El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'or del català.
Avi Ramon, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, bona tarda.
Avui els dilluns comencen la setmana, i aquesta és la setmana, o de la salut o de la sort?
De tot.
No, home no, a veure, l'hi explico.
Ara m'ha quedat una mica de cadèixi, què m'està dient?
Clar, el dia 22 és el dia de la loteria, de Santa Loteria.
I clar, normalment quan toca, doncs és el dia de la sort, quan no toca, és el dia de la salut.
Per això li deia, que és una cosa és l'altra.
Per això et dic jo les dues coses.
Primera, si tens la sort o...
La salut a compartir.
No, no, no. Tens la sort que et toqui o...
Perquè vas, diu, ai, m'ha caigut la grossa damunt meu.
A vegades hi ha moments a la vida que quan te ve tot malament dius, m'ha caigut la grossa.
I això també té doble sentit.
Perquè a vegades, si et surt la grossa de Nadal, imagina't tu el que repercuteix amb amistats, família, coneguts.
Et toca, et toca.
Mira, et diré una cosa.
Una vegada vam fer una excursió.
Aquestes excursions que fèiem un grup, una associació,
doncs sortejaven el viatge.
Sorteven una quantitat, el que era el viatge i el que sigui.
I llavors, clar, es va fer l'acostum un de com que havia tret convidar.
Home, depèn de quants m'has valut no fer-ho.
I a mi em va fer gràcia perquè em va tocar.
Uh!
Em va tocar.
Corri, avi, corre.
Llavors va ser que va ser una excursió, doncs, que hi havia bastanta gent.
i diuen, va, vinga, almenys un cafè.
D'acord, cafè.
El venia a dir, escolta'm, jo només he pogut aigua sol, eh?
Cony, ja pots fer com els altres.
Escolta'm que...
I resulta que vaig dir que vaig dir que feia quartos.
I llavors van dir, desoprimiu.
Per això et dic que a vegades...
Però va arribar el moment, no?
En segones, a vegades, no saps...
Avui, no saps tu d'aquest poble que va tocar els 45 milions d'euros
i que encara estan buscant?
Que teòricament creuen que és un perquè l'han perdut la pista,
perquè ha desaparegut del poble,
la família diu que ha tocat alguna cosa però que no són tants de milions,
l'home no apareix...
Home, és que jo crec que...
A veure, jo crec que això de desapareixer es fa mal fet,
però continues amb la teva vida
intentant aguantar l'emoció de tants de milions, però...
Té una explicació.
Per exemple, avui en dia,
en què oloren diners...
Diners...
Diners...
Ui, ja els...
Imagina't tu les caixes que hi ha...
Això no m'ha dit els bancs que apareixen de cop i volta.
Això, d'això.
Promotors.
Promotors per pisos.
En fi, societats benèfiques.
Comences...
T'imagines tu tot el dia...
Per això diners, eh?
Moltes persones t'avinen a sobre,
per això molta gent...
Ja, però han de saber que ets tu.
Perquè tu fas la teva vida,
tu continues treballant...
No, no, no.
Encara que no ho vulguis,
es nota.
Sí?
Sense voler, no?
Estàs descontent.
Dintre el cos,
hi ha una persona que tens confiança...
I que està cantant.
Tens una persona que tens confiança,
aquell ho diu amb un altre amb confiança,
l'altre ho diu amb l'altre amb confiança...
Aquesta confiança és la pitjor que hi ha.
I llavors resulta que tots són de confiança
i quan d'això ja s'ha escampat.
I tens una cua a la cara...
a la porta de casa que tira l'esquena.
Bueno, mira, si bé, bé...
Per això el més bonic,
sempre jo crec que és agafar,
deixar els quartos a la caixa o a un banc,
agafar un viatge...
I marxar, no?
Anar-te'n de viatge
i llavors que et busquin.
Quan vens al cap d'un mes o dos o tres mesos
que t'has passat la vida com has volgut,
ja s'ha plecat una miqueta.
Llavors ja estàs més en coneixement...
Doncs aquest home encara l'estan buscant, eh?
I fa ja més de dues setmanes que li han tocat.
O sigui que no, eh?
Avi, estem parlant...
Clar, hem de fer el compte.
45 milions d'euros,
no de peixetes, eh?
Que són uns quants, eh?
No parlem més.
Que si no em poso mal...
I hem de parlar...
Avi, veu?
Tornem una altra vegada.
Hem de parlar de la fira de Nadal.
No, tu,
que me'n vas amb la loteria...
No, que aquesta setmana només era per fer un apunt.
Era per fer un apunt.
No, però per la fira de Nadal que dius tu, ja et dic que...
Perquè llavors la plaça de la Font era un lloc mig.
Perquè llavors, clar, la cosa...
El carrer Merceria, que era d'on de tot,
allà feien la gran festa de la Merceria.
El cos del Bou, eren llocs que té això.
A la part baixa tenies el carrer Sant Miquel,
que eren carrers que es prestaven per fer aquestes coses, clar.
I la Rambla era més aviat per fer festes,
per exemple, les verbenes.
Llavors no es feia aquestes fires que es fan ara,
que són de no sé què.
L'altre és una fira de no sé què.
L'altre...
O sigui, arriba un moment que vas per la Rambla i ja dius
què serà això ara?
Home, ja era tant, eh?
Que ara ja ho han desviat més pel Palau de Congressos.
