Música
Tanquem la setmana un cop més amb Andrés d'Andrés, del seu cinema clàssic,
i avui, bé, aquesta setmana, més que cinema clàssic, repassant la vida d'una gran dama.
Poques incursions en el cinema, però sí, alguna, a través de la seva veu.
Edi Piaf, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estem?
Doncs mira...
Com afrontes aquest cap de setmana?
Doncs mira, parlant de la D.Piaf.
Després tu arribes a casa i te la tornes a escoltar?
O ja amb aquest tastet que fem aquí cada dia ja en tens prou, ja és la dosi?
No, jo sempre esculto, repasso i controlo el que haig de fer,
i tot i així, com que no sou perfecte, ho faig als meus fans.
L'Andrés ho porta tot apuntadet, tot controlat, allò, sí, sí.
M'agrada tindre les coses ben orientades, comparo biografies d'un actor,
o d'un altre personatge de periodistes, per aviam si entre mi he reculat alguna mentira,
i inclús llavors dir-ho com a anècdota també.
Sí.
Però sempre que pugui ser tot el que jo dic,
doncs és perquè porto una bona informació de tot això.
Ens ho creiem, ens ho creiem.
Perquè ara si em dius que tot el que ens has explicat de l'Edipiaf és mentida,
a mi me trenques el cor, eh?
M'ho he anat inventant, si et sembla.
Vinga, sobre la marxa.
És que la vida d'ella sembla talment una tragèdia d'aquelles greques, eh?
Aquelles greques, jo parlo cada dia millor.
Bé, s'ha de dir que si la vida eròtica d'Edipiaf era molt voluptuosa,
acceptava molts homes, però hi va haver realment un home,
aquell que va començar la seva història,
que va ser el Zerdán, aquell gran boxejador que estava a París
i després d'un combat ella des dels Estats Units el va trucar
i li va dir agafa l'avion i vine cap aquí que tinc ganes d'estar amb tu.
I desgraciadament aquell avió no va arribar mai.
I allà va morir aquest home que l'Edipiaf,
per mesos, i es pot dir que sempre,
tots els dies, escoltava missa a la seva memòria.
I qui la van conèixer consideren que Zerdán va ser l'únic home
el que ella realment, però realment, va estimar.
Va arribar un momentet, l'any 1959,
que el seu metge la va avisar
i veient com ell estava, degut a les conseqüències de tota la seva joventut,
que havia passat tanta mala vida,
falta de nutrició, dormir als carrers, el fred,
en fi, tot això li va perjudicar molt,
li va dir un dia,
mira, en cada cançó fas la teva vida més curteta.
I llavors s'escriu amb les memòries de diversos personatges
que anaven amb ella,
ella li va contestar,
si no em deixa cantar,
em mataré.
Bé, doncs el metge la va deixar fer el que ella volgués,
la va anar cuidant el més bé possible.
Ja, per llavors,
la cantant ja era una sombra
de lo que havia sigut.
Aquell nerviosisme, aquell ímpetu,
tot això li anava afluixant.
A més a més del reumatisme
que la torturava des de feia quasi 20 anys,
i això cansa amb un cos humà,
va tindre que passar
per diverses intervencions quirúrgiques,
entre elles,
una operació d'úlcera pèptica.
Això va ser a Nueva York
a l'any 1957.
Parlem d'una EDPAva encara jove,
relativament, no?
Sí, sí, sí, bueno, clar.
I també va patir l'extirpació
de la vesícula biliar,
i això va ser a París
a l'any 1960.
També va patir
en dues ocasions
de pulmonia bronquial,
d'acumulació d'aigua
amb la pleura,
i es va sometre
a quatre tractaments
contra l'alcoholisme.
O sigui que va caure
també en aquest vici.
Tot això era
pels problemes
que havia tingut sempre.
Jo crec que aquí
podríem posar
dintre de tanta,
tanta, tanta, tanta
tragèdia
una altra cançó
d'aquesta dona.
Mon vieux Lucien.
De Michel Rivgauche
et Charles Dumont,
mon vieux Lucien.
Quelle chance que t'as
d'avoir Lucien,
un vieux copain
Comme moi, moi,
j'aime bien rire
et rigoler
et m'amuser
en vrai.
Alors ce soir,
histoire de rire
et comme ça,
sans prévenir,
j'ai dit comme ça,
sans réfléchir,
on va chez Lucien
que j'ai dit au copain
Quel vieux copain
que t'as en moi,
mon vieux Lucien.
Trois mois.
Ça va.
Remarquez,
je me suis déjà trompée hier.
Je vais la recommencer
encore une belle
parce qu'il faut que
je me guérisse de ça
sinon je la chanterai jamais.
Quelle chance que t'as
d'avoir Lucien,
un vieux copain
Comme moi, moi,
tu me connais,
j'aime rigoler
et m'amuser
en vrai.
Alors ce soir,
histoire de rire
j'ai dit comme ça,
sans prévenir,
je m'ai dit comme ça,
sans réfléchir,
j'ai dit au copain
on va chez Lucien
quelle chance que t'as
d'avoir Lucien
un vieux copain
comme moi.
Tu peux te vanter
lorsque j'y pense
d'avoir de la chance
tu sais,
mais tu ne dis rien
tu me laisses parler
je te connais bien
tu me fais marcher
moi ça ne fait rien
tu peux y aller
mais maintenant ça va
et dis-moi pourquoi
tu fais cette tête là
comme ça
mais regarde-moi
t'as les yeux gonflés
je t'ai réveillée
en nom t'écrivait
à ta bien-aimée
qu'est-ce que tu caches là
là dans ton tiroir
eh ben quoi fais voir
tu voulais me faire peur
oh ce que t'es blagueur
quelle chance que t'as
d'avoir Lucien
un vieux copain
comme moi
moi je te connais
mieux que personne
c'est ce qui t'étonne
pas vrai
un autre que moi
ne comprendrait pas
mais moi je devine
que tu me taquines
tu veux peut-être
finir ta lettre
je vais te dire au copain
et puis tu nous vois
quelle chance que t'as
c'est pas pour dire
que j'aime bien
crois-moi
un autre que moi
aurait marché
à ton ciné
crois-moi
allez au revoir
à tout à l'heure
t'en fais une tête
sacrée par soeur
pour un nom
bien sûr
que j'ai pas peur
toi y'a pas de danger
de te voir
un jour
souffrir et mourir
d'amour
Lucien
eh ben quoi Lucien
donne-moi ce que t'as
dans la main
est agréable
d'être ton copain
oh non
Lucien
allez
viens
s'ha d'escoltar
els aplaudiments
encara aquí
amb aquestes
gravacions
queden retallats
els minuts
que aplaudia
la gent
amb aquestes
actuacions
bé
després de tota
aquesta sèrie
de problemes
que hem anat
explicant
de l'ADPF
de les operacions
l'estirpació
de la vesícula
biliar
dues ocasions
de pulmonia
bronquial
acumulació
d'aigua
a la pleura
i quatre
tractaments
contra
l'alcoolisme
per si tot això
encara fos poc
va estar
involucrada
en tres
accidents
automobilístics
a pesar
de tot això
ella seguia
cantant
el públic
que la veia
a la llum
dels reflectors
quedava
impressionat
quan li veien
els seus dits
deformats
quan ella
cantava
però quan
acabava
els seus recitals
el públic
es posava
de peu
aplaudint
i cridant
piaf
piaf
piaf
i això
ja no solament
passava a París
sinó que passava
a Holanda
passava a Inglaterra
allà on fos
a l'any 1962
durant la seva
última gira
per Europa
Edipiaf
va començar
a desmejar-se
ja
els escenaris
l'únic
que l'aguantava
en peu
eren les injeccions
de morfina
que al principi
li va receptar
al metge
i més tard
li aconseguien
aquestes injeccions
de manera clandestina
als seus amics
doncs anem de mal en pitjor
Andrés
tornem la setmana que ve
amb el que quedi ja
molt bé
de Edipiaf
gràcies
fins la setmana que ve
a
a
a
a
m
a
a
a
a
a
a
a