My days have grown so lonely
For you I cry
For you dear only
Why haven't you seen it?
I'm all for you body and soul
I spend my days in longing
You know it's you
That I am longing
Oh I tell you I'm meaning
I'm all for you body and soul
I can't believe it
It's hard to conceive it
That you'd throw away romance
Are you pretending it looks like the ending
Unless I can have one more chance
My life wreck you're making
You know I'm yours
You know I'm yours
For just the taking
Oh I tell you I'm meaning
I'm all for you body and soul
I'm all for you body and soul
I can't believe it
I can't believe it
I can't believe it
I can't believe it
I can't believe it
I can't believe it
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
mai, la Billie Holiday i la
Fitzgerald i la Sarah Bowen, aquestes
són les meves tres preferides.
Són clàssiques ja.
Així que m'encanta que l'hagis posat
com a introducció. Però el Jaume també
està molt al dia del jazz que s'està fent actualment.
De fet, ell és un dels
organitzadors del Festival Internacional
de Jazz de Reus, que va aquest any per la seva
tercera edició. Jo no sé si podem parlar
ja de consolidació, allò que es diu que queda tan bé, no?
El tenim ja estable,
de dir, ja podem assegurar que cada any
continuarem? Jo crec que sí,
tenim
light problems.
Unes problemes
de certa
categoria,
de certa importància, perquè
tot el que fa referència als diners
és molt difícil
compensar-ho.
A menys que hi hagi
alguns
sants que ens diguin
aquí estic jo, no? Però
no n'hi ha
de sants. Ara hi ha més aviat
dimonis que ens fan,
que ens posen entrebancs i que...
Però no, no, evidentment,
el Festival de Reus
continuarà.
Fins al dia que em mori.
I esperem que tardis bastant,
ja, Jaume, perquè no només per tu,
que ens caus bé, però és que ens agrada també el festival.
Vull dir que tarda, tarda els entrebancs, però sempre els solucioneu,
perquè, vaja, d'esperit no us en falta i de ganes tampoc.
I la gent sembla que va responent.
Tant és el punt que fins i tot aquest any heu ampliat,
potser el que xoca més del Festival de Jazz d'en Guany respecte als tres anys,
és que dura no sé si dues o tres setmanes.
Vau estrenar ja fa dues setmanes.
Sí, ha durat tres caps de setmana
i crec que potser ha durat una mica massa
perquè la gent en aquesta època de l'any
no té massa ganes
de posar-se en un teatre
encara que hi hagi aire acondicionat.
La gent vol anar a la platja
i el que forçosament ens obligarà
a donar-hi una pensada de nou
per tal de veure si ho tornem a incorporar
als mesos de març i abril
com varen fer amb les dues anteriors edicions.
Bé, ho havíeu d'aprovar aquesta vegada.
És una cosa molt...
No és que sigui una primícia,
és una cosa que no l'hem parlat amb els companys de la Junta,
però crec que aquesta serà una determinació
molt acurada.
No enganxar tant l'estiu
per allò que no els dispersi tant la gent.
No, vam fer una festa al parc
que ens vam equivocar d'horari
perquè vam començar a les 12 del migdia
i la gent no va començar a venir a fluir
fins a, què diré jo,
per allà a les 6 de la tarda.
Llavors es va animar moltíssim,
però de 12 al migdia fins a les 6 de la tarda
va ser un interval en què no sabíem per on girar.
Què teníeu? Algú tocant pobra sol?
Bueno, hi havia un concurs de joves valors
i va haver-hi la presentació
de 3 grups importants, professionals, de Barcelona,
però doncs la gent no ens estava a la platja,
evidentment, en un dia que feien sol,
que no vegis, doncs esclar.
És que heu de fer, mira, actuacions a la platja, home.
També.
Encara altres anys, ens queda una miqueta lluny de Reus.
El general Prim ja va pensar-se en la història d'aquestes en els seus anys.
Volia fer un canal que anés de Saló de Reus i tal.
Sí, bueno, i això són altres històries.
Però jo l'hi vaig treure del cap.
Va ser tu.
Sí, l'hi vaig treure del cap, l'hi vaig dir, no fotem.