Sí, però també tenen les seves baratlles,
perquè uns que volien fer no els hi deixen
i altres sí que els hi deixen.
I llavors hi haurien raons.
Tot depèn, sí.
Tot depèn d'això.
Però llavors no, llavors ja sabies...
Mira com per Sant Ramon.
Per Sant Ramon, vinga, la plaça La Font
era la festa major d'allí, Sant Ramon.
Havia sigut mercat, havien fet barbena després de la guerra.
En fi, era un lloc també que no s'ha parat massa
el que se'n parla ara perquè s'hi van fer obres,
que si ara passes per dir no pots passar pel carrer,
que tot són taules.
O sigui, ara té el comentari aquest
que és una plaça que està molt bé,
perquè en plan turístic,
és una plaça que es presta per això.
Està al centre, ample...
Home, i de cara a les festes de Sant Magí de Santa Tecla
és el punt ideal.
A l'igual que per Sant Ramon de Santa,
que és un punt de pas, un punt estratègic.
Sí, perquè la Rambla, per exemple,
quan ocupen un tros de cera ja no pots passar.
En canvi, allà encara que et deixen un metro per la paret,
i després et deixen tres metres pel mig,
dius, mira, mal per mal.
I tant.
El que passa és que, quan passes pel mig,
sembla que passis per una exposició de model,
perquè tothom t'està mirant quan passa.
A veure, però ara que passa...
Sí, és veritat.
I et fa...
No, però és maco estar allà,
a la plaça de la Font.
Ja et dic...
A més, cada vegada van canviant,
i hi ha saberes de dies que ja no hi són,
i altres coses que van naixent, no?
I et distreu, perquè, mira,
prens un cafetó i veus passar...
Mira, això que dius...
Però hi ha una pregunta directa que li vull fer.
També hi havia tanta fal·lera pel caganer?
a les fires de Nadal de fa anys?
Sí.
Sí, perquè, clar, ara en guany,
els caganers tenen molt protagonisme.
Bueno, llavors, més bé era el cagatió.
El cagatió.
No, jo diria el caganer,
el que va...
Que sempre amaguem per la banda dels darreres de les cases.
Mira, escolta,
hi havia altres coses que abans se feien i eren tan normals,
per exemple, que no es feia aquest...
Aquest rebombori, diguem-ho.
Ara què ha passat?
El caganer, per exemple, és típic, català,
el que tu dius.
Sí, i a més a més caganer...
Perquè n'hi ha per cagar-s'hi més de quatre vegades.
I caganer amb moltes cares diferents,
i cares de famosos.
Ara es presta a que és un negoci.
Per exemple?
Per què?
I ara ha sortit també el pixaner,
o sigui, ara tenim una tota la família.
Perquè sempre s'ha abusat del col·leccionisme.
Per exemple, abans feien col·lecció de segells, monedes,
en fi, cadascú feia col·leccions de coses aquestes.
Ara surten coses, però ja en plan de negoci.
Sí, diguem-ho.
Perquè també el segells pensa que l'Estat
va començar a veure el col·leccionisme de segells
a seure sèries.
Cada mes treia tres, quatre...
I va dir, eh, el tanto.
Frenem-ho, frenem una mica.
Perquè això és un negoci,
perquè l'Estat té apuntats una sèrie de gent allí
i saben que allò s'ho queden.
I era un negoci.
Bueno, frena.
Doncs ara què ha passat?
Les xapes.
T'imagines tu ara la frena de les xapes.
Xapes per aquí, xapes per allà.
Arribarà un dia que les xapes queden xapades.
Una altra cosa.
El caganer.
Cosa, mira el caganer dintre el pessebre.
Ja et diràs que és un personatge.
Home, és una persona que li va tenir una mica la panxa.
Era un personatge català que es prestava i feia gràcia.
Mira el caganer.
Però ara resulta que és un negoci.
Perquè com més car es fa, si més d'això,
el que col·lecciona l'ha de comprar.
I després és el que li deia,
que agafen gent famosa,
a la costa els hi posen la cara del caganer,
bueno, li posen la cara al caganer de torn,
i així pots tenir una vitrina planíssima de caganers.
Per això et dic jo que és un negoci del caganer.
I més a més, en pla de conya,
fotre un personatge que dius tu,
mira, quina gràcia fa aquí,
mira, em fa gràcia aquest.
I és així.
Sí, sí, sí.
Tot és negoci.
I si no, doncs tenim...
Bé, més que parlar de negoci.
Abans el que era bonic era el cagatió.
El cagatió.
El costat...
No, que encara es fa, i tant.
Ja et dic, amb tota la innocència...
Jo vinc a donar-li cop de bastó.
I sortia el carbó.
Oh, mira, ja s'ha acabat.
I tu no, no, que sembla que encara et preta, eh?
Encara et preta.
Sortia el carbó i llavors...
Oh, i clar, el carbó,
tot el menjar és tan bo com una altra cosa.
Oh, i el de xucre.
Vull dir la santa innocència,
m'entens com vull dir?
Doncs, avi, que hem d'acabar ja.
Va.
Demà, no?
Demà.
Demà vindrà aquesta mateixa hora.
Sí, sí.
Que l'espero, eh?
Mentre me trobi bé jo aquí al vostre costat.
Aquí m'agrada el peu del canó.
Gràcies, avi.
Adéu-siau.
Al vió barco de guerra
De la flota d'Ultramar
Gràcies, avi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.