Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
I bon dilluns, que em prova a la setmana.
Molt bé, estupendo.
A principi, a principi.
Igual que si fos dissabte.
Sí?
Sí, igual, igual, igual.
La misma de la misma?
No, home, no.
Vaig a aixecar cada dia igual.
Vaig a si, veurem el sol.
Vaig a reclar, vaig a vestir, tot plegat.
Sí, sí, sí.
Exactament igual.
I això és el principal.
Però, home, el dissabte i demenys ja vas més relaxat, no?
No, no, jo vaig escopatejat igual.
A la mateixa hora?
Sí, sí, sí.
Jo cada dia cap allà a les 8 ja estic aixecat.
Cada dia?
Cada dia, cada dia, cada dia.
Veus?
Un home de recursos, molt bé.
No, no, mira, no.
Si algun dia m'he estat una miqueta més al llit,
després el trupe un cart.
Estàs agoniós, clar, perquè estàs agoniós.
Arribes tard, després ja no arribes.
Sí, perquè, mira, encara que sigui anar al magatzem
i preparar programes i pel·liques i coses d'aquestes...
I sempre tens feina, tu, eh?
Jo sí, jo no paro, jo no paro.
Per mi millor, eh?
Jo no paro.
Si ho dic la veritat, perquè així sempre estàs en actiu.
Sí, sí, sí.
Hi ha dies que em falten hores.
Ai, no.
Sí, sí, sí, hi ha dies que em falten hores.
Déu-n'hi-do.
No, no, ja, fortunatament...
És un home de crac, eh?
És un home de crac i m'ho crec, eh?
I si hauria estat una miqueta potxo com temps enrere,
que vaig tindre que estava un dia o dos que quasi no em podia moure...
I es va moure.
He de dir que saps...
Ja m'ho via, ja m'ho via, que venia inclús aquí a l'Embia d'Itàlia i així,
però, esclar, no desenvolupava la feina com jo volia,
estava neguitosa més no poder.
Ja ho sé, ja, ja ho sé.
Que no els impugna rapes a les malalties.
Mira que li dèiem, Andrés, queda't al llit, no et moguis,
amb una febrada, amb un costipat aquí aguantant estoicament,
li dèiem, vés-hi cap a casa, i ell que no, que no, que no.
A la seva estretza, eh?
Andrés, ara et trobes bé?
És el millor.
Tu que fusta.
Avui no tenim cinema, no tenim cinema?
Què passa avui?
No, no, no, fins al dimecres.
Fins al dimecres.
I ara ja començarem de seguida també allà a Cultura,
que ja estan les obres ja acabades,
ja acaba de tallar els últims detallets que queden,
algunes coses, però ja avisarem amb temps
perquè la gent sàpiga quan comencem definitivament,
els dimarts i els dijous, a tornar a fer cine,
a les 6 de la tarda, com sempre fèiem.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I ara, si em permets,
anirem de cara a la pel·lícula que estem passant
durant tots aquests dies.
Sí, aquesta brisseta tan guapa.
Sí, una pel·lícula de dibuixos animat japonesa
que no té res que envejar qualsevol pel·lícula feta per persones
perquè té un argument molt distrit, molt divertit,
i res d'accions una miqueta subversives,
com acostumen a ser en moltes d'aquestes pel·lícules.
És Niki, l'aprendit de bruja,
i tornem a repetir-ho de sempre,
per si algú ens agafa, havent començat aquesta pel·lícula,
que Niki és una bruxeta que té 13 anys
i, com és habitual en aquesta edat,
han d'agafar, marxar de casa amb la seva escombra voladora
i buscar una ciutat desconeguda per elles
i allà establir-se, que no n'hi hagi una altra,
de bruixeta també,
i durant un any està fent pràctiques de bones persones
amb el veïnat que elles trien.
Bé, llavors, per unes circumstàncies,
ella coneix una senyora que té un forn amb el seu marit,
la senyora està a punt,
aviat d'aviat d'aviat tindrà un petitó,
llavors, amb la condició que ella ajudi la senyora
que està embrassada amb la botiga
i que, de pas, ella faci alguns recadets,
li deixa una habitació que hi ha,
li deixa també fer servir el telèfon
pels seus negocis particulars de repartiment,
i així estem.
Estem als començaments d'aquesta època,
que ella comença amb moltes ganes,
ella, el primer dia que ja està establerta,
surt al carrer amb el seu gatet,
està a punt de ser atropellada per un cotxe,
perquè van vedant,
esclar, ella vivia al camp tranquil·lament,
sense tants cotxes,
i mentre camina per la vorera,
amb el seu gatet, que van a fer compres,
passen tres noietes, modernetes,
i elles parlen de les seves coses,
esclar, per això l'aniquili és una cosa nova,
una cosa que es dona compte de que, esclar,
ella també aviat tindrà que participar
de coses d'aquestes,
d'anar amb nois i la moda i tot això,
però escoltem el que passa,
tres noies que es creuen.
Bueno, ya sabéis cómo son los chicos,
pero es tan guapo,
espero que le haya invitado a su fiesta de cumpleaños.
Sí, claro.
