Fins demà!
L'altre de la tarda i com cada dijous a primera hora,
paguem una ullada a les diferents activitats
que organitza la Universitat Rovira i Virgili.
Cada setmana trobem que n'hi ha moltes per triar.
Aquesta setmana hem considerat interessant
parlar amb estudiants de ciències jurídiques.
Us expliquem.
Resulta que han organitzat els mateixos estudiants
unes jornades sobre conflictes internacionals.
Això, per una banda, té l'alicent
que el tema és prou interessant i, per l'altra,
que ha sigut una iniciativa que ha sortit
de la pròpia comunitat d'estudiants.
Tenim dues representants, dues de les organitzadores
d'aquestes jornades.
l'Anna Alegre i l'Inès Soler.
Bona tarda, xiques.
Hola, bona tarda.
Quin curs esteu fent ara mateix?
Tercer.
Tercer dels quatre cursos que hi ha per acabar la carrera?
No, cinc.
Cinc. Sou una titulació de cinc anys encara.
Sí.
I us esteu especialitzant en alguna cosa en concret?
No.
No?
Jo no.
No, no.
Home, l'assignatura de Dret Internacional,
almenys, la deveu portar bé.
Sí, sí.
Dic perquè seria una mica l'assignatura lligada
amb aquestes jornades, no?
Hi ha molt de moviment a nivell estudiantil
dins la Facultat de Ciències Jurídiques
o el fet que hàgiu organitzat això és el primer pas?
O normalment ja organitzeu moltes coses?
Home, jo considero que és el primer pas
perquè realment costa engegar molt a la gent.
De fet, vam començar organitzant recollides de joguines
junt amb la URB Solidària
i l'any passat ja vam muntar una taula rodona
que va sortir molt bé i aquest any, doncs, ens vam...
Us heu bolcat en això, no?
Quanta gent sou organitzant aquestes jornades?
Onze.
Onze persones?
Sí.
Tothom de tercer?
Sí.
I la resta de la gent, què us ha dit?
A nivell d'estudiants, esteu bojos?
Què feu?
No.
Però, bueno, vosaltres feu que nosaltres anem a la nostra
o veieu que hi haurà quòrum i que la gent participarà?
Sí, home, de moment ja portem 105 matriculats,
que Déu-n'hi-do,
i de moment la resposta està sent bastant positiva.
Unes jornades que, de fet,
no ocuparan tota una setmana,
sinó que estaran distribuïdes.
Com ho feu?
Això em sembla que és cada dimecres?
No, són cinc dies diferents.
Són cinc setmanes i aleshores, doncs,
bueno, hem triat dies diferents
perquè això va a disponibilitat dels ponents.
Clar, i també, de fet, pels estudiants, no?
Pels mateixos horaris dels estudiants
que no sempre matxaquin les mateixes classes.
En seteu, bueno, primer que tot, anem a pams.
Per què jornades sobre conflictes internacionals
i no un altre tema dels moltíssims temes que hi ha dins de dret?
Bueno, bàsicament perquè són temes d'actualitat,
temes que ens preocupen perquè hi ha, bueno,
la problemàtica en el món, no?
És bàsicament per no donar l'esquena als problemes
que realment ens envolten
i, a més, com a estudiants de dret,
doncs encara ens sentim una miqueta més
més motivats, no?, en aquest sentit
i són, doncs, pràcticament els cinc temes que tractem,
doncs són, que estan tots pràcticament a l'ordre del dia.
Clar, i estan a vegades a l'ordre del dia
que és difícil, doncs, vaja, no ho trobes als llibres.
Exacte.
Està molt actualitzat i com no t'ho vingui a explicar algú.
Parlem, si us sembla, ja concretament
d'aquestes cinc jornades, per dir-ho així.
Anem una per una i després parlarem
de la gent que convideu, que déu-n'hi-do, eh,
els contactes que teniu.
No sé, no els heu tret, però porteu gent
prou interessant que ho pot explicar en primera persona.
Amb què enceteu el foc? Amb què comenceu?
Doncs comencem amb el conflicte de Txatxenia.
