Passen 20 minuts del punt de les 4 de la tarda i ens disposem a parlar un cop més, un dimecres més, en aquesta primera hora del Ja Tardes sobre el mar, en els seus diferents aspectes.
Ens ha fallat, val a dir-ho, l'entrevista que teníem programada per avui, per allò de què ve.
Ha estat una setmana així una miqueta estranya i... sí, estem tots una mica encara de vacances, eh?
De tota manera, ja ens va bé perquè així podem fer un recordatori.
Recordarem, de fet, l'entrevista que vam mantenir fa uns quants dies amb la Mercè Toldrà.
Ella és l'encarregada del Museu del Port de Tarragona i, a més, la coordinadora d'una exposició que us volem recomanar doblement, per toble partida.
Una exposició que trobareu al tinglado número 4 del Moll de Costa. Es diu Imatges de Bora Mar.
Es va estrenar, es va inaugurar aquesta exposició justament el dia 10 d'aquest mateix mes i, ja us dic, fins al dia 24 d'abril encara estan actius.
Són fotografies que ens ensenyen les diferents aspectes, les diferents vessants sobre el mar.
I, a més, no només hi ha fotografies de Tarragona, sinó que és una exposició que engloba i han participat, doncs, a diferents pobles mariners.
De tot això i més ens en parlava la Mercè Toldrà, com dèiem, fa unes setmanes. Això és el que ens explicava.
Bé, en un principi era una exposició fotogràfica, però nosaltres, aquí a Tarragona, hem volgut ejemplificar el que ens mostren les imatges
amb objectes vinculats tant a la Tarragona serrallenca i a la Tarragona del Port.
És a dir, perquè així la gent que visiti pugui treure'n una mica més de suc, no?
Perquè, de fet, clar, les imatges que veurem no són només de Tarragona.
No, no.
D'on venen les imatges i com es va fer aquest procés de selecció? On va començar aquesta exposició?
Aquesta exposició és una exposició realitzada per la Mar de Museus.
La Mar de Museus és una entitat, una xarxa més ben dit, de museus i entitats que hi ha a Catalunya
vinculats al patrimoni tant marítim com fluvial.
Llavors, entre totes les entitats i museus, com he dit, que hi pertanyen, que en aquest moment som 10 entitats,
es va fer una selecció d'imatges dels diferents museus, o sigui, de les diferents zones on pertanyen aquestes entitats i museus
que fan, que composen la xarxa, i es va treure tot d'imatges de la costa catalana des de finals del segle XIX fins als anys 60 del segle XX.
I això va ser el punt de sortida per portar a terme l'exposició.
Per això el títol és una mica genèric, no? Imatges de vora mar sense vincular-nos en cap zona.
Dius que hi ha imatges des de finals del segle XIX i ja es tenien aquestes imatges o vau fer una mena de convocatòria d'ell?
Anem a fer una exposició, porteu-nos material.
Bé, pel que fa a les imatges, les entitats i els museus que participen de la xarxa estan vinculats amb arxius
que custodien i conserven aquest patrimoni fotogràfic.
Però també els propis museus també tenen imatges, doncs, perquè potser en aquest moment no,
però en altres moments hi ha hagut gent que ens ha cedit o ens ha donat l'arxiu fotogràfic
o les seves imatges o part de les seves vivències reflexades amb les imatges, no?
Llavors, gràcies a això, doncs, s'ha pogut fer i, doncs, surt, doncs, si hi ha unes 11 institucions
que formen part de la Mar de Museus, doncs, arxius que han col·laborat amb aquesta exposició,
doncs, sense volguer-me'n deixar cap, igual, doncs, n'hi ha 13 o 14.
En el cas de Tarragona, on s'aguarden aquestes imatges relacionades amb el mar?
Ho gestioneu vosaltres des del Museu del Port o...?
A veure, al Museu del Port hi ha algunes imatges, però també hi ha un fons fotogràfic,
a l'arxiu central del Port de Tarragona i, evidentment, els altres museus de...
Perdó, els altres museus i els altres arxius de la ciutat, no?
Com pot ser l'arxiu històric de Tarragona o també el fons fotogràfic que hi ha al Museu d'Història de la ciutat.
En aquest cas, per aquesta exposició d'imatges de Tarragona, només s'han utilitzat les que hi ha a l'arxiu central del Port de Tarragona
i les que hi ha al Museu del Port de Tarragona, pel que fa a l'apartat de Tarragona.
Hi ha altres imatges que estan a Tarragona, però que no són de Tarragona, ciutat, sinó que són del litoral tarragoní.
Comentaves, doncs, que aquestes imatges que veurem a partir de demà en exposició,
en aquesta exposició d'imatges de Bora Mar, el tinc l'ado 4 del Moll de Costa,
provenen d'uns 13, 14 arxius diferents.
Suposo que vau fer una tasca de preselecció abans, perquè tot i que en són moltes, no?
L'exposició compta amb 100 imatges, comentaves abans, n'hi devia haver moltes més.
Com vau fer la tria?
Aquesta exposició, ara la tenim aquí a Tarragona, però és una exposició itinerant
que va començar l'any passat, o sigui, es va formar una comissió entre tots els membres
de la xarxa de museus per acotar les imatges que podíem aportar.
Si vam començar que cada museu en podia presentar una vintena, per dir-te un número,
doncs clar, ves comptant que ens en sortien 200 i escaig.
Llavors, vam crear una comissió, i aquesta comissió va ser la que va intentar,
allò que es diu una mica, equiparar les imatges de les diferents entitats o museus
perquè sortís reflectida tot el litoral català, no?
I llavors, doncs, de les 200 i escaig vam haver d'arribar al centenar,
perquè, evidentment, si no, hauria estat una exposició una mica ferragosa.
Comentes que Imatges de vora mar, bé, és una exposició itinerant
que va passant pels diferents llocs on hi ha els museus aquests que conformen la mar de museus.
De moment, per on ha anat i quina acollida ha tingut?
Doncs, el primer lloc on es va inaugurar va ser el propi Museu Marítim,
que és la seu de la xarxa de la mar de museus.
Va estar, concretament, ara farà un any, entre abril i maig del 2004,
va estar al Museu Marítim, va tindre una bona acollida,
tenint en compte que el Museu Marítim ha estat a Barcelona
i té una afluència de visitar.
I, a més a més, perquè era una...
Si recordem, l'any passat era el moment del Fòrum de les Cultures
i també estava vinculat amb aquesta temàtica.
Llavors va estar al Museu del Montsià d'Amposta l'estiu passat
i durant un temps va estar sense exposar-se a cap museu
i ara, fa una setmaneta, estava a Sant Feliu de Guíxols.
Ens l'han passat a nosaltres i nosaltres la passarem al Museu de la Marina de Vilassà de Mar.
I així anem fent l'itinerància entre dos anys i escaig
entre tots els membres que formen la xarxa.
Què passa després amb aquestes fotografies, un cop ja s'hagi acabat tota l'exposició?
Tornen els arxius? Perquè són fotografies originals, les que veurem a motxatge.
No, no, no. Per fer aquest tipus d'exposicions, com que són itinerants,
i ja hem comentat que moltes fotografies són de finals del segle passat,
amb una part i les altres són del segle XX, el que es fa és fer reproduccions
i llavors cada arxiu perquè si no ja se sap allò.
Has de tenir unes mesures, unes cures que...
I tant. Llavors es fan reproduccions amb bona qualitat
i el que es fa és això, una còpia, senta una còpia
i els arxius continuen conservant el seu original.
Llavors, com si diguéssim, és un fons que la xarxa va anant conservant
d'altres exposicions que també hem fet,
doncs és intentar tindre material per actes
o per exposicions posteriors o anteriors que s'hagin fent.
L'exposició és la mateixa per a tothom, allà on va són 100 fotografies,
però la Mercè ens deia abans a Microtancat, diu,
has de venir perquè és que l'hem muntat d'una manera
que es fa molt agradable de veure.
Clar, després hi ha cada museu o cada lloc on arriba l'exposició,
la manera de distribuir-ho i d'enllaçar-ho amb la ciutat ja és diferent.
Com serà físicament? Què té d'especial aquesta exposició aquí a Tarragona?
Home, nosaltres creiem que l'espai que tenim, que és el Tinguador 4,
és un espai perfecte per fer una exposició fotogràfica,
és un espai ampli, sense cap columna, sense cap element que et tapi les imatges,
però clar, et queda molt d'espai al centre.
Llavors, nosaltres el que hem intentat és exemplificar el que les imatges ens volen transmetre
amb objectes que formen part de la història dels pescadors de Tarragona
o de les activitats al port.
I també que la gent, que els pescadors que han estat treballant a la mar,
que vegin que els seus estres de feina ara serveixen perquè altra gent
que ha viscut un altre període de la seva vida, que no són de la mateixa època,
per dir-ho d'alguna manera, poden veure com es portaven a terme aquestes tasques.
Llavors, reutilitzar objectes com caixes de peix o altres elements de la vida marinera,
dic, caram, no ho sé, jo crec que la gent que l'ha pogut mig veure mentre la muntàvem
els hi ha sorprès i esperem que...
Vaja, que no són només les imatges penjades al llarg de la paret.
És tot el conjunt.
Sí? A veure, objectes, parlem d'objectes.
Caixes de peix, per exemple.
Bé, han estat...
Home, és que tampoc no ho podem explicar tot,
sinó després la gent ja no tindrà la curiositat.
Doncs, bueno, és una mica veure que les caixes de peix han tingut una utilitat,
perquè, evidentment, són antigues,
però també les podem fer servir per alguna altra cosa,
per ensenyar, per mostrar a la gent el que hi ha al darrere del peix,
és a dir, el que mou el peix, també, no?
Escolta, que ha hagut de buidar al Museu del Port.
No, no, no.
Tinc la de número 4.
La particularitat d'aquesta exposició és que hem intentat
gairebé no utilitzar cap objecte o cap model
que estigui en aquests moments al Museu del Port.
Hem intentat objectes que tenim de reserva
i també de sessions de gent que treballen habitualment amb nosaltres,
com poden ser pescadors, com poden ser mestres d'aixa,
que ens han cedit per l'exposició objectes per poder-los mostrar al públic.
A qui va dirigida aquesta exposició, Mercè?
Teniu un tipus de públic concret?
O tant a pescadors com a curiosos, suposo que fins i tot a escoles?
Jo crec que va dirigida a tothom,
perquè la imatge sempre et diu molt,
ja ho diuen, una imatge val més que mil paraules, no?
Llavors, evidentment, hi haurà molta gent
que, mirant l'exposició, recordarà vells temps, no?
Recordarà quan abans no hi havia el serrallo,
no hi havia el moll, que tenien la platja,
que les barques avaraven al costat de l'església.
Hi haurà gent que veurà els diferents tipus de vaixells,
les vaixells de començaments de segle,
activitats que es portaven a terme tant al port de Barcelona
com al port de Tarragona.
I també la part més lúdica,
les regates que es podien fer,
els jocs de cocaïn al costat del mar...
És a dir, com que toqui,
està centrat tot en el que és
la part marítima,
el litoral,
però des de moltes vessants...
L'exposició està dividida en cinc àmbits.
Ara t'anava a dir com ho heu organitzat tot això.
Són cinc àmbits.
El primer és un àmbit,
podríem dir, de presentació,
en el qual els diferents museus
que formen part de la xarxa
presenten la imatge
de la seva ciutat
o del seu poble
dintre de l'exposició.
O sigui, la postal, diguéssim.
