20 minutets justos seran ja les 7 del vespre.
I un cop més als ja tardes ens disposem a parlar sobre teatre,
concretament sobre la mostra de teatre jove d'enguany.
Hem tingut per aquí pels nostres microfons ja diferents protagonistes
i aquesta setmana, concretament demà, els toca el torn a la companyia Scenicum.
Tenim amb nosaltres tres dels seus membres,
el Marc, la Cristina i el Sergi. Bona tarda.
Bona tarda.
Abans de res us he de preguntar, us heu posat ja d'acord
en com es pronuncia el nom de la companyia o no?
Jo me'n recordo l'any passat que va ser una polèmica això.
Jo continuo dient que ho has dit perfecte,
la gent em dirà que no ho has dit gens bé, però jo dic que ho has dit perfecte.
No, no ens hem posat d'acord encara.
Jo no dic que no ho diguis bé, però que no ho diem així.
Com l'hi dieu?
Scenicum.
Scenicum.
Scenicum, ja ho has dit.
Jo aniré fent.
Que cadascú ho digui com vulgui, i si no que ho escrigui.
Recordem, home, d'on vau treure el nom, això tenia història, no?
Sí, del diccionari.
Vam agafar, ho vam obrir, vam dir alguna cosa que estigui relacionada amb el teatre,
Scenicum, vinga, doncs.
Sí, però del diccionari de veritat o...
Bé, de veritat.
Del llatí.
Llatí català, català llatí.
Vam buscar el llatinisme d'escena, i va sortir Scenicum.
Nens, escolta.
Scenicum, no?
Scenicum, escenicum.
És que en realitat vam dir, agafarem una enciclopèdia, la primera paraula que surti, i endavant.
Però no ens acabaven, no siguin ens van sortir, no me'n recordo, però no ens acabaven.
No hi pagaven, no anàvem bé.
És una mica la tònica anàrquica que té la companyia.
Sí, sí, anàrquica, però escolta, això de posar-se un nom en llatí, no?
Trobo que queda una mica snop, sí.
Crida més l'atenció.
Ai, no es piquen, no es piquen per res.
No, no.
A més, piqueu al, no només amb el nom, sinó que heu aportat, vaja, aportareu demà escena, una obra del Sergi Balbel.
Sí.
Què té el Sergi Balbel, que tothom vol fer les seves obres?
Bueno, primer de tot és allò que diuen que del Sergi Balbel, totes les obres que s'escriuen en català són d'ell,
i per tant, si vols agafar una obra que sigui d'aquí catalana, segur que agafaràs una producció de Sergi Balbel.
El que passa és que va ser una obra que va sortir de l'Escola de Teatre del Centre de Lectura,
que ens la va adaptar el professor de l'Escola, el Joan Martínez.
Ens va adaptar l'obra i ens la va donar pràcticament servida, i llavors a partir d'aquí nosaltres la vam acabar de treballar,
li vam donar el nostre punt a ser nicomciada, que diem nosaltres.
Hem modificat algunes coses, però més o menys és la seva adaptació.
I hem afegit algun personatge, i hem tret personatges, bueno.
L'hem canviat una mica.
Si Sergi Balbel de Vagés probablement s'enfadaria molt.
No vindrà demà.
Esperem que no.
Esperem que no vingui.
L'heu comentat, però, perquè suposo que s'han de demanar permís.
S'han de demanar drets d'autors, però això s'envia una carta a les GAE i ja fan la seva.
Cap problema, eh?
O sigui, Sergi Balbel no té ni idea de què va demà.
No, no, esperem.
Home, ho deus saber, no?
No, bueno, això és tot una llei que hi ha, que, bueno, no, que arriba un moment que...
La gent del Metropol se n'encarrega molt bé d'això, és a dir...
Tot se n'encarrega el Metropol.
A veure si anireu a estrenar i us diran, no, no, falta el paper.
No, no, no, està la carta...
Ja el tenim, el tenim el paper, tenim el paper.
A veure, doncs, no ho sé, falta explicar bé l'obra, es diu Després de la pluja.