Bé, primer de tot, dir que els ponents
i la categoria dels ponents ho hem aconseguit
gràcies a que cada taula té un tutor,
que és un professor de la nostra facultat,
i, doncs, gràcies a ells hem aconseguit
els contactes i els ponents.
Heu trobat, doncs, suport a nivell de professorat?
Sí, a nivell de professorat i de reganat, moltíssim.
Suposo, si no, que hauria estat impossible, no?
I tant.
Fer això.
Doncs vinga, encetem, serà dimecres que ve,
em sembla, la primera ponència, no?
Sí, comencem amb dimecres, el dia 16 de febrer,
i comença amb el conflicte de Txatxenia.
I comptem amb la presència del doctor Francesc Serra,
que és professores internacionals
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
i el doctor Fèlix Baques,
que és professor de Dret Internacional Públic
de la Universitat Carlos III de Madrid.
I, bé, també Txatxenia ens interessa molt
la randa, sobretot, del que va passar
a l'escola de Beslán,
i, bé, perquè també són una mica temes
de vegades oblidats
i s'han de tractar des dels seus orígens
i mirar les conseqüències,
les represàlies que això pot tenir.
O sigui, no només ens interessa
l'estat actual dels conflictes,
sinó que ens preguntem l'origen,
les conseqüències, els possibles vies de solució,
que també són molt importants.
Per això aquestes jornades tenen
dos vessants.
Per una banda tenim la part acadèmica,
que comptem amb professors
i experts en el tema,
però, per altra banda,
també comptem amb la presència de persones
que han viscut el problema ben de prop.
De fet, les jornades,
suposo que van molt més enllà d'una ponència,
sinó que pretenen ser,
després de la ponència,
i l'explicació, una mena de taula rodona,
no?, en què tots els estudiants
puguin aportar i preguntar, sobretot?
Efectivament, són cinc taules rodones
que després de les ponències
s'obrirà el torn de preguntes
i el debat que es creï a la sala.
Però, a banda d'això,
també hi haurà
com una mena d'exposició
amb fotografies i articles i coses
perquè tothom pugui mirar,
llegir,
i així vulguis que no és una manera
també que no sigui només
una activitat estrictament acadèmica,
sinó que és una forma dinàmica
i que la gent encara s'involucri molt més.
Encetem divencres que ve amb Xetxènia
i llavors la propera setmana,
la segona setmana, què tenim?
És la qüestió sobre Palestina
i comptem amb la participació
del doctor Jaume Saura,
que és professor titular
de Dret Internacional Públic
de la Universitat de Barcelona,
el doctor Antoni Pigrau,
catedràtic de Dret Internacional Públic
de la Universitat nostra,
el doctor Ferran Izquierdo,
com a professor de Relacions Internacionals
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i el senyor Salahamal
com a doctor en Història Contemporània
i espera en Diversitat Cultural
i Universitat de Vic.
El conflicte de Palestina
potser un dels més tractats
pel temps que fa que dura, no?
D'aquests sí que tenim
una miqueta més de referència.
És molt actual,
no passa de moda, per desgràcia,
però vaja, d'aquí sí que se n'ha dit
molta cosa.
Vosaltres ja aneu fent llista de preguntes
per quan els tingueu aquí?
Bé, més o menys.
Sí, no sé, aquest tema sí que està
molt a l'ordre del dia
i a més ara, no?
Amb les eleccions
i també a veure la fi de la lluita armada
entre l'Ariel Xerón i la Bumasen.
No sé, tot això volem veure
i preguntar-ho als ponents.
I a veure aquells realment
què ens expliquen
i com ho veuen i tot això.
Molt bé, en aquest cas també hi ha
una persona implicada que ha estat allà.
Sí, bueno, en aquest cas tenim
el doctor Salajamal és palestí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Tercera setmana.
Recordem el conflicte sobre Palestina.
Serà d'aquí dues setmanes.
En quin dia ho heu posat?
El 25 de febrer, que és divendres.
Que és divendres, allò que anem alternant els dies, eh?
Qui li interessa, suposo que tenim prou informació, no?
A la web i deu haver...
Sí, està penjat.
Sí, sí.
