Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans d'arribar a aquest extrem,
jo sé que hi ha d'altres coses que també comenceu.
Sí, perquè al món hi passen coses.
I què passa al món?
Està tan malament, com pensem?
O encara pitjor?
No.
Jo he de comentar amb un senyor
que és com d'aquests de tota la vida.
Saps?
Que dius, ostres, tu aquest...
Saps el Fraga?
Tu et sona el Fraga?
El Fraga?
Manuel Fraga i Iribarne.
Perquè tu home ja fa molts anys que va pel món, eh?
Home, jo em recordo...
Que tu home era aquell que es va banyar en una platja
que teòricament deien que estava contaminada.
Sí.
No?
I que es veu que no...
Teòricament no estava contaminada.
Bueno, que se'l pot caure la bomba nuclear aquella.
Exacte.
A la gent que se li va caure una bomba radiactiva
i el tio es va...
No sé, la imatge és clàssica del tio entrant allà a l'aigua
i sortint allà amb els seus calçotets blancs d'aquella època.
I va sortir de culo negre el calçotet?
No.
No.
Al seu cervell potser sí.
Perquè les coses que diu no té...
Perquè a més a més és...
Com a...
S'està posant de moda.
Ai, el senyor Fraga s'està posant de moda.
S'està posant de moda.
Cada vegada diu una de més grossa.
No te'n recordes que volia anul·lar l'autoritat autonòmica basca?
Sí.
Arrel de l'estatut?
Bueno, aquest cada vegada...
Jo aquest home ja m'espero qualsevol cosa.
No, és lògic.
Perquè a més a més, si no recordo malament,
jo deies, no està contaminada la platja
però ell, ell, alguna cosa rara ho ha de fer.
Però clar, fa molts anys que va pel món
i encara el continua embutant.
Sí, exacte.
Això vol dir...
Algú ho ha de fer.
Això vol dir alguna cosa.
Això vol dir que la platja estava contaminada.
Algú radiactiu devia tenir aquest home.
I continua tenint-lo, eh?
Sí, sí.
A mi només em feia gràcia una cosa d'ell.
El què?
Que és quan l'imitava el Pedro Ruiz.
T'ens recordar el Pedrito?
Sí.
Era boníssim.
Fixa-s'hi fa anys, jo d'això.
Imagina't si fa temps que va pel món.
I aquest senyor...
Què ha dit ara?
No, res.
Diu que ell es pensa a morir
sense posar-s'hi un preservatiu.
Que ell es pensa a morir?
Sí, vull dir que no se'l posarà.
Ara ja depèn de com...
La seva vida sexual...
Jo no sé si me ficaria...
Dic, això, amb aquestes sedes també ho puc dir jo.
Doncs sí.
Segur que amb 30 no ho hagués dit.
Sí.
O amb 28.
Sí, sí.
A veure, és el que dius tu.
Si hagués tingut 20 anys
i comencés ara la seva activitat sexual,
els d'altres seria diferent.
O potser no la va arribar...
Perquè en quina edat es va banyar aquest home?
Perquè potser des de les sors no se l'ha pogut tornar a posar.
També seria l'opció B.
També.
També.
Estem molt mal pensats avui, Javi, eh?
Avui va i us com anem, eh?
Bé, aquest bon home...
Però això ho ha dit a relació de tota la història que...
Amb l'església que...
Exacte.
Perquè el tio és...
Com és?
Catòlic, apostòlico...
I romànico.
Romànico.
Romànico.
No, ja ho diu, eh?
Apostòlico, romànico i catòlico.
Bé, ho té tot.
Ho té tot.
Ho té tot.
Clar, no m'estranya tant de pes, tant de pes.
No m'estranya que no pugui posar-se res més a sobre.
Tant de pes, tant de pes.
Déu meu.
Quines mides?
Bé, anava per a la ràdio, quines mides?
Igual.
Igual.
Matem el tema del senyor Fraga.
No entrarem, mateu, mateu.
Seria la notícia nacional que no tornarem a maticar.
I això m'ha sortit grans titulars?
Sí.
És que aquest home ja no pot sortir amb petits titulars.
No.
És com l'altre dia que va dir que el matrimoni gay no pot ser un matrimoni.
Vull dir, és qualsevol altra cosa, però matrimoni no.
És que clar, és que m'agradaria saber com funciona l'ordinador personal d'aquest bon home, eh?
El peixe aquest que t'he entrostrat a l'alçament.
Aquest xic seu.
Déu meu, Déu meu, quines.
L'heu quedat o petitet o ja l'hi estreny de tota l'alçament del cap.
Li deu apretar, li deu apretar.
L'alçament del cap i el tan gran.
Potser al ficar-s'hi a l'aigua, tornem al tema de l'aigua,
si li va encollir una altra cosa però si li va enxamplar la de l'alçament.
Sí, el xic relactiu.
El xic prodigioso, direm ara.
A Mariana el canviarem, ara ja el tenim criat, el senyor Fraga.
Ara esperem a veure quina serà la propera, no?
Sí, esperem, és la setmana que ve, ja ho veuràs, com la setmana que ve tornem amb una altra Fraga.
Seguríssim, eh? Seguríssim, seguríssim.
Ai, Déu meu.
Aquí estarem també per comentar-ho, perquè això és el bo, no?
És bo, és bo.
Si el Fraga, vostè no calli, home. Digui, digui, comenti.
Li deu una aquesta salsilla a la...
Clar, la vidilla.
Ja que el Depor va tan malament, doncs el senyor ja li...
Té que compensar una mica.
I apretar per Galícia.
Però no va guanyar el Depor aquest setmanar?
Aquest sí.
Ah, perquè va guanyar d'un de l'espanyol, no?
Sí, sí, sí.
4 a 1.
4 a 1, molt bé.
Està futbolera.
Ei, ei.
Està futbolera.
Què més farem?
Més coses tenim.
Jo, quan vaig debutar aquesta temporada aquí, van comentar que a les olives, a les aceitúnes...
Vam trucar a les aceitúnes espanyoles per mirar a veure què passava si en cas que jo em mengés una oliva.
Bueno, d'aquelles farcides, eh?
Una aceitúna rellena d'anxou i tot allò.
Sí, d'aquelles que hi ha pinyol.
No hi ha pinyol.
Doncs vam trucar i llavors vam aclarir que si me trenco una dent i tal i que qual,
doncs m'apagarien una...
Sí, sí, sí, la factura del dentista i tot això, doncs m'anava a càrrec de l'empresa.
Tot i previ, doncs, previa comprovació, no?
Molt bé.
Doncs a Itàlia, vale, hem multat en una pizzeria, perquè al pizzeró...
Cuesto l'Itàlia, saps? Pizza, pizza.
Pizza bona, pizza bona.
El secret, tu saps allò del secret d'oestat a la massa?
Sí.
Doncs hi havia secret a dins la massa.
Diràs, hi havia un pinyol?
No, perquè és normal.
La dent.
La dent?
La dent del pizzeró.
Veus?
Aquest que havia menjat olives abans?
I la dent dins?
Ah, és que només pensant-ho.
Oh, quin mal.
Pues sí.
I a la persona que s'ho va menjar també li va trencar la dent?
Dent amb dent?
No, no, no, sort, sort d'això.
Sort d'això.
Però jo pensava ja la pobra persona allà menjant-se la pizzeró.
Pizzeria manso.
Va, per no anar.
Bueno, sí, exacte, exacte.
Escolta, a mi s'obren una franquícia, perquè, mira.
No?
Home, seria una mica fort, eh?
El tanto, el tanto, home.
Aquestes són les dalt.
Igual és una mica un senyor gran.
Però això no ho van fer?
A veure, jo pregunto, eh?
Jo vista no, diga.
Pregunto, no seria, a veure, quan ara ha arribat l'època de Reis i dins del Rascó de Reis
sempre trobem les dues sorpreses, la fava i el rei.
No seria aquesta la fava o el rei de la pizza aquesta?
Llavors la pregunta seria, quina és l'altra sorpresa?
Exacte.
Una és la dent i l'altra?
La dent d'or, la dent d'or?
Ai, Déu meu.
Sí, sí, doncs 3.000 euros li va sortir la pizza, la llonses.
Que el tio punyetero no va dir res, saps?
Home, digue-ho, digue-ho.
Bueno, sí, li va dir res, o sigui, li va dir, ei, que m'he trobat la dent.
Ah, doncs mira, perdona, i li convidem a sopar.
Diu, no.
Diu, això ni ens veurem als tribunals.
Ostres, clar.
Sí, sí, sí.
I a més, però què va ser?
Ell va posar la pizza allà?
Bueno, el procés seria...
La persona va començar a menjar...
El procés seria, el tio fent la pizza,
cuesto, cuesto, pum, dins de la pizza, la llonses.
M'agrada que va ser un.
Clar, perquè potser seria boníssim.
Clar, l'excusa de l'encarregat, de l'amo de la pizzeria,
diu que ell no pot controlar les ortodoncies del personal.
Que dius...
Home, tampoc és això, eh?
I jo he vist, no és per res, però jo he vist gent treballant amb mascarilla.
Que dius, com a mínim es quedaria allà.
Exacte.
