ja no venen de reaprofitaments,
sinó que estan esculpides
per artesans musulmans,
igual que els capitells
de penques que hi ha.
es van construir quatre capilles
amb cúpules
per il·luminar l'interior.
Tres d'elles
s'alínien
en front del mirap
i constitueixen
el que hem dit abans,
la maxura,
aquella zona reservada
per als personatges importants.
Per a quant a aquestes cúpules,
hi havia
columnes dobles
que sostenien
arcs polivolats,
superposats
i entre creuats
que conformen
una red romboidal.
Si mires el sostre,
veus tots els arcs
com s'hi creuen
i estan coberts
per mosaics
que van construir
artistes
vinguts des de Vicenç.
Hem de pensar
que era la capital d'Europa
en aquella època també.
Sí, i a més
tenia molt bones relacions
en l'imperi vicentic.
Era una de les ciutats
més poblades,
una de les ciutats
on la cultura
estava més adelantada.
Sí,
pràcticament
era la primera ciutat
d'Europa.
Doncs bé,
com dic,
aquesta reforma
del Hakam
se va centrar
en aquesta zona,
la que és
l'actual Quibla
i el Migrab,
doncs enlladint
una gran quantitat
de riquesa.
I va haver
una altra ampliació
encara molt gran,
el senyor Almansor,
uns anys després,
l'any 1987,
va portar a terme
l'ampliació més gran
tirant a terra
l'Homor Est,
perquè cap al Sur
ja estava el riu
i no podia anar avançar més.
Van aficir-hi
vuit naus més.
Però tota aquesta època
d'esplandor
devia acabar
en algun moment, no?
Doncs sí,
el califat
de Córdoba
es va venir avall,
la mesquita
ja no es va ampliar més,
es va quedar
després de l'ampliació
de la mansor
tal com la coneixem
avui en dia,
i el regne
del califat
de Córdoba
es va...
I l'Andalus
es va desgregar
en taifes, no?
Engregant les taifes
que eren uns petits regnes.
Regnes que moltes vegades
s'estaven discutits entre ells
i tenien els seus pros
i contres.
Tenien poc pes
i això els va mantindre
allunyats
dels grans centres culturals
islàmics de l'època,
ja no serà com Córdoba,
no?
I no aportaran
grans innovacions
en l'arquitectura.
Destacarà sobretot
l'arquitectura militar,
donada la seva fragilitat
davant dels regnes cristians,
com tu dies,
entre les guerres civils,
com per exemple
d'Alcàcer de Màlaga,
o a nivell civil
trobem
l'Aljaferia de Saragossa,
que era un antic palau
del regne de taifes de Saragossa,
un recinte emmurellat
de 80 per 68 metres
amb 16 torres circulars
inèdites
a l'arquitectura musulmana,
però conserva
molt poca cosa.
Els regnes de taifes
van entrar en crisi
i què va passar?
Doncs que van haver-hi
dues olejades d'invasions
del nord d'Àfrica,
de dos pobles,
els almoràbits
i els almohades.
Dels primers,
pràcticament,
no ens han arribat
testimonis artístics,
però dels segons,
els almohades,
que provenien
del sud del Marroc
i es caracteritzaven
pel seu integrisme
i puritanisme,
que condenaven
tot allò
que fos luxós,
doncs sí que ens han arribat
més testimonis.
Quan van arribar aquí,
van veure
tot el luxe que hi havia,
s'estaven assustats,
van dir
això no pot ser,
l'islam,
això...
Això segurament
és una de les causes
de la crisi de l'islam
davant del cristianisme,
és a dir,
sí,
siguen més avers,
més avers,
més integrats.
I sí que construïxen,
construïxen molt,
per exemple,
la Giralda,
la famosa Giralda de Sevilla,
que no és res més
que el minaret
de la desapareguda
mesquita de Sevilla,
que és de planta quadrada,
formada per dos prins
més concèntrics,
amb una rampa
al voltant del central.
També destacarà,
sobretot,
l'arquitectura militar,
la Torre de l'Oro
de Sevilla,
te deu sonar segurament,
o el que s'ha de Badajoz,
donat l'enfrontament continu
ja dels cada vegada
més poderosos
regles cristians.
En quant a arquitectura civil,
podem parlar
de l'Alcàcer de Sevilla
d'aquesta època,
molt reformat
en èpoques posteriors.
Però ja,
cap a mitat
del segle XIII,
es produeix
la davallada
o la gran derrota
dels musulmans,
perden tota la vall
del Guadalquivir
i queden reduïts,
també és el regne
de Granada,
pràcticament al voltant
de la ciutat de Granada.