I a banda hi ha tríptics a totes les facultats
i a la nostra, per suposat.
Tercera setmana, doncs?
Bé, la tercera setmana
tractarà els conflictes indígenes a Mèxic.
I, bueno, aquest tema...
Aquest tema, a mi particularment, m'interessa molt.
Potser és el tema que més parla de rebellions
i coses així, no?
Per tot el que ha anat passant.
I, bueno, també ve gent molt interessant.
Ve el senyor Miguel Cruz,
que és membre de l'organització indígena
del Consejo, bueno, d'Oachaca.
I també ve, doncs, un professor,
que és el doctor Marco Parizio,
que ve de Girona.
I, per últim, un senyor, no?
Que és l'Iñaki García,
que és el representant del comitè de...
bueno, de solidaritat amb Chiapas de Barcelona.
I, sí, no sé.
Bé, molt bé.
Com dieu sempre, doncs,
algú que sempre està en connexió
amb el país en qüestió,
en aquesta tercera setmana
serà Mèxic, Chiapas...
Com és que t'interessa tant directament el tema?
Has anat cap allà o què?
No, no, però, bueno...
Hi ha intencions, hi ha intencions.
Sí?
O depèn de què us ho expliquin, eh?
Que a l'Ovallló veieu que la situació
està una mica revoltada.
També, també.
Doncs passem a la quarta setmana.
Ja quasi que anem tancant.
Ens queden dues ponències.
Doncs la tercera setmana és el...
Ai, la quarta setmana,
o tercera,
és el dia 10 dijous,
que és el conflicte del Sàhara Occidental.
i comptem amb la senyora Cristina Navarro,
que és vocal de l'Associació Internacional Juristes
pel Sàhara Occidental.
El senyor Ambrich Hadmet,
que és el delegat del Front Polissari a Catalunya.
I el doctor Javier Fernández Pons,
professor de Dret Internacional Públic
de la Universitat de Barcelona.
Està bé la combinació aquesta que feu,
doncs, d'això, no?
d'algú relacionat amb el món universitari,
molts doctors, veig per aquí,
però també portaveus a diferents associacions
vinculades amb el tema
que potser portaran la part més humana,
com dèiem, no?
Molt bé.
El tema de la Sàhara,
que per aquí també estem una mica...
Vaja, Tarragona sempre té tingut un lligam
bastant important.
I amb què tanqueu?
Hem de tancar amb una cirera ben bonica, eh?
Les jornades.
Sí, doncs acabem el dia 17 de març,
que també és un dijous,
amb la discriminació de la dona en el món àrab.
I que comptem amb la participació
de la doctora Cora Alquadrada,
que és professora d'Història Medieval
de la Universitat Rovira i Virgili,
i directora del grup de recerca
de gènere, raça, etnia i cultura,
amb la senyora Sobate Elhadri,
que és assessora jurídica i professora
del Postgrou d'Immigració i Drets
de la Universitat de València,
i la doctora Cristina García i Pasqual,
professora de Filosofia del Dret
de la Universitat de València.
Molt bé.
També veig, doncs, el tenia la senyora Quadrada,
em sembla que heu dit,
que impliqueu fins i tot d'altres facultats,
no?, dins de la mateixa universitat.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Coneixeu tota aquesta gent personalment,
o simplement us han donat el contacte i...?
Home, ens han donat el contacte,
però com que ens hem tingut
que espavilar una mica en altres...
Sí, perquè les trucades i els mails,
això s'ha anat a compte vostre, no?
Sí, sí.
I llavors, sí,
doncs ja s'han anat establint contactes.
Però conèixer personalment,
jo respecte a la meva taula,
fins al mateix dia 17 no els coneixeré,
però bueno.
Esteu encarregades d'una taula en concret,
doncs.
Sí, sí,
perquè moderem els mateixos alumnes
i bàsicament tot anirà a càrrec dels alumnes.
Ah, tota la tasca aquesta d'organització...
Molt bé.
I aquests aponents que venen de fora,
se us queden a dormir aquí?
Venen i marxen?
Com ho ha organitzat això?
Alguns es queden, sí.
Depèn.
