La teoria és assassinada tard o d'hora per l'experiència, Albert Einstein.
9,8, traient espurnes.
La teoria és assassinada tard o d'hora per l'experiència, Albert Einstein.
Doncs seria un detallat.
I per fer-ho, per poder-ho sentir, perquè clar, no poden venir tots d'aquí a parlar, perquè s'ho deuen ser molts, ens podrien escriure...
Almenys això és el que volem.
Això és el que volem.
Per parlar amb nosaltres ens podrien escriure un mail a 9,8, tot escrit amb lletres, 9,8, arroba, tarragonaradio.com.
Si ens escrivissin allí les seves opinions, també estarien al programa.
Seria un detallat, a part que podem mirar el correu en directe, o sigui que si envien algú un mail ara, que sàpiguen que ho podrem veure.
Sí.
Sí, i nosaltres estaríem encantats.
I tot estarà col·lapsat, ja veuràs, d'aquí un rato, d'aquí una estona...
Sí, sí, saturat, eh? A veure si aquest ordinador d'aquí damunt està saturat d'aquí una estona. Ja tocaria.
I bueno, ah, no, Xavi, avancem alguna coseta d'alguna notícia?
Bé, avui podríem dir què? Us agraden els escaragols?
Sí.
No massa.
Doncs, avui no ens els menjarem, però parlarem d'ells.
Vale, som-hi, doncs.
Aixecat.
I molta.
Cargol, Xavi?
I ara ja hi ha gana, eh, realment, per menjar uns escaragols.
El pas que potser per sopar, no sé si una mica fons.
Sí, però com ja t'he comentat, no menjar-los...
No ens has preparat una delicatesa en aquí, Teva.
No, no.
Llàstima.
Llàstima.
Doncs bé, podríem...
Allò el titular seria...
Bava de caragol contra la cel·lulitis.
Com, com, com?
Bava de caragol.
Això, sí, sí.
Bava de caragol?
Sí, contra la cel·lulitis.
Ah, mira, està bé això. Pot ser pràctic?
Sí.
Pot ser, no sé.
Sí, es veu que investigadors mexicans, concretament de l'Institut Politécnic Nacional,
de nèiem descobert que la pell de caragol és especialment útil per suavitzar la pell de taronja
i altres molèsties de la cel·lulitis.
Ah, mira.
És molt interessant.
Jo és que tot per la cel·lulitis, però és que m'està fent...
A mi és que els caragols jo no puc amb ells.
Preferiria tenir cel·lulitis, no em sembla.
No puc evitar.
Bueno, mira, es deixa que es corrin per damunt la cama i això allà...
Sí, han d'estar vius o no ho posen?
Com han de ser?
La baba viva no.
No, suposo que recullen la baba i ja està.
Ah, no cal que es passegin, també té els caragols.
No, es veu que la baba de caragol conté aminoàcids, col·làgen, vitamines i salts minerals,
a partir de les quals els investigadors han fet un gel que, mira, ja l'han patentat.
Allò, digues tontos...
Però, a veure, jo dic una cosa.
La baba de caragol molt patentable no és.
Fa uns quants dies que està feta, eh?
Ja, però a part hi deuen afegir alguna cosa.
Deu ser com la recepta...
Sembla-hi més bonic, perquè jo realment aquesta vegada sí que preferiria el gel abans que el natural,
que seria la baba de caragol directament, eh?
Vale, vale.
Jo preferiria el gel.
Doncs bé, doncs això.
Doncs amb els cargols ens quedem.
Sí.
Seguim parlant de més cosetes i uns científics han dit que han descobert el botó de la pobertat.
El botó de la pobertat?
Sí.
El tenim nosaltres, t'explico.
Sí, més o menys va per aquí la cosa.
Han descobert una molècula que es diu Quispeptin, de tota la vida.
Fàcil de pronunciar.
Facilíssima.
que activa les hormones reproductives que hi ha en hibernació als nostres cossos durant la infància.
Estan allà dormint.
Sí.
Elles allà dormint, fan nonetes, arriba un moment de la pobertat, es desperten i es crea això.
I les culpables de la pobertat són les Quispeptin.
Això ho ha descobert un equip de la Universitat de Pittsburgh que creuen que la molècula es transforma en el gen de la pobertat que n'anomenen,
que té el nom tècnic de GPR54, pels amics del gen de la pobertat.
i que segurament amb aquest descobert es podran tractar desordres lligats a la pobertat.
Així com certs nens que un de cada 10.000 no arriba a la pobertat quan toca.
Ah, d'acord, que però arriba algun dia.
Bé, de fet aquí diria jo que més aviat està dient que no arriba.
I n'hi ha d'altres, hi ha molts nens que, bé, ja ho veiem avui pel carrer, només cal sortir pel carrer,
que a la pobertat els arriba una mica d'hora.
Molt bé.
I estan estudiant quina relació té.
Creuen que no és només això el que provoca, el que fa que s'arribi a la pobertat o no,
però que és una part important, sí, i ara estan investigant-ho.
Ja veurem què en surt.
Aquest nom no pot portar coses bones, eh?
No pot portar coses bones.
Vull estic negativa, ni caragols ni aquest nom.
Ja ho veig, ja ho veig. Vinga, a veure si la següent t'agrada.
No, és que també és negativa.
A veure, en les properes setmanes es podria produir la reducció més important de la capa d'ozona al nord d'Europa.
Vull dir, no és ni d'aquí milers d'anys ni estar a l'Àrtic.
Aquesta seria més pròpia del Xavi.
Seria pròpia del Xavi, però jo ho porto als nostres dies perquè és d'aquí a Poquet
i que és al nord d'Europa que no és a l'Àrtic.
No és per despatllar les teves notícies, té a veure amb el...
Ja tocava canviar el dia, eh?
El d'escapament global.
Vinga, va, no en parlem més.
Això ho ha estudiat, la Unitat Europea de Coordinació d'Investigacions sobre l'Ozó.
D'acord?
I diu que aquest fet es deu a condicions climàtiques inusuals en l'alta atmosfera sobre l'Àrtic.
I sobretot es diu que és perquè aquest hivern ha estat l'hivern més gèlid dels últims 50 anys.
I a més hi ha hagut un nombre extraordinàriament...
És que fresca n'ha fet, eh?
N'ha fet molta.
De fet encara en fa.
Llavors resulta que tots aquests factors, el número de núvols que es veu que n'hi ha hagut molts i aquest fred que ha fet,
doncs aquests factors fan accelerar encara més el ritme de destrucció de l'Ozó
i que porten les substàncies químiques demeses per nosaltres.
Llavors, de moment, l'àrea on s'està reduint la capa d'Ozó, com que hi ha molts vents,
doncs els vents són com una barrera protectora que ahir hi ha a l'Àrtic de la resta del sistema climàtic, no?
Però quan aquests vents acabin, doncs la barrera natural desapareixerà
i cosa que farà que el forat d'Ozó s'expandeixi cap al sud, cobrint el nord d'Europa,
que és el que estan dient, que tot això cobrirà el nord d'Europa.
I on seria un problema realment greu.
Sí, i diu que això pot passar en poques setmanes.
Podria ser un més greu.
No sé si al final passarà i és allò tan catastròfic que sempre es diu i no passarà.
Espero que la pròxima notícia que em porti relacionada amb el tema sigui...
Que no ha passat.
Que no passa.
Perquè llavors diu el que sempre se sap, que la població quan passi això estarà més exposada als rajos ultravioletes,
cosa que farà incrementar el risc de càncer a la pell.
O sigui que esperem que d'aquí uns dies vingui el Javi, que és més tradicional,
i digui el que havia de passar no ha passat.
Doncs no sé, no sé.
Javi, et tocarà dir-ho, eh? Que ho sàpigues.
Bueno, bueno, ja ho veuré.
I bé, doncs podríem parlar d'un estudi que, bé, els que tinguin cotxe, doncs que sàpiguen que els usuaris de mòbils condueixen com gent gran.
A veure, si jo uso el mòbil mentre es condueixo o quan no condueixo?
No, no, si el mentre es condueixes.
Ah, d'acord, però això no ho faig, que l'embolici em podria multar.