El regne Nasserí
de Granada.
Allí es funda
l'any 1238
per Ibn al-Akmar,
aquesta dinastia,
la dinastia
Nasserí,
que perdurarà
hasta el caigut
de Granada
l'any 1492.
L'art que generaran,
anomenat també Nasserí,
conjugarà
totes les peculiaritats
de l'art islàmic
occidental,
des del Califal
fins a l'Almoade.
Però el que d'aïllats
de l'arresta
de l'amont islàmic,
deixarà d'evolucionar,
s'haurà d'evolucionar,
s'han quedat tancats,
entraran en decadència
ja al segle XV.
L'art Nasserí
destacarà,
doncs,
per la seva gran
perfecció tècnica,
si algú ha vist
l'alambra de Granada,
ho entendrà en seguida,
un virtuosisme
extraordinari
i el grau d'elegància,
no?
I també pel seu barroquisme.
Decoren absolutament
totes les parets.
Sí, sí.
Tot l'espai,
s'aprofita.
Està al màxim,
és allò que s'anomena
horror vacui, no?
Temor al buit, no?
No deixen ni dos centímetres
sense posar decoració.
Els motius decoratius
seran els típics
de l'art islàmic,
elements geometritzants,
l'anomenat atauric
o estilització vegetal
i la epigrafia.
Però,
amb els d'altres anys,
ja inclouran també
motius cristians,
com escuts,
vinyes o pinyes.
Empraran gran material,
gran quantitat de materials,
com estucs,
fusta,
marbres,
pintura,
ceràmica,
etcètera.
Introduiran com a element
compositiu,
això és important,
l'aigua i les zones
esjardinades
amb fonts,
sortidors,
canals,
etcètera.
Buscant una mica
d'harmonia, no?
Sí,
buscant harmonia
amb la natura.
Tenim l'exemple
dels jardins
del General Ife,
que està al costat
de l'Alhambra.
L'Alhambra és l'obra
capital d'este periòdic,
està envoltada
d'una gran muralla
de masoneria
de més de dos quilòmetres,
a l'interior de la qual
trobem una veritable
ciutat
en miniatura
en diverses zones,
una part militar,
zona pública,
anomenada el Magsuar,
una part oficial,
anomenada actualment
el quarto de Comares,
on trobem el saló del Tró,
el pati de los Arrayanes,
i una part privada
o harem,
que és l'anomenat
quarto de los Leones,
on destaquen
les sales
de los Abencerrajes
o de los Reyes,
els banys
i els banys,
també,
que són uns dels millors
exemples conservats
de l'art islàmic
i dels jardins
com hem dit
el general Ife.
En resum,
encara que l'art nazarí
no va tindre
la solidesa
de l'art califal
o de l'art moade,
sí que els va superar
en delicadesa
i fantasia ornamental.
Jo voldria,
a més a més,
afegir,
recomanar,
ja que avui
gairebé hem estat
de turisme
pel sud de la península,
que hi vagi a Còrdoba,
a Mesquita,
que no sigui,
al Palau de Medina Zara,
que no en pràcti
per falta de temps,
també és increïble.
Construï per a terra
amb el tercer
al segle XI,
una mica reconstruït,
no?
Sí, està força reconstruït,
però les tasques
de reconstrucció
són molt descents.
Molt bé.
No en vinguis amb històries.
Curiositats.
Curiositats sobre prínceps
i princeses.
En aquest cas,
sobre la vella dorment.
I ja veureu
quina vella dorment.
A la versió original
de la vella dorment
de Jean-Baptiste Basile,
un escriptor del Renèixement,
la princesa dorment
portava per nom Tàlia,
estava adormida,
però bé,
adormida ben bé,
no,
en realitat morta
després d'haver-se punxat
amb una estella enverinada
oculta entre uns fils d'allí,
en un palau
situat enmig d'un bosc.
Tàlia era trobada
per un noble
que la violava
i fugia del lloc.
Recordem que la versió endolcida,
anys després,
al segle XVII
de Charles Perrault,
el noble
s'havia convertit
en príncep
i no la violava,
sinó que la despertava
amb un petó
després d'un llarg somni
de cent anys.
A la versió original
del Renèixement,
la vella dorment,
després d'estar violada
i no recuperar la consciència,
quedava embarassada
durant llum,
nou mesos després,
dos bessons
que rebrien el nom
de sol i lluna,
sense que ella
arribés a despertar.