No sou els primers que la porteu a escena.
De fet, és això que deia el Mar, no?
Hi ha tot...
Sí, de fet, fa poc la vam anar a veure al Metropol.
No té res a veure, però la nostra és bastant diferent.
No, la que vam anar a veure nosaltres al Metropol era, jo crec, la mateixa, la versió...
Els Absents, Absents, es deia, la companyia Absents.
Sí, el grup de teatre es deia Absents.
I feien l'obra de teatre, jo crec, intacta.
És a dir, fins i tot deia, mira, aquest tros nosaltres no el posem.
Ai, mira, aquest tros d'aquí està modificat, el nostre.
Ai, mira, això d'aquí nosaltres ho hem retallat, no?
O sigui, anàvem una miqueta dient, però bueno...
No és que sigui millor ni pitjor, és...
No, és diferent, exacte.
Home, pel que dieu, és una obra que us ha portat tot un curs, preparar-la?
Un curs que esteu fent?
Perquè, clar, vosaltres com a companyia...
No, ja no, ja no, ja no anem a l'escola.
Hi ha la meitat de gent que encara sí que està a l'escola
i l'altra meitat que som exalumnes,
que ja una mica ens hem desvinculat de l'escola,
però que continuem a fer teatre amb gent de l'escola.
Sí, només estem fent la companyia, diguéssim.
Ja no estem dins l'escola.
Escola del centre de lectura, escola de teatre?
Què fèieu allí o què es fa actualment?
Bueno, actualment, doncs tu vas, t'apuntes,
entres en un nivell que acostuma...
Bueno, n'està classificat més que res per edats.
Sí, i a partir d'aquí hi ha tallers al principi.
No, primer són cursos de teatre, iniciació al teatre,
t'expliquen els dos primers anys,
t'explica una miqueta com funciona el món del teatre
i acabes a final de curs una mena d'aula oberta,
com si diguéssim una petita escena davant d'un públic,
que normalment són els familiars i els amics,
i després a partir de tercer comences a fer un taller de teatre,
que aquí sí que treballes una obra, un text, un autor,
comences a treballar una època
i acabes a final de curs representant l'obra del Teatre Bertrina de Reus,
que sempre és un luxe.
Sempre és diferent, també.
Sí, és molt agradable.
La porteu aquesta obra també al Bertrina?
Es va portar l'any passat, pels nostres companys.
Sí, pels que estan a l'escola, diguéssim,
i després la companyia va agafar
i va agafar alguns dels que estan a l'escola,
o quasi tots.
La vam aprofitar, la vam reciclar.
I la vam readaptar completament,
és a dir, no t'anàs a veure ni amb la del Sergi Balbel
ni amb la que es va fer al Teatre Bertrina,
és una tercera obra.
Déu-n'hi-do, escolta, no sortiria més a compte
creant les vostres pròpies obres.
Està en projecte.
Està en projecte pel proper any.
A la pròxima, a la pròxima.
No, més que res,
no podíem dir que fem Després de la pluja
de Sergi Balbel,
sinó que hauríem de dir
Després de la pluja
basada en l'obra de Sergi Balbel.
No, que és la seva.
Bé, doncs, parlem de Després de la pluja.
Va, qui m'explica l'argument
sense desvetllar el que no es pugui?
Bé, sempre acabo parlant jo.
Sergi, va, que ho troba.
Sergi, llença't, llença't,
per afinitat amb l'autor.
Bueno...
Venga, porteu el mateix nom.
Bueno, doncs, Després de la pluja
tracta de...
És una empresa
que al temps lliure
es dedica a sortir al pati,
diguéssim-ho, al terrat,
en aquest cas és al terrat,
i fan els seus cigarrets,
que està prohibit a l'empresa,
cosa que és actual, actualment,
perquè actualment
és un tema bastant actual.
i, bueno, doncs, és això.
És les...
És els...
Com ho diríem?
Les picabaralles que tenen.
Les picabaralles que tenen.
Les picabaralles que tenen
les afinitats amb uns,
afinitats amb els altres,
que si el jefe és la secretària,
bueno, les típiques converses
amb una empresa.
