El meu amic, el meu amic, el meu amic, el meu amic, el meu amic...
Un dia més ja el tenim aquí amb nosaltres, Javi Ramon. Hola, què tal?
Mira, aquí n'has seguint la correnta del temps.
Molt bona tarda, benvingut.
Benvingut.
I em dedica avui amb molt bona companyia, eh?
Sempre m'ha sorprès amb alguna cosa.
Jo sempre...
Jo hi vaig dir, parlarem, a veure si s'apropa a tots sant,
però no, no, sempre m'enreda amb alguna altra cosa.
Jo, tu ja saps que sempre m'acompanya una senyora o senyoreta,
i ho hem cantat, però més i més a vegades n'hi ha que...
I tant, i tant.
A més sempre s'agrada, no?
S'agrada que s'acompanyin.
Sí, sí, més d'això, sí.
No, el que passa és que a vegades el que estàvem comentant-ho,
per això ara parlarem, que hi ha coses que són lògiques.
Per exemple, quan fan un carrer, per circumstàncies,
fan soroll, fan molèsties, que dius, bueno, mira...
Que dius pel carregasòmetre, potser?
Carregasòmetre...
I d'altres carrers tants.
No, i van fer-ho a l'estació, i ara faran el carrer...
En fi, això és lògic.
Ara, el que, per exemple, ja és més incomprensiu,
i, per exemple, això ho comentava aquesta senyora que tingui al costat,
que té tota la raó,
és que quan una cosa ja està feta, arreglada, i en condicions...
Llavors, el del gas, em recorden que no han passat per allà.
No, bueno, però això...
Torna a aixecar una altra vegada.
Va, torna a aixecar.
Però el cas de les molèsties aquestes que es referim nosaltres,
és que una cosa que està acabada, reacabada, i aprofitada,
que encara hi hagi aquests fallos de sorolls, de molèsties, i coses d'aquesta.
I, clar, el comentàveu...
D'aquells tenen les seves molèsties, i tal,
i diu, sí, perquè aquí la plaça Corsini,
el pàrquing...
En fi, hi ha coses...
Però jo, com que no hi estic, allí,
i aquestes coses, el més que ho digui la persona que m'hi afecta...
I tant, i tant, i tant, i si ho podem comentar...
Anem, i farem un comentari, i ho expliques,
i ho expliques, i potser a vegades...
Perquè a vegades ens passa una cosa,
que al carrer parlem, parlem, parlem.
Per l'ordre de la veritat, no anem a parlar
amb qui hem de parlar, ni diem les coses que hem de dir.
Perquè som un miqueta hipòcrises, a vegades, la gent.
Jo crec que és manca de temps, a mi.
No, no, no.
Jo crec que el temps...
Ho volen fer tantes coses que el temps ens menja.
Són hipòcrises per què.
A vegades, al carrer, hi ha unes rejoles aixecades,
que això, a veure, com l'arreglaran.
I un dia, va a la brigada municipal,
que són uns homes empleats,
i arregla allò, i passa la gent,
i aleshores, treu-se'm vergonya,
que aquí, nosaltres aquí, nosaltres allà,
i aquell pobre home, doncs...
Que no tenen idea, digueu,
nosaltres quan ens ho hem menat, no?
Llavors, a continuació, passa l'encarregat, el conseller,
o el que hi sigui, i et diu,
què? Està bé això, ara?
Home, està molt bé, eh?
Ara que això, llavors resulta que canviem.
Ara, això, però on va?
M'entens com ho dic?
Sí, que en aquest moment també l'ho podria...
Vam trigar una mica en arreglar-ho, això,
i llavors ho podem comentar.
Escolta, tia, l'escolta més hora,
perquè això, això...
No, som així.
Però sempre...
Avi, digue'm, entre vostè i jo,
però quan arriba algú que mana,
sempre ens imposa una mica de respecte, eh?