És que està molt mal fet. I a part, o sigui, se'ns l'estudi, han agafat, diguéssim, unes quantes persones,
allò, diguéssim, d'edat ja avançada, entre 65 i 74, i els han fet conduir.
Els han fet conduir trams de 16 quilòmetres per autopista, amb una duració aproximada de 10 minuts cada una.
Durant la meitat del viatge parlaven pel mòbil, inclús amb un assistent que és d'anavació, diguéssim,
el que és uns mans lliures i l'altra meitat, doncs sense.
I bé, doncs es veu que els reflexos de la gent gran, o sigui, en principi, són bastant més reduïts que una persona, diguéssim, més jove,
que, bueno, que això ja se suposava, però és que quan feien servir el mòbil encara es dismoniven més.
Llavors han agafat, diguéssim, gent jove, allò d'entre, o sigui, per allò, al voltant dels 20 anys,
i els han fet el mateix, els mateixos trams i allò.
I han descobert, bueno, han observat que quan agafaven el mòbil o parlaven encara que fos pels mans lliures,
conduint-hi amb els mateixos reflexes que una persona de 60 o 70 anys.
Vale.
Mira, han donat la raó a tot el que...
Sí, prohibit mòbil, totalment prohibit el mòbil.
Sí, la gent ho segueix fent, jo els maleixo a tots.
Però ara és curiós, perquè ara que hi penso, avui m'ha passat,
estava conduint darrere d'una persona i jo em pensava que estava parlant pel mòbil,
i quan l'he avançat era un home gran.
I això és verídic perquè m'ha passat.
És veritat, i devia tenir 60 i alguna cosa d'anys.
Jo pensava que estava parlant del mòbil per la manera com conduïa,
i no tinc res en contra de gent gran, quan l'he avançat.
I he mirat i he dit, mira, és un home gran.
El que també indica...
Pobres d'estar mirant endavant, quan avances, no al costat.
El que també indicava que el que és la distància prudencial amb gent gran
era superior a la que deixaven gent jove parlant amb el mòbil,
amb el que la possibilitat d'accident...
Encara és més gran.
És més gran amb gent jove parlant pel mòbil que no...
Res, mòbils privats.
O sigui, que res, quan se va a qual cotxe...
Res de mòbil.
Doncs canviem de notícia i passem a un invent que potser a algú l'interessa.
A veure, tu saps que cada any, a la data d'aniversari,
cauen dies diferents.
Jo no sé si això a tu t'agrada o t'avorreix.
Mira, així és una novetat.
Ara queden que caurà.
I jo ho miro.
Molt bé.
Doncs resulta que, si es tira endavant aquesta proposta del senyor Dick Henry
de la Universitat de John Hopkins a Baltimore, a Estats Units,
ha proposat un nou calendari
on, respecte a l'astrologia correcta,
respecte a les setmanes del calendari actual,
però seria diferent el que tenim ara,
amb la diferència que cada any els dies caurien en el mateix dia de la setmana.
Per exemple, el 12 de febrer, que potser l'aniversari de qualsevol, cau en dissabte aquest any.
doncs l'any que ve, l'any que ve també tornaria a caure en dissabte, i el següent també, i el següent també.
Doncs jo ho trobo injust, això.
Ah, que sí?
Perquè a qui li caiguin dilluns sempre li cauran dilluns.
Sí, i a qui li caiguin diumenge sempre li cauran diumenge.
No m'agrada.
A mi tampoc.
No, perquè llavors no hi ha interès, l'emoció dels ponts, l'emoció de tot això.
Ell vol posar-ho això endavant l'any que ve, que casualment es cau Nadal en diumenge.
També, ara, perquè ara estava pensant en els ponts, si ho fessin podrien escollir tot l'any que hi hagués més ponts i més.
Més ponts o menys ponts.
No, jo vull l'any que hi hagi més ponts i més festes.
Aquest home vol fer-ho al revés.
Vol fer que el Nadal caigui en diumenge.
Aquest home no tingui vida social.
Sí, aquest home és unimpresentable, completament.
Home, tampoc diguem això per broma, però...
Vol fer-nos treballar més.
Això tampoc és plan.