Al mínim quedé enganxat a la mascareta i ja no es mouria per res.
No creuria la pizza.
Jo tinc una mica reus, que és el més al·lucinant que hem vist.
Que una vegada és cambrer.
Llavors una vegada vaig entrar al bar, allà on és ell,
i estava ell i un altre, amic meu, mirant-se al terra.
Ai, ai, ai.
I diu, què passa, no?
I hi havia un tovallonet al damunt d'algú.
Que no se sap, però es movia aquest algo?
No, estava quiet.
El tovallonet l'havien posat ells.
I jo, què feu?
I diu, és que no sé si agafar-ho o no agafar-ho.
I diu, hi era una senyora que havia perdut la dentadura.
Ai!
I estava allà.
Ah, veus?
Paraula.
Però t'imagina que cau a la sopa.
A més de cau a la terra.
No, la senyora que va treure alguna cosa del bolso li va caure a la dentadura.
Però ja no és el pincero amb la dent.
No.
I és una altra cosa totalment diferent.
I el terra, eh?
Que no va caure a dins una Coca-Cola ni res.
No, no, no.
Bueno.
Home, però mira, t'imagina, encara rai que és una dent.
Però de coses que es poden arribar a trobar-les una pincero i una massa.
Sí, sí, sí.
Uf.
No, que no ens volem ficar amb el sector dels pinceros, eh?
Que no, que tots són responsables.
És que hi ha molta pressió.
Segur, eh?
Hi ha molta pressió, home.
Segur que a tu t'ho miren tot.
Tu miren tot.
Comencen a passar-te pizzes i tot això, jo què sé, el rellotge, pla, es fots els mans allà i se t'escapa el roig i cap dins.
Oh, depèn de com.
El suat, vull un premi.
Oh, quina meravella.
Ai, que sí.
És el que passa pel món, el que passa pel món.
Sí.
Què més tenim?
Més coses.
A París.
Ai, que no ens donarà temps de fer-ho tot, avui, eh?
A veure, a París.
A París.
És que els francesos se troben una partida a Santa Claus fets amb cocaïna.
A veure.
Sí, figuretes d'Escaliola.
O sigui, no estaven dins.
No estaven dins.
La cocaïna dins, no.
La cocaïna, no.
Era tot a Santa Claus.
Tot el matxembrat era la droga.
Oh.
Què diu?
Diu, sospechamos cuando vimos la barba blanca.
M'estranya.
Dic, vale, oh.
Aquest seria l'inspector Closó.
És l'inspector Closó.
Doncs encara rai, que no el somriure en general de la gent que ho carregava, no?
Que hi ha la griga.
Navidad, Navidad, no?
Hosti, hosti.
Sí, sí.
I després van aprofitar per fer un repàs de totes les coses de cocaïna que s'han arribat a fer i encautar.
Com, per exemple, seria el típic senyor que va en crosses i va amb la cama escallolada.
No era escallola.
No.
Que també era blanc.
Que també era blanc.
Com la barba del Papa Noel, però no.
I també era firmat, però no era cas.
És que tothom firma.
Tu, camello.
Tu amigo.
Tu amigo.
Para que no te lo recoloques nunca.
Ni torces en tu camino.
Això.
Ai, Déu meu.
Equivoqueu, eh?
Però això es van donar a compte d'una manera especial, allò dels gossos.
Gossos ensumant, deja el Papa Noel, deja el Papa Noel.
Deja el Papa Noel.
El gos amb tot el morro blanc.
I aleshores, amb una simpatia diferent.
Aquests Papel no els reien més del compte, no?
Clar.
És això, és això.
A tot això em dedica a venir cap a Espanya.
O, atenció, mercadillos d'artesania.
No va arribar.
No va arribar, no va arribar.
Però sigueu pendents d'altres figuretes.
Exacte.
Boles de neu.
Exacte, per exemple.
No?
La polsa aquella.
La neu, la neu en si.
La neu en si.
Veus els nens tots contents.
Ja va fer el balneu, eh?
No m'estranya.
Ai, Déu meu.
Bueno.
Més coses.
La notícia, la desgràcia de la setmana.
A veure.
És una desgràcia.
Diu, un home se suïcida perquè su mujer ja va en coma tres meses i agafa el suïcide i desperta.
Això és que es feia a la dormida.
No fa gaire conya.
No, no.
Ostres.
Això a Roma, eh?
Això a Roma.
La dona portava tres mesos en coma.
Sí.
A l'home ja estava...
No podia resistir més.
No podia resistir més.
Que dius...
Això m'ha ensorrat, es va ensorrar, es va suïcidar i en aquell moment la dona va despertant.
Desperta.
Un moment, un moment, sí.
Però res, res, l'endemà o dos dies després, sí.
Sí, sí.
Ostres.
Això sí que...
Això és que mai s'ha de perdre l'esperança.
Mai.
Veus?
És que sempre ho diem.
L'esperança és l'últim que s'ha de perdre.
Exacte.
I no hi ha manera, no ens fan cas.
No ens fan cas.
Xavi, no ens fan cas.
No res.
Que la propera vegada espera una miqueta.
Sí, que la propera vegada que no es suïcidi.
Exacte.
I ja està, no entrem.
No entrem, no entrem.
No entrem perquè, Déu n'hi dola, que arribar ara, eh?
Que arribar.
Se la deixo.
Jo no sé si entra o sortir.
Entra, entra.
Entra, entra.
A veure...
Passa, passa.
Passa-lo.
Passa-lo, passa-lo.
A veure, Oklahoma.
Ui, és el que dèiem abans.
Anem a l'altre continent.
Vinga.
Un juez de Oklahoma acusado de actos indecentes en el estrado.
Bé, s'analitza.
S'ha d'analitzar la situació.
A veure, anem a mirar-ho, anem a mirar-ho, això.
Indecents, entendrem que el tio es masturbava quan feia els judicis.
O sigui, que el judici li posava.
Li posava, el tio anava ja...
Diu, vinga.
Bé, no?
Vam estar content.
El tio tenia judici i es fregaven les mans, saps?
No diran res més.
Ha quedat molt guarro, això, eh?
No, escolta'm.
Ha quedat molt guarro.
Jo no l'he inventat, aquí ho posa.
Ja, ja, ja.
Fuente, puc citar la...
Vinga.
La Fuente es F, vull dir, es pot dir tranquil·lament.
Però és bo que aquest home, que no és l'únic, eh?
No és l'únic...
Espera, però esperat, un moment.
No és que esteu allà parlant i dic, bueno, jura de dir la veritat o la veritat,
perquè allà als Estats Units això es porta molt, no?
Sí.
Jo no t'ajudis aquí, no l'he vist mai.
Però que és molt televisiu, tots els jutjats, normalment, que fan i les coses...
Vols dir que jo, a més a més, ho vaig fer en directe?
Home, jo es trobo que no, però...
En directe, és d'Oklahoma.
I jo, amb unes cares rares...
Mira que no hagués rebut una partida de Papá Noel.
Aquí no m'explica, eh?
Total, però aquí la gràcia és que uns amics seus, anteriorment,
li havien regalat una bomba de succió.
Llavors, no és que el tio...
Perquè les mans se'ls hi veia, sí.
El tio estava...
I clar, perquè amb alguna cosa de picar el martell.
Clar, és allò de...
Por favor, por favor...
Ordenet la sala.
Bueno...
Això d'orden...
A veure com no estàs dient.
I total, el que la va cletxar va ser l'aquesta gent que pica...
Com se diu això? La transcriptora?
Sí.
Però que no porta una màquina escriu normal, sinó amb lletres reduïdes d'aquelles, no?
I llavors va mirar cap a l'esquerra i veia l'aparell aquell...
No l'aparell sexual masculí, sinó el...
Exacte.
I això.
I llavors...
Jo m'imagino la cara de la pobra dona, que en aquell moment jo crec que a les lletres
li van conversar a ballar per tota la sala, eh?
Bueno, no diré, Maria, què va arribar a escriure.
Estoy viendo al señor juez haciendo cosas un poco guarrindosas, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs aquest dèiem que tampoc va ser l'únic, eh?
No, no, no va ser l'únic, fixa't perquè un altre França, aquest sí que podria ser el del Paranoel, un altre França, aquest se sospita.
Se sospita, no ho vam veure.
No és per la cara que hauria de posar quan feien allò, bueno...
T'imagines? Culpable!
Sort que ho has fet tu, sort que ho has fet tu.
No, però clar, jo m'imaginava la història culpable, amb una sensació, amb una cosa, aquest home no està bé, eh?
Aquest home no està bé, eh?
Aquest home no està bé.
Avui estem una miquè, perquè jo m'imagino, després la dona de la neteja, diu, judici, no sé què farà.
Ai!
Però allò que passes el trap per sota la taula i, bueno...
Ai, ai, ai, però d'aquestes mullades, les tovalloletes, perquè segurament que la dona de la neteja, potser trobava algun altre xiclet.
Clar, perquè aquesta seria la típica dona de la neteja que haurien de fotre al carrer, o sigui, per averiguar si netegem o no netegem, saps, sota les taules i coses d'aquestes.
Saps què et vull dir?