Niki, al croar-se amb elles,
es fixa en els vestidets tan bonos que porten,
de les tres jovenetes,
i mentrestant, un cop han passat,
va mirant els aparadors,
està veient cosetes que ella ni imaginava
siquiera que existissin.
Entra a un supermercat,
i allà comença a fer les seves compres.
Entre les cosetes que hi ha,
escoltem com va parxant la cosa.
Me gustaría tener algo bonito
que ponerme mi vestido es tan feo.
Boa, esto es carísimo.
Niki, mira, soy yo.
El Niki primer ha vist una paella,
l'ha agafat, ha mirat el preu,
i ha quedat esglasada del preu que estan les coses,
perquè ja ni pensaments.
Esclar, no comprava ella, comprava la seva mare,
però bé, ella té uns cèntims justets,
i és d'una compte que allò puja molt.
I el gatet Gigi avisa en una estanteria
que hi ha unes tasses,
i aquestes tasses estan en un dibuix estampat,
i hi ha estampat un gat negre
exactament igual que ell a fora,
al lateral de les tasses.
I és exactament igual que ell,
negre amb uns ulls grans macos,
orelles puntiagudes.
Bé, Niki també compra una tassa,
i a part compra altres coses,
i acaba passant, lògicament, per caixa.
Gràcies.
Aquí tienes el cambio.
¿Queda algo de dinero?
No mucho.
Parece que de momento solo podemos comer tortitas.
Espero no perder mi figura.
No me gustaría que la gatita de al lado
pensara que me estoy convirtiendo en Niki.
Niki.
Niki va carregada amb dues bolses plenes
de la compra que han fet.
Van pel carrer,
de retorn a la seva habitació,
i es paren davant d'un aparador
en què es veuen unes precioses sabatetes vermelles.
Els seus ulls queden clavats amb aquestes sabatetes.
a sàpiguer el que deu pensar.
Mentrestant,
Gigi,
que la veu,
li crida l'atenció
perquè sap
que una bruixa,
amb el temps de pràctiques,
no pot canviar
de vestimenta,
i la vestimenta que ella porta
són unes simples sabatetes
i un vestidet
sense senyir siquiera,
com si fos una espècie de túnica,
d'un color...
Una espècie de sac,
pobre.
Sí,
una espècie de sac
d'un color morat,
un color violeta fosc i així.
Son carísimos.
Pero fíjate, Gigi,
no son preciosos.
Pel carrer
ve un cotxe
amb diversos xicotets joves
a dins del cotxe,
un cotxe descapotat.
Un d'ells
és aquell noiet
que quan la Niki
va arribar
a aquesta ciutat
va salvar
del guàrdia
que li anava a posar
una multa
amb la nena
perquè resulta
que amb la seva escombra
havia provocat
un caos circulatori.
Llavors,
el xiquet
que va veure els problemes
que podien passar
la Niki
va començar
el ladrón,
el ladrón
i el guàrdia
se'n va corrent
darrere del suposat lladre
i Niki li diu
a la Niki
que no es mogui
però la Niki
diu nasos
miqueta, miqueta
es va anar retirant, retirant
i va desaparèixer.
Llavors,
el xiquet va arribar
corrents amb la seva bicicleta
i li va dir
sigut jo el que té això
i la Niki
en fi,
com que no han sigut presentats
la Niki
un paper tot sèrio
no li fa cas i cas
li dona les gràcies
així en plan orgullosa
o en plan
el tenirà
perquè esclar
no han sigut educadament presentats
la noia té una educació
molt rígida
i llavors
se'n va volant
i deixa el noi
però ara el noi
amb els seus amics
que són una miqueta
de la broma
i de la juerga
aquests amigüets
ja ho veuràs
després la veuen
i ell
la comença a cridar
¡Para un momento!
¡Vamos!
¡Étate de encima!
¡Pórtale!
¡Eh!
¡Oye señorita bruja!
¿Te acuerdas de mí?
¿Cómo es que no estás volando hoy?
¿Eh?
¡Soy yo!
¿Te acuerdas Tombo?
Se sabe que es una bruja
porque siempre lleva un vestido oscuro
¡Eh!
¡Espera!
¡Vuelve!
¡No pretendí ofenderte!
¡Vamos chicos!
¡No os ríais!
Niki
pare
els mira
es torna a girar
ignorant que estan ells allà
i torna cap a casa
i aquí s'acaba
i ho deixem aquí
ho deixem aquí
demà seguirà
doncs Andrés
és que sempre ho deixem
en un punt clau
mira
és que tota la pel·lícula
és interessant
sí
és molt macca
a més a més
ara ja és un punt
una mica així com
comença a sentir-se
podríem dir
una mica
pel que l'envolta
comença a agafar ambient
exacte
i està una mica com
neguitosa
aquí està
sí
hi ha molts problemes aquí
què passarà demà
què passarà demà
misterio
emoción
intriga
suspense
només tenim de posar la ràdio
Tarragona ràdio per demà
i aquí estarem un altre cop
sisplau
a la mateixa hora
ajudo de totes maneres
amb la onda
només agafeu aquest programa
que n'hi ha d'altres millors
a veure
hi ha una mica de tot
exacte
fins demà si t'ho vol
gràcies Andrés
adeus
i ja