No, de fet, la proposta ha sigut molt ben acollida en el tema astrològic perquè respecta els set dies de la setmana
i astronòmicament parlant és molt correcte, és molt precís.
És que ha de ser complicat, eh, però quadrar-ho.
Sí, sí, la veritat és que l'home... Déu-n'hi-do.
De fet, ho distribuessin 52 setmanes uniformes,
els mesos tenen entre 30 i 31 dies
i cada certs anys s'afegeix un...
cada 5 o 6 anys s'afegeix una setmana al calendari,
que podries caure en qualsevol mes.
Que aquesta setmana, ell li diu la setmana de Newton perquè és un home al qual respecta molt.
Ah, molt bé.
Llavors, la gent que tingués l'aniversari durant aquesta setmana,
segons ell, l'haurien de celebrar el dia 1 de gener.
Ah, mira, com els que ara celebren el 29 de febrer.
Exactament.
Mira.
Doncs aquest home ha tirat aquesta proposta endavant.
A mi personalment, he d'admetre, no m'agrada.
Però s'ha de dir que la proposta és bona.
A veure què n'opinen els fabricants de calendaris.
A veure, a veure, exactament.
Home, s'estalviarien allò de cada...
No, crec que els fabricants de calendaris no els agradarien,
però no s'hi s'han de vendre molts calendaris.
Clar, sempre acaba el mateix.
Clar, sempre et serviria el calendari de l'any anterior, o l'agenda.
Cada 5 anys no, però...
Bueno, no.
Deixem-ho estar, ja.
És el que salvaria, encara.
Podem fer una mica de negoci per aquí.
Bé.
Què ens porta, Sanna?
Nou sistemes per controlar la gent.
És també interessant.
Sí.
Avui no ens agradarà res, em sembla.
No, em fa que no.
De les notícies.
A veure.
Sort que després ens porta els temes interessants, Sanna.
Tothom coneix els GPS, no?, més o menys, que és allò que es fica al cotxe, que t'indica en un mapa la posició on estàs i tot això, no?
Doncs això, què passaria si en vés de tu dir-te on estàs, li digués a la resta de la gent on estàs tu.
I què n'han de fer la resta de la gent?
Ah, no ho sé, això digue'ls ja està començant a passar als Estats Units i algunes companyies com UPS, que és una companyia, i la Super Shuttle International, que és una altra companyia, donen als seus empleats uns dispositius localitzadors per saber on estan a tota hora.
Ah, volen saber si van a fer el cafè durant les hores de feina.
A fora és que jo trobo tant que els empleats diguin que sí, però bé, si han de treballar, doncs...
Probablement es diu això o carrer, i els diuen això.
Clar, això. Llavors la policia també ho ha començat a fer ús de la tecnologia GPS per vigilar vehicles sospitosos.
Veuen el teu cotxe, diuen sospitós, al·le, clac, te vigilem.
Mira, no ho sé.
Espero que el món no es vegi sospitós.
I llavors no acaba aquí la cosa perquè també es pretén fer a gran escala.
I l'operadora de telefonia, Nextel, que és una operadora de telefonia, ha començat a oferir el servei de seguiment a les persones
a través del mòbil.
Sí, això ja existeix a Espanya.
Sí?
Sí.
Ah, jo no ho sabia.
Però ho has de permetre activar-ho.
Ah, ho has de permetre.
Funcionen dues de les tres companyies que tenim de telèfons mòbils,
i tu pots permetre que certs números de telèfons sàpiguin on estàs en cert moment.
Tu envies un missatge i ell te diu, doncs mira, està més o menys en aquesta zona.
És una aproximació, però t'equadra més o menys per on estàs.
Doncs aquí, per només 15 dòlars, doncs es pot contractar aquest servei, però pel que sembla,
m'ha semblat que no cal que t'ho permetis.
Doncs aquí sí, l'has de permetre.
Però clar, llavors hi ha les lleis de privacitat i...
Clar, és que són una mica complicants, no?
Sí.
En fi, segur que pot ser útil per altres coses.
I Anna, de veritat, jo és que avui et veig molt previnguda.
Allò com si anessis preparada per la vida moderna.
Sí, vaig preparada del tot.
Porto de tot el que necessito.
Sí?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Un any, un descobriment.
Molt bé.
Doncs bé, vaig previnguda de tot i per demostrar-ho avui parlarem del preservatiu.
De com es va descobrir el preservatiu.
Un gran invent.
La vida moderna, però fa molts anys.
Sí, és vell l'invent?
És bastant antic, o sigui, abans que l'Església i tot, diria jo, vull dir que es va crear abans.
A veure, la il·lustració més antiga d'un preservatiu es va trobar a Egipte i data d'uns 3.000 anys.
D'acord?
Això fa molts anys.
Fa molts anys.
Llavors, és difícil, però, saber per què l'utilitzaven els egipcis, perquè diuen que també podia ser per un ritual,
que pot ser pel sexe o per un ritual o per les dues coses.
Es veu que, no sé com, feien serveis preservatius per rituals.
Llavors, ja veus també que diuen que els romans feien els preservatius a partir dels teixits musculars dels guerrers derrotats en batalla.
Molt agradable, no?
Superagradable, eh?
O sigui...
Llavors és com dir...
Bueno, no sé, com recrear-se, no?
Allò d'espai...
Bueno, això, se recreaven molt.
És que si tu hi fiques a pensar...
És una mica macabre, eh?
És macabre, però ja fins al final de tot és macabre, perquè després, pel que ho feia, ens servia...
Seguís, seguís.
Seguim.
Tot i això, se sap que els primers preservatius estaven fets d'intestins d'animals, que això ja se sap, i daten del 1640.
Jo ho sabia de tota la vida, això, eh?
Bueno, jo...
Jo ho sabia.
No sé com, però jo ho sabia.
Jo no ho sabia, ho he d'admetre.
Data del 1640.
I hi ha diverses opinions, també, sobre l'origen del nom condó.
Hi ha tres alternatives.
Alguns diuen que ve de...
Prové d'un doctor que es deia Condom,
i que s'encarregava de fer els preservatius amb teixits d'animals per al rei Carles II d'Anglaterra,
per evitar que tingués fills legítims i contagiar-se de malalties de prostitutes.
Vull dir que tants anys amants ja prevenien les malalties amb els preservatius, però només pel rei.
Llavors, altres versions diuen que el nom prové d'un tal coronel Condom,
que no sigui d'aquest home, però devia ser molt...
Sí, devia...
Devia fer-lo servir molt, el Condom.
Però segurament la cosa més probable és que provingui del llatí Condom,
que significa recipient.
També.
També pot ser.
També és possible.
Jo m'atrec més al llatí o al doctor Condom, estic entre un dels dos.
Llavors, al segle XVII, el famós seductor Casanova, que va existir,
en Casanova, doncs utilitzava els preservatius fets d'allí.
Ell era molt fin, no sé si d'això devia ser molt còmoda,
però ja els utilitzava fet d'allí.
L'home anava evolucionant.
L'home anava evolucionant, sí.
Llavors, els primers preservatius fets de làtex daten del 1844.
I va ser a partir d'aquest Charles Goodyear, el dels pneumàtics...
Neumàtics?
Sí.
Va patentar la vulcanització de la goma,
que seria com que d'allí sortís el làtex, més o menys,
algun material semblant,
i que ja l'havia inventat feia cinc anys abans.
el va patentar, i a partir que el va patentar,
doncs es van començar a inventar, diuen,
ah, les farem de làtex.
Tot i això, encara es poden trobar ara preservatius d'ovella.
Ai, d'intestí d'ovella.
D'ovela.
És que sobretot es poden...
Em sap de llana.
Sobretot es poden fer d'intestins d'ovella.
Una atrastada.
Imagina't que a sobre ets al·lèrgica la llana.
I llavors ja...
Doncs encara estan disponibles avui en dia.
I ja per finalitzar una curiositat dels preservatius,
és que en els anys 40 i 50,
jo què diuen de reutilitzar-los,
doncs els preservatius s'utilitzaven més d'una vegada.
La gent els guardava dintre d'un calaix de fusta,
coberts amb una capa de gelatinosa de petroli
i dintre d'una capseta de llana,
i els allunyaven perquè estiguessin ben amagats
de l'alcans dels nens.
Com a mínim els netejarien, no?
Això jo també no sé què dir-te.
No sé si posar-lo en dubte o no, suposo que sí.
No qüestionem més amb el tema.
Fins aquí els preservatius.
Fins aquí preservatius.
Parlem-ne.
Doncs hem deixat davant dels preservatius
i anem a parlar de l'actualitat.
No, no sé si aixecat-hi molt.
És el tema.
És el parlem-ne.
Però és que avui va marcat per una mica l'actualitat.
Quina actualitat?
Quines s'han rampat aquests dies?
Jo crec que tothom.
Jo ja tanco el cotxe amb la màniga.
Sí.
Perquè és que si no...
jo he arribat a un moment que dius
ostres, és que no pot ser, eh?
T'acossa el cotxe, pam!
Dius, l'electricitat estàtica
està aquí de moda aquests dies.
S'ha agafat i s'ha posat per tot arreu.
Jo la feina és desesperant,
però desesperant la situació.
Vaig allà amb papers
i vaig apretant els botons
dels diferents aparells allà
per no enrempar-me
i no veure la xispa.
La cosa està en què avui parlarem
de l'electricitat estàtica
i, de fet, una mica
de l'electricitat en general.
Com es va descobrir,
usos que té,
que, bueno,
usos ja ens imaginem una mica.
Enrempar-se.
Sí, enrempar-se, per exemple.
I d'això.
I, Xavi,
jo crec que tu
estàs agafant una fichió
a la història últimament.
Sí, mira,
mira que no...
No t'havia agradat mai, però...
No, bueno,
tampoc no és això,
però mira.
Però, bueno,
veig que ara
ho tens controladíssim.
No sé si t'havia agradat més o no.
Quan no sabem a qui recorre,
el Xavi ho sap tot sobre la història.
Doncs bé, mira,
podríem parlar
que les propietats elèctriques
de sers materials
ja n'hi ha conegut
fa bastant de temps.
Per allà,
abans de Cris,
a les de Mileto
ja havia comprovat
que s'hi esfregava l'àmbar,
o sigui,
aquest atrea
cap a sí,
o sigui,
objectes més petits.
I llavors es crea
que l'electricitat
residia
en l'objecte
que es fregava.
I llavors
l'electricitat
prové del vocable grec
electron,
que significa àmbar.
És que ara
això ho trobo molt curiós
perquè que electron
significa àmbar,
tot el dia estem parlant
d'àmbars,
doncs,
perquè electrons positius,
negatius,
no?
Bueno,
ho trobo curiós,
mira,
no sé.
Més o menys,
almenys ja sabem
l'origen de la paraula.
Llavors,
al renaixement
es van començar a fer
els primers estudis
metodològics,
o sigui,
que l'electricitat
estava reaccionada
amb el magnetisme.
que l'anglès
William Gilbert
va comprovar
que algunes substàncies
es comportaven
igual que l'àmbar.
Va dir,
ostres,
no és només l'àmbar.
Llavors va fer,
doncs,
va començar a parlar
de primeres substàncies,
diguem,
elèctriques.
I altres que no els hi passava,
doncs,
els anomenava
anelèctriques.
O sigui,
que no eren elèctriques...
Serien les substàncies
aïllants
que tenim avui.
Sí.
Que no es carreguen
d'electricitat,
i això.
I no tens rampes amb elles.
Però què és l'electricitat?
Aquí està la gran pregunta.
Què és l'electricitat
a part de ser
una cosa que rampa?
Explica-ho.
L'electricitat
són els electrons,
bàsicament.
D'un àtom,
quan es desplacen.
Es van desplacant
tots ells,
quan es van tots ells,
això ve a resultes
d'una diferència
de potencial
que hi ha
d'un punt,
per exemple,
d'un cable a l'altre,
els electrons
es desplacen
per aquell cable
cap a un costat.
Això per què?
Doncs perquè en un lloc
hi ha menys electrons
que en l'altre.
I per equilibrar-se
van cap allà.
I això és bàsicament
idea del que seria
l'electricitat corrent,
la que rebem a casa
i tot això.
I són electrons
que es desplacen
d'un lloc a l'altre,
van passejant...