Joan, no fotem.
Home, hagués sigut un segon Mississippi, t'ho imagines?
Jaume, pujareu els impostos.
I em va dir, no, no, no, a tu no et tocarem.
Però vaja, doncs el general,
em sembla que el van pelar abans que ho pogués portar a terme.
Jaume, Jaume, de moment, valoració del que portem de festival,
dos caps de setmana...
Grans concerts,
malgrat que hi va haver un cronista de Barcelona
que en una de les seves cròniques va titular-la
Gato por Llebre,
i es referia en concret a un concert
que vam presentar amb una nova estrella nord-americana
que es diu Jackie Neyla,
de la que jo havia llegit molt bona crítica
en revistes com Just Times i altres especialitzades,
i que és una noia que, malgrat que jo li vaig insistir
en que vingués a Reus amb un repertori més jazzístic
del que ella fa normalment,
que ella més que altra cosa es dedica al folk,
té una veu molt maca,
però, doncs, es veu que algú va interpretar
que nosaltres veníem a un concert de jazz,
i en cap moment em va passar pel cap ventre.
No es pot valorar un festival per una actuació?
No, no, a més a més, escolta, la gent va fer tres visos,
la gent entusiasmada,
a la nova jazzcava de Terrassa,
ple a tope,
al Jambri a tope,
i ahir a Madrid va actuar a Calle 54,
i la pobra noia es veu que va anar a sopar en algun lloc,
que li van donar un peix en males condicions,
i a la quarta cançó va haver de retirar-se,
perquè estava tota inflada.
Acabo de parlar amb ella fa una estona
i m'ho ha estat explicant.
Jaume, i de què coneixes tu?
De com fas aquests contactes
amb la nova fornada de gent que es dedica al jazz?
I que, a més, els vas a pescar a tot arreu?
Jaume, és un fenomen,
com diu aquest company que tinc aquí al costat.
No, no.
No, dona, contactes els he tingut fa molts anys
que estic involucrat en aquesta història,
aleshores els contactes venen sols.
Si no els busques, ells te busquen a tu,
m'entens?
Bé, ja està bé.
O sigui que vols dir que la gent s'ha enterat
que per reus el jazz tira?
Bé, ja fa anys, ja ho saps tu,
Núria, que fa molts anys que nosaltres fem jazz a casa.
Sí, això sí.
Jaume, per anar una mica sintetitzant
el que ens esperen aquests propers dies,
del festival, així en general,
clar, nosaltres en diem Festival Internacional de Jazz,
però quin és l'estil, potser,
el concert, allò que serà més peculiar,
que se parti una miqueta de l'estil?
Per mi hi ha un concert
que ningú se l'hauria de perdre,
com és el de l'Alvin Queen el proper divendres.
És un concert que, a més a més,
el dediquem a homenetjar
el llegendari bateria Alvin Jones,
i l'Alvin Queen és un deixeble de l'Alvin,
inclús en una ocasió,
m'ho explicava una vegada,
que estava assentat en un assaig
amb l'Alvin i el John Coltrane,
i l'Alvin, ell tenia 11 anys en aquells moments,
11,
i l'Alvin Jones li va dir
«Seu aquí, toca la bateria amb en John Coltrane».
I des de llavors l'Alvin Jones va passar a ser
el protector i l'home que el va protegir,
millor dit, durant molts anys.
Concert d'Alvin Queen.
I aquest concert, com et deia,
jo crec que mereix la pena.
Hi ha un parell de canvis
en el repertori,
en els músics que acompanyaran l'Alvin Queen,
com pot ser el Pat Bianchi Nové,
l'organista,
el substituirà
un senyor nord-americà també,
que es diu Mike Delon.
I el guitarrista Mark Whitfield,
tampoc bé,
serà substituït per Peter Bernstein,
que, mare de Déu, és...
Si el Mark Whitfield és un gran guitarrista,
el Peter el supera, de veritat.
Això serà divendres al Teatre Fortuny
a dos quarts d'11.
A dos quarts d'11, sí.
Perquè heu escampat als diferents concerts
per a diferents teatres que hi ha arreus.
Sí.
