Els nostres historiadors
no volen, no volen fer pont
perquè de fet són com a màquines
Jordi, Manel, bona tarda
Molt bona tarda, Núria
Ja t'agradaria fer pont
Sempre el piede del canyón, eh, que sí, Jordi?
El piede del canyón
Els han dit, veniu, veniu, és que una setmana
sense el nom vinguis amb històries, no pot ser
A més, avui portàvem uns continguts
L'alegreta, la huerta
Doncs sí, molta mort
El nom vinguis amb històries d'avui
És que l'història bàsicament és assassinats
i guerres
No, també hi ha altres històries
Sí, creus?
Sí, i tant, i tant, i tant
Però no farem un programa sobre
lectures de la història
Per què no? Fé un programa de l'amor
Home, sí, per què no?
I ens comencem a enrotllar i després sempre diem
Tens raó, vés-la gravar
Doncs benvinguts, nom vinguis a mi històries al magazine
Dia de divulgació històrica de Tarragona Ràdio
No en vinguis amb històries
Aquesta setmana...
Aquesta setmana
Els nostres protagonistes seran Marc Tully Ciceró
o el seu assassinat
També l'atac japonès contra la base nord-americana
de Pearl Harbor
També la revolució francesa vista des de la galletina
No, des de la guillotina
La revolució francesa vista des de la guillotina?
I tant
De darrera o de dins?
Des de dins, des de dins
Avui serà un programa molt...
Sagnant, sagnant
Sagnant
La mort del conqueridor espanyol Pedro de Valdívia
I tractarem també, entre altres coses, el libro negro del colonialismo
Publicat per l'Esfera de los Libros i dirigit per Marc Ferro
Afemèrides
Any 47 abans de Cris
Marc Tully Ciceró és assassinat
Com la majoria de polítics republicans romans
Marc Tully Ciceró pertanyia a una família acomodada
i va desenvolupar els seus estudis a Roma
La seva carrera es dirigia cap a la jurisprudència
la filosofia i la retòrica
realitzant un viatge per Grècia
per conèixer la cultura helenística
L'any 77 abans de Cris va tornar a Roma
i es va caçar amb Terència
Va ser anomenat questor a Sicília
destacant per la seva honradesa
o això és el que diuen
I l'any 67 va obtenir el càrrec de pretor
des del qual va recolzar Pompeu
Tres anys més tard va ser escollit cònsul
aconseguint descobrir un complot dirigit
a acabar amb la seva vida
El triomvirat de Pompeu Cris i Ciceró
va motivar la decadència de Ciceró
i marxar a l'exili durant un any
A la seva tornada a Roma
recolzar obertament a Pompeu
provocant l'enfrontament amb Cicer
que l'obligà a retirar-se a brindici
És a dir, la seva vida va estar carregada d'exilis forçats
La mort de Cicer l'apropa de nou a la política
i va escriure contra Antoni a les filípiques
en memòria de Demóstenes
Antoni va dirigir contra ell els seus sicaris
que l'assassinarien a prop de Fornia
un dia com avui de l'any 47 abans de Cris
L'extensió de la Segona Guerra Mundial al Pacífic
s'iniciava un diumenge 7 de desembre
de l'any 1941
quan els japonesos van atacar per sorpresa
la flota nord-americana
fondejada a la base de Pearl Harbor
a les illes Hawaii
Entre aquesta data i el maig de 1942
i els japonesos van llençar la seva pròpia Guerra Llampec
a l'extrem orient
i a través del Pacífic
escombrant tot tipus de resistència
Van enfonsar el gruix de la flota nord-americana
i bona part de les unitats britàniques
també fonejades al Pacífic
Van conquerir Hong Kong, Malàcia, Singapur
les illes holandeses i les filipines
A més, van aconseguir que Tailandia
es posés del seu costat
i van envair bona part de Birmània
La revolució francesa vista des de la guillotina
podria ser el titular del nostre monogràfic
o petit monogràfic
La guillotina, al costat del lema
llibertat, igualtat i fraternitat
es va convertir en un dels estandards
de la revolució francesa de 1789
però sabem quin és l'origen d'aquesta màquina
de teia caps?
D'on surt la guillotina?
Clar, qui es va inventar una fulla de feita enorme
que queia...
Un barbé, potser era un barbé?
No, no, no
El nom de la màquina es deia un metge
el doctor Joseph Ignace Guillotin
un senyor que segurament mai va voler
que el seu cognom passés a la història d'aquesta manera
Hi ha gent a França que porta Guillotin com a cognom
Sí, però potser hem fet un canvi de cognom
Jo crec que sí
I molts hem cregut que el doctor Guillotin
era l'inventor de la guillotina
però estaven ben equivocats
En plena França revolucionària
el doctor Guillotin va ser escollit l'any 1789
diputat pel Tercer Estat
el que el va convertir en un personatge més de la revolució
La seva obra es distingeix
la seva obra política, clar
es distingeix per diverses intervencions
però especialment per la humanitària
idea que va tenir de modernitzar tècnicament
i fer servir una màquina
per dur a terme la pena de mort
Aquesta màquina era una màquina de tallar caps
Però no deies que no tenies res a veure amb la guillotina?
El qui?
El qui de tant?
I tant
Només va donar el nom a una màquina
Escolta'm
Abans de preguntar
Escolta
Com jo dic als meus alumnes
Ui, ui, ui
Primer
Primer
Primer
Primer
Primer
I després
Pregunteu
Li surt la venada de mestre
Molt bé
Aquella proposició del doctor Guillotin
va fer que
la màquina de tallar caps
es bategés amb el nom de Guillotina
O sigui, la màquina ja estava inventada
La màquina ja existia
Molt bé, Manel
Ens hem sincronitzat
És que no t'expliques
La màquina que coneixem com a Guillotina
Té els seus antecedents
Al segle XII i XIII
Alemanya, Holanda i Nàpols
I ja al segle XV
Era utilitzada a Itàlia, Anglaterra i Escòcia
Però sempre per executar aristocrates
Aristòcrates i clergues
És a dir
Era un instrument reservat a casos especials
En els quals
Per la condició social del condemnat
No s'admetia la intervenció directa
De la destral d'un butxer
Era una màquina de matar pija
Classista
A tu t'agrada el terme pija
Per la setmana passada
Si no, recordadament
També el vas fer servir amb crevaggio
O no sé què
Bueno, és que en Manel
Sí, és cert
L'home Manel té uns termes propis
Que ja
Bueno, però és que així
Arribem a més
A més oients
Però és curiós, eh
Perquè és això
És el que deia
Que com
Bé, hi havia gent
Que, a veure qui era el butxer
Que s'atrevia
Doncs a tallar-los el cap
No
No, doncs una màquina
Qui llotina
El diari Les Moniteurs
De decembre de 1689
Considerava que la pena
De decapitació
Reservada des de l'antic
Des d'antic
Només a la novel·lesa
Havia estat gràcies a la revolució
Doncs que posava a l'abast
De qualsevol criminal
Ser executat per decapitació
És a dir
Tothom tenia el dret
I podia gaudir
De morir decapitat
Això és la igualtat
Francesa
I tant
Visc a la revolució
El primer cap
Que va redolar
Per culpa de la guillotina
Va ser
Bé, per culpa de la guillotina
No, segurament
Va fer alguna cosa dolenta
Va ser el de
Nicolas Jacques Pelletier
Aquí ja comencem a fallar, eh
Jordi?
Molt bé, ho sento molt
Un convicte
Un convicte
Per intent de robatori
L'execució
Va ser dut a terme
Pel butxí Sansón
Que és el protagonista
De la nostra història d'avui
Però que veurem més en avant
I segons
El Jornal de France
El nombrós grup de gent
Que havia acudit
A presenciar l'acte
De decapitació
Va marxar decepcionada
Ah, per què?