Mira, van de passeig,
exactament.
Electrons veniu cap aquí
que necessito llum
i els electrons venen.
Sí, de fet,
a casa tenim corrent alterna
que són electrons
que no estan massa indecisos
i van ara una mica cap aquí,
ara una mica cap allà,
ara una mica cap aquí,
una mica cap allà.
Per això se'n diu alterna.
Van alternant.
Sí, exactament.
Van primer cap a un costat,
després cap a l'altre.
I se sap com van
d'un costat a l'altre
o quan escrives.
Sí, això és el moment
en els generadors,
això és que eren els generadors.
Ah, molt bé.
Que es fa a 50 tercis,
o sigui, 50 vegades per segon
es canvia...
canvien el sentit.
I això va molt bé
perquè permet moltes funcions,
per exemple,
motors elèctrics
van molt millor,
permeten transformadors,
que en corrent contínu
això no és.
Corrent contínu
és quan van tots
cap al mateix cantó.
Molt bé, ja sabem una cosa més,
corrent contínu
i corrent alterna.
I després hi ha
la que ens porta avui al dia,
que és l'electricitat estàtica,
que aquesta és la més divertida.
Sí, s'aixequen els cabells...
Exactament.
Això és el que menys.
Mira, si anem tot el dia
amb els cabells aixecats,
jo hi afirmo
si no m'haig de enrampar més.
Però no,
sembla que se m'aixequen els cabells
i a sobre me'n rampo.
I això no es fa.
Doncs mira,
això és molt senzill.
Com m'ha dit el Xavi abans,
fregàvem un àmbar amb roga,
per exemple,
o un bolígraf,
i es carregava d'electricitat.
Doncs bé,
quan anem amb cotxe
o amb el frec de l'aire,
el cotxe es carrega
de càrrega elèctrica.
Quan tu baixes
del cotxe,
què passa?
Que tu toques el metall,
tu tens una altra càrrega negativa a sobre...
Ah, perquè tu dintre no t'has mogut.
Clar, dintre no és mogut.
Però el cotxe s'ha anat carregant
amb el frec de l'aire,
que justament aquests dies
s'han donat les condicions necessàries,
que era força vent i un clima bastant sec.
I això ha propiciat,
d'una manera molt gran,
que hi hagués aquestes càrreges.
Doncs s'ho baixes del cotxe,
toques el metall,
l'electricitat passa i pam!
Si es passo.
Vinga.
Coses que passen.
Maneres d'evitar-ho,
doncs senzillament amb una cadena
que vagi del cotxe
al terra,
doncs s'evita aquest...
El cotxe es va descarregant
a mida que anem corrent
i hi ha unes tires
que es venen expressament
per fer això.
A mi m'han dit que també servia
si abans de baixar del cotxe
tocaves la porta del cotxe
quan encara estaves dintre del cotxe.
Jo no ho he provat
perquè em remperà igualment.
No he provat, jo tampoc.
Jo el que faig
és que amb la mateixa clau
toco la porta del cotxe
i la xispa salta de la clau
a la porta del cotxe
però no salta de mi
a la porta del cotxe.
I llavors no fa mal.
És una bona solució, també.
Bé, llavors podríem dir
que és guspira, no xispa.
I dos notícies,
dues coses així breus.
Una notícia bona
i una altra dolenta.
La dolenta seria
que l'electricitat estàtica
no es pot anul·lar.
O sigui, és un fet inevitable
i la bona és que
les descarregants electrostàtiques
no és un perill
per la salut humana.
Directament no maten.
Això ho havia experimentat jo
per això sóc aquí avui.
No és el meu esperit
el que està aquí.
Fins aquí el programa
d'aquesta setmana,
9,8.
Hem d'agrair la col·laboració
de Pere Cortada,
Jaume Singla
i Noce Aguilera
que cada setmana
ens estan col·laborant
amb nosaltres,
enviant-nos coses,
dient les seves anècdotes.
I 9,8 som
Núria Cartanyà-Controls,
Xavier Lías,
Anna Fargas
i que us parla
Abel Singla.
Fins la setmana que ve.
Moltíssimes gràcies.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.