Bàsicament són les trobades així
que es fan sense voler
dalt del terrat de l'empresa.
La gràcia.
Que es va amb l'excusa de fumar,
que en principi ningú fuma,
fuma tothom,
i a partir d'aquí,
doncs, surten unes relacions entre ells
que, bueno,
odi, amor, de tot.
La gràcia de l'obra és que, clar,
l'únic escenari que hi ha
és el terrat,
que és on la gent va fumar,
i, per tant, l'únic que es veu
és en els moments
en què la gent va fumar.
Però, paral·lelament a això,
hi ha una mena d'elipsis temporals
en les que s'acaba de completar l'obra,
que queden explicats
en els moments en què la gent va fumar,
però que requereix una mica de treball
per part de l'espectador,
que, si no, a vegades es pot perdre una mica.
És el que em va passar a mi
la primera vegada que la vaig veure.
Clar, i pensar,
ostres, això, una mica de cacau.
Després tens el text en mà
i ho veus tot molt més clar, no?
Suposo que...
Sí, de fet, te l'has de llegir.
El problema d'adaptar
una obra de Sèrgi Valver
sense explicar-la completament
jo crec que és aquesta, no?
Que tens el repte de dir
he d'explicar el mateix
que explica Sèrgi Valver
amb 74 pàgines,
nosaltres ho hem d'explicar amb 35.
Saps?
Llavors, això és una miqueta
la complicació que hi ha hagut
de mantenir aquests trets
que després es reflecteixen
en l'escena,
que és una mica complicat.
I els personatges són els que
trobaríem amb una empresa,
el que vol un ascens,
el que està bé on està,
el que vol marxar a una altra empresa,
bueno, el que trobaríem
amb qualsevol empresa, crec.
I apareix un personatge nou
que és el poeta bucòlic,
que és un perdut que arriba allà.
Interpretat pel senyor Marc Càmera,
que aquest us l'heu fet a mida.
Sí, el vaig escriure jo també,
és a dir, com que érem més actors
que no pas personatges de l'obra,
doncs vam...
En fi, em van anar una miqueta a la pilota,
vam començar a escriure un text
i va sortir un personatge nou
que intenta adaptar-se una miqueta a l'espai,
aprofitant també els mateixos punts àlgics
com si diguéssim dramàtics de l'obra
i n'extrem un altre personatge que mira.
L'avantatge que té és que és això,
que sí, hi ha uns personatges delimitats
però n'hi podeu afegir o treure'n,
segons us convingui,
perquè quanta gent sou a dalt de l'escenari
en aquesta obra?
Ui, hem esmatat.
13 o 14.
13 en total som.
Som 10 actuant.
10 actuant, sí, més o menys.
No sé, som 10-11.
Els altres 3?
Què fan?
Llums i so.
Sí, l'any passat no...
Seria el teu cas.
Sí, sí, seria el meu cas.
L'any passat no en teníem
però en guany el ser una mica més
i com anem per pobles
que molts pobles no tenen llums
i el tenen so,
doncs nosaltres mateixos ens ho muntem
perquè si no hi ha llocs
que és una mica complicat.
I demà la Cristina també actuarà
que ens falta una noia
que està estudiant fora
i no pot venir
i per cert ell interpreta
un altre personatge creat
per Sergi Comsia
que és la mort.
És a dir, apareix la mort personificada.
És un personatge pintat de blanc,
vestit de negre
i que representa
que s'emporta als difunts.
Si miris el text,
segur que no trobes cap relació
amb la mort
amb el text del Sergi Belbel,
però...
És una obra...
No, però l'estem deixant per terra.
Val a dir que és una obra
que la gent jove
no s'hi sentirà identificada,
evidentment,
però potser sí que li cridarà
l'atenció més que res
pels canvis de ritme,
d'humor que té.
Hi ha coreografies,
hi ha batalles alomàtrics...
És molt divertida.
És molt divertida.
Sí, sí, sí,
l'hem retocat bastant,
però bueno,
hem donat el nostre toc personal,
està bé.
Que cadascú l'interpretarà
de la seva manera?