Segons aquesta publicació
El poble de París
Es va desil·lucionar
Quan va veure
La curta durada
De l'execució
I es va dispersar
Cantant una sèrie de cançons
Plenes de nostàlgia
Per l'antic règim
És a dir
S'agradaven segurament molt més
Les llargues
Les estrelades
Les llargues
Execucions
Perquè com es matava
Pas la gent a França
Penjant-los
Si penges una persona
Suposo que durem més vius
O si el cremés
Ja és increïble
Ostres, clar
La guillotina
És clar, molt ràpid
I llargues
I ja està
A no ser que fagués
Una execució en massa
Sí, espera't, espera't
El poble de París
Va quedar desil·lucionat
Diem
Després de la primera execució
Amb guillotina
Per la brevetat de l'espectacle
Però uns anys després
Considerava que l'espectacle
Era molt lent
Degut al gran nombre
D'execucions
Que es realitzaven cada dia
Com camions
I tant
Hi ha informes de la policia
De París
Del febrer de 1794
En els que s'indica
Que el poble
Desitjava veure accelerat
El sistema
I que com a mínim
Estaguéssim 50 caps diaris
Imaginem-vos com estava París
L'any 1794
A més
Es va pensar en millorar
El sistema
Situant diverses guillotines
Una al costat de l'altra
Funcionant simultàniament
Ah, clar, perquè tots aquests 50 caps
Els feien amb una sola guillotina
Clar, però la cosa era
Que devia tenir la fulla ja
Feta a poc
Sí, tenien que esmolar-la
La fulla
És a dir, un munt de guillotines
Funcionant simultàniament
I així ho van demanar oficialment
Varis districtes de París
L'any 1694
O bé
Construir una guillotina
Amb 5 finestres o ceps
I la idea es va dur a terme
A la ciutat de Bordeus
On es va construir
Una guillotina
De 4 forats
Per a decapitar
De 4 en 4
Els condemnats
I increïblement
Encara es va demanar
Una que decapités
De 9 en 9
Imaginau-vos
Hauria estat
Record Guinness
De guillotines
No donarien abast
Retirar caps
A netejar sang
No es donava abast
Però tornem al doctor guillotines
La seva humanitària idea
Que per cert
No és l'únic protagonista
D'aquesta història
També hi va haver altres doctors
Que van afegir
Millores tècniques
És que si vas a mirar
Sí que és una idea humanitària
I no crec que ho diguem en broma
Perquè clar
Si fins llavors
Es matava la gent
De manera molt sanguílolenta
Clar
Aquí amb un cop de guillotines
Acabaves
Sanguílolenta ho era
Ràpid
Sí però els acabaves ràpid
Doncs no creguis
Perquè amb el temps
Ai, ai, ai
No creguis
Que m'assustes
T'espanto
Sí, sí, sí
Amb el temps
Entre els metges de París
O d'Europa en general
Me fas temor
Me fas temor
Va sorgir el debat
De si un cop
El cap estava separat del cos
El cap estava mort
O simplement moribund
Per això és el debat
Que sempre, sempre surt
A tot arreu
Jo me l'he plantet
Si la mort
Si la mort arribava
Amb la decapitació
O no
Hi ha un llibre
Que es diu
Anècdotes
Sobre les decapitacions
No diré en francès
D'un autor
Que es diu
Auverivir
Suposo
Auverivir
Ja està
Auverivir
Molt bé
Publicada a París
On es cita
L'anècdota de Maria Estuardo
A la qual
Doncs un cop
L'havien decapitat
El cap encara va parlar
Què va dir?
