Una setmana més us parlem de les activitats que organitza el Teatre Magatzem.
Tenim amb nosaltres la Teresa Valls i el Marc Xornet.
Nois, bona tarda.
Bona tarda.
Com sempre, comencem fent balans de la setmana passada.
Així una miqueta per damunt.
Un balans excel·lent.
Marc, va.
Sí?
Sí, la setmana passada vam estrenar l'última de les Últils Paraules.
Ahir, al Magatzem, ja l'havíem fet a la biblioteca el dimecres
i jo crec que podem fer una valoració excel·lent.
En parlarem àmpliament perquè, de fet, repetiu.
Dimecres que ve a la biblioteca i diumenge que ve al Magatzem.
Per tant, farem que la gent agafi una mica, posa'ls el caramelet a la boca.
A part d'això, doncs, el dimecres al matí hi ha un escolar,
que és el príncep Tralirum, que es va fer la setmana passada al Metropoli,
i ara es fa per un escolar diumenge al dematí.
Ai, dimecres al dematí.
Molt bé, recordem que el Magatzem aquest any va fort amb el que és la programació infantil,
entre altres coses.
Doncs entrem en matèria perquè heu vingut molt ben acompanyats avui.
Molt ben acompanyats.
Feu els honors.
Doncs venim acompanyats del Sergi Chirinac, del Conrad Sató i de la Josep Urbano,
que són ara i part en la Flor Desesperada, que es va estrenar ahir al Magatzem.
I bé, ara t'hauríem d'explicar ells, no?
Recordem, Flor Desesperada és ja l'últim cicle, diguéssim, d'aquestes narracions,
subtils paraules.
Són poemes de la Mercè Rodoreda.
Sí?
Sí.
T'atequen.
Tu saps molt bé.
Doncs a veure, Sergi Chirinac, director.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bona tarda.
Doncs la Flor Desesperada és una de les flors, una de les diverses flors.
És tota una col·lecció de flors de la Mercè Rodoreda que signifiquem.
La Mercè Rodoreda sembla ser que era una gran amant i aficionada, apassionada de les flors
i crec que en aquest recull de flors s'hi reflexa, jo diria que ella, s'hi reflexa ella, la seva psicologia,
el seu cervell, segurament, les seves passions, les seves neures, els seus...
Perquè són unes flors que, Déu n'hi do, hi ha de tot, no són unes floretes.
I a través de les flors i de la seva bellesa, dins s'hi amaga tots uns misteris i tots uns intríngulis.
És tota una col·lecció de flors.
Una d'elles és la Flor Desesperada, que l'hem triat perquè jo diria que reflexa bastant una mica el tarannà d'aquestes flors.
No són totes desesperades, però Déu n'hi do el que hi corre per dins.
Tot i que, malgrat la desesperació, no deixa de ser un joc.
En podeu parlar els de més, també.
Jo donaria pas al Conrat Sató, que és bona part implicada,
perquè suposo que la manera també de transmetre tota aquesta càrrega poètica
va ser encarregant-li al Conrat que fes una música adequada.
Conrat, bona tarda.
Bona tarda.
I tu t'apuntes a qualsevol encàrrec que et fan.
Estem en rigorós directe.
Aleshores, jo m'apunto... Qui t'ho ha dit, això?
T'ho he dit jo?
No creguis.
Cada cosa que faig, hi ha 7 o 8 que se'n van fora.
El que passa és que a les que van fora després, la gent que té classe no ho explica qui li ha proposat.
No, amb el Sergi ens coneixíem gairebé des que estic a Tarragona, que tampoc fa molt, ara farà 8 anys,
i el Sergi és un d'aquests, formaria part del paisatge urbà d'aquesta ciutat.
És molt particular com camina, com quasi tot el que fa.
I, a més, des de fa un any som veïns.
Aleshores, ell viu el número 1 i el número 7, ja ens quedava fer alguna cosa junts, a part de fer algun cafè i tal.
I em va proposar això, aquesta feina, i jo vaig acceptar per quatre raons, no per una, per dues, no per quatre.
La primera, perquè em feia molta gràcia, ara sembla el Buenafuente dient que em fa gràcia, i no m'agrada dir que em fa gràcia.
Però bé, 25 anys després de fer la música de la plaça del Diamant, amb els meus estimats col·legues Ramon Montaner, Gem Nuix,
i ja desaparegut aquest, Antoni Xuclayo, doncs era una altra rodoreda molt diferent.
No amb l'objectiu de tele, aquella vegada es va fer una sèrie de cinc capítols per televisió, i a part la pel·lícula.
I doncs és una altra rodoreda, la de les flors.
I després la idea, del que em va dir el Sergi, em va agradar molt la idea que fos una banda sonora.
És a dir, treballar en teatre, jo havia fet bastantes coses en teatre, però allò que ets actor, no ets actor, ets músic,
aleshores els directors diuen que el músic tingui més gràcia o no, tal.
No, no, era fer una banda sonora, amb la qual cosa hi hauria una cosa fixa, que sempre és la música enregistrada,
i tot al voltant d'allò, evidentment, es mou.
Amb la qual cosa, tampoc hi haurà dos dies iguals, però la música sí que està gravada i els hi dona una seguretat.
Perquè el procés de composició de la música, com ha anat? Et van passar els textos?
Això és secret, no ho explico mai.
No? No.
Però vaja, excepte els meus alumnes, clar.
El que sí que sabem és que la música està vinculada molt, molt amb els estats d'ànim de les flors, no?
Evidentment. A veure, jo a l'hora d'il·lustrar, és relatiu això que t'he dit, sona una mica així,
però és veritat, cadascú té el seu segret, entre cometes, no?
A veure, jo el que veia clar és que la Rodoreda és molt forta.
Aleshores, ahir una persona, que no diré el nom, em va dir una cosa que em va agradar,
tant si era sincer com si no, si no ho era pitjor per ell.
Però em va dir, diu, la música que has fet no ha banalitzat gens a la Rodoreda.
Em vaig quedar amb aquesta frase, no?
I és el que intentava d'alguna manera.
Clar, si hi ha alguna cosa molt fort, si tu et planteges banalitzar-ho, baixa el nivell.
Però si jugues a fer una cosa també forta, aleshores la feina ara la tenen ells, actrius i director.
És a dir, jo he fet una creació paral·lela, en definitiva.
Ja els títols de les flors, solament els títols, ja em sugerien suficientes coses.
A vegades ni em llegia el text i amb el títol ja arrencava, no?
I bueno, ha fet un curro que es diu ara important.
S'ha gravat amb tres estudis diferents, hi ha músics, bastants músics implicats,
i el resultat, jo n'estic content.
Ara n'escoltarem, n'escoltarem.
Però clar, la vida neix ara, diguem-ne, de l'obra.
Ara que està la música al text, això ho dirà millor ella.
De tota manera, és una música que pot tenir entitat per ella mateixa?
Sí, la té. El que passa és que la té dintre un context abstracte.
A veure, no és un tema de pop o una cançó del Michael Bublé, diguéssim,
amb tots els respectes.
És una música que, clar, com al teatre t'hi has de ficar,
o com en un quadre, vull dir, has d'estar dinàmic, no?
Però sí, la té, i aleshores el que escolta,
jo hi vaig fer un exercici brutal i em vaig cansar molt,
però satisfactori, d'intentar estar per les dues coses.
D'intentar estar pel text i per la música,
a veure si una cosa distreia l'altra.
I has de fer un esforç, però val la pena, diguem-ne.
El que passarà normalment, cada públic,
això ho tindria que dir si ho entrevistéssim, no?
Algú es quedarà...
Jo conec molts músics que del text desconnecten
i estan parlant música.
I al revés, altra gent ni s'havia donat compte
que hi hauria música, després cadascú fa la seva història.
Jo vaig intentar fer l'esforç, vaig acabar esgotat,
però m'ho vaig passar francament molt bé,
oblidant-me, eh, que havia fet jo la música,
que és difícil, no?
I que tenia al costat un dels músics
i que la meva companya està en escena.
És molt oblidar-se de coses,
però m'ho vaig passar a pipar, diguem-ne.
Doncs ara hem parlat amb el director,
amb el compositor de la música.
La tercera part implicada són les actrius
que tenen la pilota, no?,
que porten tot això cap a l'escenari.
Són la Marta Serra i la Josep Orbán,
que la tenim amb nosaltres.
Josep, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Fantàstic.
Això d'haver d'aprendre-te el text
i després fer que coordinin la música
pel que deia el Conrad, no?,
que no hi hagi una desincronització.
Bé, tot requereix una despesa d'energia
i de treball, oi?
Però ha estat fantàstic tot plegat.
He de dir que m'ho he passat molt bé
durant tots aquests dies,
he après moltes coses
i ha estat fantàstic.
No ha sigut gens carregós,
tot el contrari.
Ha sigut molt amè, molt divertit
i molt bé, molt bé.
Fa l'efecte que la composició musical
deu ajudar, no?,
fins i tot a la interpretació.
És un element més.
Doncs, tot requereix un treball,
com deia al principi.
Al principi que ho has d'incorporar
una cosa amb l'altra,
doncs fàcil, fàcil no seria,
perquè has d'estar atenta
i has d'aprendre coses
i has d'encaixar-ho,
has d'estar pendent de coses,
però una vegada ho rodes,
doncs ja sí,
aleshores ja t'ajuda molt, no?,
perquè ja comptes amb un complement
que t'ajuda a saber allà on estàs, etcètera, etcètera.
Què tenen d'especial,
les flors de la massa rodreda,
aquest nou registre de la rodreda que...
És que anava a dir
que cada flor és un món, no?
És que cada paraula
pots endinsar-t'hi i trobar.
Què tenen d'especial?
Doncs tot,
perquè per començar,
cap d'elles és una flor estàndard, no?,
de títol.
Flor desesperada,
flor trista,
flor...
A partir d'aquí,
us podeu imaginar el que sigui.
És fantàstic,
vull dir,
et dóna joc per fer moltes coses, no?
Val a dir que...
Em sorprenc a mi mateixa
que gràcies al director que hem tingut
se li ha donat una dimensió molt diferent
a la que tu veus quan les llegeixes, oi?
I, de fet,
hi ha hagut opinions d'aquesta mena.
Persones que coneixien l'obra, oi?
I han vingut
i s'han quedat sorpreses
perquè diuen
jo coneixia l'obra
però ara l'he entès d'una altra manera
i molt millor, etcètera, etcètera.
Hi ha molts matisos
i, no sé,
són fantàstics,
molt maques.
Director.
Hola.
Hola.
Voldria fer un incís també
en què comentàvem de fer la setmana passada
amb la Teresa i el Marc
que de les tres narracions
d'aquestes subtils paraules
aquesta de la flor desesperada
és la que té una càrrega estètica
fins i tot visual més forta.
Explica'ns una miqueta
sense desvetllar gaire
com és l'escenografia.
Sí que té una càrrega estètica
que no vol dir que sigui millor
ni pitjor que les altres.
La té perquè l'obra en si
també és,
jo diria que és més esteticista.
No és ben bé poesia,
són com a contes curts,
però sí que és un treball
de la rodoreda estètic,
és a dir,
és prosa poètic,
diria jo.
I llavors,
la escenografia,
doncs,
la idea
és de considerar
primer que és
com un jardí,
evidentment,
no?
Es tracta d'unes flors,
però és molt etèri,
que és un joc,
també,
abans de dir d'una paraula,
per exemple,
que és un incís,
fem un incís,
doncs,
i que s'acaba justament
l'obra així,
és un incís,
la flor de maduixa,
la flor de maduixa al final,
que és molt...
sí que és una flor fòssil,
però la flor de maduixa
és que té molts intríngulis,
hi ha també,
hi ha la flor...
els títols són molt sugerents,
com he dit abans,
però val la pena dir-ne alguns,
no?