Sí, sí, sí, sí, però Déu-n'hi-do, eh?
Jo em recordo en un lloc, en un lloc públic, em recordo que en una companya meva, amb molta mala llet,
va col·locar una mosca, però mosca ja fiambre, no?
La mosca es va tirar ja sis mesos.
I ningú la va tocar?
No, la dona de la neteja no, la dona de la neteja no era cada dia.
No, però la dona de la neteja, jo pensava, o ella també podria arribar a pensar, aquesta mosca potser és recordatori d'algú.
O és un fet històric, clar.
Clar, que clar no se sap, i hi ha algunes coses que millor no tocar-les.
I ara que si fos la mosca aquella...
Ai, ostres...
Total, que molt malament el tema... Clar, després també tenim una altra, eh?
Sí?
Piden el despidit d'un juez que presumptament se masturaba en el tribunal.
Això seria Espanya, ja. Això ja estem parlant més a prop.
Ja estem més a prop, eh?
No m'estranya. Després passa el que passa, deixem anar de terres, etcètera, etcètera.
Malament.
No sabem ben bé el que diem, ja.
No sabem ben bé el que diem.
No sabem ben bé el que diem.
Si no sentim, home, si la van matar, que la van veure tots.
Pues culpable, pues bueno, que salga corriendo.
A tot això no... Ui.
A tot això no hem dit que el regal...
Era un regal que la màquina aquesta, que li van fer,
li va regalar al comissari, al cap de policia d'Ocla-Home.
Vols dir que mai a Mibis ja la vam fer on tocava?
Jo crec que no, eh?
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Jo estava pensant en el CSI.
Que truquem...
Que havíem de trucar en el CSI.
Per a veure com va tota la història.
Per a veure quines proves acabem de trobar.
Sí, sí, sí.
Els ADNs i companyia.
Amb això acabaríem el tema internacional del...
Molt bé.
Està molt bé les notícies, eh?
Sí.
A mi també m'han agradat.
Una mica...
Hi ha de tot.
Ens falta una d'esports, però bueno, ja la trobarem.
Ja la trobarem.
Alguna cosa caurà.
I parlant de coses de caure.
Sí, de caure.
A veure...
Parlem d'aquesta trucada i fem-la i...
Sí.
Vinga.
Et comento.
A veure, jo tinc una espina clavada, de la setmana passada,
que és el que comentava al començament,
que dius, ostres, és que jo no em vaig quedar massa tranquil
amb el tema d'això dels...
Dels vidents.
Dels vidents, sí.
Dels vidents.
Llavors ara trucarem...
No facis el gag, eh?
Trucarem a Vicente el vidente.
Ja ho faig jo ara, eh?
Perquè després en directe...
S'ha de que no es noti.
Eh, Vicente, què passa?
No, saps?
Diu i tal.
El senyor és un senyor de Sevilla
i me l'he trobat i aprofitem que és el...
Que és el...
El...
Ja t'ho diré ara.
Doncs és el noi que tenim ja.
Sí.
Vía telefónica.
Vía telefónica, sí.
Álvaro, ¿saludar?
Sí.
Vicente.
Hola.
Hola, Vicente.
Sí.
Hola, ¿qué tal? ¿Cómo estamos?
Bien.
Bueno.
El Vicente que hemos de decir que lo tenemos cerquita de aquí de la emisora.
Sí.
Que está en el par central, ¿es eso?
Ajá.
Y que estás dentro de...
Explícamelo tú.
Sí, bueno, estás haciendo concretamente el...
Bueno, el congreso de...
El certamen de Ciencias Ocultas.
Sí.
Eres uno de los participantes, ¿no?
Ajá.
Y bueno, básicamente es que...
Mira, te yo te explico rápidamente.
La semana pasada llamamos a 1806 y no me convencionaba.
Sí.
¿Sabes?
Y pues nos quería que...
Claro, me imagino que, bueno, era todo como muy telefónico, pero no se puso nadie al
teléfono, era todo un robot y todo esto.
Sí.
Entonces te quería comentar a ver qué opinabas y cómo lo llevas tú.
¿Llevas mucho tiempo dedicándote?
Yo llevo 20 años.
¿20 años?
Ah, 20 años.
Sí.
¿Y en esos 20 años seguramente que lo habrás visto de todos los colores?
Sí, yo llevo 20 años ahí en teléfonos, porque está también en un gabinete.
¿Pero en teléfonos te ponías tú, directamente?
Sí.
Ah, claro.
En teléfonos me ponía yo directamente.
Ah, vale, vale.
¿Y cómo lo hacías?
Porque claro, tenías que tener un horario marcado.
Por cartas por teléfono.