Sí.
Però també està aquí la gràcia.
Però es riu molt, eh?
De debò, es riu molt.
Sí, això és l'important, no?
Que al final sortirem amb un regust.
Sí.
I crec que sí, sí, sí.
Sí.
Canteu i balleu també?
No, cantant-ho.
Ballem, ballem, sí.
Ballem, sí, que ballem una mica,
però cantant-ho.
Al final.
Com ho heu fet?
I jo vau dir,
és que hem de ballar,
és que se'ns dona bé,
va, posem una coreografia aquí al mig.
No.
La coreografia també la va fer
una noia de la companyia, no?
La Bea.
La Bea Triu la va fer...
La Bea Penyes.
Sí, sí, sí.
La coreografia i bueno,
ens hi vam apuntar tots.
No és una coreografia allò que...
No és allò una cosa de musical, eh?
No, no, no.
No se cago, eh?
És a to amb l'obra,
és en pla de cachondeu també.
És per acabar la festa,
és per acabar la festa.
Uns fracos van per aquí,
els altres van per allà,
vull dir,
tampoc no és una cosa molt sèria.
No aprovaríem els exàmens
davall de l'escola oficial
de la Teatre de Barcelona.
No, no, no.
Però s'intenta,
que és el que compta.
I ens ho passem molt bé.
Comentàveu que,
en fi,
que l'estreneu...
Bueno, no l'estreneu,
perquè ja està una mica
atarrudada aquesta obra,
però la veurem demà.
Demà les deu al Metropol
i després anireu pels pobles.
Ja s'ha anat una mica pels pobles.
Em sembla que quatre pobles.
Riu de Cols.
Riu de Cols,
les Borges del Camp,
a Reus també hem actuat,
al Brapium.
I Montblanc.
I al Teatre Martín
i a Montblanc.
Trobo que esteu prou organitzats, eh?
Quant de temps fa que funcionau
com a companyia?
Dos anys?
Dos anys, sí.
No tant, eh?
Arribem ara als dos anys, sí.
Ara al juny fem dos anys.
L'any passat ja vam estar
aquí a Metropol
amb una altra obra
i aquesta és la segona
que mostrem aquí a Metropol.
Déu-n'hi-do.
I l'any que ve tornem-hi.
Sí, ho teniu ja aprenent,
però amb aquesta decreesió pròpia, eh?
Esperem que sí.
Ja hem donat la notícia.
Esperem que sí.
Se sap alguna coseta.
Està en projecte.
Però se sap alguna cosa més
de cap on tirareu?
Bueno, entendirem això, no?
Crear personatges
una miqueta inconexos entre ells
i els acabarem ajuntant tots
dalt de l'escenari
a veure què passa.
Primer es fa una pluja d'iders
i a partir d'aquí ja es fa.
A veure, l'any passat
anàveu amb comèdia també, potser?
No, no.
No, no.
De l'enviat de gènere.
Anàvem bastant seriosos l'any passat.
Però acabaves també rient molt.
era el dolç home sense pietat.
Riure, riure, no feia riure.
Reies molt, bueno.
Reia atzajat, però...
Exacte, però...
I quan gent se saltava
a quatre pàgines...
Val, ja havia de sortir el tema.
Això els passava, eh?
Això li passava.
Però ja va dir
aquest any faig llums.
Aquest any faig llums i passo.
Doncs sí, va ser un motiu de pes.
És que feia de protagonista l'any passat
jo crec que va acabar
una miqueta cremadeta
del dubte raonable.
És una obra que me l'estimo molt, eh?
Però vaig dir ja prou.
Que el condemnin,
que li facin el que vulguin
però a mi que em deixin en pau.
I quan hi va haver,
com que hi havia...
Sobraven persones,
vaig dir no passa res,
no passa res.
Ja farem llums, ja farem so.
Les llums són...
Bé, no sé fins a quin punt
són importants
tractant-se de que tot el rato
esteu en un terrat.
Tenen la seva importància
per canviar de planos o alguna cosa?
Bé, més que res
per la música i pel baix i pel...