Si venen de Barcelona,
doncs suposo que marxaran,
però si no,
alguns es queden a dormir.
La universitat té convenis amb hotels i això.
Déu-n'hi-do, eh?
Ho dic més que res,
que clar,
una de les qüestions per les quals hem tocat
aquestes jornades entre els temes que hi havia
era que la iniciativa sortida dels estudiants
i clar,
volem remarcar això,
que sou els mateixos estudiants
els que, bueno,
heu agafat el pes de tot això.
Per què heu organitzat aquestes jornades?
Creieu que hi havia una mancança
dins la facultat pel que fa a aquests temes?
Bé perquè són molt recents,
bé perquè no dona temps d'explicar-ho tot
o, bueno,
considereu una activitat paral·lela més?
No, jo crec que va ser una cosa que...
tant l'Anna com jo ja l'any passat
ja ens vam ficar en contacte amb la Borbe Solidària
i vam començar fent recollides de...
de joguines per Nadal i tal.
I ja, com he dit abans,
doncs vam començar amb una taula rodona
on ens preguntàvem si migració era sinònim de delinqüència,
com a forma per trencar amb aquesta espècie de mite
que realment es respira a la nostra societat
i aquest any ho volíem tornar a fer inicialment una taula rodona
però com que va haver molta resposta
i a més companyes nostres es van encara engrescar
parlant amb el doctor castellà,
doncs vam considerar...
el Santi ens va animar molt a transformar una taula rodona
en cinc taules rodones
i que es convertissin en unes jornades
amb crèdits de lliure elecció
pels estudiants de la URB,
de tots els ensenyaments i de centres adscrits.
Que això és un ganxo, eh,
allò dels crèdits.
Sí, sí.
El tema és molt interessant i tot el que vulgueu
però suposo que més d'un us ho deu haver preguntat, no?
Que doneu crèdits al final.
Sí, sí, sí.
Ja ho vam ficar ben clar
perquè a més com que els necessitem moltíssim...
Doncs ara continuem parlant amb l'Anna i la Inés
sobre com ha anat a l'organització d'aquestes jornades.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
però un dels responsables,
suposo que us ha ajudat també
a proporcionar-vos telèfons i contactes,
però a part s'ha implicat tant
que formarà part d'aquesta taula rodona
quan es parli del conflicte de Palestina.
Serà la segona setmana.
El doctor Antoni Pigrau,
catedràtic de Dret Internacional
de la Universitat Rovira i Virgili.
Doctor Pigrau, bona tarda.
Bona tarda.
Ai, que el sentim molt fluix.
Molt fluix.
Ara.
Ara millor.
Ara millor, amb una mica de ressonància,
però vaja, anirem anant fent.
Doctor Pigrau,
a què li va semblar la iniciativa
d'aquesta associació d'estudiants?
Doncs naturalment molt bé.
Com ja saben els estudiants implicades,
en particular des de l'àrea de Drets Internacional,
sempre hem procurat de promoure
aquest tipus d'iniciatives
i per tant,
si les iniciatives surten dels estudiants,
molt millor.
Hem considerat que són unes jornades,
vaja, una temàtica molt apropiada,
perquè els conflictes internacionals,
aquests que tractareu durant les jornades,
estan com a molt a l'ordre del dia.
Són coses que no es poden trobar fàcilment als llibres
perquè van canviant per la mateixa actualitat que tenen.
Sí, sí, malauradament en alguns d'aquests conflictes
això és així tant si es diu un any com si es diu cinc anys després,
perquè són conflictes, alguns d'ells,
que tenen moltes dècades d'antiguitat.
Però si és així, són conflictes que van canviant,
que s'han de seguir de prop,
i per tant sempre és oportú fer debats i jornades
sobre aquests conflictes.
Vostè és catedràtic de Dret Internacional
a l'Universitat Rovira i Virgili
i participaran en la ponència, com dèiem,
sobre el conflicte d'Israel i Palestina.
Està especialitzat en això o és un dels molts temes que toca?
Bé, és una mica un dels molts temes,
no és que sigui especialment especialitzat en el tema de Palestina.