Ai, ups
Insilència
No ho sé
Collons
Potser va dir
Auverivir
I menciona també
Una experiència realitzada
Per metges
Sobre un jove
Condemnat
A ser decapitat
A veure
Avui en dia
Podem dir
La ciència està molt avançada
I tot això
Però segurament gràcies
A les grans
Experiments
Com aquest
Que explicarem tot seguit
El pobre
Condemnat
Després de ser executat
Pels cirurgians
Aquests
Van detenir
L'hemorràgia
Del cap
I del tronc
Ajustant les dues parts
Amb la màxima
Precessió possible
I després d'estimular
La respiració
De la víctima
Amb líquids volàtils
Al nas
Per uns segons
Va semblar
Que el cos
Es reanimava
Però suposo que
Es podeu imaginar
Al final
El cos
Va potser
Algun nervi
Es va moure una mica
Això més sona
A una pel·lícula
Que es diu
Reanimator
Frankenstein
No continuem per aquest camí
Que jo acabo de dinar
Aquesta era una breu introducció
Al món de la guillotina
I de la revolució francesa
Jo el que he volgut fer
És el monogràfic
Centrat en la figura
Del butxí de l'època
Charles Henry Sanson
Que poca feina tenia
Perquè clar
I tant
Si no havia de deixar anar
El cop de destral
No creguis
La guillotina ocupa
Com hem dit
Un lloc important
En la història de la revolució
Encara més
En la mitologia
De la revolució
D'aquí l'interès
Que desperta
El testimoni
De Charles Henry Sanson
Que ens va deixant
Al seu diari personal
I que després s'ha vist publicat
I moltes vegades
Es diu inclús
Que han retocat comercialment
En edicions posteriors
Portava un diari
Aquest home
Era butxí
Feia rodar caps
I portava un diari personal
I tant
I qui era Charles Henry Sanson
Doncs el butxí responsable
De les aproximadament
3.000 execucions
Que van tenir
Jo que parís
Entre 1789
I 1796
I us preguntareu
Aquestes execucions
Espera, espera
Manel
Pregunta tu va
M'ho pregunto
Tant homes com dones
I tant
Les víctimes
Van ser principalment homes
Només 370 dones
Van patir
La pena capital
Més de la meitat
De les quals
Tenien entre 25 i 50 anys d'edat
Però també s'executava
A 22 menors
De 18 anys
I a 9 homes majors
O sigui, en general
No hi havia ningú
Que se salves de la guillotina
No és allò que diguis
Mira, tu per edat
És l'època del terror
No, Manel?
Sí
És coneguda
Podria afectar
Qualsevol persona
Sí, sí
I a què es dedicava
Tota aquesta gent?
També hi ha un petit estudi
I si els classifiquem
Per la seva condició
Destaquen 479 membres
De professions liberals
391 artesans
381 aristòcrates
365 militars
319 eclesiàstics
275 comerciants
Etc
Etc
Etc
Una mica de tot
Tenint en compte
La revolució era
Les aristòcrates
No els va a tocar gaire
No?
Ah, i sí
Ja sé què feia
De París només
Ja, ja, ja
Ja sé què feia Sansón
Ell no escrivia un diari personal
Portava els contes
Avui he matat 3 artesans
4 aristòcrates
I 2 capellans
I tant
Sí, sí
Doncs el Mutxi
El Mutxi i Sansón
Les va veure de tots colors
Per dir-ho d'alguna forma
Va haver homes
Que s'enfrontaven sense por
Serenitat
I sense abdicar
De les seves idees
Quan havien de passar
Per la guillotina
Aquest és el cas
Del Girondins
I no em pregunteu
Que cantaven la marsellessa
I feien bromes
Quan es dirigien
Cap a
Cap a
Cap a
Cap a la mort
Segura
Sabeu la marsellessa
També
Les enfons de la pedra
Això
Jo no sé com continua
També hi ha altres valents
Com el general
Bigón
Que es trobava
Menjant ostres
Quan el Mutxi
El va anar a buscar
A la seva cel·la
Aleshores el general
Li va dir a Sansón
Permets que mengi
La meva darrera
Dotzena d'ostres
Jo li vaig contestar
Que estava
En els seves ordres
Això el va fer riure
I em va replicar
No dimonis
Soc jo
I el que per desgràcia
Està a les teves
Molt bé
Però Sansón també va presenciar
Molts defalliments
Molta misèria
I sobretot molt dolor
Va executar
Víctimes il·lustres
I altres no tan il·lustres
Entre les il·lustres
Trobem
Lluïs XVI
O Maria Antonieta
Però també d'altres
Sense nom
Com els criats
Que l'acompanyaven a la mort
Que l'acompanyaven a la mort
Els seus amos
O un comerciant
Que per no comprometre's
Només s'expressava amb senyals
Però finalment
Va veure rodar el seu cap
Bé
Això de va veure rodar el seu cap
Segurament no
Si us fixeu
Digues
Anaven els nobles
I darrere els seus criats
I això semblava
Com l'Egipte faraònic
Però anaven darrere
Per ser decapitats també
Vull dir que
Corrien la mateixa sort
Ostres, tu
Com està el servici
Sí, sí, Déu-n'hi-do
Em pregunto com podria ser
El dia
A dia d'un butxí
Us ho pregunteu?
Sí
La seva vida cotidiana
Segurament
Com la de la resta dels mortals
M'he quedat ampla
Seixecava pel matí
Rentava la cara
Etc, etc
Però potser
Sense gaires amics
Hi ha una anècdota
Que explica el mateix Sansona
Al seu diari
I que explica
Com un dia fent un vol
Amb les seves nebodes
Per les sefores de París
Es va trobar amb un senyor
Anomenat Robespierre
Robespierre
Que també per cert
Va morir de cavitat
La majoria protagonista
Que passejava
Acompanyat pel seu gos
Robespierre
Es va aturar
Per xerrar amb les nenes
I acceptar les flors
Que una d'elles li oferia
Quan Robespierre
Va preguntar
El nom a una de les nenes
La nena va contestar
El seu nom
I el seu nom
I el seu nom
Va ser Sanson
I seguidament Robespierre
Va empalidir
En conèixer
En reconèixer
A més a més
Al Butxí
Clar, perquè al Butxí
Sí, al Butxí
Al Butxí anava normalment tapat
No, però pel carrer no crec
No, pel carrer no
No, però clar
Robespierre no ho va saber
No ho podia reconèixer
Devia ser Vox Populi
De qui era
És el Fulanito
Ja ho sabien
Sí, sí
I quina va ser la reacció
De Robespierre?
Finalment
S'inclinarà sobre les nenes
Les va abraçar
Amb grans mostres de tendresa
Va cridar al seu gos
I es va allunyar ràpidament
Sense mirar-me
Vaig tornar a casa pensatiu
Preguntant-me si riure o plorar
Davant l'horror
Que l'home que mata
Sempre el butxí
Que utilitza per matar
Molt bé
Dos exemples extrems
Del comportament davant la mort
Els tenim en dues dones
Que van impressionar Sanson
La primera va ser
Carlota Cordé
O Cordai
La jove que havia assassinat a Marat
Sanson parla d'ella amb admiració
Mentre l'acompanyava en la carreta
Que els conduïa a la guillotina
Diu Sanson
Em girava a cada instant
Per mirar-la
I quan més la mirava
Més desitjava seguir fent-ho
No era a causa
De la seva bellesa
Per gran que fos
Sinó perquè em semblava impossible
Que es mantingués
Fins al final
Tan dolça
I tan valenta
Però el que semblava impossible
Va succeir
Durant les dues hores
Que va estar al meu costat
Les seves parpelles
No van tremolar
I tampoc vaig poder advertir en ella
Cap gest de còlera
O d'indignació
En el seu rostre
El cas
Exactament un posat
A la valentia
De l'assassina
De Marat
El tenim en l'execució
De la Dubarri
La rica i corrompuda
Amant de Lluís XV
Aquesta dona
D'uns 50 anys
Aproximament
Va donar un gran espectacle
De crits i plors
Suplicant que la perdonessin
En els darrers moments
I per allargar la seva vida
Es va oferir
A fer noves revelacions
I va denunciar
Aquells
Que havia deixat objectes
De valor
Aconseguint
Al final
Que tota aquesta gent
També compartís
El seu mateix destí
Una xivata
I tant
El 3 espectacle
Es va prolongar
Fins al mateix
Peu del patíbol
Com ens explica
Sanson
Com que havia tingut
Un defalliment
Quan va veure la guillotina
Vaig ordenar
Que la pugessin ràpid
Però tal com va sentir
Les mans
Sobre el seu cos
Va recuperar el coneixement
I
Tot i que estava lligada
Va rebutjar
Els meus ajudants
Tot cridant
No tan ràpid
Esperin encara uns moments
Senyors Butxins
Uns moments
Els ho prego
Se la van endur
Rossegant-la
Oferint resistència
I mossegant
Als meus ajudants
Era tan forta
Que
Tot i ser 4 homes
Van trigar
Més de 3 minuts
A fer-la pujar
La gent
Estava totalment
En silenci
I molts espectadors
Van començar a marxar
Un cop a dalt
La història
De crits i plors
Es tornar a repetir
Cridava tant
Que es sentia
Des de l'altre costat
Del riu
A més
Era espantós
Mirar-la
Finalment
La vam dominar
I tot s'acaba
Un parell de dies més tard
Quan el diputat
Jean-Baptiste Noel
Estava a punt de ser guillotonat
Va preguntar
Si havien secat bé
La sang
De la ganiveta
Amb la que havien
Decapitat
A la dubergue
Perquè no era convenient
Que la sang
D'un republicà
S'embrotés
Amb la sang
D'una prostituta
Però el que
Més va impressionar
El butxí Sansón
Va ser
Va ser el fet
Que a mesura
Que els tribunals
Enviaven més gent
Al patíbul
La gent semblava
A acostumar-se
A la guillotina
I a la mort
Com a realitats quotidianes
A les que
No donaven gaire importància
Sansón escrivia
Al seu diari
Abans
Quan em presentava
En una presó
Inclús donava por
Als més atrevits
Avui
Cap dels presos
Que trobo
Als passadissos
Sembla pensar
Que potser demà
El vindré a buscar a ell
Inclús
Hi ha alguns
I hi ha alguns
Que em somriuen
I aquests somriures
Em causen
Un efecte singular
He pogut acostumar-me
A l'horror
Que produïm
Però acostumar-me
A portar la guillotina
A la gent
Que gairebé
Dóna les gràcies
Resulta
Molt més difícil
Fa temps
Que la meva mà
Hauria de fallit
Si tingués
Algun tipus
D'influència
En les altres decisions
De la justícia
En realitat
Quan els miro
A tots ells
Jutgers
Jurats
Acusats
Sembla com si tinguessin
Una malaltia
Que podríem anomenar
El deliri de la mort
Perquè val a dir
Que en tot això
El Butxí no tenia decisió
De cap tipus
Ell executava
I no podia
Ni tan sols
Fent-te amics seu
Podies escapar-te
De cap manera
Res
Tocava la pell
De més suposa
Sembla ser
Que el propi Sanson
Després del que acabem de llegir
Va acabar tenint
Veritable horror
Per la pena de mort
Fet que
Del que molts
Avui dia
Haurien d'aprendre
Nota
Però això
Com li agrada a la Núria
Això
Ja és una altra història
No en vinguis amb històries
La nostra història
Pel juliol de l'any 1939
Recient acabada la guerra civil
El Ministeri de la Governació
Va demanar als governadors civils
Un informe sobre els danys materials
Ofert per la propietat urbana
Com a conseqüència del conflicte
El 9 d'agost
La Càmera de la Propietat Urbana
De Tarragona
Atenent aquesta petició
Presentava un informe
Sobre els danys oferts
Al cas corbat aragoní
Encara que
Donat el poc temps
Que es va disposar
Per redactar-lo
Les dades
Les dades eren només aproximatives
Edificis completament destruïts
Un centenar
Edificis parcialment destruïts
Un cinc cents
Les pèrdues
Ocasionades
Per aquestes destrosses
Feren calculades
En 16 milions i mig
De pessetes
En base
I els preus
I els preus
I jornals
De jornals
I materials
Vigents
El juliol
De l'any 36
Per la seva part
L'Ajuntament de la ciutat
I en la mateixa data
Va oferir un altre informe
Molt més detallat
Amb les següents dades
Edificis totalment destruïts
Setantaquatre
Edificis parcialment destruïts
Cincents vint i dos
Fàbriques totalment destruïdes
Onze
Ramaderia animals morts
Votxents tres
Cost estimat de danys a la indústria
Tres milions i mig
De pessetes
Cost estimat de danys al comerç
2.192.419 pessetes
Estimació total dels anys
19.678.700 pessetes
Això sempre tenint en compte
Els preus i jornals
De l'any 1936
Sí
I aquesta quantitat
De gairebé 20 milions
De pessetes
Representava
El valor de l'any 36
El pressupost municipal
De vuit anys i mig
No en vinguis amb històries
Curiositats
Recordeu que fa una setmana
Us explicava una curiositat
D'un soldat
Conqueridor espanyol
Que havia rebut
D'un indígena
Americà
12 lingots d'or
Que era el seu sogre
Sí, que era el seu sogre
Sí o no?
Recordeu?
Sí, ara sí
Doncs no tots els indígenes
Eren tan generosos
Ni tots els soldats
Segurament tan bona persona
Avui parlem
De la mort del
Conqueridor espanyol
Pedro de Valdívia
En l'intent de sufocar
Una revolta indígena
A l'actual Xile
El conqueridor espanyol
Pedro de Valdívia
Que va viure
Aproximadament
Entre el 1510
I el 1553
Va ser capturat
Per l'Autaro
I qui era l'Autaro?
Doncs un indígena
Que anteriorment
Havia estat
A les seves ordres
Segons les cròniques
Encara que s'han trobat
Moltes versions
El soldat espanyol
Va ser ferit
Per un cop de mecana
I quan va ser
Fet presoner
Va morir torturat
Pel cap araucà
L'Autaro
L'Autaro
Que va fer
Que li tallessin els braços
Menjant-se'ls
En la seva presència
Us podeu imaginar
Segons les cròniques
Li va tallar els braços
I no m'ho volia
No, no
Li va tallar els braços
I davant seu
Se'ls va menjar
Segons les cròniques
Que ens han arribat
La terrible agonia
Del soldat espanyol
Va durar tres dies
Posteriorment
El seu cap
Va ser clavat
En una llança
I el seu cor
Dividit en parts
Que després
Els caps indígenes
Es van arribar a menjar
Algun comentari?
Quin programet
Que portem avui
No
Doncs bé Manel
Avui ens portes
Tres notícies
I molt interessants
I tot és
De les Terres de l'Ebre
Oh, que interessant
La primera
Jordi
La primera
No et fiques
La primera
Lo riu és vida
Lo riu és vida
No el trasbassament
No, vull dir
Això és una altra cosa
Però també
Abans de l'estiu del 2006
O sigui que del proper estiu
Obrirà les portes
A Villalba dels Arcs
El centre d'interpretació
Del consorci memorial
Dels espais
De la batalla
De l'Ebre
Com'Ebe
El centre estarà dedicat
A la vida dels soldats
A les trinxeres
Adequant-se
Una sala de 100 metres quadrats
Situada
Dins del casal
Cultural
El Rossinyol
Molt bé
I ara cap a la Terra Alta
No?
Sí
Sense moure'ns de la Terra Alta
Sense moure'ns
Perquè Villalba
Per la teva cultura
Error
Error
Ximeno
Ximeno
He perdut un gallifante
Vinga
Estos de Reus
Que no s'han entrat
En discografia
Parlem ara
Del poble vell
De Corbera d'Ebre
El poble que fou arrasat
Durant la batalla
De l'Ebre
I que ara rebrà
600.000 euros
O sigui
Uns 100 milions
De les antigues pessetes
Per consolidar
Les restes del poble
La partida de diners
Més gran
Servirà per restaurar
L'atri
Les cúpules
I el campanar
De la derruïda
Església de Sant Pere
També es consolidaran
Tres cases
Actualment
En runes del poble vell
Una de les quals
Albergaria
Un museu
Dedicat
Als brigadistes
Internacionals
Que van intervenir
En el conflicte
I ara cap a Tivissa
I ara cap a Tivissa
També molt a prop
A principis de l'any
Que ve estarà redactat
El pla director
Del poblat ibèric
Del Castellet de Banyoles
Situat dins del terme
Municipal de Tivissa
Aquest pla servirà
Per marcar prioritats
I directrius en el futur
Fins ara
Només s'han excavat
Uns 4.000 metres quadrats
De superfície
D'un total d'uns 40.000
O sigui
Unes 4 hectàrees
Que es pensa que té el llaciment
I que fa d'ell
Un dels llaciments ibèrics
Més grans de tot Catalunya
Com a objectiu principal
Es marcarà
La consolidació
I restauració
De les restes ja excavades
Per fer-les visitables
I comprensibles al públic
A més
En l'actualitat
Tot i que és visitable
Fa falta arreglar
Els accessos
Col·locar
Profons explicatius
Etc
Aquest pla director
També preveurà
La creació
D'un centre
D'interpretació
De la cultura
O del món
Iber
Situat a Tivissa
L'equip del
Quan no vinguis a mi història
Et recomana
El següent llibre
De quin titol estem parlant?
El libro negro del colonialismo
Siglos XVI al XXI
De l'exterminio al arrepentimiento
I quin autor?
Diversos autors dirigits
Per Marc Ferro
Quin editorial?
La esfera de los libros
I quin nombre de pàgines
M'ho hem de afrontar?
1051
Déu n'hi do
I quin preu?
39 euros
No està mal
Al voltant de Marc Ferro
Director d'estudis
De l'escola
D'Alts Estudis
De Ciències Socials
I especialista
En la història russa
Un equip d'historiadors
Escriu les pàgines
Més sagnants
Als excessos
I als crims del colonialisme
Però també els discursos
Que van legitimar
L'empresa colonial
Les conquestes
I després les lluites
Per la independència
Van constituir
Els episodis
Més traumàtics
De la colonització mundial
Tenint com a conseqüència
L'extermini de pobles sencers
I l'esgotament
Dels seus recursos naturals
Però
La colonització
També va representar
La trata d'esclaus
I les seves conseqüències
Fins a arribar
A l'actual desigualtat
Entre pobles
Al llarg de tot aquest procés
Les nacions conquistadores
Van defensar
La seva ideologia
Basada en la superioritat
De l'home blanc
Sobre la resta de races
I pobles del planeta
Però el llibre
El llibre en negro
Del colonialisme
També ens descobreix
Com la violència
De la colonització
No només va sorgir d'Occident
I ens presenta
Com el món otomà
A l'àrab
A Rússia
O al Japó
Es van organitzar
Sistemes d'explotació
I de negació
De la identitat nacional
D'altres pobles
Finalment
El llibre
A més de presentar
Les ferides difícils
De cicatrizar
Del colonialisme
També ens mostra
Com aquest
Es perpetua
Al segle XXI
Sota altres formes
El rellotge del temps s'avança
I el pèndol de la història
Continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
A
No em vinguis amb històries
A Tarragona Ràdio
I el proper
No em vinguis amb històries
La mort de George Washington
Primer president dels Estats Units
I l'entrada d'Espanya
A l'organització de les Nacions Unides
I entre moltes altres coses
També descobrirem la importància
D'unes botes grans
Al front rusç
Durant la segona guerra mundial
Jordi Manel
Gràcies per venir
Tot i aquesta setmana
De Pons
Una mica estranya
Ha estat un gran sacrifici
Sí
Però nosaltres
Al pie del cañón
Home jo ja he vist
Que tenia festa aquesta setmana
I que tot i així he vingut
Ja veus que tenia festa
Que la Silvia està fent el programa
Però dic no
Amb la gent d'història vindré jo
No m'ho puc perdre
Fins la setmana vinent
Gràcies
Adeu
Adeu
Gràcies
Gràcies
Gràcies