També he fet coses a l'aire lluny.
Avui n'hi ha un al teatret,
aquell tan boniquet que em dic jo,
del Bravium,
al carrer de la Presó,
a càrrec del reusenc Gerard Marsal.
Que no pot faltar en cap festival de jazz.
No, el Gerard és un noi de casa
i ell, doncs, evidentment,
ja ha de ser el Gerard.
És un fenòmeno,
com més el nano aquest que tinc aquí assegut amb mi,
que no vol dir ni piu.
No vol dir res, aquest nano.
No, diu que està molt constipat i que...
Que fa jazz també, que fa jazz.
Sí.
Quants anys tens, molt joveneta.
Bueno, farà 23 anys, oi, Roger?
Sí.
Ell forma part del grup del Pau Terol, del trio,
que, doncs, ha donat tantes nits de glòria,
per dir-ho d'una manera més expressiva possible,
al keyboard,
en unes jam sessions i concerts
per arreu de la província.
Roger, amb 23 anys que tens,
com és que t'agrada això del jazz?
No hauries d'estar per altres estils, tu?
No ho sé, és un tipus de música que sempre...
que quan el vaig descobrir arreu de començar a vindre pel pub,
pel qui veure amb el Jaume,
és una música que em va captivar,
va començar a posar discos,
començar a agradar,
començar amb el Pau també,
que ja ens coneixíem des de petits,
ens interessava aquest tipus de música,
vam començar a tocar junts,
el piano i la bateria,
i mira, és una música que sempre ens ha tirat
i que és un estil de música que no ens cansa mai.
Quina dificultat té d'especial?
Diuen que no és fàcil tocar jazz.
Bé, has de tindre...
Suposo que per un músic com pot ser un pianista,
has de tindre un domini d'harmonia molt...
diuen que molt...
un gran nivell d'harmonia musical
per poder encaixar tots els acords i totes les coses, no?
Però bé, suposo que diuen que...
La part d'improvisació, no?
Perquè és un tipus de música
que té unes bases molt senzilles, no?
A partir d'una base molt senzilla
has d'intentar expressar tot el que sents, no?
I no és una cosa que està completament pautat, no?
I que has de seguir allò i no pots sortir d'allò.
És el fet de poder expressar
el que en aquell moment sents, no?
I amb la resta dels músics
te trobes en aquell ambient, no?
Des del jazz hi ha diversos estils, no?
Per dir-ne algun que a mi em soni,
de poc que sé, el Latin jazz,
o, per exemple, s'està també fent música electrònica
en base de jazz.
Sí.
Cap on tireu més, vosaltres?
Què us interessa més?
A mi m'agrada més el jazz clàssic,
el jazz de tota la vida, no?
Estàs d'acord, Jaume, no?
Jo crec que...
Yes, yes, yes.
Piano, la formació piano,
contrabaix i bateria
és la que a mi més...
Escolta, si us haguéssiu de quedar amb un instrument,
a part del que toques, Roger,
què toques, tu què m'has dit?
Jo la bateria.
La bateria.
Com a instrument de jazz,
et quedes amb la bateria, sí?
d'una prou joc o de dir,
mira, tirant pel jazz m'agradaria
aprendre un altre instrument.
No, no, jo em quedo amb la bateria
per descomptar.
Jaume, i a tu què t'agrada més?
A mi m'agrada el piano.
El piano.
Sóc un gran...
Però tu que toques.
No, no, no, no.
És que al Jaume li agrada tant el jazz,
però no toca res, res.
No, no, mai en la vida.
L'harmoni que tocava de jovenet
i teníem un grup
i anàvem al manicomi de Reus
i ens tiraven monedes a l'escenari
i armàvem...
No, però, per exemple,
és curiós el que diu el Roger
que ell es quedaria amb la bateria.
Hi ha un baterier conegudíssim
que es diu Jorge Rossi
que ve precisament aquest proper dijous
amb una actuació al Quíbor
acompanyant Albert Bové
que es diu Jorge Rossi.
Em sembla que ho ha dit
que aquest xicot ara deix la bateria
i es dedica al piano.
Segons tinc entès,
l'actuació del Quíbor
serà l'última que farà com a bateria.
O sigui que
ens ho apuntarem
per refrescar-li la memòria
si no ens agrada
la manera que toca el piano
i per dir-li
tio, va, torna a la bateria.
Però jo crec que
si ell pensa
que li anirà millor el piano
deu ser per alguna causa
o per alguna raó justificada.
A part de concerts en directe,
clar, com tot festival,
requereix continuar amb la línia
de l'any passat.
Teniu també conferències,
em sembla, xerrades, exposicions?
Demà a la tarda és.
Demà a la tarda
dono una petita xerrada
a la sala Arlof
sobre
Louis Armstrong,
l'ambaixador del jazz.
Això és a les 8 de la tarda.
On és la sala Arlof?
M'aner?
On està, on està aquesta sala?
L'Arlof està
al carrer Campoamor.
Tocant a l'Ankins,
és a la sala Arlof,
és a la sala Arlof,
que és propietat
dels mateixos
de l'Ankins, no?
Això és a les 8 de la tarda,
però continuar
amb el
Suau,
amb un concert
de càrrec de Castan
i Domènech,
que en Domènech
és un gran pianista,
és un home
de Tarragona,
o sigui que
el públic de Tarragona
m'imagino que
el Déu
ha donat suport
durant...
Bé,
jo el conec
el Domènech
des de fa
més de 20 anys,
aleshores doncs
em sembla que viu
al Vendrell,
té una escola
al Vendrell actualment.
Per això
és a la sala
Suau
demà la nit.
Avui hi ha
el Gerard Marçal
al Bravium.
Molt bé.
I ja seguint
amb la programació
per a dijous,
què tal és l'Albert Bové?
És maco?
Clar, l'Albert Bové.
L'Albert Bové
són paraules
mayores, eh?
No, l'Albert Bové
és un gran pianista.
El que passa
és que és un home
d'aquests
que ha tingut
més aviat
tendències
contemporànies.
Li agrada més
el jazz
actual,
que és el que a mi
precisament
no m'agrada tant,
però
quan el vaig fitxar
li vaig recomanar
que sobretot
s'hi podia
tornar
al jazz
dels inicis,
que és el que
em complau
personalment
i crec
que la clientela
que pot assistir
a aquest concert
també és més aviat
aficionada
al jazz
de sempre, no?
Us ve de fet
ara que parlaves
de la clientela
us venen artistes
a nivell internacional,
ha estat fàcil
fitxar-los?
O tot és qüestió
de diners,
tenir una cartera
disposada
a fitxar
i si passa
que a vegades
es fitxa
malament, no?
Però normalment
si et deixes
més o menys
aconsellar
pels professionals
doncs
amb el teu
criteri propi
i els consells
que et puguin
arribar a donar
doncs crec que
no pots
errar-ne ni una.
I de públic?
Com anem?
De públic?
D'on venen?
De públic
hem tingut
un parell de concerts
al 100%
i un parell
de concerts
a mitges tintes
el que surt
de l'habitual
perquè
en les dues
anteriors edicions
no hi va haver
un sol
el dia que hi va haver
menys públic
va ser un 85%
i aquest any
flaqueja
ha flaquejat
un parell de dies
però
en fi
Ola, falten dos plats forts
eh?
