.
Aquesta és la sintonia que dóna pa sempre a saludar Andrés i Andrés.
Bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, a punt.
No, no, no, no pregunto, afirmo, eh?
Com estàs?
De content avui, quina alegria.
Esclar, i la Pilarica.
Això t'anava a dir, que t'ha sentat molt bé la Pilarica.
Es va descobrir Amèrica, estic content.
Ara podré anar a veure jo els grans de cels i tot.
Ara ja sé que ja hi és Amèrica.
Ara ja està, ja està inventat, ja està inventat.
Andrés.
Diguem, diguem.
Avui és dijous i no sé per què em dona que avui tenim cinema.
Com ho saps, això?
Perquè ja t'he vist molt esglutat en plan.
Vinga, dona pressa, que hem de marxar corrents, eh?
que hem de preparar coses, eh?
Doncs mira, d'aquí un ratet, allà a l'antiga audiència,
a la plaça Pallol número 3,
passem dins el cicle Literatura i Cinema,
a l'antiga audiència,
i amb entrada completament gratuïta,
passem una pel·lícula que es diu
Un tramvia llamado de SEO.
A mi em sona aquesta pel·lícula.
No sabria dir-te de què.
Sí, bueno, sí, és aquell que passava per aquí,
anava al Serrallo,
després tirava cap un fins a l'apartalte.
Sí, sí, sí, i tothom desitjava agafar-lo, no?
Ja m'imagino, per aquí el nom, ja m'imagino.
Bé, els artistes, lògicament,
Vivian Lake, Marlon Brando,
Kim Hunter, Carl Malden,
en fi, en una gran pel·lícula d'any 1951,
amb una actuació magistral de Vivian Lake,
Marlon Brando,
que és una cosa impressionant.
Sí, sí, inoblidable.
Això dintre del cicle literatura i cinema.
I si anem pel programa que realment ens teniaig avui,
que és la música del cinema clàssic,
doncs com cinema clàssic tenim una pel·lícula d'any 69
que és Adiós, Mr. Chips,
en anglès, Goodbye, Mr. Chips.
Hi ha un tema que és Londres és Londres,
que l'autor va ser Leslie Brickhouse,
i és una versió musical del clàssic,
que ja ho he dit Goodbye, Mr. Chips,
que va protagonitzar Peter O'Toole i Petula Clark
amb els papers que, anys enrere,
van fer famosos Robert Donat i Greer Garson.
Aquesta Petula Clark és la coneguda cantant?
Sí, sí, sí, la coneguda cantant.
No sabia que havia fet cinema, també.
Sí, sí, sí.
Doncs, ja dic, Robert Donat i Greer Garson,
o Greer Garson,
van fer també la pel·lícula aquesta.
Dirigida per Herbert Ross,
jo considero que és una de les millors partitures
d'aquest autor de Leslie Brickhouse,
que és un autor britànic
que molt rares vegades
ha manifestat la seva vena melòdica,
ho direm així.
La supervisió i direcció musical de la partitura
va ser de John Williams,
aquest etern mògic que surt per totes les dues pòl·lícules.
No hi ha musical que s'apressi,
que no tingui una peça d'ell, eh?
Exacte, és un home fantàstic.
Una de les cançons més alegres i animades
precisament està decididament dedicada a la ciutat de Londres,
que canta, aquesta que dius tu,
Pètola Clarke, o sigui que és Pètola Clarke.
Ho canta amb el teatre,
el qual acudeix el tímid professor
per presenciar l'espectacle,
el qual això plueix un fletxasso
i ja marca l'inici d'una parella de nubis
i després un casament.
Escoltem Londres és Londres,
amb Pètola Clarke com cantant
i l'orquestra dirigida per John Williams
i és la banda sonora original de la pel·lícula.
Here are stands in Piccadilly Circus,
Nelson stands in Trafalgar Square.
Big Ben stands by the River Thames
and Will, as long as the Thames is there.
London is a strange, unchanging town
and take my word, whatever you've heard,
London Bridge has no intention of a falling down.
How London is London?
Is anyone in doubt about it?
London is London.
It's easy to find out about it.
London is springtime, company champagne.
London is summer.
Lots of rain, but who's complaining?
London is lovely.
Let no-one change his mind about it.
Lovely and lovely.
Yes, that's the thing I find about it.
If you can have Paris and Venice and Rome,
but London is London, is London, is England's home.
London is London, forgive me if I shout out about it.
No words like London, so I give round about it.
Not in London is history, future and past.
London is history, future and past.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit