.
.
.
Vinga, ja prou de sintonia. Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Perquè estàvem aquí, vinga, sintonia, vinga, sintonia.
Doncs no, no, que ja tenim la Mar per aquí preparada.
Ja és divendres.
Que ha arribat més que puntual avui, eh?
Exacte, exacte.
Avui m'he portat bé, he arribat molt a viadet,
m'han fet un cafè i tot, fixa-t'ho, un luxe,
i estem preparades aquí, nosaltres, les revistes
i tota la punyeteria del món, parlant clar.
I què va passar la setmana passada, Mar?
No t'ho puc comentar.
Digue'm-ho, dona, digue'm-ho.
No, encara no, no, no, podria xafar l'exclusiva d'algú.
Sé que hi havia alguna cosa, alguna festa,
una història que me vas explicar així per sobre,
però no me vas acabar de dir què era.
Exacte, però no puc desvetllar encara el què,
perquè potser trepitjo i et dic l'exclusiva d'algú,
i no voldria que després em denunciessin per parlar massa.
No t'imagina que no li poguessin pagar perquè ho hem desvetllat.
Perquè jo ho he desvetllat, no passa res.
Jo vaig estar allí fent el xafarot,
he de reconèixer que jo no rebia cap premi
ni molt menys els entregava,
però jo estava allí entre les bambolines xafarotejant
i un dia o altre ho podrem explicar.
Bé, de moment, de moment,
parlem de moltíssima gent, entre d'altres,
i començant per Britney Spears.
Què dius?
Ella.
Què li passa a aquesta xiqueta?
Ella.
Però no estava deprimida encara,
que l'havia abandonat el marit i no sé quina història més.
Doncs resulta que tenia una depressió postparto
que no se l'acabava,
que inclús l'ha portat a separar-se del seu marit,
que no encara a divorciar-se.
Però avui, avui divendres,
hem pogut veure les primeres imatges del seu fill
a la revista People,
que segur que han sigut sustenciosos econòmicament.
Seguríssim.
Home, sempre a la butxaca, sempre cau alguna cosa.
Ah, exacte.
I a la portada de la revista
podem veure la fotografia de la parella,
que aleshores encara era matrimoni,
amb la criatura i amb un titular
així com una mica esponjós.
A veure, a veure.
Sí, sí, amor de bebè.
Ai.
No sé, el trobo una mica patatero.
Ai, sí, sí, sí.
Ella es manifesta eufòrica per ser mare
i diu que li encanta dormir la migdiada
al llit amb el seu bebè.
I a mi.
I a mi, si els tingués
i tingués temps de fer la migdiada.
Jo és que no puc.
Però el que passa és que, clar,
aquesta dona ho està descobrint ara tot.
Potser l'amén.
Descobrint les coses bones
i descobrint les coses dolentes.
Exacte.
La cultura de la siesta, vulguis que no,
té tants adeptes com el budisme, ja t'ho dic jo.
Canviem de tema i parlem del Leonardo DiCaprio.
El solete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa
i pega la vuelta.
Això és el que li va dir la nòvia amb ell?
La Giselle.
De fet, sí, és públic,
han trencat la seva relació definitivament
després de quatre anys d'un amor allò platònic.
i el representant de la Giselle Bunsen
ha dit que la parella ha trencat
però que la seva relació segueix sent molt bona.
Bé, a veure,
jo parlant de Leonardo DiCaprio
ja m'estranyava moltíssim
que portés quatre anys amb la mateixa xica
sense canviar.
A mi em semblava raro.
La xica també era molt guapa, eh?
No, no, no.
També s'ho valia, aquesta xica, eh?
Però si no era per culpa d'ella,
si no és que jo digués que m'estranyés per culpa d'ella,
que m'estranyava per culpa d'ell.
Perquè és un noi amb tendències...
Proviscues, proviscues.
Sí, sí, liberals.
I clar, depèn de la noia,
potser que no li agrada interna.
A mi m'agrada...
A veure, una cosa és ser egoista,
una cosa és ser possessiu.
És a dir, si jo tinc,
no cal que et tingui ningú més.
I possiblement,
les males llengües diuen
que aquesta haurà sigut
la punteta, allò,
la gota que ha colmat el gota,
dir ja no aguanto més,
jo no comparteixo nòvio.
Però ja dic, és un rumor, eh?
Només és un rumor.
El que també es rumoreja,
i parlem d'un altre actor,
és que el Julot
ha tornat amb la seva nòvia.
Ah, exacte.
Ho recordem, la seva nòvia,
la seva dona,
ara no recordo,
jo crec que estaven casats, no?
Eren parella,
però no sé si estaven casats.
Jo tampoc,
no arriscaria tampoc massa.
Sé que tenien un petitet,
i que precisament es va liar
la cosa amb la baby sitter.
perquè es va, exacte.
I clar, a partir d'aquí es va trencar
una mica la història,
però es veu que...
Li ha donat una segona oportunitat.
Oh, que bonic!
Sí, la veritat és que sí.
La veritat és que sí.
Parlem de no segones oportunitats.
Aquest senyor diu que ja...
Que no.
Que no pot estar amb una dona
perquè li pot trencar el cor.
Ja saps de què parla,
a la mar,
ja riu, riu.
I és un home que això de la propiscuitat
ho té com a bandera gairebé, no?
De fet, sí.
Ell es diu Nacho Vidal,
és, segons diuen els crítics,
el millor,
el millor acto porno del món.
I, bueno,
doncs tenim la sort
de tenir-lo molt a prop.
Jo dic la sort,
i hi haurà gent que diu que no.
La qüestió és que,
i llegeixo textualment,
ell diu que
soy un perro infiel
y no quiero arruinar
más vides de chicas.
És a dir,
que per molt que s'hagi estimat
totes les dones
que ha tingut al seu voltant
sempre ha acabat
espifiant la relació
perquè és un lloc
d'un poco de bragueta floja,
saps què et vull dir?
Pinxa floja, sí.
Sí, però que jo no puc
hi parar l'altre.
Perdó, perdó,
perdó, és que s'ha d'escapat.
Després surto
de l'estudi
i em renyen.
Bueno, i això depèn
de com es digui,
tampoc pots ser veritat.
No, no, no,
la qüestió és que no...
Però, escolta'm,
saps que començant la notícia?
Resulta que el Nacho Vidal
és un mujeriego
i espatlla totes les relacions
perquè les seves dones
no les pot venerar,
és a dir,
n'ha de venerar
més d'una hora.
I a més,
hem de recordar
que el matrimoni
li va durar poquíssim, eh?
Molt poc, molt poc, molt poc.
Mira que va dir
que abandonaria
el món del cinema porno
com a actor,
però continuaria
darrere de les càmeres
precisament per això,
per la història
que ja tenia una dona
i que volia
d'alguna manera
entre cometes
s'entén el cas.
Prendre una mica, sí.
Però que no.
Ens ha quedat més bé
la notícia,
ara que quan l'hem començat
ens rau.
Més per rectificar temps.
Sempre.
I diuen que
sempre hi ha un roto
per un...
Descoccio.
Però vinga.
De fet,
la notícia va,
com no,
amb aquesta música
de Jennifer Aniston.
Es rumoreja
que el seu pertinent
en l'última pel·lícula,
un tal Vincent,
que no penso dir el cognom
perquè no el pronunciaria bé...
És un noi molt guapo,
moreno
i que està a la mar de bé.
Doncs es rumoreja
que és la seva parella.
jo no sé si és
per una cosa comercial,
allà el mar que tinc pur
de la pel·lícula,
o si és que hi ha alguna cosa més
entre els dos.
Al final,
a cap,
tots dos són lliures,
poden fer que els doni la gana
i nosaltres podem dir
el que ens surti
dels fòlios
que tenim aquí al davant.
La qüestió és que,
en una entrevista
a la Jennifer Aniston,
que li van preguntar
no em facis riure
perquè m'envall del guió
i després resulta
que el guió
el perdo
i em cabo per tot arreu,
ja prou feines
tinc per seguir-lo.
La qüestió,
com t'anava dient
fa mitja hora
que la Jennifer Aniston
en una entrevista
va dir que aquest senyor,
és a dir,
el Vincent,
era un tesoro nacional.
És un tesorín.
Xata,
no el deixis escapar.
Perquè amb el seu nàmode
estaria presil·lant
i el guardem allí
perquè s'aguanti
tota la vida.
I inclús
li van preguntar
com estava vivint
o com havia viscut
allò de retornar al món
després de la seva separació
amb el Brad Pitt
i ella va contestar
que hi havia com una guerra
perquè ells dos
es portessin malament
i es trenquessin
les olles al cap
i que al contrari,
vull dir,
que ho van deixar
però que segueixen
sent molt bons amics.
I jo això
ho dubto moltíssim.
Tu?
Sí?
Tu creus que...
Jo sempre...
Ja marro, marro.
Ho vido tot de costat
de cantonena
i això jo no ho veig clar.
I pel que veig,
darrerament no t'equivoques massa,
eh?
No t'equivoques massa.
I parlant de costats,
de cantons,
aquest home ja no sé
com mirar-lo, eh?
Què li passa amb aquell Jackson?
L'home m'ha dit post
amb el Michael Jackson
just després
de parlar de la Línia
que n'hi faràs, Toni?
Ai, a mi em fa pena.
I em sap greu dir-ho.
Hi ha molt poca gent
en aquest món
que a mi em faci pena
per això en concret
i aquest senyor
mira que jo el segueixo
venerant com a estrella del pop
i em sap greu
que estan damunt d'un pòdium
però el més alt del món
acabés amb un contenidor de brossa.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Doncs no hi ha manera,
no pot aixecar cap.
Vull dir...
És que la fa una darrere
de l'altra, eh?
Recordem que la primera sortida
en públic
es va fotre de cap
de lloros a terra
i com el papa, nen,
va morrar-se allí a terra
a bé mos terra.
No, no anem bé.
Doncs la segona
i la següent
ja és per llançar el barret
o cremar-lo.
Què ha passat?
Va ser sorprès
en un bany de dones
als Emiratos Arbes a Dubai
cobert de cap a peus
amb una túnica i un vel.
Home, però dona,
jo crec que això ho feia
perquè volia d'alguna manera
i em perdó de l'expressió
escaqueixar-se
segurament de tota la gent
que la devia estar esperant.
L'havia de seguir.
Allò de la veu de
ei, que el Michael Jackson
està a aquest lloc
i van a 250 paperats
i 230 periodistes
que clar, és una cosa diferent
de l'altra
unes coses amb les que escriuen
altres que fan fotos
i després, clar, va dir
que hi ha moltíssima gent
moltíssima gent
esperant-me,
m'adisfrasso
però jo crec que no la disfressa
m'adisfrasso
i surto com aquell que
com qui no vol la cosa
i el van enganxar de ple.
Però és que molt malament,
xiquet, jo no sé si és que
jo crec que s'hauria de retirar
com el de l'Ailama
a meditar
i a fer feina
és a dir, escriure música
que és el que se li dóna més bé.
Mira que va anar
precisament allà
per això
per poder escapar-se
de tot el Borram unbori
però ni hi ha manera, eh?
Jo crec que aquest xiquet
ha trepitjat alguna cosa.
És que n'hi ha que neixen
en estrella
i n'hi ha que neixen estrellats.
I d'una estrella
en una altra.
Cristina Aguilera,
senyora de...
Què dius?
Perquè ja s'ha casat.
Què m'estàs dient?
Sí, sí, sí.
Home, hagués posat
la música de la boda
i tot allò...
No cal, no cal.
Tu te'n recordes
d'una sèrie de teva 3
que es deia...
Com es deia?
Nisaga de Poder
era una família
que es dedicava al vi.
Al vi, sí.
Bé, doncs ella s'ha casat
entre mig de vinyeres
com a falconcres, nena.
Sí, sí, sí, sí.
Era a la tarda,
era allà una cosa molt bonica,
entre el camp...
Però clar i Vicenç,
allò tots de blanc...
No.
No, sé que no hi era.
No et vull enganyar.
La qüestió és que es van donar
el Siquiero, ella,
i el seu marit,
executiu de la indústria discos,
que es diu Jordan Bradman.
No me l'han presentat, aquesta.
No, nosaltres no el coneixem,
però el coneixerem a partir d'ara,
perquè se suposa que a partir d'ara
treballarà amb ell a saco,
a tot arreu,
és a dir, a casa i al despatx.
S'han d'amortitzar la boda, eh?
La boda, el viatge
i el que vingui després,
això s'ha d'amortitzar.
Vinga, l'intervista.
Ja està bé, tenim...
Jo crec que eren les dues enfrontades,
és a dir,
la Britney Spears i la Cristina Aguilera
havien sigut sempre molts rivals.
Bueno, els hi feien, jo crec, eh?
Sí, vols dir que elles dues no...
A veure, alguna cosa sempre hi ha,
però clar, dintre d'una llista d'èxits,
que tu estiguis la primera
i tu sempre hagis estat la segona
o a l'inrevés,
això jo crec que sempre pesa.
A veure, es lluitaven molt pel número 1
entre una i l'altra.
A més, anaven molt semblants
en el sentit de la música,
eren molt...
Amb un estil molt semblant.
Bé, doncs d'acord,
la qüestió és que ja les dues estan casades,
una amb un fill a punt de separar-se
Bradman, que no de Batman,
que tu m'has agafat malament abans
i quasi em fas anar amb l'antifaz pel món.
I una mica més jo te'n passo la banda sonora, eh?
Ai, Déu meu, parlant de bandes sonores...
Digue'm.
Hi ha una banda sonora
que jo vull fer servir
per parlar del Tom Cruise
i és la dels Caleris Caleris.
Caleris Caleris.
A veure, aquí s'està gastant
tants de quartos, Marc.
Comptant i comptant i comptant.
Jo crec que és que has d'estar
boig de carregat de quartos...
Una mica de febre atineril seria, no?
Exacte, per comprar aquesta mena de regals
perquè el senyor Tom Cruise
li ha comprat un aparell d'ultrasonidos
perquè la seva promesa
pugui veure com es desenvolupa
el seu bebè que porta dintre de la panxa.
Però és de tres dimensions...
A veure, fins aquí no en rigu,
però ja n'hi ha prou d'agocentris,
perquè a més a més aquesta xiqueta
un dia, al migdia, veient la novel·la de TV3...
Ai, no, que el nen es mou.
Corre cap a la màquina.
Posa la màquina.
Posa la màquina.
És escandalós.
Mira, mira, mira com la cama.
Amb la falta que fan aquests diners
en segons quins postos
i que se'ls hagi de gastar
en una màquina
per veure el seu criu
en tot moment.
És a dir, m'aixeca el dematí,
ai, mira, vaig a veure com...
A veure, a veure...
Si ja està despert,
a veure si està dormint...
A veure, a veure...
No, al final...
No és sèrio.
Una cosa,
al final m'imagino
que totes les petorientes
amb diners ho farien.
Sí.
Al final es posarà la moda.
És possible que després
aquest aparell
es pugui fer servir
per totes les pijes
a turno de Hollywood
que vulguin veure
els seus fils al ventre
de la mateixa màquina
que la dona del Tom Cruise...
Bueno, dona és tot un dir
perquè et recordo
que han atreçat la seva boda
possiblement
entre l'estiu
i la tardor del 2006.
A veure, a veure...
M'estàs dient
que hi encara no es casa?
No, no es veu que encara no.
Però si teòricament
algú els hi deixava el ranxo
o els hi deixava la...
Doncs no, no, no.
Es veu que el tema
d'haver de pagar
la màquina de ultrasonides
els té molt detinguts
i entre que se deixen el prospect
i la posen en marxa
no tindran temps de casar-se.
No, res.
Tom Cruise, res.
a mirar el nen, eh?
Jo com si fos la pantalla
de la tele.
Exacte.
Acabaria en un moment.
Que tonta sóc.
Sí.
De què estem parlant?
Victoria Beckham.
Veus?
Que cau pel seu propi pes, eh?
Avui el tema va d'això.
N'hi ha que néixerà una estrella
i ella la té,
no sé on,
però xiqueta...
Una mica torta.
No, no, de fet,
de fet, molt bé.
Està casada amb un senyor
per qui no ho sàpiga
que es diu David Beckham
i que es dedica tot el dia
a xutar una pilota.
La qüestió és que té idees
pel meu gust molt romàntiques
que més d'una ens agradarien
que em posaràs ara.
Una mica de música
en plan romàntica.
Una cançó romàntica.
Sí, sí, sí.
Per sorprendre la seva senyora
que era al Japó per negocis,
no em preguntis
quina mena de negocis,
ell va fer enviar
un missatger
amb un bitllet d'avió
cap a Londres.
Què dius?
Una vegada va arribar a l'aeroport,
l'esperava un xofer
que la va portar
a un hotel de luxe
on tenia la millor suït reservada
a petada, flors i regals
i una nota que li deia
que el seu marit
la vindria a recollir
per portar-la
amb un romàntic sopar
amb xampany
aquella mateixa nit.
Total.
Que bonic.
Totalment.
Que no m'ho puc creure.
Això m'ho fa el meu home
i no m'ho crec.
30.000 euros, xata.
Què dius?
30.000 eurillos
i el bé que em te porta...
30.000 eurillos.
Eurillos, sí, sí, sí.
I el bé que em te porta pel món.
Què dius?
Jo trobo que, mira,
si els tens per gastar,
perfecte.
Però tornem una altra vegada
a la redundància
del que parlàvem fa un moment
amb l'Alton Cruz.
Sí, exacte.
Que tenir-los per gastar-los.
Sí, però de fet...
O no saber...
Una miqueta de seny.
No sabem què.
De fet, jo m'estimo més
que a aquest senyor
se'ls gasti una seva dona
que no l'altre
que se'ls gasti amb màquines.
Però, Mar, entre tu i jo...
I no treure perres
que després diran
que dic mentides.
Però, Mar, entre tu i jo,
per què fa que totes aquestes coses
el beca?
Hi ha alguna cosa
que s'ha de perdonar encara?
Bé, de fet...
Ei, queda bé, eh?
Diuen que ella
està una mica deprimida
després d'uns comentaris
en els quals ha hagut de reconèixer
que els pits
no són del tot seus.
L'any, si no me'n recordo,
1995,
i em sembla que dic bé l'any,
ella en una entrevista
va dir que l'únic
que portava el cos
que no fos seu
eren les ungles
i, si no m'equivoco,
no sé si era l'estirat del cabell
o el rinxos
o alguna cosa així
en plan de cabell.
No gaire cosa més.
Bé, doncs es veu
que han sortit unes factures
a la llum
en les quals es veu
el que ella va pagar,
en quina clínica,
quin doctor
li va posar
aquella talla
de sostenidor
que ella fa servir.
Clar, ho ha hagut de reconèixer
i suposo que això
és molt depriment.
I tant.
A més a més,
tu sempre presumit,
oh, oh...
És que d'on no n'hi ha,
no em pot rejar.
Take my life
Take my whole life
Avui anem d'estrelles, eh?
Exacte.
Però no ens estrellem, no?
Al contrari, oh...
M'agrada molt
com canta aquest bon senyor.
A mi també.
I, de fet,
no m'importaria,
et vaig dir a principis d'any
que si arribava la invitació
se la fessis passar.
Trobo que ens venen els dies
al damunt
i això encara no ha arribat.
I que ha d'arribar?
21 de desembre.
Hombre,
l'amor de Déu,
clar que sí.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Elton Jones se'ns casa
el 21 de desembre,
que és el primer dia
que entra en vigor
la IEI a Anglaterra.
Ai, no m'ho he pensat
agafat ara mateix?
Mira, que m'han caigut.
Les raons.
Els pantalons.
Els pantalons, un momentet.
La qüestió és que
ells diuen,
desmentint allò
que havien llogat
el mateix palau
en què es va casar
el príncep d'Anglaterra
amb la Camila,
ells diuen
que serà una cerimònia
molt privada,
només familiar,
reduïda,
i que després
hi hauria una festa
en algun lloc
que encara no han preparat,
cosa que jo dubto molt
perquè estem
a un mes
i menys encara
d'aquest dia en concret.
Mira,
Elton,
des d'aquí,
xiquet,
a mi m'encanta que tu et cases,
però m'encanta
ara més si jo també hi soc.
Sí,
per tant,
jo reconec que barret
no portaré,
però prometo
fer-me la pedicura.
Ens farem les cames?
No,
ja les portem fetes,
nena,
se les depilarem
en tot cas.
A mi me les va fer
ma mare el dia
que em va parir
les cames.
Dos,
per més i enri.
Home,
com tu ets,
dona,
com tu ets?
Bueno,
això,
que ens posarem
ben guapes.
No farem
cap mena de lleig?
Ni tampoc farem fotografies,
ni gravarem en vídeos,
ni res de res.
Prometem ser bones...
persones.
Enganxos,
enganxos,
enganxos,
enganxos.
Ai,
que marc,
hem de marxar ja.
Oi,
és que sempre em fas fora,
però una cosa ràpida.
Mira quina hora és.
Tardíssim,
tardíssim.
Bueno,
doncs et diré així
com molt de pressa
que aquesta setmana
fa anys
la Inés Sastre
que en fa 32,
ben portar-se,
la Paloma Sant Basilio
que en fa 55,
Gemili Curtis,
exacte.
Amb Victoria y Victoria
encara se sap?
Paloma Sant Basilio?
No,
em sembla que en té una altra ara,
no?
En té una altra?
i ja veus que no para.
No, no, no, no ho sé.
No ho sé,
no dic res.
La Gemili Curtis,
45 anys.
Molt bé,
també.
La Gunila Bond,
Bismarck,
56,
cosa que dubto moltíssim.
Jo també.
Gunila,
Gunila.
No té quites,
és els 20 o 30 de menys.
Alonso Caparrós
que en fa 34.
Molt guapo.
M'acaba molt bé,
aquest xiquet.
M'acaba molt bé.
Ramoncín,
50,
mira que es va alimentar
d'anys amb pollastre afegit
i això es veu que dona
molt de...
No va agafar cap grip
ni cap història.
fa 31.
Per últim,
per acabar
i per arrodonir,
de fet,
tancaríem amb ella,
la reina,
Tina Turner,
66.
66 anys, eh?
Molt ben portats,
però no voldríem marxar
sense recordar
que avui
celebrem desgraciadament
el dia contra la violència
de gènere.
Un dia que no ens agradaria
celebrar ni que existís,
si més no.
Exacte,
dic desgraciadament
justament per això
i des d'aquí
volem recolzar
totes les dones i homes
maltractats del món
i els animem a denunciar.
Exacte,
no et callis,
denuncia,
evita cops.
Mai millor dit.
Perfecte.
Mar,
nosaltres tornem la setmana vinent,
misma hora,
en el mismo lugar
i res,
amb més revistes del cor,
amb el que faci falta
i amb tot el que li posem
que jo no sé si avui
després el Nacho Vidal
i després de parlar
les segües coses
a veure si la setmana vinent
no fem programa.
De totes maneres,
de totes maneres,
molt bon cap de setmana.
Gràcies
i bon concert
de Rosana.
Xivota.