Sí, hi ha moments puntuals que sí.
El llum és, per exemple,
quan és apartat del somni
o quan es mor alguna cosa.
El somni també ens hem tret
una mica de la butxaca,
l'hem recreat,
apareix la mort,
amb una música de Marilyn Manson de fons,
amb una mica repicat de llum...
Exacte,
que és aquí els punts que...
Després, per altra banda,
no crec que la gent
doni molta atenció tampoc
al fet llum.
El so, potser sí.
Almenys heu creat una banda sonora
també que us heu tret
de la butxaca una altra vegada.
Exacte,
és una altra portació...
tot, tot és tret a la butxaca...
És una altra portació
senycomciada que...
Dubto que a l'obra de Sergi Balbel
els personatges
sortin de l'escenari
com ho farem nosaltres.
No, no crec.
No crec.
És una...
Ho llençem a l'aire
a la gent que ho vegi.
Des d'aquí invitem
el senyor Sergi Balbel,
si vol venir que vingui.
Sí, com que no s'escolta,
clar, clar.
S'ho passarà molt bé
veient-nos sortir de l'escenari demà.
A nivell de scenografia,
fàcil almenys?
Senzillíssima.
Sí.
Sí, sí, sí.
la qual cosa s'agraeix.
Sempre hem anat
amb coses així.
Teniu un gat.
Amb totes les taulades
ha d'haver un gat, no?
Tots els taulats.
Un gat, és veritat.
És un gatet.
Un gat, és veritat, però.
Mira, no estaria mal.
Bueno, ara quan sortim...
Encara teniu temps, total,
només estreneu demà.
Sí, sí.
Aneu a l'aparalte, en repteu.
Que n'hi ha molts.
I a nivell de vestuari.
Bueno, cadascú té el...
Depèn del càrrec que té
dins l'empresa,
doncs un vesteix més encorbatat
o més entratjat.
I en funció a l'altre,
un cafà de missatger
que vagi més en plan d'esport.
Val a dir que són personatges
que els pots donar
a la vestimenta que tu creguis
que és més adequada.
Que el vesteixes molt
i el despulles molt tu.
No cal que sigui.
Mira, que t'ha d'anar sempre
amb aquesta corbata
i ha d'anar sempre així
perquè va vermell,
perquè és una persona
molt passional.
No, això és igual.
La Cristina s'encarrega
de les llums
i en aquesta representació
que veurem demà
farà de mort.
Sí, gran paper.
Gran paper,
que després tindràs una feinada
per treure tot el maquillatge.
Sí, ja l'he tingut un cop
aquesta feinada
però també és molt divertit.
És una morca xonda.
Home, és bastant tèrica.
O no, fa respecte, sí?
Sí, però com que no acostumo anar així.
Va pintada com el cuervo.
Sí.
Amb aquelles línies negres
que li acaben dels ulls i de la boca.
Que la gent et diu
ja et vindré a veure.
Dius, no cal.
Tampoc no em coneixeràs.
El Marc fa d'aquest personatge inventat
que es diu?
El poeta bucòlic.
El poeta bucòlic.
No tenen nom tots,
la majoria són el nom del seu càrrec.
Secretària rosa,
secretària morena.
El cap administratiu,
el programador informàtic.
Jo sóc el poeta bucòlic.
I el Sergi, què fa?
Jo sóc el cap administratiu
que és un cap
que és un personatge
que és el típic home
que va de dur,
que vol ascendre,
vol tenir una classe alta
però que quan hi ha algun repte,
quan hi ha alguna cosa que canvia
és un covard.
Que és un tros de pa.
Música en directe, també, demà.
Com que música en directe?
Ah, sí.
I flauta?
I flauta.
Tocam la guitarra i la flauta, i tant.
Sí, sí, sí.
Ho deixem aquí, ho deixem aquí.
I aquí, vosaltres,
dalt de l'escenari,
com a personatge,
també ho heu inventat vosaltres?
Sí, sí, sí.
Ho heu introduït.
Entre tot en el personatge
aquest nou que m'inclòs.