La postal, evidentment.
La postal de cada...
Som 11 entitats,
doncs hi ha les fotografies
que representen a cada zona.
En el cas de Tarragona, recordes?
Quina és la postal d'octubre?
És una imatge dels anys 50,
que és una imatge des del mar,
de la zona del Serrallo i del Moll de Costa,
però, evidentment,
amb tota la ciutat al fons.
He de dir que són 10 fotografies,
i no 11,
perquè hi ha dues entitats
que són de Barcelona-ciutat.
i la ciutat.
Llavors, seria repetir la imatge
i només n'hi ha 10.
Llavors, un altre àmbit
és la construcció de vestiments,
és veure com tradicionalment
es construïen les embarcacions de fusta,
les diferents tipus d'embarcacions.
Un altre tema és barques i vaixells,
veure els diferents tipus d'embarcacions
que, primer dèiem com es construïen,
però després que formaven part
de la imatge dels ports catalans
i de la costa catalana,
tant pel que és pel comerç
com pel que és per la pesca.
Un altre tema és avarar i treure.
És una mica, quan comentava això,
la platja del Serrallo,
abans que hi hagués el Moll de Pescadors,
les barques, avaraven a la platja,
Cambrils, a la zona de la Costa Brava.
Doncs és la manera que hi havia
per portar, per dir-ho en un llenguatge
molt col·loquial, les barques al mar
i tornar-les a treure cap a terra.
Llavors, la manera que, mitjançant la imatge,
veure com s'avaraven aquestes embarcacions.
I l'últim tema, i el més extens en imatges,
és viure arran d'aigua.
És un tema molt ampli.
És un sac que té cap de tot, no?
Sí, i en aquest tema hem intentat
que la gent vegi la vida als molls,
la vida als ports,
que la gent vegi la part lúdica dels jocs de la canalla
i que també es vegi,
principalment,
la part de la vida dels pescadors.
L'arribada de les barques a la platja,
el remallar,
les xarxes,
la venda del peix,
la subhasta del peix,
una mica amb imatges
de tota la costa,
des de la zona de l'Estartit,
des de la zona de Palamós,
de Mataró, del Mas Nou.
I un element que també,
dintre del peixatge,
és comú,
ara estàvem parlant de viure arran d'aigua,
però dintre de tot el litoral,
el que és comú és
l'aparició del ferrocarril,
des de mitjans del segle XIX.
Llavors, canvia una mica
la fesonomia de la costa,
sobretot a la zona de Mataró i el Mas Nou.
I, doncs, una mica en tot això
hem intentat
que la gent
tingui
una idea de com era la nostra costa
abans que hi hagués el boom turístic.
Ens has comentat
de l'exposició
a nivell de grups
que heu format.
A nivell cronològic,
hi ha una època
que pesi més que l'altra?
Estan concentrades les fotografies
en una època concleta
o ho heu distribuït bastant?
No, exactament.
El que passa és que potser sí
que fent així un balanç
pots dir que la majoria de fotografies
potser estan més cap als anys 40-50.
Tenen autor, aquestes fotografies?
Vull dir, és rellevant aquí l'autor?
Tenen molts autors,
perquè són de molts arxius
i són de moltes zones
de Catalunya.
Llavors, no podríem...
Seria destacar-ne un,
seria, crec jo,
menysprear
la tasca dels altres.
Però són fotografies fetes
per persones, no ho sé,
amb una certa rellevància artística?
De tota manera, hi ha fotografies
que són de fotògrafs,
doncs, reconeguts
amb els diferents àmbits
on es van realitzar.
I d'altres, doncs,
que han arribat als arxius
o als museus
la fotografia,
la imatge,
però que no sap
què es va fer, no?
I, a veure,
un dels arxius,
no m'agradaria esmentar-ne cap,
però un dels arxius
que participa d'aquesta...
o que ha col·laborat
amb aquesta exposició
és l'Arxiu Mas.
L'Arxiu Mas
és un arxiu
que té fotografies de Catalunya
importantíssimes.
Doncs, no destaquem...
Podem destacar aquest arxiu
així una mica
pel seu volum
dintre de totes
les imatges de Catalunya,
però com a fotògraf destacat
jo no en destacaria pas
un més que l'altre.
Algunes d'elles
potser han passat per premsa
i han estat publicades?
Sí, podria ser, sí,
perquè n'hi ha algunes
que són postals,
han estat postals
que després han estat reproduïdes
en fotografies,
sí, pot ser.
En els diferents àmbits,
evidentment,
les que hi ha...
Jo em puc centrar
en les que són d'aquí Tarragona,
doncs sí,
n'hi ha algunes
que han estat reproduïdes,
n'hi ha una,
doncs precisament
que el Museu del Port
està en...
Bueno, com si...
Quasi també en real,
l'escala real.
No, no,
l'escala real del museu,
vull dir,
és...
no recordo ara les mides,
però potser fa
cinc metres per deu,
és una fotografia molt gran
que la vam ampliar
i altres han sortit
en altres publicacions,
sí.
A veure,
és difícil,
clar,
intentes triar
les fotografies
que et criden més l'atenció,
que et donen més informació,
llavors,
clar,
evidentment,
quan tries d'aquesta manera
són fotografies
que a la millor
han estat ja publicades,
però això només passa
bàsicament
amb les del teu entorn,
perquè, clar,
com ja hem dit,
com que són de diferents llocs,
les teves potser...
dius,
aquestes han estat publicades,
però veus les altres
i dius,
clar,
aquestes,
com que jo no sé
si han estat publicades o què,
doncs,
també tenen un valor,
vull dir,
jo crec,
però que per molt
que hagin estat publicades
n'hi ha algunes
que es mereixen
estar publicades
moltes vegades
perquè ens donen
molta informació.
A nivell també
del que són
les fotografies en si,
són tan en color
com n'hi ha en blanc
i negre també?
No, no,
tot és blanc i negre.
Tot és blanc i negre?
Tot és blanc i negre.
Això ho heu fet vosaltres
o ja venien així d'original
i eren requisit?
La majoria eren,
però a l'exposició
volíem remarcar
el blanc i negre.
O sigui,
n'hi ha hagut d'alguna
en color
que l'heu passat
a blanc i negre?
No, no, no,
tot és blanc i negre.
Ja et dic
que les fotografies
més recents
en el temps
són
de finals dels anys 50,
potser alguna
de l'any 60.
És a dir,
no, no, no,
s'ha volgut
treballar,
s'ha volgut utilitzar
el factor blanc i negre
per donar-li així
un caire
més històric,
per dir-ho d'alguna manera.
I a nivell de mides,
suposo que les heu ampliat.
Les fotografies
estan ampliades
30 per 4.
Totes són la mateixa?
30 per 40, perdó.
Totes són la mateixa mida?
Sí, sí,
algunes són verticals,
altres horitzontals,
però totes han estat,
sí,
vam considerar
que totes
havien de tindre
el mateix protagonisme.
Llavors,
el que es va intentar
era fer-ho així,
no?
I més o menys
tots els àmbits
tenen
unes 18,
16 o 18 fotografies,
excepte
la de
viure a randaigua,
que abans comentava
que inclou
diferents temes,
que aquell àmbit
la composen
36 reproduccions.
Mercè,
inaugureu demà?
A les 8 del vespre.
Tothom convidat,
suposo, no?
Evidentment.
Suposo que mentre
la muntava avui i tal
hi ha hagut algun curiós,
algun pescador potser
que s'ha apropat cap allà
a veure què feia.
Bé,
els que ens ajuden,
els que...
Sí,
de fet ara,
aquest dematí
hi havia algú per allà
donant la volta
i em dient
no, no,
fins demà a la tarda
no deixo.
Jo crec que la gent
que vagi a veure
aquesta exposició
crec que ha d'anar
amb temps,
perquè
hi ha moltes imatges
i
te'ls has d'anar
assaborint,
anant,
evidentment
pots fer una passada
perquè,
bé,
tothom disposa
d'un temps,
no?
Però jo crec
que és d'aquelles fotografies
que la gent,
principalment la gent gran,
s'hi encantarà
i discutirà
i veurà
i crec que
si es trobin uns quants
per allà
crec que
aquesta poden fer
una petita tertúlia.
Ara ve la part difícil
per la Mercè
que ja l'hem avisat
però bé,
sempre costa.
De totes aquestes 100 fotos
digue'ns en alguna
que t'hagi cridat l'atenció.
Per exemple,
si et sembla,
parlem de la que heu fet servir
com a portada
a la invitació
de la inauguració,
allò per anar a obrir boca,
que són uns homes,
si no recordo malament,
arrossegant,
estirant un vaixell.
Sí,
aquesta formaria part
de l'àmbit
d'Abarall Treure.
Aquesta és una embarcació,
una embarcació
que s'anomenava
Anton Alfre,
pertany a una,
és una cinta,
és la barca gran
de la pesca del llum
i és una embarcació
que es va construir
aquí a Tarragona
a les Drassanes
de Sebastià Roc,
però que era una embarcació
per la platja
de Torre d'en Barra.
Llavors és del pare
del mestre d'aixa
de l'Albert Roc
que col·labora
amb nosaltres
al Museu del Port.
Té una mica
un rerefons sentimental,
no?,
la portada,
però també és això,
veure com construïen
les embarcacions,
evidentment,
era pel carrer
Jaume I,
més o menys,
i l'havien
de arrossegar
fins a portar-la
a la platja,
a la zona del Moll,
per poder-la
a Barra.
Déu-n'hi-do.
Recordes algun altre,
també algun altre
que t'hagi xocat
o que ara et vingui
a la memòria especialment?
A veure,
n'hi-do,
n'hi-do,
hi ha un altre
que potser a mi
també em fa
clar,
ja has parlat
de les de Tarragona,
no?,
però n'hi-do un altre
que és del Bot de Cadenes,
que nosaltres
vam fer un model,
la modelista
del museu,
l'Encarna,
l'Encarna Porcel,
va fer
el Bot de Cadenes,
que és una càbria
que estava
al port de Tarragona,
vam fer aquest model,
que ara,
el propi Bot de Cadenes
està exposat
al moll de costa,
a l'aire lliure,
doncs la fotografia,
poder tindre la fotografia
i poder tindre el model
i poder tindre l'original
al moll de costa
té una certa
una certa importància
per nosaltres,
no?,
poder-ho lligar
tot una mica,
no?,
i llavors hi ha fotografies
de la venda
del peix,
de les dones
amb les paneres
als carrers
de Sant Feliu,
els treballadors,
els mestres d'aixa
o els calafats
treballant
als estilleros Tarragona,
hi ha una fotografia curiosa
que també és de Tarragona,
però pel que veig
és que a vegades
serveix fer aquestes exposicions,
aquesta exposició
com ja he comentat abans
va estar a Barcelona
la primera vegada,
doncs una persona
ens va trucar
aquí al museu
dient-nos
escolteu,
hi ha una fotografia
que l'he vist
en una exposició a Barcelona
i que no és exacte
el contingut,
la llegenda
que explica la fotografia,
aquesta fotografia
resulta que va haver
un vaixell
que va tindre
va tindre un problema
a prop de la costa
de Castelló,
llavors van vindre...
Us va explicar
la història de la foto.
Va trucar des de Mallorca
per explicar-nos
el que realment
hi havia a la fotografia.
Sí,
no havíem dit
cap mentida gran,
però no sabíem
l'edat exacta,
no sabíem
quin vaixell era
ni a què portenia.
Clar,
perquè els arxius
on tenim les fotografies
no sé si s'aguarda
de manera que cada fotografia
va acompanyada
una miqueta de l'explicació,
fins al cert punt,
si t'ha arribat la informació
sí,
però si no
hi ha coses
que les pots documentar,
però si veus
un grup de treballadors
i no tens cap referència
és molt difícil
documentar-ho.
Ara,
això és la satisfacció
d'aquest tipus d'exposicions,
que la gent
quan ho veu
llavors et truqui
i diu
no,
això no era així,
és el que...
S'impliquen fins a aquest punt.
Això mateix,
ens truquim
i doncs aquesta persona
des de Mallorca
ens va trucar
per dir-nos
escolteu,
que això
Valdes vau posar
l'any 40,
era l'any 42
i resulta
des d'aixa d'aquí
perquè nosaltres
diem
és que nosaltres
sabem qui és el mestre Toni
i que és el mallorquí,
sí,
perquè ell era mallorquí
però van vindre els altres
i van entre tots
i van intentar arreglar
perquè al cap de dues setmanes
el vaixell
va continuar el seu viatge,
no?
Doncs,
amb tot això
és una gran satisfacció.
Jo crec que molta gent
que ens està escoltant
potser a partir d'aquí
s'animaran
a fer fotografies
de vora mar,
per exemple,
i que sàpiguen
és bo saber
que mira,
si teniu un punt artístic
i veieu
que les vostres fotos
de marítimes us queden bé
escolta,
hi ha un arxiu
ben bon
les podeu guardar
per la posteritat
i qui sap
si al cap d'un temps
les veureu exposades
us va arribant
a això
a fotos i material
de la gent?
avui per exemple
hi havia gent per allí
que comentava
oh,
és que de Tarragona
no n'hi ha moltes
o a veure
és que no és només de Tarragona
és una exposició de tothom
però clar
si no tenim imatges
de Tarragona
tampoc no les podem posar
hi ha una cosa
que no he comentat massa
hem estat parlant
de la part
marítima
però hem parlat
de la part fluvial
el Museu Comarcal del Montsià
d'en Posta
participa també
en aquesta exposició
perquè és membre
de la xarxa
de la Mar de Museus
llavors
des d'aquest abesant
també es parla
del que és
el riu Ebre
i de les embarcacions
del pas de barca
i això
també nosaltres
ho hem pogut
exemplificar
perquè també tenim
models fets
dels llaúts
de l'Ebre
llavors entre la fotografia
i el model nostre
doncs també crec
que aquesta vessant
fluvial
que forma part
també
del patrimoni marítim
de Catalunya
doncs també s'ha pogut
presentar
imatges de vora mar
us les recomanem
si inaugura demà
el tinglado número 4
del Moll de Costa
demà a les 8 del vespre
si voleu ser els primers
a veure-la
i digue'ns
merceu horaris
i fins quan la podem visitar
doncs mira
aquesta exposició
és de demà
del 10 de març
fins al 24 d'abril
al tinglado 4
del Moll de Costa
i els horaris
són
de dimarts
a dissabte
de 10 a 1
del matí
i a les tardes
de 5 a 8 del vespre
i els diumenges
és de
perdó
de 5 no
de 4 a 7 del vespre
que encara estem
amb horari d'hivern
de 4 a 7 del vespre
i els diumenges
de 11 a 2
i llavors
una cosa
que no he comentat
és que
d'aquesta exposició
s'ha fet
un mini catàleg
de totes les exposicions
que
perdó
de totes les fotografies
que es poden contemplar
en l'exposició
hi ha una selecció
amb un catàleg
que s'ha fet
conjuntament
amb tots els membres
que el preu de venda
són 6 euros
vull dir
no és un preu excessiu
però doncs
per tindre una mica
aquestes imatges
per poder-les
a emportar a casa
doncs
Mercè Tuldrà
coordinadora del Museu
del Port de Tarragona
moltes gràcies
i allí serem
moltes gràcies
a vosaltres