Sí
que ara en parlarem
de tota manera
us ve públic
gent ja fidelitzada
de Reus
i de Barcelona
també molta
i de Tarragona
també en ve molta
de gent
malgrat
les petites
diferències
que existien
i aquí m'imagino
que encara hi ha
algun cap gros
que les vol mantenir
crec que és una estupidesa
però Reus i Tarragona
han de caminar juntes
i han de fer coses junts
Cuba
marxem cap a Cuba
a Cuba
qui tanca
qui tanca
aquest festival internacional
de jazz
ja el vau tenir
aquí a Tarragona
fa uns tres mesos
el que passa
que el metropol
no té la cabuda
del Fortuny
perquè és més petit
però aquí a Tarragona
tinc entès
que va ser un èxit
total
com a Reus
a Reus ja fa un mes
un mes i mig
que no hi ha
ni una sola entrada
ah ja està
eh
o sigui
ja no cal fer-ne gaire promoció
perquè ja no hi
ja no hi
no no
per això jo
et feia
no no cal que en parlem
del Bebo
home
dona txer
dona nivell
que sí
dona
i tant
no no
li farem una forta abraçada
escolta i com va anar
això de fitxar el Bebo
vas parlar amb ell directament
no
és agradable
no
no
això tot a través de managers
tenim dos o tres managers
que hi tenim total confiança
i a través d'un d'ells
doncs
el van portar
ja està
fa sis mesos
que està fitxat
el Bebo
clar
s'ha d'anar amb temps
clar
bueno
ens ha passat
això que et deia ara mateix
doncs
del concert
de
de
l'Auling Queen
que hi ha hagut un parell de substitucions
aquestes coses
són producte
d'haver-los
de
de contractar
doncs
amb quatre, cinc o sis mesos
d'anticipació
i aleshores
esclar
última hora
o bé se'ns en mor algun
clar
com ha passat aquest any
que portàvem
amb un organista
Jerome Van Jones
al concert de gospel
que vàrem fer
el passat diumenge
a la prioral de Sant Pere
venia
venia ell
i malauradament
es va morir
fa tres mesos
no
i el vam haver de canviar
de pressa i corrent
per una cantant
pianista
nord-americana
que resideix
en aquests moments
a Suïssa
que es diu
L'Abel
que és una dona fenomenal
és
no hi ha una dona
amb una energia
extraordinària
no
i vaig anar a sopar
al seu costat
me van sentar
al seu costat
i
mare de Déu
me va omplir el cap
de les actuacions
que havia tingut
juntament
amb personatges
mítics
del món del jazz
és que quan us poseu
a parlar
vosaltres
Ray Brown
i gent d'aquesta manera
i esclar
m'ha encantat
poder gaudir
de la seva companyia
durant un parell d'oretes
doncs mira una cosa
va anar per l'altra
parlem d'una exposició
que teniu en actiu també
mentre es duria el festival
sí
l'exposició aquesta
ha sigut un èxit
de concurrència
el primer premi
va guanyar
un noi de Reus
que
no el conec
no va ni venir
a recollir el premi
va enviar
un company
amb una autorització
el segon premi
va anar
a parar
a mans
d'un tarragoní
un xicot
que es diu
Albert Nelo
que m'agrada molt
la seva fotografia
i el tercer també
amb un noi de Reus
que es diu
Joan Capdevila
però és una exposició
estupenda
on la tenim?
al vestíbul
del centre de lectura
entrant al Teatre Bertrine
que hi ha dues entrades
l'antiga diguéssim
i a part d'això també
que suposo que
aquí el Roger
hi té molt a dir
ho havíeu organitzat
també aquest any
el concurs
aquell que deies
de joves
joves promeses
joves talents
sí, sí
no va anar gens bé
i va haver molt poca participació
cosa estranya
perquè la primera convocatòria
de l'any
de la primera edició
que es van espantar
que eren molt rigorosos
no ho sé
no
però potser
avui la joventut
doncs
grups
que podrien participar
segurament
doncs
estan escampats
i no
no carrenten una cadira
ara avui toquen amb aquest
demà toquen amb un altre
i allò
doncs
i la convocatòria
estava feta
de la mateixa manera
que vam fer l'anterior
a través de la web
portant
inscripcions
tríptics
d'inscripció
a escoles de música
o sigui
bé
però doncs
no hi va haver
una
una resposta
massa favorable
però en fi
vam tirar endavant
el concurs
i esperem
que el tercer
que l'any passat
no n'hi va haver
o sigui
no n'hi va haver
el segon any
el tercer
que serà el quart festival
doncs
tornarem a repetir-ho
per tant
ja ho veig
a veure si t'hi presentes tu
que un dia et vaig sentir cantar
i la teva veu
és molt bonica
sí però clar
jo amb la veu no faig res
jo necessito músics
Roger
ja t'acompanyaré amb l'armònica
el Roger ja ho té guanyat
això
escolteu va
destaqueu-me una cançó
una cançó de jazz
de la cançó de la vostra vida
de la meva vida
sí
ai que difícil això
això és molt complicat
a veure si hi ha coincidència
per aquí
en tinc moltes
una cançó en concret
no te la puc donar
però doncs
un parell
un parell
Roger ves pensant tu també
un intèrprete en concret
aquest sí que te'l puc donar
que és el Duke Ellington
Duke Ellington per mi
és una altra història
si algú vol
si algú vol començar
a introduir-se en el món del jazz
amb què comencem?