Per exemple,
la flor felicitat,
la flor sense nom,
la flor gelosa,
la flor boja,
la flor negra,
la flor deliri,
la flor ferida,
la flor caminaira,
és a dir,
la flor fantasma,
la flor fòssil,
i aquesta que acaba
és un incís,
això que és un incís estètic,
jo diria,
doncs,
hi ha una imatge,
per mi,
que és la del caramel,
també la de,
algunes vegades,
vidres trencats,
hem escenificat
com un petit plató,
com podria ser un...
com un circ,
o com una plaça de toros,
algú ho ha vist,
és una mica surrealista,
i molt esteticista,
són cremels,
jo diria que són cremels,
són flors,
són maduges,
però amb molt de color,
no ho sé,
m'estic enrolada,
això s'ha de veure,
s'ha de veure,
això s'ha de veure,
és una mica minimalista,
no ho sé,
no ho sé etiquetar,
m'ho veniu a veure,
veuràs que és catxondo,
també,
hi ha certs moments
de catxondo,
i de finor,
també,
no ho sé,
digueu,
digueu,
altres.
Jo penso que la complicitat
del muntatge
reu una miqueta
en que hi ha
molts elements,
moltes disciplines
que intervenen
en la dramaturgia,
no?,
i això també m'agradaria
transmetre'ls-hi a ells
de cara a pregunta,
no?,
o sigui,
cadascú,
penso que ha intervingut
en l'obra dramàticament
des del seu camp
i s'han lligat
moltes formes
d'expressió,
no?,
bé sigui la música,
bé sigui la il·luminació,
bé sigui la scenografia,
i ha quedat un conjunt
molt coherent,
llavors també m'agradaria
que en parléssim d'això,
no?,
de com hem fet
interrelacionar
les diferents disciplines,
música amb escena,
música amb interpretació.
Home,
en aquest sentit,
a vegades hi ha molta
preocupació o massa
en que les paraules
i la música
lliguin,
i jo en aquest sentit,
al principi amb la Josepa,
que lògicament
jo anava fent
el seguiment dels assajos,
encara que no hi volia
intervenir directament
perquè no haguessin
masses opinions,
però ella anava sentint
la música,
ella en aquest sentit
ha sigut privilegiada
perquè l'ha vist néixer
a casa la música,
i tant ella com jo
teníem clar
i dèiem
no ens preocupem,
això el Sergi
potser no ho tenia tan clar,
és lògic,
tenia que fer un acte de fer,
no ens preocupem massa
perquè al final
les coses lliguen,
jo tinc l'experiència
d'altres vegades
que si tu ets sincer,
estàs mirant aquell món
i fas el teu,
el que tu saps fer,
al final màgicament
per aquest món poètic,
surrealista,
comencen a haver
el que la gent diu
casualitats,
jo crec que són més
sincronicitats,
i comencen a haver coses
que lliguen,
clar,
després ha d'haver treball
com ha dit la Josepa,
aleshores jo
he estat encantat
per una raó simple,
és que he sigut
absolutament lliure
fent la música,
és a dir,
no he tingut cap condicionament,
primer de la Rodoreda
que tenia un caràcter molt fort
i quan vam fer
la plaça del Diamant
sí estava viva
i aleshores sí que Ramon Montaner
va tenir alguna,
però primer ella
perquè ja no hi és
i després el Sergi
perquè et deixa treballar
amb tota llibertat,
juntant les dues coses
jo he fet
el que he pogut,
clar,
però diguem-ne
el que he volgut.
Recordes alguna anècdota
compositiva, Conrad?
Aquella flor
que dius
ostres,
no sé per agafar-la
o aquella flor
que t'havien sortit
tres o quatre composicions
diferents
i n'havies de triar una?
Sí,
ha hagut vàries
que ell no ho sap directament
però que les he canviat
diverses vegades
i no estava...
Sergi,
avui he estat esforint coses, eh?
Sí,
han hagut coses,
alguna que volia
sense fer música,
va haver-hi un moment
cap a la meitat del procés
que ell va dir
bueno,
tampoc t'havia dit
que en fessis tantes,
que va al·lucinar una mica
per la quantitat
però és que era més difícil
fer una sola música
i el que et deia abans
de fer alguna cosa
que es fa molt
amb el chill out, etcètera,
no que hi hagi un coixí sonor
això trauria...
Aleshores,
t'hi ha un punt
que no es tractava
de fer-ne 20, 22 o tal,
són 38 flors,
val a dir,
tot i que algunes són curtes.
Tot i que tenen una estètica
relacionada.
Sí, clar, clar, clar.
Ha hagut, home,
a nivell d'instrumentació
he posat en joc
instruments pensats
com a personatges.
Per exemple?
És a dir,
que això no ho he dit abans
i clar, en joc hi ha
ubué,
corn anglès,
flauta,
corn o divaceto
que és un instrument
molt similar
al clarinet baix
i en algun moment
està sol,
mandola,
mandolina,
sintetitzadors,
acordeó,
un so d'arpa
mostrejat
de la Sinfònica de Viena
que és el mateix so
però a través de teclat.
Vull dir,
hi ha molts colors tímbrics
però algunes peces
que surten
amb la mateixa instrumentació
quatre temes més enllà
i que aleshores
dona com un efecte
de déjà vu
o en aquest cas
ja escoltat,
com l'efecte de violència
del piano,
etcètera,
és a dir,
dintre la música
hi ha elements narratius
allò d'anar reexposant
perquè si no
semblaria un bombardeig
i idees.
Has participat,
Conrad,
després en la tasca
de més o menys
la direcció
o l'encaminament
dels actors
o ja no?
No,
no,
en absolut.
El que sí he de dir
és que els minuts,
els minuts,
que són minuts
que he estat
amb alguns assajos
cap al final
he après molt
i he observat
i no ho dic per dir
allò
per fer-nos de la pilota
sinó que he observat
que hi ha,
o jo crec que en aquell moment
ho he vist així,
ha hagut un rotllo
collonut entre ells tres
de per una banda
respecte,
per l'altra flexibilitat
però caràcter,
jo pel que els conec
els tres,
els tres,
les dues actrius
i el Sergi
tenen el seu caràcter
els tres.
I dintre d'això
ha estat bé
els minuts
que jo he estat
cap al final
i calladet
per el que et deia abans
no hi ha cosa
que a mi més em molesti
quan s'està acabant un disc
diguem-ne
que en el mixing,
en les barreges
comencin a haver músics
i que cada u digui la seva
no es pot treballar
amb cinc opinions
alhora
i al moment de dirigir
jo mai he estat
tan callat
com en aquests assajos
si no m'han preguntat res
com Paul Newman
diu en una pel·lícula
no veia una fiesta
si no m'inviten
doncs això
si no em pregunten
si em pregunten
ja veus que sí que xerro
aleshores
total
que jo he après
direcció
si es pot dir així
perquè és un treball
però no
en principi
si no em conviden
tot i que és
de les meves aficions
dirigir
i el que faig amb els músics
és això dirigir
però la meva feina
estava allà
i jo després he d'estar
d'espectador privilegiat
per dir-ho així
i el treball
encara no està acabat
jo crec que hi ha coses a fer
perquè ara aprendrem
de la gent
jo crec que hi ha un treball
molt subtil
de muntatge
entre que acaba una flor
comença un altre cafè
amb això
algú també em va suggerir
coses ahir
i està per parlar
estem parlant
com si estigués acabat
jo crec que està tot just començat
ara és un bebè
ara està a veure
quin camí agafa
acabeu d'estrenar
la setmana passada
hi haurà dues actuacions més
jo recordo
dimecres a les 7
a la biblioteca
diumenge a les 7 al magatzem
per qui seria apta
o qui pot agradar
aquesta posada en escena
penso que pot agradar tothom
abans parlàveu
de com era el muntatge
he mirat des de fora
que he participat zero
amb tot això que heu dit
i només ho he mirat
jo penso que és un muntatge
molt poètic
i molt estètic
hi ha un clima
hi ha un caliu
sigui per l'escenografia
per la il·luminació
perquè hi ha bon rotllo
perquè el text és no sé què
perquè la música
o sigui que tot conflueix
en una mateixa cosa
i fa que sigui superagradable
destallar
pràcticament una hora
escoltant
aquests textos tan
tan bonics
amb aquestes paraules
que deia
a qui no li agrada
especialment la poesia
tot i que el Sergi
ja ens ha avisat
que no és ben bé
no
no és poesia
són narracions
són narracions
i no pensades
evidentment
per posar en escena
vull dir
com tot el cicle aquest
té una dificultat afegida
perquè la Rodoreu
quan l'escriu
no pensava
que això
li havien de posar
en un escenari
sinó
senzillament
ho escrivia
en contrapartida
els monòlegs
estan molt de moda
es pot prendre
com un doble monòleg
allò
creuat
o sigui
la Rodoreda
té moltes dimensions
de lectura
o sigui
té una dimensió
molt primerenca
molt estètica
molt melosa
de paraules
i després
és una miqueta
com un Disney
que agrada als nens
però els pares
també li troben
doncs bueno
la Rodoreda
és això
però lo bèstia
o sigui
té una quantitat
de lectures
molt profunda
i a part d'això
aquestes lectures
estan en escena
o sigui
l'escena ha reproduït
aquesta profunditat
en el sentit
que s'ha aparentat
una melositat
d'entrada
i després
el muntatge
pot arribar a ser
tan incisiu
com el lector
o espectador
ho pugui permetre
dintre seu
la Josep
ens ha dit
que ens faria
una petita mostra
sí?
com vulgueu
preparada?
doncs vinga
jo posaré el track
recordeu
música de Conrat Sató
i ens interpreta
la Josep Urbano
quina flor faràs?
la que dóna nom
a l'obra
la flor desesperada
flor desesperada
viu en els aiguamolls
amb la rel allot
és de la família
de les nerofandes
es vedaria gentil
si no existís
el sampeu
xurbinga
pelangriu
que neix
sota el calze
de la flor
negra
amb les potes
de color mandarina
viu esglaiat
sempre
amb la por
que es presenti
salamandril
així que al cent
venida lluny
salamandril
baixa del blau
i de la llum
que tremola
amb el seu
zum zum
de burinot
xurbinga
pelangriu
puja damunt la flor
l'estreny
perquè no s'obri
i si és
mig desclosa
la tanca
és la manera
de matar
per no morir
si salamandril
pot tastar la flor
se'n sent
com una teia
ataca
xurbinga
pelangriu
i se l'empassa
sencer
sort
que salamandril
té el cor
innocent
i no es malfia
si quan baixa
troba la flor
tancada
amb xurbinga
pelangriu
al damunt
se'n torna
cap al blau
i cap a la llum
que tremola
aviat
mort
sec
com un clau
i la flor
també
mort
abans d'obrir-se
víctima
de la lluita
per la vida
d'un pobre
idiota
desgraciat
de boig
desgraciat
de boig
desgraciat
de boig
Josepa
molt bé
no?
no ho sé
primera experiència
dalt de l'escenari?
no, no
no ha sigut la primera
però ara feia molt
molt temps
que no tenia
l'oportunitat
de fer alguna cosa així
a més
compartint
compartint escenes
sí
amb altres músics
més aviat
el que més he fet
darrerament
ha sigut
recitar poemes
dalt d'un escenari
però sempre
a voltada
de músics
no compartint
la mateixa activitat
amb una altra persona
no?
i així
d'aquesta manera
feia molt temps
que no ho feia
i això ha sigut
fantàstic
ara poder-ho fer
amb la Marta
i amb el Sergi
com a director
doncs això
està en només
una mostra
si voleu conèixer
les altres flors
recordem
dimecres a les 7
a la Biblioteca Pública
a Entrada Lliure
diumenge
a les 7
també al Magatzem
no sé
si teniu previst
després de moure
més aquesta obra
recordem que és
producció pròpia
per tot el món
home, jo espero que sí
perquè tal com és
el muntatge
i l'esforç que s'ha fet
i que tot aquest munt
de gent
que han participat
fent això
sigui amb la música
amb el text
amb l'escenografia
amb la il·luminació
penso que
valdria la pena
que
això es tornés a veure
no?
no que s'acabés diumenge
sinó que començés diumenge
no?
parlàvem d'això
que és una producció pròpia
del Magatzem
com moltes
que teniu engegades
no pareu
n'hi ha més en projecte
o més d'aquest estil
de l'estil
de les subtils paraules
i tant
n'hi ha més
i tant
n'hi ha tantes
que no ens les acabem
que tenim una llista
sí
més que una llista
el que
el que respon
la flor desesperada
i les altres subtils paraules
és a la voluntat
d'exhibir
la creació
tarragonina
que existeix
lluny del que es pugui creure
existeix
n'hi ha molta
i de molta qualitat
i el Magatzem
doncs ja ho hem dit
repetidament aquí
vol ser un dels nuclis
que promogui
mogui
tot aquest àmbit
de la creació
i llavors
aquest muntatge
és un exemple
on molts àmbits creatius
s'han trobat
s'han trobat
la música
s'ha trobat l'escena
s'han trobat altres coses
però vull dir
pot haver-hi moltes altres dimensions
creatives
que el Magatzem
vol portar a escena
i és aquesta
la clara voluntat
que té
jo de fet
abans
quan he comentat
que hi havia
quatre punts
en realitat
dels quatre
només n'he dit un
un altre
era
justament aquest
més allà
de l'anècdota
de l'obra en si
que més d'una anècdota
ja val la pena
era el començar
a treballar
una mica
com a públic
ara parlo de com a públic
moltes vegades
a Tarragona
i no vull fotre més canya
de la necessària
però
hi ha allò
que el que funciona
a Barcelona
passa per aquí
i s'ha de fer
si funciona al grec
vol dir que està bé
home ja està bé
però també
pot ser al revés
poden haver coses
que no funcionen a Barcelona
i aquí sí
o que no funcionen a cap lloc
o que funcionen els dos
en aquest sentit
treballar amb gent
d'aquí
de diferents àmbits
i disciplines
per mi era el que més
em venia de gust
i de fet recordo
que li vaig dir al Sergi
si fem coses
normalment jo quan treballo amb gent
quan ens comencem
a entendre de veritat
és quan fem la tercera
o la quarta
i això ho deia
el Michael Nyman
quan va treballar
amb el Greenaway
ell va fer bastantes
músiques per pel·lícules
i a partir de la quarta
el contrato del dibuixant
etcètera
van començar
a funcionar
més o menys bé
i és això
això seria una aposta
que a veure
hi ha l'espai
hi ha la gent
després hi ha el gran interrogant
punts suspensius
al públic
en principi hem de pensar
també que hi és
doncs
hi ha les ganes
és lligar aquests elements
per tant el més interessant
a part de l'obra en si mateix
i de les altres
que s'han fet
com tu
molt bé saps
perquè ets part implicada
també
doncs
el més interessant
és que això generés
una força centrifuga
diguem-ne
de bé
d'interactuar
amb gent
que s'entén
que comença a treballar
i no vull dir
des d'aquesta il·lusió
d'adolescent
perquè ja fa uns quants anys
que treballo amb això
però m'agrada
assistir
això a Barcelona
seria impensable
no sé que fos
en un determinat barri
assistir al naixement
de determinades coses
en aquesta
a vegades
innocència
i d'allò
a mi em torna
a mi personalment
m'està revivificant
perquè ja he estat
en altres ambients
en què tothom en sap molt
i tothom ho sap molt bé
i molt cop de telèfon
i volo
passat demà
i jo crec que és esperançador
normalment ja saps
que acostuma a ser positiu
però estaria bé
que passés alguna cosa
diguem-ne
a partir d'aquí
que no es mori diumenge
sinó que anessi diumenge
aquesta seria la
i no aquesta obra
sinó les altres
que vinguin
que la gent ho vegi
la feina que s'ha fet
de poder-la ensenyar
i que la gent
pugui disfrutar tant
com la gent
que ho està fent
i que ha participat
quin sent molt
d'involucrar
a totes les parts
implicades
perquè és una mica
qui mou els fils
és el Sergi
Sergi et queda
anar a tu encara ànims
per fer coses
o t'agafaràs bones vacances
per Nadal
un dia
jo
ja em coneixes
una mica
un dels meus vicis
que trobo molt callat
i m'estranya
és que avui
ha fet tres passes
aquest matí
ha fet tres bolos
el que va de setmana
estem a dilluns
ja ve tres bolos
ara veiem
nens de 3 a 5 anys
ja en vam parlar
ja en vam parlar
que un dels meus vicis
és discutir
discutir acaloradament
i apassionadament
i ja et llanço
a veure si en podem muntar
una de bona
perquè jo diria
que això de la creació
aquí
podria ser
però no és
encara
però hi ha bona cantera
o no
de moment
hi podria ser
però no hi és
encara
hi podria ser
s'ha de crear
aquí a Tarragona
jo crec que encara estem
ja llenço el tema
de polèmica
crec que estem
amb un forat negre
a nivell europeu
i a nivell de Catalunya
i a nivell fins i tot
d'Espanya
amb un forat negre
que és possible
o sigui
potencialment hi és
hi ha l'energia
jo diria que s'ha de crear
encara
i podria ser
però no hi és
no hi és en absolut
i ens falten molts anys
per fer-ho
una de les meves passions
seria intentar
que surti
i no és un problema
només
només
de diners
només
en absolut
que també
que també
però no només
perquè a vegades diem
no no
la culpa de l'Ajuntament
i tal
no no no
com diu el Carles Flavià
a vegades diu
el diner
no és el més important
és la segona cosa
més important
això ho diu molt
el Carles Flavià
i no està mal
és un conjunt
hi ha el carbó
i falten les brases
el que passa és que el Sergi
és un incendiari
des d'aquest punt de vista
sí
bé
almenys les ganes
que us faltin
la gent tampoc
perquè jo crec que tothom
que té una inquietud
es pot adreçar al magatzem
i dir mira aquí estic jo
fem alguna cosa
no?
això de moment
i tant
encara va així
sí
doncs simplement recordar
que la flor desesperada
continua
encara teniu dos opcions
dos maneres de veure-la
jo ho recordo
que no se'ns passi
dimecres a les 7 de la tarda
a la Biblioteca Pública
i diumenge a les 7
ja en últim passi
de moment
al magatzem
aquest cicle
és en col·laboració
una coproducció
una col·laboració
amb la Biblioteca Pública
o sigui que cada dimecres
els arrembeu taules i cadires
sí
va sorgir la idea
i la idea
la idea és de continuar-ho
i aquesta idea
junt amb la Biblioteca
és un dels camins triats
a ells els interessa
a nosaltres també
som veïns
de carrer
més a més
i juntem esforços
estaria molt bé
que es convertís
en el que va
posats a somiar
en el que va ser
en una època
els quatre gats
que jo als anys 80
hi vaig tenir
ocasió d'estar molt a prop
i un punt
ja no dic
els quatre gats
de l'època
de Rosignol i Picasso
sinó al principi
de l'època socialista
81-82
era un punt de trobada
que no tant
eren les coses
que es feien allà
sinó que tu anaves
i sabies que et trobaries
a 18-19 músics
aleshores el punt
en aquest cas
actor interdisciplinari
sí
tot l'espai aquest
que representa
a la cooperativa
a la cantonada
al magatzem
és un punt de trobada
d'artistes
d'alguna manera
doncs això
pot generar coses
i estaria bé
amb un punt
jo hi veig
aquesta possibilitat
em sembla que
aneu pel camí
tots fan que sí
amb el cap
sí sí
escolteu
ho sentirem
ho sentirem a dir
carrer fort
clar
s'ha de
ho sentirem a dir
sobretot aquí
des del programa
en parlarem
Josep Urbano
Conrat Sator
Sergi Sirinacs
Marc Jornet
Teresa Valls
molta gent avui
gràcies
i fins la setmana que ve
Gràcies
Gràcies
Bon dia