Com és, però, que s'ha apuntat justament a aquest conflicte
i no a qualsevol dels altres?
Bé, en realitat és el que m'han proposat de participar,
i amb això soc molt respectuós amb els organitzadors.
Però jo crec que la meva aportació en aquesta taula
serà d'una perspectiva molt tècnica,
que és explicar una mica quina és la decisió,
quina va ser la decisió del Tribunal Internacional de Justícia
del 9 de juliol de l'any passat
en relació amb el mur que s'està construint per part d'Israel
als territoris ocupats.
Ens pot fer cinc cèntims, doctor Pigrau,
de com està el conflicte ara mateix?
Res, mig minutet, res.
De com està el conflicte?
Bé, el conflicte jo crec que...
Aquest conflicte és un conflicte, com deia, que és molt antic
i que ha tingut diferents fases,
unes de més optimisme i unes de més pessimisme.
Ara estem en fase optimista, representa?
Ara estem en fase optimista,
i tant de bo que això arribi a bon port.
Jo crec que hi ha unes circumstàncies objectives
derivades de les eleccions de Palestina
i potser del desgast que també ha portat
dins de la societat civil israeliana aquest conflicte,
que fan que realment sigui una situació optimista.
Ara, jo crec que s'ha de ser molt realista,
aquest és un conflicte complex,
en el qual els elements psicològics d'amenaça
que s'entra en una i altra comunitat són molt importants,
i, per tant, no és fàcil de resoldre.
És un conflicte que només es pot resoldre
amb un mecanisme de confiança mútua
que costarà molt d'assentar
i que requereix de passos constants per les dues parts.
S'haurà de veure i s'haurà de seguir de prop,
però és cert que és un moment en què podem ser optimistes.
Confiança mútua, com si fos fàcil d'aconseguir.
Podríem establir la base del conflicte
només en un punt?
O intervenen a diverses coses aquí?
Parlava de la confiança,
no sé si al darrere,
suposo que també hi ha d'haver els motius de sempre,
els acollaments...
Aviam, els motius són uns altres,
el que passa és que sense una mínima base de confiança
és molt difícil que s'arriguin a posar d'acord
dues parts que tenen moltes dificultats de comunicació.
Jo crec que hi ha un tema de fons per part d'Israel
que és el tema de la seguretat,
és a dir, la percepció de la necessitat
de poder viure en un context de pau i tranquil·litat,
de seguretat en la vida quotidiana, podríem dir,
i hi ha un altre context,
que és una situació d'ocupació il·legal,
com ha dit la comunitat internacional repetides vegades,
d'uns territoris que no són seus,
que són de Palestina,
que és un poble que té dret a la lliure determinació,
que té dret a constituir un estat propi
i que pateix una ocupació militar
amb tots els efectes de restricció de drets i llibertats
que això comporta.
I, per tant, des del punt de vista Palestina,
és obvi que sense alguns passos,
com són la retirada d'Israel
a les fronteres reconegudes internacionalment
i l'alliberament dels presoners polítics
i, en part, el retorn dels refugiats
i, sobretot, el desmantellament dels assentaments
també declarats i legals
pel Tribunal Internacional de Justícia,
de Colons o la zona dels partitats desocupats,
doncs aquests són els punts de fons.
Ara, per afrontar qualsevol petit pas
en la resolució dels punts de fons
sense un mínim marc de confiança mutua,
doncs això és molt difícil,
com s'ha demostrat fins ara.
Són molts passos, eh?
Els que s'han de fer pel que vostè diu,
doctor Pigrau,
sembla que la llei,
el que diu la llei a nivell internacional,
doncs ja està bé,
ja està tot escrit,
ja no és qüestió dels legisladors.
Sembla que ara la qüestió seria
de compliment de la llei escrita.
I tant, sí, sí.
En aquest cas,
així com amb altres conflictes
hi pot haver discussions
sobre jurídiques,
en aquest cas està bastant clar.
I, a més,
la posició dels òrgans de la ONU
és constant des de fa molts anys,
del Consell de Seguretat,
de l'Assemblea General,
cada any l'Assemblea General
adopta un mínim de dues resolucions
sobre aquest tema.