Encara que el coneixem,
i encara que podien ser amics,
o potser ja l'hagin tractat d'altres vegades,
clar, depèn de com, dius,
això és el que manes.
Bueno, per això que és el que mana,
i tu l'has votat,
o el coneix,
tens confiança per dir-li a sols...
Però la confiança fa fàstic,
si ja ho sap,
vostè aquestes coses.
Escolta'm, allò,
aquella altra cosa,
vull dir,
què maneres de...
I tant.
No ser hipòcrise,
no enganyar-la amb aquest,
perquè llavors aquell s'ho creu,
que tot ho fa bé,
i a vegades ells el voldrien,
un consell també,
un consell sempre,
doncs,
de demí,
o de ciutadà,
o el que sigui,
sempre has d'agrair.
Sí.
Sempre que sigui,
doncs, com s'ha de ser,
no?
Sense insultar,
i sense dir,
clar...
En tota l'educació del món,
això sempre.
Això sempre.
Jo crec que avui,
si ella pot exposar uns motius
d'un lloc determinat,
i ara,
que el mercat han de fer obres,
s'han de fer en part del mercat...
Una altra vegada?
Doncs,
doncs,
a veure,
a veure...
Mira el Carme,
bona tarda.
Bona tarda.
A veure,
explica'm,
això que acaba de dir la Mirremont,
què us està passant?
El mercat,
el tenen que arreglar,
perquè també és normal,
de 1900,
La banda de dins del mercat s'entén.
Sí, dins,
i deixar-ho acomodat a tot,
però resulta que des que tenim el pàrquing,
doncs,
és molt fàcil aparcar,
va molt bé,
però,
sigui per treure els aires,
o el que sigui,
hi ha un xiulet contínuament,
nit i dia que fa,
i clar,
això no és gaire agradable.
I depèn d'on visqui,
si et cau el xiulet,
com ha dit dins de casa,
encara pitjor.
Clar,
i a tota hora.
Llavors,
ja hi estem acostumats a molts cirolls,
perquè la gent sempre va i ve pel mercat,
per anar a correus,
molt bé,
d'això,
però aquest ciroll és molest,
i és un ciroll acústic.
I l'altre,
que hi ha en les retxes mateix,
que també deu sortir l'aire,
o el que sigui,
i cada vehicle,
o sigui,
on que sigui una moto,
fa clac, clac, clac, clac.
Hi ha tres retxes.
Unes que és allà,
apropet del carrer Canyelles,
perquè ens entenguem.
L'altre,
més apropet d'allí a correus,
i l'altre sota el pàrquing,
al sortir,
després d'haver pagat.
D'acord.
Que allò...
Parc a jugar-nos al carrer Lleida.
Molt bé.
Per la banda del carrer Lleida.
Per la banda del carrer Lleida.
Carre Canyelles.
Carre Canyelles i el carrer Soler.
Fem, podríem dir,
les quatre esquines de la plaça.
Que són les dues entrades del pàrquing,
i l'altre,
que és davant mateix de l'Urbis,
que allí mateix a l'Urbis,
ara sí que hi hem posat allí
més vidre i d'allò,
però, home,
un que també coneix Tarragona,
que podem viure tots en pau i tranquil·litat,
que tinguem que tindre cirullet,
doncs no és agradable.
I això des que està posat al pàrquing,
ho patiu,
o heu notat d'un temps ençà?
D'un temps ençà que ja portem com uns tres anys.
Déu-n'hi-do.
Heu aguantat força, no?
Sí.
I allí, alguna vegada,
hi devien posar les retxes
com una mica goma o espuma,
i almenys allò quedava una mica més dissimulat,
perquè, clar, ja és una altra cosa.
Però si no, és cirull clac-clet a les retxes.
I l'altre, el cirull que fa,
doncs tipus ventilador,
que és el deu ser extractor.
Doncs seguríssim.
Heu fet alguna carta?
Potser us heu dirigit a la persona en qüestió?
O sigui, s'ha fet una carta al pàrquing mateix,
que és en Pimsa,
i després se'ls ha avisat també a l'Ajuntament,
perquè això prenguin una mica de...
De consciència.
Sí.
Perquè altres veïns han agafat
i han pres la seva idea, doncs,
de marxar i no viure allí.
Però això no...
Tampoc és plan,
perquè al final la plaça Corsini quedaria deserta,
per aquesta regla de tres, no?
O fins i tot que hi hagi fet tota Tarragona,
perquè sempre tenim alguna cosa
que ens pugui arribar a molestar,
si per això hem de marxar malament.
I ara mateix també ja tenim
que l'altre carrer,
tot just,
a part del carrer Gasòmetro,
l'altre també l'han obert,
que no és massa normal
el carrer Governador González,
que per anar al pàrquing mateix
te trobes a l'aparcament una mica,
doncs, bueno,
que tens d'anar fins al Serrallo.
Doncs gairebé i pujar cap amunt.
I pujar cap amunt.
Podríem dir,
fer el final del carrer i tornar a començar.
Clar, tens d'anar...
A través del carrer Unió seria, llavors, no?
El carrer Unió no és de pujada,
el carrer Podaca és de baixada.
Llavors, o tens d'anar
per allà darrere de...
pràcticament,
o sigui, vas al Serrallo,
passes al carrer Real
i del carrer Real
el que pots pujar,
que no és Jaume Premiés,
sinó que és l'altre.
O tens que pujar per Pere Martell,
o tens que pujar per Brians.
Això ho han fet, no?
Creieu que ho han fet,
potser per l'història de fer un recorregut turístic,
posa una mica d'humor, eh?
Clar.
Però aquesta tarda mateix jo l'he fet.
No, no, que no, que no es pot fer.
A més a més, tenint en compte,
clar, si vius allà,
és més fàcil que qualsevol carrer al voltant
te pugui arribar, no?
Clar, perquè per un cantó
pots entrar pel carrer Canyelles
i per l'altre,
el governador González,
per anar a l'aparcament
i pots entrar.
Però sempre que no tinguin,
el que dic,
fan obres
apropet, apropet,
al carrer de l'Unió.
i el tenen obert.
L'altre dia
vaig veure que també
una gent
que allí tenen botiga
se queixaven,
però ja clar.
No, no, sí,
a més a més,
entre les obres,
els ciulets d'un costat
i tot el que més,
espero a veure si ho s'arreglen,
a veure si a través
d'aquestes paraules teves
de la ràdio
podem moure alguna coseta,
podem moure fitxa.
Sí,
seria agraït per tothom,
perquè allí tothom
que te ve allí
diu,
ai, que bé que vius,
tan distret.
tan distret.
Que maco, no?
Que maco!
Oh, quina tranquil·litat
que deu tenir vosaltres
aquí a la plaça Corcini.
I encara s'emprou
l'espectacle
d'abans que el mercat
per Nadal,
a dir,
tu eren gall d'indis
per precisança,
doncs recordeu-te encara,
no?
Això ha plogut una miqueta,
eh?
Això ha plogut una miqueta
des de llavors.
Era molt maco.
Jo ho esperava
en candeletes.
Era per les mateixes dates
de dos o tres dies
quan s'arriba la loteria.
Fem una cosa,
Mari Carme,
perquè avui no ens queda
massa temps.
Volem avisar,
volem abusar,
m'he dit,
una mica de la teva confiança
i què et sembla
si tornem demà?
Perfecte.
Ens acompanya,
avi, la convidem,
no?
Sí, sí, sí.
I farem...
I a més a més,
demà tornarem a repetir de nou
fins que no ho arreglin, eh?
No, ara parlarem
del part agradable,
del que feia en el mercat,
aquells que endivinaven
quan va acabar la guerra,
farem una miqueta de...
Farem una barraig
una mica especial.
Doncs vinga.
Fins demà, doncs.
Fins demà mateix.
Molt bé.
Adéu.
Fins demà, doncs.