Després d'altres visites
del noble
a la vella dorment,
totes elles
amb violació inclosa,
la dona
d'aquest noble
va conèixer
la infidelitat
i també
l'existència
dels dos fills
bastards
i ordenar la seva captura
per a ser morts
i servir-se a la taula
en un cruel banquet
per al seu
infidel espòs.
afortunadament
pels nens
el conte del Renèixement,
és a dir,
el conte original,
doncs acabava bé.
En un darrer moment,
el cuiner
s'apiedava dels bessons
i canviava la seva car
per la d'una cabra
acabada de sacrificar.
que era molt més interessant
que era molt més interessant
l'original
que...
era molt més interessant
no tenia res a veure
amb la versió
de Walt Disney
per exemple.
Notícies
Doncs per començar
parlem sobre el cicle
de cinema i blues
a la Fundació La Caixa
els dies 15,
és a dir,
avui 16, 17 i 18 de març
a partir de les 7.30 de la tarda.
El periodista musical
Pere Estepe
presenta les sessions
que hi hagi a la voltant
de la figura de Moody Waters.
Avui Robert Johnson
demà
el paper de la dona al blues
el dijous
i sobre estrenys fruit.
El divendres
és un dels temes estrelles
de Billie Holiday
i alhora
una de les cançons
protesta més influents
de la història.
Bé,
hi ha una altra notícia
que ens porta
a les Terres de l'Ebre.
Una festa
que ha pres molta volada
en els darrers temps
és la festa
del Renaixement
de Tortosa
que se celebra
normalment
durant la tercera
o quart cap de setmana
del mes de juliol
i que des d'aquí
ho recomanem.
Doncs bé,
aquesta festa del Renaixement
ha estat declarada
d'interès turístic
pel Departament de Comerç,
Turisme i Consum
de Mereben
ha arribut
tal distinció
per tota la recuperació
històrica
que es fa
per recuperar
com era la ciutat
del segle XVI.
Més notícies.
La Fundació Josep Recasens,
el grup d'investigació
de gènere
de la Rovira i Virgili,
Alianza Editorial
i la llibreria
de la Rambla
presenten aquest dijous
el llibre
Mujeres en el Mundo,
Història, Retos y Movimientos
de Merinesc
que en edicions anteriors
del No Militem Història
te n'havíem parlat.
A més de l'autora
presentarà el llibre
la professora titular
d'Història Contemporana
de la URB,
Montserrat Duc.
Perdó,
quan?
El dijous,
hora,
a les 17.30,
a les 19.30,
volem dir,
i el lloc
a la llibreria
de la Rambla
de Tarragona.
Bé,
i avui també una notícia
que ens porta
a l'Estat de Jerusalem,
ja que avui
ha estat inaugurat
el nou Museu
de l'Holocaust
de Jerusalem
amb la presència
d'una quarantena
de caps d'estat
de tot el món,
així com
del secretari general
de l'ONU,
Kofi Annan.
Aquest museu
es va crear
just ara fa 50 anys,
l'any 1955,
per homenatjar
els 6 milions
de jueus morts
per la política
d'extermini
del règim nazi.
Aquesta nova edificació,
ubicada al costat
del Museu Vell,
consta d'un prisma
triangular
de formigó
de 200 metres de llarg
per 13 dalt,
construït
en la seva major part
sota terra.
Aquest prisma
serveix de passadís
a les sales
d'exposicions laterals
que tenen
una superfície
de més
de 4.200 metres quadrats,
4 vegades
el tamany
de l'anterior museu.
I per acabar,
l'arxiu bibliogràfic
de Sant Escreu
s'ha organitzat
el primer simposi
sobre monarquisme
cistercenc,
el qual tindrà lloc
el dia 9 de juliol
al conjunt monàstic
de Sant Escreu.
En aquest simposi
s'abordarà
la relació
entre el cister
i l'espiritualitat
i constarà
de dues sessions
de metri i tard
en les quals
s'extractarà
la temàtica
relacionada
amb l'espiritualitat
i el treball,
la implantació
del cister
en el territori,
el patrimoni
la seva feudalització,
l'economia
monacal
o també
l'arquitectura
dels monestirs
cistercencs
femenins
de Castellelló.
Qui vulgui
més informació
pot trucar
al 977
60
66
54.
No en vinguis
amb històries.
La nostra història.
Bé, avui a la nostra història
farem un petit
passeig
d'estar a la punta
del miracle
i a la punta
del miracle
trobem
dos edificis
molt coneguts
per tothom
però que potser
no acabem de conèixer
o de saber
exactament
la seva història.
Un és el Fortiu de la Reina
que és una construcció
militar
del segle XVIII
pastida
en ocasió
de la guerra
de successió
i àmpliament
modernitzada després
fins a arribar
a la manca
d'ús militar
després que Tarragona
va patir el setge
i la defensa
de 1811
i les posteriors
guerres civils
carlines.
Es troba
al costat
de la petita cala
que determina
la cova
del gos.
Des de l'any
1990
fins al 1993
van realitzar
obres
per allotjar
un restaurant
a l'interior
ja que era
irrecuperable
des del punt
de vista històric
i a més
era de propietat
privada.
Trobem també
una altra construcció
una mica més amunt
cap a la ciutat
és la nomenat
Fortí de Sant Jordi
que és propietat municipal
i és una de les millors
construccions
castrenses
del segle XVIII
que tenim.
Fins als inicis
del present segle
va ser utilitzat
com a lloc
de carabiners
per vigilar
el contraband
després que l'exèrcit
evacués
encara que
en els primers anys
de la postguerra
servia de base
per a les pràctiques
de tir
que realitzaven
les forces
de la guarnició
davant la maca
de camps de tir.
Això durarà
fins que l'any 1946
es van inaugurar
les noves casernes
d'infanteria
al centre de la ciutat.
Com que encara
es conserven
els planos originals
als arxius
de la Capitania General
de Barcelona
seria possible
la restauració
de la Fortí.
Això és una signatura
pendent
que té la ciutat.
A tres minuts
del final
del programa
ens apropem
a les 9 del vespre
i anem
amb els nostres llibres
ràpidament.
El primer
es tracta
d'un estudi
introductori
i edició crítica
a cura de gener
Gonzalvo i Bou
d'un llibre
publicat
l'any 1848.
Es tracta
de la guia turística
de Poblet,
la primera guia turística
en la història
de Catalunya
que en el seu moment
va escriure
Andreu de Bufarull i Brucà
publicada
per primer cop
l'any 1848
per l'insigne
Arxivet Municipal
de Reus.
Andreu de Bufarull
i Brucà
aquesta és la primera
guia monogràfica
de Catalunya
d'un monument
artístic
o històric
en aquest cas
un bon exemple
de la historiografia catalana
romàntica
de l'època
està escrita
en castellà
però ja amb una clara
intencionalitat patriòtica
de recuperar
les essències
nacionals catalanes
que miraven
sobretot
cap a l'edat mitjana.
el llibre
l'ha publicat
l'ha publicat
l'ha publicat
ara m'ho sortrà
Cosetània
la seva col·lecció
el Tintè
i doncs
són 64 pàgines
agradables
de llegir
i sobretot
interessants
per veure com
l'any 1848
doncs es feia
la primera guia històrica
d'un monument històric.
Està bé
i si et sembla
també ràpidament
fem una repassada
a una pel·lícula
i llibre
del mateix títol
el llibre és
El hundimiento
i en alemany com és?
Der Untergang
mira
tu ho sé que en saps
m'he quedat amb tu
El hundimiento
Hitler i el final
del tercer reig
de l'historiador
alemany Joachim Fest
que ha publicat
Galaxia Gutenberg
un llibre molt interessant
que fa un apropament
doncs
molt intimista
de la persona de Hitler
durant els deu últims dies
de la seva vida
i a partir d'aquest llibre
doncs ha fet una pel·lícula
una producció alemana
de l'any 2004
dirigida per
Olivier Hirschwiegel
on l'actor suïs
Bruno Gans
fa una interpretació
brutal
magistral
magistral
del personatge
de Hitler
narra
els deu últims
darrers dies
de la vida
de Hitler
al búnquer
el setge de Berlín
el setge de Berlín
amb els russos
ja entrant a la ciutat
i bé
una pel·lícula
com Hitler
encara creu
en les seves possibilitats
no?
Sí
en un món
completament paranoic
totalment enllunyat
de la realitat
que hi havia a l'exterior
i continuava obstinat
en que continués la lluita
una pel·lícula
i un llibre
molt recomanables
per a la gent
interessada
en este periodo
molt bé
punt i final
gairebé
del nom
Minguis
en Històries
Tarragona Ràdio
ens heu pogut
escoltar avui
també els diumenges
al matí
la setmana que ve
suposo que farem festa
la setmana que ve
farem festa
i perquè
és setmana santa
d'aquí dues setmanes
d'aquí un parell de setmanes
ens tornem a veure
amb més notícies
més monogràfics
més efemèrides
i tot el que vulgueu
el rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb Històries
a Tarragona Ràdio
clau
Fins demà!