Ja ho hem deixat enrere, ja hem deixat el dia 13, avancem al 14.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
No va ser tan dur, no?
Jo em pensava dir, oi, tu, estarem pendents, a veure si trepitgem alguna cosa...
Però no, no, no. Tranquil·litat.
Segur?
Saps que queda poquet, ja, perquè arribi allò als niñols de Sant Ildefonso i comencen a cantar...
De millón, nens, de pes... De euros, perdó.
De euros, nens, de pes...
Ai, quines il·lusions que tens, ai, quines il·lusions que tens.
Tu compres l'Oteria, Andrés, confessa't, confessa't.
Dona, sí, perquè si vull que em toqui i naig a comprar és un problema, això, escolta.
Vull que em toqui i naig a comprar és un problema.
Acostuma a passar, eh? Mira que t'ho anava a dir que acostuma a passar això, eh?
Sí, sí, escolta.
Si no compres, no...
Ja m'han dit, diu, escolta, si no em compres no et tocarà i m'obliguen a comprar-ne.
Sí, sí, sí.
Però bueno.
Jo tinc un problema per això, perquè, mira, jo compro un número i jo no sé què passa,
que se'n va amb un racó del bombo i s'amaga i ja no surt.
A mi també, en una tendeta de campanya que hi ha dintre del bombo.
Sí, sí, s'amaga, s'amaga allà i ja no surt.
I a més a més dintre de tenda de campanya, a més a més hi ha allò que dius, per no passar fred.
Ni el reintegra aquí de fora, s'amaga fins al reintegra allà dintre, perquè no surti.
No has comprat del que fem aquí a la ràdio, no?
No, encara.
Ah, millor, deixa, deixa.
Per què? Si no em toca, si no em toca.
No, però clar, a veure si...
Si el compro ja no us toca.
Per això t'ho preguntava.
Després compraré un.
No, eh?
I si toca.
Bueno, ja farem alguna cosa. Tu i jo ja farem negocis.
Andrés, avui és dimecres i ens toca parlar de Stephen King.
És possible?
Exacte, exacte.
Mira com te'n recordes, si t'agrada, eh?
Home, home, home.
Bé, doncs mira, direm que avui dimecres, dins el cicle que fem de Stephen King a la sala de l'Antiquari,
que està al carrer Santana, número 3 del casc antic, passem una pel·lícula, que precisament la gent està encantadíssima, els que l'han vist,
que es diu Misèri. És una pel·lícula de 1990, en colors, i va dirigir Rob Reiner, i va estar protagonitzada per James Caan,
Cati Bates, que és una gran artista, Efe Estrenhansen, i Lauren Backel.
Lauren Backel també surt amb aquesta pel·lícula.
És una magnífica pel·lícula d'un famós escritor que pateix un accident en un lloc molt solitari, amb tot de neu, en plena neu, saps?
Vols sentir una miqueta?
Deixa'm acabar d'explicar això, perquè jo no me'n recordaré de què va.
I resulta que una infermera, que viu per allà, en una d'aquelles cabanyes del bosc, el troba, i a més és una admiradora dels seus llibres,
i el porta cap a casa seva, i allà el cuida.
Jo diria fanàtica.
Bueno, fanàtica, exacte.
Més que idolatrar.
I allà li dona tota classe d'atencions amb aquest home, però, mica en mica, l'acaba sequestrant.
Perquè ell ja se va recuperant, i el que vol fer és marxar?
Que escrigui la novel·la que ella vol que sigui el final i el dret i l'esquerra de la novel·la.
Tu, tu, cerdo asqueroso, ¿cómo te has atrevido?
No puede morir.
Miserichá está y no puede morir.
En el siglo XIX morían muchas mujeres al dar a luz.
Pero lo importante es su espíritu, y su espíritu sigue vivo.
¡No quiero su espíritu!
¡No quiero a ella!
¡Y tú la has matado!
Creí que eras bueno.
Pero no lo eres.
No eres mejor que los otros.
Si te habías hecho ilusiones respecto a mí, olvídalas.
Y no creas que van a venir a sacarte de aquí.
ni los médicos, ni tu agente, ni tu familia.
Ho deixem aquí, eh?
Què?
El que t'estava dient.
Què t'ha semblat?
La dona, la dona, doncs...
Just, eh? Just, a més a més, eh?
Sí, sí.
La dona vol que la novel·la que l'escritor està fent sigui la mida del que ella vol.
I com que la dona està relativament, relativament, trastocada...
Diguem que sí, una miqueta moguda.
Una miqueta moguda de mobles.
Exacte.
Doncs aquí s'arma el gori-gori.
Molt bé.
Si voleu saber el final, a part que posa fin, veniu a veure-la, que us ho passareu bé,
perquè val la pena.
És un treball fantàstic d'aquests personatges.
Doncs deixem Misery a l'Antiquari i anem cap a la música.
Anem per una altra vegada.
La pel·lícula aquesta que abans ahir vam estar fent, de Vampiresses 1933,
i l'altre dia vam fer de 1935, aquestes Vampiresses 1933, una miqueta abans.
I escoltarem el tema principal de la pel·lícula, també escrita per Harry Warren i la lletra d'Al Doobin.
Les cançons del segon títol de la sèrie Vampiresses eren
Pettin' in the Park, Remember my forgotten man, The Shadow Walls, Where in the Money,
i l'última, I very good to sing a tour's songs.
El seu director, Leo Forbenstein, va incloure les melodies d'aquestes dues últimes
amb els títols de crèdit, però en versió coral.
Escoltem el tema principal de Vampiresses 1933.
Doncs no ens queda massa temps, Andrés i Andrés, recordem, avui mateix a les 10 de la nit,
a l'Antiquari Misery, digueu, home, digueu-ho tu, jo.
Ja t'agradaria vindre, però estàs esclavitzada aquí fins a les 12 o a la que sigui.
Diguem que teniu una miqueta de feina, diguem que teniu una miqueta de feina.
Vinga, doncs sí, farem la pel·lícula Misery, que val la pena no deixar-se-la perdre,
no és de terror, és una pel·lícula d'intriga, una pel·lícula que està molt bé.
És una cosa psicològica, no?
Sí, de suspens, i està dirigida per Rob Reiner i protagonitzada per James Kane,
Kathy Bates, Stan Hansen i Lauren Backel.
Molt bé.
Andrés, bé, tota la gent que ens escolti vulgui apropar-s'hi a l'Antiquari fins aquesta nit,
els altres fins demà.
Entrada lliure, entrada gratuïta.
També, també, recordem, recordem.
No és obligatori prendre cap consummissió si no us ve de gust.
Molt bé.
Això ho teniu present.
Adéu.
Adéu, fins demà, si ho vol.
Adéu, adéu, adéu.