És a dir,
s'ha pronunciat tothom que calia
i, per tant,
no hi ha discussió jurídica.
el que hi ha és falta de voluntat política
de dur a terme
i, jo diria,
també falta de voluntat
de la comunitat internacional
de presionar,
en aquest cas,
Israel,
com ha fet en altres casos,
doncs perquè duri a terme
el que se li demana internacionalment.
Vostè,
com a especialista,
doncs,
en el dret internacional
i fem una pregunta
que pot semblar molt naïf,
però és que, clar,
xoca una mica.
Si la llei ja està escrita,
clar,
com és que escrivim lleis
i després no les complim?
Bé,
és que...
És d'un tema.
...es d'un tema.
...es dret internacional,
les coses no són tan senzilles,
perquè les lleis
o el dret internacional
requereix de la voluntat
d'aplicar-la dels mateixos
que les fan,
i això és una mica específic
de dret internacional.
Per tant,
si la requereix necessàriament
de la voluntat dels estats
de complir-la
i, a més a més,
en aquest cas,
perquè és un cas
que, diguéssim,
de transcendència
més enllà d'Israel,
la voluntat dels òrgans
de la comunitat internacional
que tenen capacitat
de fer-la complir,
en aquest cas,
estic pensant
en el Consell de Seguretat.
Però això ens portaria
a una altra discussió
molt més complicada,
perquè el Consell de Seguretat
és una institució
molt particular
en què no tots els estats
tenen el mateix pes
i, en particular,
hi ha un estat
que té molt pes
i que és un aliat
molt fort d'Israel.
no cal dir noms,
no cal dir noms.
No cal dir noms, eh?
No cal dir noms.
Això és el que ja ho sap tothom.
Doctor Pigrau,
què podem fer nosaltres
o, per exemple,
elles mateixes,
els estudiants
de ciències jurídiques,
davant de tots
aquests conflictes internacionals?
Quin granet de sorró
s'hi pot aportar?
Bueno,
això no ho sabia dir gaire.
Jo crec que la primera
cosa que poden fer
i quasi diria
que tenen l'obligació de fer
és estar al corrent
del que passa al món.
a la universitat
no ha de servir,
a la universitat
no produïm objectes
perquè el que tractem
és de formar persones
i, per tant,
un element clau
és que els estudiants
tinguin una certa sensibilitat
per allò que passa
a la societat.
En aquest cas,
estem parlant
de conflictes internacionals
que,
per la seva dimensió,
acostumen a tenir
més transcendència,
ser més coneguts,
però n'hi ha molts altres,
d'àmbit molt més local
o de petita convivència
quotidiana,
diríem gairebé.
Per tant,
el primer que crec
que interessa
o almenys a mi m'interessa
com a professor universitari
és contribuir
a la formació humana
de les persones
i, per tant,
a la sensibilització
de les persones
que, en aquest cas,
passen per la universitat.
A partir d'aquí,
doncs,
en funció d'aquesta sensibilització,
doncs,
hi ha moltes coses
que es poden fer,
contribuir a la difusió
d'aquestes idees,
contribuir a crear
una pressió social
suficient
en els governs,
començant pel que ens queda
més a prop,
perquè pressioni
a través dels mitjans
que disposi
perquè es busquen
solucions específiques
als conflictes.
En fi,
podríem anar creixent,
diguéssim,
en l'agradació,
però jo crec que el primer pas
és que
un vulgui ser sensible
a les coses
que passen
en el món
i que, per tant,
vulgui prendre
una actitud activa
entorn d'aquests temes.
Vostè ha dit
bé moltes coses interessants,
però vaja,
jo me n'he quedat
ara mateix amb una.
Deia,
hi ha molts conflictes
a nivell internacional,
fins i tot,
a veure,
a nivell nacional
i del dia a dia,
però n'hi ha molts.
El que passa és que,
bueno,
en tenim 5, 6, 7
que són els que surten
més habitualment
als mitjans de comunicació
i que centren l'atenció.
N'hi ha d'altres,
però, no?
I cal no oblidar-ho.
Sí,
és evident.
Bueno,
en aquest cas,
ara,
no parlant de conflictes
dèl·lics,
però així de desastres naturals
hem tingut una experiència
ben recent,
no?,
amb el tema del tsunami
al sud-est asiàtic
que ha comportat,
doncs,
entre altres coses,
l'endemariment
d'alguns projectes
molt significatius
que estaven pensant-se
per a desenvolupar Àfrica,
no?,
en relació amb la pobresa.
Per tant,
seria un cas
molt clar,
doncs,
que la notícia
va per una banda,
però això no vol dir
que els problemes
més greus
estiguin en aquest lloc
on s'ubica
temporalment
puntualment
la notícia mediàtica,
no?
Com deia vostè,
doncs,
hi ha un desastre
al sud-est asiàtic,
Àfrica es queda
encara pitjor,
no?
És la prova evident
que està tot el món
interconectat
i això no li podem girar
l'esquena.
I per molt que hi hagi
conflictes a Palestina i Israel
i ens quedi molt lluny,
també ens afecta.
Doncs sí,
i alguns no ens queden tan lluny
perquè el del Sàhara
avui també esmentar-lo.
Doncs aquest no és que
ens quedi a prop territorialment,
sinó que culturalment
ens queda molt a prop
i històricament
jo diria que ens queda
a tocar.
És a dir,
Espanya és una gran responsable
que la situació del Sàhara
sigui la que és avui,
no?
I per tant,
en aquest sentit,
aquest ens queda
molt, molt, molt a prop.
Doncs doctor Antoni Pigrau,
catedràtic de Dret Internacional
de la Universitat
Rovira i Virgili,
li agraïm,
suposo que ja ho han fet
els mateixos estudiants
de Ciències Jurídiques,
però vaja,
li agraïm
en nom d'ells
i de fet a tothom
la seva participació
dins d'aquestes jornades
sobre conflictes internacionals
i també aquest puntet
d'esperança
que ens ha posat
en el conflicte
d'Israel i Palestina.
Aquest moment d'optimisme,
però relatiu,
de tocar de peus a terra,
com deia vostè.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
A vostè,
moltes gràcies.
Anna,
Inés,
ja el coneixeu,
és profe vostre,
no?
Sí, sí.
És maco, és maco?
Molt, molt.
Sí.
A veure,
preguntes que fareu
vosaltres mateixes,
tot i que estareu
moderant les diferents
taules rodones,
teniu pensada
alguna pregunta,
alguna qüestió concreta
que us faci goig?
Jo abans d'això
volia dir que
amb el que ha dit
el doctor Pigrau
de la desgràcia
del sud-est asiàtic
també farem una activitat
que és una xocolatada
el dia de la taula
de Mèxic
i els beneficis
que recollim
doncs
aniran a
benefici
dels damnificats.
Fareu vosaltres mateixes
la xocolata també, no?
Bé,
els estudiants.
Els estudiants,
vull dir.
Sí, sí.
Sí.
Vaja,
no és que hàgiu contractat
cap empresa de càtering.
No, no, no.
Ja us vaig allir remenant,
xocolata, llet, bueno.
Molt típic.
Molt bé.
Doncs mira,
és una bona activitat
a més la xocolata
entra molt bé
al dematí
que fareu les conferències, no?
No.
A la tarda, doncs,
per baranar.
Per baranar,
cap problema.
La pregunta que us feia, doncs,
preguntes concretes
que tingueu
en les diferents ponències
a nivell personal ja, eh?
Suposo que aquí
cadascú tots preguntarà
no us heu posat d'acord, clar.
Home, ara
l'afanyada que estem
en acabar d'organitzar tot
i lligar-ho tot
no hem tingut ni temps
ni de pensar en preguntes
ni massa cosa.
Home, jo, mira,
personalment, doncs,
com que modero la taula de Mèxic,
doncs, sí que he intentat
informar-me més
i, bueno,
ens mira més coses sobre això
i, no sé,
m'havenen coses al cap
perquè,
no ho sé,
o sigui,
vull que m'expliquin
ben bé l'origen
i vull saber
les intencions
que tenen
de tirar endavant,
vull saber si
la lluita armada
o no lluita armada,
coses d'aquestes,
d'aquest estil.
Sí, sí, sí.
És que, sí,
això de que t'expliquin l'origen
a vegades és el caos
que tenim tots una mica, no?
Exacte,
tu llegeixes molt,
o sigui, lleis o coses així,
però realment
necessites una persona
que ho ha viscut
i que ho ha sentit
i és més fàcil.
O aquests conflictes,
com dèiem,
a Israel i a Palestina,
però és que és un exemple claríssim,
no?,
que venen de tan a lluny
que, bueno,
sí,
ens sentim a parlar cada dia,
però qui se'n recorda
als anys 70,
sembla que va començar tot,
o abans, segurament abans,
qui se'n recorda
d'on ve tot això, no?
Bueno, clar que se'n recorden
però t'han d'explicar.
Aquesta sensació
també la tenim.
Inés,
tu estàs així
com l'Anna
tira més cap a Mèxic,
tu cap on tires?
Jo a la discriminació
de la dona
en el món àrab.
Sí?
Sí.
Que això és un conflicte
que va més enllà
de les fronteres
de països mateixos
i fins i tot
ens arriba a casa nostra.
I tant, i tant.
A mi,
o sigui,
jo considero,
i dir,
inclús jo,
des d'aquest punt de vista
hi ha molt desconeixement
i per això
m'han llegit
tres punts de vista, no?
La doctora Cora Alquadrada
una visió històrica
realment
de tota la cultura
i de tota l'evolució
de la dona,
de la figura de la dona
en el món àrab
que crec que és fonamental.
I per altra banda,
les altres dues senyores
que ens acompanyen,
doncs,
Suat El Hadri
és,
el seu origen
és el Marroc,
per tant,
ens donarà una explicació
molt més real,
segurament,
i conèixer
trets característics
de la cultura,
el vel,
l'ablació,
o qualsevol cosa d'aquestes
que realment
s'ha d'entendre
i així
em sembla que ho veig jo
i si no,
suposo que aquestes senyores
em faran canviar d'opinió,
és la pròpia cultura
la que té discriminada la dona
i s'hauria de diferenciar
entre
la dona que porta,
per exemple,
vel perquè vol
o la dona que porta vel
perquè està obligada
a portar vel
i hi ha molts
molts matisos
que s'han de conèixer molt bé
i jo crec que és força interessant
i és una oportunitat
realment
per veure una visió global
sobre
i fer-se una idea
bastant real.
Home,
realment,
qui pensi dels conflictes
internacionals
que és blanco-negre,
jo crec que ha de passar
per les jornades
i almenys agafarà aquest
multitò
que hi ha pel mig,
perquè evidentment
si fos blanco-negre
serà de molt fàcil solució,
bons i dolents,
punt o.
però clar,
no.
Ja per acabar,
dades tècniques.
Anna Inés,
com ho fem per matricular-nos?
Són unes jornades
únicament adreçades
a la comunitat universitària
o hi t'entra de tothom?
No,
t'entra de tothom.
La comunitat universitària
que vulgui el reconeixement
de crèdits
haurà de pagar
35 euros,
però també s'ha apuntat
gent sense el reconeixement
o bé gent aliena,
perquè,
com que tenim molts patrocinadors
i col·laboradors,
gent de col·legis d'advocats
i així també els interessa el tema.
I, bueno,
s'ha de fer
la matrícula
a la Caixa Tarragona.
Exacte,
s'ha de fer l'ingrés
a la Caixa Tarragona
i portar la bulleta d'inscripció
que ja ve adjuntada al tríptic
a la consergeria
de la nostra facultat.
Pot ser que algú es despengi
i digui
mira,
jo no em vull apuntar,
no m'interessen tots,
però concretament
aquesta taula rodona
sí que m'interessa
i vaig per lliure.
Poden treure el cap
i entrar tranquil·lament.
Això també pot passar
per problemes d'horaris, no?
Doncs Anna Alegre
Inès Soler,
felicitats
per l'esforç que heu fet,
que us surtit tot molt bé
i que l'any que ve
hi torneu.
La intenció és aquesta.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.