Però això està molt bé
perquè dieu,
a veure, nosaltres quines qualitats tenim?
Ostres, jo sé tocar la flauta,
vinga, posem una flauta.
No, no, no, no, no, qualitats no, eh?
Si no tenim qualitats d'aquest tipus.
Jo m'imagino que si algú de vosaltres sap tallar els cabells,
potser feu una performance i una sessió de perruqueria o alguna cosa.
No, però poc li falta.
Val a dir que el maquillatge que té la Cristina,
que li fan a la Cristina, que la fa també una noia de la companyia.
La Manoli i Rodríguez.
Molt polivalents.
És un noi que dibuixa molt bé
i li fa un dibuix a la cara
que, perdèverament,
igual s'hi passen tres quarts d'hora tranquil·lament.
És horrible,
és horrible que et maquillin d'aquella manera.
Però escolta, no t'ho treguis,
després això s'ha de lluir,
després tu surts de festa amb allò,
amb el que tardarà de fer-t'ho.
Sí, clar.
Clar, triomfes tota la nit?
Sí, segur que em deixen entrar tot arreu.
Seguríssim, sí.
Doncs, a veure, destaqueu-me,
ja per anar acabant l'entrevista,
un moment d'aquesta obra que veurem demà,
després de la pluja,
una adaptació de l'obra del Sergi Belbel.
Destaquem-nos un moment,
una frase que digui algú...
La del Sergi.
O cadascú la que pensi,
cadascú la que pensi.
Quina del Sergi?
Jo, la del Sergi, que diu
soc una pastanaga.
Sí, és veritat.
Jo, la del Sergi.
No ets una rata a corralar,
diu, ni tan sols això,
soc una pastanaga.
I és quan tu mateix reconeixes
que soc un cuart.
De fet, el cas de veure un executiu així
i que cau d'aquesta manera
i diu, no, és que soc una pastanaga...
No, no, però és amb la gràcia
amb el que ho diu el Sergi.
Sí, sí, sí.
Perquè ho diu tot sèrio,
amb unes ganes de dir,
no, és que jo verdaderament
soc una pastanaga.
I te'l creus, eh?
I està allà damunt
i a més es posa al davant de tot,
molt a prop del públic.
Això sí que el teatre que fem,
que és un teatre que sempre estem
molt al davant de l'escenari
i això també està a prop al públic
i el veus allà al davant
i si estàs a primera fila
és que veus una pastanaga,
no veus el Sergi?
Acabes veient una pastanaga,
ho diu amb una força
i diran sols d'això,
soc una pastanaga.
Sí, sí.
I ho veus allà posat
i dius, estàs...
I quina és la complicació
més forta que heu tingut
a l'hora de portar escena
a aquesta obra?
Després d'haver-la adaptat
i retocat i tot?
Què és el que pot ser
pot punxar de mà?
Les catanes.
Va, que si us equivoqueu
en riurem molt.
Les catanes.
Què són les catanes?
La batalla que hi ha
entre dues dones
amb uns paraigües
que representen unes catanes
a l'estil Kill Bill
una mica en punts de màtrix.
L'última vegada
que la vam fer
es va trencar un paraigües.
Ja en tenim un de nou.
Ara en tenim un de nou, sí.
Però són paraigües
de color taronja
que és el color
de seny com si.
És el color corporatiu.
Sí.
Bé, doncs estarem ben atents
amb aquest moment de l'obra,
amb aquesta baralla
de paraigües
a veure si us passa alguna cosa.
És a dir, també curiós, no?
Home.
Que es trenqués, que caigués,
que li tregués un ull a algú.
Molt graciós no seria, no?
Bueno, l'anècdota.
Tanquem amb aquesta cançó
Stand by me, per què?
És la del ball final.
Sí.
Al final acabeu ballant això.
Acabeu ballant això.
Ens han deixat amb la mel a la boca.
En fi, per més detalls, ja ho sabeu,
demà a les 10
al Teatre Metropol
després de la pluja
amb la companyia
Seny Convau, direm així.
Marc, Cristina, Sergi, gràcies.
A tu.
A tu, Núria.