Claro, tirar las cartas por teléfono.
Sí, pero tenías un horario marcado, la gente sabía que era una...
Sí, sí, era una empresa que se dedicaba a eso, en Málaga.
Ah, vale.
Vale, muy bien, muy bien.
Oye, ¿y qué es lo que más te ha chocado en estos 20 años?
Aquello de decir, oye, ostras, no sé, alguna anécdota sí que digas, ostras.
Hay gente que son profesionales, otra gente que no tienen ni idea, pero que son buena gente,
todo y demás.
No, no, no, pero no entre vosotros, sino a nivel de clientela.
Preguntas raras.
Sí, preguntas raras, aquello que dices, ostras.
O preguntas raras, pero pueden preguntar, ¿hasta dónde está el móvil?
¿Hasta dónde está el móvil?
Mira, eso te lo podría preguntar yo, porque la cantidad de móviles que he llegado a perder...
Hasta...
¿Preguntas por dos borricos?
¿Dos borricos?
Bueno, mía.
Pero bueno, ¿pero quién pierde dos borricos?
O preguntar por una gallina.
Ah, bueno, se lo podrían haber robado.
O sea, es verdad, es verdad.
O preguntar por una gallina.
Oye, ¿y aquí en Tarragona?
La gente es muy extraña.
Aquí en Tarragona llevo pocos días, poco tiempo, lo que es en el certamen,
y la gente pues viene a preguntar siempre por el amor, o por la salud, o por casa.
Muy bien.
¿Y hay gente muy incrédula o normalmente la persona...?
Sí, normal.
O sea, la gente...
Normal.
Hay gente de dos tipos.
Vale.
Normalmente la gente no viene a cachondearse, ¿no?
No, no, no.
La gente que entra ya sabe...
Bueno, la gente que viene, viene en serio, ¿me entiendes?
Sí, sí, sí.
Y quiere que le demostremos.
Ajá, ajá.
Y yo soy capaz de demostrar.
Sí, sí, sí.
Muy bien.
Porque claro, también es verdad que con esto hay mucho intrusismo, ¿no?
Gente que no está preparada para realizar los vuestros...
Sí, pero aquí, los que estemos aquí somos todos profesionales.
No, no, no, sí, por eso se hace el CETARMEN, esto ya me consta.
Claro, que la gente del CETARMEN son todos profesionales.
Exacto, sí, sí, sí.
¿Entiendes?
Muy bien.
Vicente...
Somos todos buenos profesionales.
Muy bien.
Somos todos buenos productos, como yo digo.
Muy bien.
Vicente, me comentabas que hace 20 años que estás metido en la profesión.
Sí.
Hablame un poco de cómo te dio a ti precisamente por eso, por meterte en este mundo.
No, es porque yo veía cosas, sentí cosas, he experimentado todo, me ha pasado todo.
He tenido, o sea, con el espíritu y con las cosas, muchas conexiones, muchas...
Además, soy muy sensible, y empecé con las cartas, empecé ya con el tema de las cartas,
también el de las manos, también, vamos, bastantes cosas, ¿no?
Lo que pasa es que, ya te digo de qué.
Muy bien, muy bien.
Oye, ¿y el tema este de las manos?
Sí.
Es verdad, es que el otro...
Es verdad que...
Sí, sí, sí, sí.
No, no, no, que sea verdad no te lo pongo...
Tú no estás marcado en tus manos.
Exacto, no, pero sobre todo es verdad que las dos manos son totalmente diferentes o no?
Dice, no es que...
Sí, no hay dos manos que están iguales.
Vale, vale, vale, vale.
Muy bien.
Y la una, estén por cuenta que una es lo que es el inconsciente y otra es el consciente.
La mano, ah, vale, vale, vale.
¿Entiendes?
¿La mano izquierda o la mano derecha, por ejemplo?
La mano izquierda es inconsciente.
Ajá, sí.
La mano derecha es consciente.
Ah, muy bien.
Yo leo la mano derecha.
Ahora ya sabemos...
Otra persona leo la izquierda.
Ajá.
Me iba a decirte, Vicente, que ahora ya sabemos porque aquello de que la mano derecha no sabe lo que ha hecho la izquierda, ¿no?
No me entero.
Digo que algunas veces que se dice que la mano derecha no sabe lo que ha hecho la mano izquierda o viceversa, ¿no?
Sí, sí.
¿Viene un poco por ahí también o no?
Sí.
Más o menos, ¿no?
Más o menos.
Más o menos.
Pero ¿tú te dedicas sobre todo a las cartas? ¿Es posible?
¿Cómo?
Digo que ¿tú te dedicas sobre todo a las cartas?
Ah, yo leo las cartas y...
No, yo hago como 20 cosas.
¿20 cosas?
¿20?
Sí.
A ver, las cartas, las manos...
Las cartas, el péndulo, las manos, la cinta, el cigarro...
¿Cómo, cómo? ¿Esto es el cigarro? Espera, espera, espera, esto es el cigarro, espera, que esto no lo conocemos aquí.
Espérate, espérate, por favor. ¿Qué es eso del cigarro?
La ceniza del cigarro.
Ah, la ceniza.
Ah, lo de tirarlo en agua y según como caigan...
No, no, no, no. Cuando te fuman un cigarro...
Sí.
Lo que es la... lo que es el...
La ceniza.
O sea, lo que es la ceniza.
Sí, lo que es el cigarro, cómo quema el cigarro.
Sí, sí.
Ah.
¿Y qué se puede saber a través de eso?
Pues yo sé muchas cosas.
Ah.
Yo te hago un complemento de ahí, ¿me entiendes?
Sí.
Lo que es la ceniza, el cigarro, las monedas, las piedras, no sé, todo lo que sea el...
Los pozos del café también, ¿no?
Sí, sí, sí.
Muy bien, muy bien. ¿Y bola de cristal?
Porque esto también es un clásico.
¿También, también?
Todavía no lo he...
Todavía no lo tenemos por la mano, claro.
Esperamos, que yo soy vidente, ¿me entiendes?
Sí, sí, sí.
Claro, o sea, que el tema de ser vidente no significa que, claro, exacto, es vidente...
Es que tiene que diferenciar entre un tarotista y un vidente.
Claro.
Ah, vale.
Es que no tiene nada que ver.
O sea, es vidente el que nace vidente.
¿Tú lo percibes antes?
Y el tarotista el que se hace, o sea, el que se hace a través del libro.
Ajá, perfecto.
Oye, una pregunta.
No tiene nada que ver.
Y ahí en Sevilla, o sea, tú normalmente estás en Sevilla, ¿no?
No, yo estoy normalmente en Málaga, o sea, soy de Sevilla, pero ahora mismo...
Normalmente estás en Málaga.
Ahora mismo estoy en Sevilla, pero yo vengo de Málaga.
Ah, vale.
Tengo tres años en Málaga.
Y aquello que es la zona de la jet set, Marbella y todo eso, ¿has hecho nunca alguna evidencia...?
Yo no he estado más en Málaga capital, que es la zona de Marbella.
Vale, vale.
Y aquella gente famosa y eso no has hecho nunca nada.
No, nunca.
Vale, mejor, ¿no?
Porque tampoco...
No tengo contacto con ellos ni nada, ¿me entiendes?
Vale, de hecho, mejor.
Cuanto más lejos tengas a este tipo de gente, me parece a mí que sí.
También, depende de cómo mejor que...
Depende, sí.
Está más tranquilo, Vicente.
Está más tranquilo.
Vicente, tú me decías que eras sobre todo vidente.
¿Cómo?
En el sentido de que, yo que sobre todo, que eres vidente, me comentabas.
O sea, que tú cuando ves a la persona, ya de alguna manera te retransmite algo, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, actualmente.
Muy bien.
Y ahora que, no sé, estábamos aquí hablando los tres, ¿tienes alguna percepción nuestra
de aquí de la emisora?
Ahora que estamos aquí comentando.
Así, de repente, te hemos pillado un poco desprevenido.
Te hemos pillado un poco desprevenido, ya lo sé, perdóname.
Pero, no sé, como la evidencia precisamente es eso, que es lo que te retransmite, que
es lo que estamos aquí comentando.
Sé que por teléfono, y tú estando tal vez en una situación donde hay mucha gente,
es muy complicado, ya lo sé.
Ya, esto es, yo te digo, como un poquito complicado.
Claro, claro.
Te voy a intentar así algo.
A ver, a ver si podemos, a ver si nos puede comentar.
Yo soy muy supersticioso para estas cosas, ya te lo digo.
Soy muy hipocondríaco yo, ¿eh?
No, a mí me gusta mucho el tema, ¿eh?
Por eso.
¿A quién?
¿A ti o a él?
A mí me gusta mucho el tema.
Ah, no, y a mí también, o sea, no.
No, no, pero ¿a quién veo de los dos?
Ah, a ella, a ella.
A ella, ¿qué hago lo que pones tú?
Yo, Virgo.
¿Cómo te llamas?
Silvia.
Silvia, Silvia Virgo.
¿De qué edad tienes?
¿34?
¿34?
Sí, te hemos sonado ya.
Me pediría, vamos, que en tu pasado ha habido como muchos cambios.
Algunos, sí.
Te ha cambiado la vida dos veces.
Sí.
O sea, que tú has decidido cambiar tu vida.
Sí.
Has pegado dos cortes en tu vida.
Sí, y ahora viene otro.
¿Cómo?
Que ahora viene otro corte en mi vida.
Vale, de acuerdo.
Te ha ido, eres una mujer que yo creo que te ha ido como ni mal, yo te veo con pareja.
Sí.
Pero en tu pasado hay un corte.
Ahora ya, ahora me coges despido.
Hacemos una cosa, Vicente.
Te has de concentrar.
Sí, hacemos una cosa, Vicente.
No, ya, ya.
Cuando vaya a par central te digo, oye, que soy Silvia de la radio y continuamos ahí.
Sí.
¿Qué te parece?
Pero en tu pasado hay un corte en una pareja.
Es que ahora no sé.
¿Cómo?
Ahora no lo sé.
Es que estoy pensando, eh, no.
Es que me estoy un poco ahí intentando centrar, pero no sé por dónde vas.
Por eso que tal vez haces esto de la radio.
Conociste a nadie y se cortó esta pareja.
Puede ser.
Conociste a tu marido.
Correcto.
¿Me entiendes?
Sí, sí.
Simplemente fue lo que es un rol de una aventura, un...
como tú quieras, ¿me entiendes?
Ajá.
No, no, sí, vas muy bien, eh.
Vale.
Ahora que me voy centrando.
Vale.
Y es la pareja que tiene.
Correcto.
Que el amor tuyo, porque yo creo que se llegáis como muy bien.
Muy, mucho.
No, sí, sí, es verdad, eh.
Bueno, sí, es verdad, eh.
Eso, Silvia, sobras tú, eh.
Vicente, me lo estás acertando todas, eh.
¿Tienes dos hijos tú?
Digamos que sí.
Uno está en camino.
Bueno, uno está en camino.
Vale, de acuerdo.
Muy bien.
¿Qué más te puedo decir?
Ya, déjalo ahí.
Déjalo ahí, que me lo has acertado todo, eh.
Hombre, para hacerlo por radio, rápido y corriendo, improvisado.
No te puedes quejar.
No.
¿Tienes, como pensado, comprar algo?
Sí.
Sí.
No sé si es un costo o una casa, pero algo...
Digamos que algo tiene que moverse.
Simplemente lo que es en el mercado simplemente, ¿me entiendes?
Hipoteca, sí, sí, algo de hipoteca, tienes que hacer.
O sea, algo de hipoteca, firma de papeles, en fin.
Sí, sí, sí, sí, segurísimo.
Ajá.
¿Tú me ayudas a un encanto?
¿Cierto?
¿Qué te voy a decir que no?
Además, que es muy ardiente en la cama.
Digamos que está bien.
Vicente, no entremos.
Ahí ya lo dejamos correr.
Yo voy muy pícaro.
Ya te veo, ya, ya te veo.
Vicente, gracias.
Vale.
Un besazo, sí.
Vicente, muchas gracias.
Hasta luego, gracias.
Uy, uy, uy, ahora ya em feia una mica de por, ¿eh?
Ahora es cuando la Silvia ya comienza a estar allo vermelha.
Sí, totalmente.
Que si marido ardiente, que si...
Bueno, bueno.
Bueno, ¿cómo es la primera vez que lo hemos hecho?
Bueno, ahora ya estoy vermelha, totalmente vermelha.
Xavi, no sé si eso lo hacéis siempre con la Núria.
Bueno, no lo hacemos, no lo hacemos.
No lo hacemos, ¿no?
Eso es la...
Digamos que has pagado la inocentada.
Déu ni dos, ¿eh?
Jo, com que ja m'ho van...
A mi ja m'ho van esdevinar tot la setmana passada.
Clar, tu ja t'ho van...
I encara ho estan fent perquè vam apagar la màquina, vull dir que...
Vam apagar la màquina, diu.
Bueno.
Jo dic que l'Andre deixa aquí ja...
Ja, ja me'n vaig.
Mira que ho està passant bé, eh?
Sí, eh?
Que passa que tenim l'Andrés d'Andrés per aquí, que...
Andrés d'Andrés, Vicente Evidente, qui més vols?
Si passa una tarda...
És una meravella, una meravella.
Xavi, gràcies, de veritat.
A tu.
Fins la setmana vinent, que tindràs ja la Núria per aquí, fet de les seves...
Molt bé.
I amb el nivell 2.
Vinga, gràcies.
Gràcies.
Adéu-vos-hi.
Adéu-vos-hi.
Adéu-vos-hi.
Adéu-vos-hi.