quan?
no
si algú vol començar
a dir vinga va
jo vull començar
a escoltar jazz
bé
jo crec que la formació
la formació
la formació hauria d'iniciar-se
amb aquests músics
com pot ser Duke Ellington
Count Beis
i aquelles grans orquestres
dels anys 30s i 40s
que van
afortunadament
van durar fins als 70s i als 80s
es troben a faltar
no hi ha grans orquestres
d'aquestes ja
dona
no dona
no dona per menjar això
bueno
sí que deu donar
el que no dona és pels promotors
per pagar-ho
perquè esclar
jo he intentat portar figures
com pot ser
el mateix Oscar Peterson
no?
que
amb una sola mà
perquè va tenir un
una embòlia
i s'ha quedat
sense la mà esquerra
no pot
no pot tocar
amb la mà esquerra
llavors demanes
un
intentar portar
l'Oscar Peterson
i se't demanen
85.000 euros
no?
llavors
on tu has de fer això?
imagina't si haguessis
de portar una big band aquesta
per això et dic
i sobretot
no dic band
del temps
del Dick Ellington
que cada membre
de la banda
eren
grans solistes
i eren
personatges
que passaran
a la història
del jazz
per sempre més
doncs
diu
que Ellington
la tria
que ens ha fet
el Jaume
i també per començar
Roger
23 anys
aquí veiem una diferència
d'edat
però em sembla que estareu
no m'has preguntat
la meva
no?
no
la vols dir?
que la vols dir?
bueno em sap greu
en tinc 71
bueno
veus
hi ha una cosa
que els uneix
a tots dos
l'avi
Roger
què ens recomanes tu?
o què t'agrada?
a veure
jo com a bateria
doncs
els grans bateries
no el mateix
Alvin Jones
no?
el mateix
Alvin Queen
i així com a
com a pianistes
potser
doncs
no sé
el Dick Ellington
és un
sí
un gran pianista
però jo em decanto més
pel que et deia
no?
pel trio
el trio jazz
que podria ser
no sé
un Oscar Peterson
un Ahma Jamal
no?
per exemple
un Monti també
són artistes
doncs
que
que m'agrada molt
escoltar'ls
i d'última fornada
l'última fornada
de coses que s'estiguin fent actualment
bé
no ho sé
per aquí
així
doncs
a veure
ja el
ja el
tenim el
el Gerald Clayton
que va vindre
al concert
que va fer
va vindre
amb dos grans pianistes
que és un noi
amb 21 anys
amb una projecció
molt
molt brutal
un pianista
que
que a mi
realment
m'ha de deixar
bastant bocabadat
no?
molt bé
a mi també
sí
clar
de fet el Roger
ha fitxat
a tots els concerts
que heu fet
no?
a tot el festival
ha fitxat
doncs a veure
dues grans cites
a part de totes
les que hi ha
que no en queden poques
eh?
Cluenda
d'aquest festival internacional
de jazz
tercera edició
amb Bebo Valdés
serà dissabte
al Teatre Fortuny
però ja no hi ha entrades
però n'hi ha per l'Alvin Queen
Alvin Queen
aquí anàvem
acabem els orgànics
un concert
un concert
m'ha permès una expressió
així una mica
no és vulgar
però és una mica
espaterrant
ah bé
entra des dels paràmetres
que podem dir
tant
espaterrant
Alvin Queen
divendres
aquest divendres
amb homenatge
Alvin Jones
al Fortuny
a dos quarts d'onze
ja amb a Joan Magrinyà
un ple
com sempre
gràcies
gràcies
per haver-nos convidat
un any més
Roger
igualment
molt de gust
d'haver-te conegut
l'any que ve ens ho trobem
igualment
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies