This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
No tenim temps per perdre
perquè el rellotge de la història continua funcionant.
Manel, Jordi, bona tarda.
Bona tarda, fa por, eh, això?
Estàs avui molt solemne, no?
O molt cínica, potser això està en fotent de naltros.
Jo? Del Manel Magí i el Jordi Ximè, no?
Del no em vinguis a mi històries, jo?
Segurament.
És possible, eh?
I més amb aquestes dates nadalenques, eh?
Que marxeu de vacances, no?
Sí, molt lluny, molt lluny.
Paga extra de Nadal, marxem de vacances, tot i això.
l'habitual, com fa la resta d'humans, no?
Que va, que va.
Però abans de marxar, de quedar bé
i complir en el darrer programa del 2005.
Sí, avui un programa molt interessant, eh?
Molt xulo.
Ja ho veureu.
Amb molt de fato.
Amb molt de fato.
Farsidíssim, de fato.
No em vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Com sempre, carregat de fato, com diu el Manel.
Efemèrides, el nostre monogràfic dedicat al Nadal.
Curiositats en referència a la Segona Guerra Mundial
i a Estalingrad.
les nostres notícies, el comentari del llibre de David Solart,
La caída de los dioses,
i la nostra història dedicada al barri de Bona Vista.
Efemèrides.
Efemèrides, efemèrides.
Que sí, que el 1879...
No, no, no.
Avui volem comentar una gran notícia per començar.
Ah, sí?
Que no vingués amb històries ha encetat o ha iniciat o ha...
Vaig a alegrar, Jordi.
Fem un concurs.
Vaig a alegrar.
Fem un concurs.
Fem un concurs.
Per això sempre ens falta temps.
Fem un concurs.
Un concurs.
Un concurs, oi?
Molt bé.
I tenim una promo...
Què regaleu, què regaleu?
No ho direm ara, per això hem fet una promo ben maca.
Sí, sí, sí.
Millor...
Un tall publicitari.
Un tall publicitari.
Homínidos de Odal Carbonell,
La guerra civil espanyola d'Antoni Víbor,
Mapes del tiempo de David Christian,
La caída de los dioses...
Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi.
Què vols, Manel?
No vingués amb històries,
que ja m'estàs calentant los cascos.
Decidís-te d'una vegada
per tu quin és el millor llibre d'història publicat
durant l'any 2005.
I per tu.
No vingués amb històries,
et convida a participar en la nostra enquesta.
Quins són els millors llibres d'història
publicats el 2005?
Envia la teva resposta abans del 25 de gener a...
Història arroba tarragonaradio.com
Participa, podràs guanyar una selecció de llibres
amb molta història publicats per editorials especialitzades.
Bueno, ja ho sabeu, la promo és molt bonica,
queda molt bé, Jordi.
Escolta, però quins llibres regaleu?
D'aquests totxos, allò amb l'etapa gruixuda...
Hi ha de tot, hi ha cinc editorials que han col·laborat
amb aquest concurs, Alianza Editorial,
Cosetània Crítica i Homo Editorial,
i recordeu, una adreça...
És història arroba tarragonaradio.com
per enviar-nos la vostra opinió
o per dir-nos quins són els millors llibres d'història
publicats l'any que s'acaba ara, l'any 2005.
Entre tothom que participi el 25 de gener,
en surtegeu els llibres que tingueu, no?
Està el límit 25 de gener, recordeu-ho, apunta-ho a l'agenda.
Ara ja sí, les efemèrides.
Ara sí.
Som-hi.
Efemèrides.
1879, Thomas Alva Edison inventa la llum per electricitat.
Thomas Alva Edison i el químic anglès Sir Joseph Wilson
crearen simultàniament una bombeta elèctrica.
Edison fóu el primer a patentar-la.
La primera demostració en públic es va fer l'any 1879
i la bombeta va romandre 40 hores encessa ininterrompudament.
Quan Edison va inventar la bombeta elèctrica l'any 1879,
poc es podia imaginar que l'electricitat seria l'estrella de la vivenda
i de les indústries en el futur.
Segurament ningú de nosaltres no es pot imaginar una casa sense electricitat,
malgrat que moltes parts del món encara no en gaudeixin.
1944, després de 29 mesos,
els soviètics trencaven el setge alemany a la ciutat de l'Aningrad.
Havia estat un dels setges més durs
que havia sofert cap ciutat durant tota la guerra.
L'atac a la Unió Soviètica havia començat uns anys abans.
El 22 de juny de l'any 41, un atac per sorpresa,
ja que teòricament Alemanya i la Unió Soviètica
havien segellat un pacte, el pacte Molotov-Ribbentrop,
de no agressió.
Però l'atac va agafar, com dient, per sorpresa els russos
i ràpidament les forces alemanyes es van introduir
dins del territori soviètic.
El 8 de setembre d'aquell 1941 començava el setge de Leningrad.
Aquell primer hivern de l'any 41 al 42 va ser el més dur
en què hi va haver una importantíssima fam a la ciutat.
van morir gairebé un milió de persones
i el setge es va anar allargant fins al gener de l'any 1944
en què l'atac de les forces soviètiques
el trencava ja de forma definitiva.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Fum, fum, fum.
Que maco, eh?
De què parlem avui, el monogràfic?
És que som originals, eh, la veritat?
Hauríem pogut fer un monogràfic sobre Setmana Santa,
sobre Sant Joan.
Sempre trencant, eh, Manel?
Però no, però no.
No sé si ens hem vist obligats o no, però...
Sí, segurament.
Potser hauríem de tenir un moment de debilitat.
Totes aquelles amenaces i anònims que us arribaven,
que va, era jo.
Un moment tonto, de...
Ai, si fem per Nadal un monogràfic
sobre els orígens de les tradicions nadalenques,
oh, que maco, quin gran goig, quina joia...
Però es pot combinar allò Nadal i història
es pot combinar bé?
Nadal té la seva història
i les seves històries particulars de cada any.
Sí, i tant, i tant.
L'arbre de Nadal, el Cava,
les Nadales, el Caganer,
els Canelons farcits, l'Escudell,
el Torró, Sant Esteve, l'Obre dels Nassos...
El boicot, el Cava, el president del Nadal,
el Reis Mags, Santa Claus, etcètera, etcètera,
d'algunes coses.
Però serà molt divertit, ja ho veuràs.
Sí? Ah, segur?
Bé, comencem pels precedents del Nadal.
L'antecedent de les festes nadalenques
es perd en el temps,
en temps no cristians,
en les unianes regions de l'anticorient.
Les Saturnàlies,
que es celebren a la segona part de desembre,
tenen referències històriques a l'època medieval
que marquen la probable elecció de l'inici de l'hivern
sota una mateixa data de festa
a fi d'abraçar les antigues tradicions paganes
i les cristianes en el seu solstici.
A mitjans del segle IV,
l'Esclésia va proposar el dia 25 de desembre
com a data celebradora del naixement de Crist,
tot aprofitant la coincidència
amb l'antiga celebració romana del Sol Invictus,
sent emperador Constantia el Gran.
A Occident, en principi,
només se celebrava el naixement de Crist.
Fó més endavant, per influència bizantina,
que es van introduir, a més,
en les diferents manifestacions o epifanies,
naixement, adoració del rei i baptisme.
Segurament la manera es preguntarà,
i per què el 25 de desembre?
Que hi havia algun periodista de Tarragona Ràdio allí,
per dir, és veritat, va néixer el 25 de desembre?
Com saben que va néixer el 25 de desembre?
Doncs no va néixer el 25 de desembre.
Segurament no, segurament no.
És que no tenen idea de quan va néixer Jesucrist.
No hi havia cap periodista allí per donar-ne testimoni.
I què passa amb l'edat de Nadal, doncs?
Llavors, per què se celebra el 25 de desembre?
Doncs perquè és uns dies després del solstici d'hivern, d'acord?
I per què uns dies després?
Per què no el mateix dia?
Per què no el mateix dia?
Doncs això ja no ho he trobat a les fonts que he investigat.
Avui és que ara, eh?
És que si dius, agafa una data de referència més uns dies després...
Doncs no ho sabem.
Perquè se va empadronar.
Digues, perdona, perdona.
A veure, què passa?
Què passa?
Que a partir d'esta data de Nadal, el sol comença a créixer.
Per la tarda, si us hi fixeu, a Nadal ja creixi un pas...
Ja ha començat uns dies abans a créixer.
Punyetera que estàs...
Si parlem del sostís, sí, clar.
Bueno, se celebra això.
Per fer monogràfics ja aquest tipus.
Sí.
Clar.
És que aquí esteu parlant d'història i també de fe, eh?
Vale, no ho mesclarem.
Ens centrarem en la història.
Bé, existia la simbologia de la lluta de la claror contra la foscor.
Això ja ve de la guerra de les galàxies i més atràs, no?
I en el triomf final de la primera, què passa?
El dia creix, guanya la llum, no?
Llavors, el dia de Nadal era el naixement de la claror,
que per al cristianisme era la llum, o sigui, Déu.
I a partir del segle V va començar a celebrar-se el Nadal cristià en aquestes dates.
L'any 350 és possiblement el primer cop en la història
en què se celebra el Nadal, el naixement de Cris, un 25 de desembre.
Anteriorment, l'edat oficial de la Nadal era el 6 de gener,
que em sembla que els ortodoxes encara ho mantenen.
Anem a buscar ara tres protagonistes.
D'aquí parlem.
A Burissona, tres protagonistes.
Els del 6 de gener?
Sí, aquells que arriben al 6 de gener.
Els reis mags.
Els noms dels tres reis mags es van popularitzar al segle IX.
La tradició explica que l'any 1164
les restes dels mags d'Orient van ser traslladades a la catedral de Colònia,
a Alemanya, on es conserven avui dia.
Per tant, diem-ho, els tres reis mags van existir.
Hi ha unes restes.
Hi ha unes relíquies dins d'una arqueta molt bonica, preciosa.
A la Colònia, però vés a saber si són restes humanes, o no ho són,
o són d'home o de dona, vés a saber.
També hem de dir que la representació de Baltasar com un rei negre
data del segle XIV.
Abans no.
No.
Quan el monjo benedictiu Beda, en un còdex,
es va descriure amb el sior com un vellet de cabells blancs
i una llarga barba blanca,
Gaspar més jove i ros,
i Baltasar negre.
Simplement va dir negre.
Diu, este negre.
Este negre, ja està.
Sant Mateu deixa escrit que quan va néixer Jesucrist,
tres mags van arribar a Jerusalem.
I ens ho diu de la següent forma.
On és el rei dels jueus que acaba de néixer?
Em visc com s'aixecava la seva estrella?
I venim a presentar-li el nostre homenatge.
Els mags, sortint de l'audiència del rei,
es posaren en camí.
Llavors, s'adonaren que l'estrella que havien vist aixecar-se
anava davant d'ells fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia el nen.
Llavors, van obrir les seves arquetes
i li van oferir presents,
or, encens i mirra.
Aquest text ens presenta unes qüestions bàsiques
a plantejar que queden suspeses.
Quants mags hi havia?
En qual moment diu que eren tres.
De quina manera van passar de mags a reis?
Reis sense rei almes,
vinguts de les regiunyanes?
Mags de quina disciplina?
Eren científics, savis o astrònomos o encuriosits?
A saber.
Hem de dir que les darreries del segle II
els trobem quasi sempre representats en nombres parells,
de dos a quatre.
També els mags van arribar a ser una dotzena.
El cronista i pedagog teòleg Orígens
afirma en un anàlisi que cercava
al fi de les analogies arcaiques
que els mags n'eren només tres.
Doncs Mateu cita tres presents,
cosa que es va assentar des de llavors fins avui a dia.
També us preguntareu, segurament,
i per què els noms que tenen?
Per què?
Els seus noms actuals no els trobem fins al segle VI.
Ens apareixen en un mosaic bicentí
datat aproximadament cap a l'any 520
a la ciutat de Ràbana, Itàlia.
A la llegenda del mateix,
situat sobre les tres figures,
hi llegim Baltasar, Melcior i Gaspar,
que avui traduem com sagrats o generats,
Baltasar, Melcior i Gaspar.
Descriptivament, el primer que ens apareix
és Baltasar, d'uns 40 anys,
amb barba fosca i vestit clar,
portant un recipient amb mirra.
En mig trobem en Melcior, d'uns 25 anys,
sense barba i vestit fosc,
que transporta una safata per al preuat encens.
I al seu costat, l'ancià Gaspar,
de barba blanca i cabells llargs,
que transporta un cistei replet de noble or
i va vestit amb colors crus.
Si us fixeu, cap d'ells és negre.
Ah, i tots tenen,
vaja, n'hi ha dos de 25 anyets?
I l'altre que, clar,
a barba blanca ja denota una persona més gran.
Aquesta també és una de les altres qüestions.
Les edats, depenent de les èpoques,
també hi ha, a vegades,
doncs els fan més joves
i altres, a vegades, més ancians.
Els tres noms, no cal dir-ho,
són tan arbitraris també com ficticis.
I segons la branca del cristianisme,
observem que tenen diferents noms.
Per exemple, a Grècia,
els anomenaven Apelikon, Amerim i Serequin.
a Síria, Gagpa, Badalilma i Badadakarida.
I, per exemple, a Etiopia,
Ator, Sater i Paratores.
És curiós, això.
És curiósíssim.
Però representen la mateixa figura, eh?
Sí, sí.
Podem seguir...
Ens podem preguntar més coses?
Moltes més.
Preguntes, preguntes.
Sobre els reis o canviant de tema?
Sobre els reis també estaria bé
el costum de tirar les cartes en una bústia,
per exemple,
perquè no sempre s'hauria fet així.
Ah, no?
No, no, no, no.
Com a mínim, hem trobat una data curiosa.
El costum aquest de tirar les cartes a la bústia
va ser establert l'any 1877
per una casa de joguines de Barcelona.
Suposo que en aquest cas
només parlem del territori espanyol.
La por que els reis, per inadvertència,
no passessin per la ciutat
feia que els xicots de les ciutats,
en sortir de l'escola,
reunien en colles i armats de corts,
merins, trompetes i en focs,
doncs, voltaven per la ciutat,
fent gran xibarri
i a vegades cremaven inclús
la roba dels vianants de forma accidental.
Per evitar tantes molesties,
el batlle va prohibir aquest costum
i uns anys després,
a Barcelona,
doncs, una casa de joguines
va començar a iniciar aquest costum
de tirar unes cartes.
Clar, feien tot això
com per cridar l'atenció
perquè no passessin de llar.
cremant la gent
i fent tot tipus d'estrosses
i per evitar aquests actes de vandalisme
van dir,
una carteta dins del boson...
Està ben pensat.
A més, una casa de joguines,
Déu-n'hi-do.
Escolta, sabeu
per què se'l celebra aquí
la tradició dels reis
i en canvi en d'altres països europeus, no?
Doncs no ho sé.
No ho sé.
Allò que és diferent,
hi ha llocs que és el nen Jesuset,
que porta regals,
altre és el Santa Claus.
Bé, aquí s'està perdent, també.
Sí, sí.
Perquè l'altra gran figura
que porta regals és Santa Claus, no?
És aquest senyor tan pesat
que fa hou, hou, hou.
Jo el veig com a rus, aquest home.
Rus?
Això de que es digui Claus.
Pues te, em portaràs una decepció molt gran.
Ai, d'home.
Va ser un dels...
Bé, clar,
que el sant original
poca cosa té a veure
en l'esperpento este
que mos va pels carrers
ara fent hou, hou, hou, no?
Va ser un dels sants
més populars de l'edat mitjana.
Protector de captius
pobres i febles.
L'any 1807
uns mercadis italians
van rescatar el cos
dels musulmans
i se'l van endur a Bari.
Jo puc dir que he vist
el seu sarcòfag
a la ciutat de Mira.
Ah, sí?
Un sarcòfag romà molt bonic
i sembla ser que van robar el cos.
No m'extranya
que l'hagies vist.
Si tu mira...
Sí, jo també hi he pensat
però dic calla, Núria,
no sé que no sé xafés un rotllo.
Avui esteu molt profuns, eh?
Festival de l'Humor de la Ciutat de Mira.
Què passa?
Que aquesta ciutat
es va convertir en un santuari
molt important de peregrinatge
cap a la figura de Sant Nicolau.
La figura actual de Santa Claus
va ser obra d'un caricaturista
nord-americà
del segle XIX
i potenciat
per una campanya publicitària
dels anys 30
d'una beguda de refresc
molt coneguda
que el va fer d'aparença
més simpàtica
i va fer aparèixer la creença
que és un personatge
que viu al Pol Nord
d'on cada any es desplaça
per tot el món
per repartir reals.
Però vaja, res a veure amb Sant Nicolau.
No.
No.
En absolut.
A més, a més, és curiós.
A Holanda, per exemple,
els diuen que Santa Claus
viu a Espanya.
Els crios.
Això és curiós.
Aquí a la Vall d'Aran.
Ah, no ho sabia això?
Ah, sí.
Sí, sabeu que sí.
I Sant Nicolau i Santa Claus
ve a ser el mateix?
Vol dir, és el mateix nom?
Sí, Santa Claus
crec que és una corrupció
del nom
en holandès.
Ha passat a l'americà.
és com li diuen Santa Claus.
És Sant Nicolau,
però el nom ve de l'holandès
i als Estats Units
se va deformar
perquè era una pronúncia holandesa
a l'anglès
i d'aquí ve el de Santa Claus.
Ah, mira.
Sí.
Bé, bé.
Doncs bé, aquest senyor
sembla que va néixer
a la voltant de l'any 280
a Patara,
una ciutat
de l'antic
de Lícia,
del sudoest de Turquia.
Fill d'una família
bé,
en diners,
va acabar sent
arquivisbe
de la ciutat de Mira.
Callem, callem.
Vale, no digués-ho res.
Càrrec,
o sigui,
se'n va fer càrrec
de l'arquivisbat
d'esta ciutat.
Se la va nomenar
al bisbe dels nens
per la dedicació exclusiva
als mateixos.
Va ser mecenes
de diferents comunitats.
Home, doncs per aquí
per això han agafat
la figura
de Sant Nicolau.
Suposo que sí,
que hi havia un regrafons.
La seva fama
i el seu exemple
no cal dir-ho,
van arribar molt més enllà
del territori
de l'Alicia
i van començar
a forjar-se
una sèrie de llegendes
al voltant
d'aquest personatge.
Sortides nocturnes
per donar
o per donar
mitjanes
favorits,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Això de sortides nocturnes
i un nen
Michael Jackson
que diria.
Michael Jackson
estaria molt content.
O molts bisbes
nord-americans.
La seva mort
a l'any 350
va marcar
l'inici
del mite.
Hi ha dues llegendes
que el convertiran
en el que
més tard ha arribat
a ser un repartidor
de regals
a domicili.
Repartidor
de regals
a domicili.
És com els pitzeros,
però ells
repartir regals.
Veiem com es converteix
aquest senyor
Penxut
en la primera història
de les tres germanes
reservor
en les tres bessones.
A la ciutat
de Patara
hi havia tres joves
que no podien
contraure matrimoni.
Per què?
Perquè el pare
estava arruïnat
i no podia pagar
les seves dots.
L'home miserable
havia decidit
vendre-les
a mesura
que tinguessin
l'edat
per no haver
de fer front
a tal despesa.
Sant Nicolau
que se'n va
assabentar
de la notícia
en secret
va anar
a repartir
a les tres filles
bosses d'or
una per cada una
per a fer front
a l'edot
i que no els
tinguessin
que vendre.
El que resultava
peculiar i curiós
és la forma
que ho va fer-ho.
Nicolau
va agafar l'or
el va ficar
dins d'un mitjà
humit
no t'ho perdigues
i el va tirar
per les finestres
de cada una
de les filles
que el van recollir
després
i el van penjar
a la xemeneia
per assecar-lo
en l'òrdins
tot dient
que alguna cosa
havia passat
meravellosa
per la nit
i que havia omplert
l'un mitjà
de prosperitat.
O sigui que
d'aquí ve l'origen
de penjar
l'un mitjà.
Per què estava
humit aquest mitjà?
Per què havia
d'endonar-ho
un mitjà humit?
Potser
perquè li suaven
molt els peus
i no era...
Ho tirava
per la xemeneia, no?
No, per la finestra
et tancava
la finestra
i el mitjà
no es devenenar.
Sí, sí, sí.
Bueno, són aquestes
històries
estranyes.
De fet, això
una història
de tres germans.
Sí, què passa?
A mi m'agrada més.
És més gore.
Aquesta vegada
trobem el senyor
Sant Nicolau
que pernocta
una granja de camí
mentre realitzava
un viatge apostòlic.
El personatge
durant el transcurs
de la nit
té un somni
a un nivell
com l'amo
de l'establiment
mata a tres germans
adinerats
per fer-se
amb les seves pertinences.
se desperta
del neguit
i va de seguida
a buscar l'amo
de la fonda
i l'obliga
a confessar
el seu horrible crim.
Però ja els havia matat
o no?
Doncs sí,
s'adona que ja els ha matat
on li diu
porta
on estan els cossos
del corpó del delicte
i se'ls troba
coberts en sal
i després de fer una ullada
troba que tot està ple
de restes humanes
que era un assassí
en sèrie
del segle IV
després de Cris.
Santa Claus no, eh?
L'altre.
Lo de la fonda.
L'hospader, sí.
Sí.
Llavors,
l'home el que fa
és
l'emprèn contra l'assassí
i ressuscita
els tres nois
que encara no els havia
descorçat.
Exacte.
Perquè la resta
hauria sigut inútil
no fer ressuscitar
un braç
o un tronc
o un cap sol, no?
Llavors...
Fer ressuscitar
algú que només està mort.
Home, està a l'abast.
Sí, són aquestes coses
que es feien abans.
Doncs bé,
els nois ressusciten
i l'home maleix
per sempre
el lloc aquell, no?
I aquestes històries
tant de les germans
com de les germans
això va ajudar
a estendre el mite
doncs per...
I de quan
de quan daten
aquestes històries
se sap?
No sé,
no suposo que no
deuen ser
de la Dalmijana
segurament.
La fama
va traspassar fronteres
i va arribar a Rússia
cap al segle Xer.
És patró de Rússia
si ho recordeu
Sant Nicolau.
Ah, d'aquí en venia a mi.
I no va ser fins més tard
que el sur del continent
va adaptar
quan hem dit
que van profanar
la tumba els italians
i la van portar
a Bàrit.
És la història
del senyor Nicolau.
Us interessa saber
alguna cosa
sobre el pessebre
també o no?
Clar.
Sí, ràpidament.
Doncs saber
que Sant Francesc de Assis
va organitzar
per la missa
de la nit de Nadal
de l'any 1223
un pessebre vivent
en un bosc
proper a Roma.
Pessebre vivent?
Sí, pessebre vivent.
El 1223
en un bosc?
Això que ara
està tan de moda.
L'ordre franciscà
va adoptar aquest costum
que una dècada més tard
es va introduir a Espanya.
A Espanya,
l'esposa de Carles III
va portar a l'acord
unes figuretes
de porcellana
procedents de Nàpols
que eren representatives
de Nadal.
Això va agradar
tant al mandatari
que va demanar
un betlem complet
per al seu fill
en una fàbrica de porcellana
que ell mateix
va voler crear.
Fins al segle XVIII
els pessebres
només se significaven
a l'interior
de les esglésies
a partir
després del segle XVIII
doncs
a tot arreu.
Tothom avui dia
més o menys
al món de casa seva.
Però per què es diu pessebre?
És el pessebre concretament?
És el nom
que sol donar
la representació
mitjans en figuretes
del naixement de Jesús.
Hi ha gent
que ho fa
de forma més ortodoxa
amb les pessebres
de ceràmica
o de plàstic.
Un pessebre no és
allò com un mitjant
dos animals, crec.
Suposo que sí, no?
Sí, crec que sí.
Suposo que sí.
És aquí ve de nom
perquè va néixer
un pessebre.
Molt bé.
Doncs bé,
bàsicament és això.
i jo
tancaria potser
amb la figura
del caganer
que potser és més típica,
no?
Sí, parlem-nos.
També té història
el caganer.
Ho explico jo alguna cosa.
Sí.
A més,
una de les figures
més representatives
de la tradició
nadalenca
d'aquí de casa nostra,
no?
I sembla ser
que
aquesta tradició
de posar
un senyor
fent les seves necessitats
es va incorporar
a l'època
del barroc
especialment,
però no només
en el Belén.
Apareixen rajoles
decoratives
de ceràmica,
en romances,
en poesies
del costumari
popular català.
I sembla ser
que el barroc
es va donar
una especial significació
al realisme mundà
i a les natures
mortes
que reflexaven
la realitat rural.
I una bona manera
de reflexar-ho
era
introduir un tio
fent
les seves necessitats.
aquesta vida paterna
i senzilla
és la que...
Un tio,
un tio,
era un pagès.
Avui en dia
trobem
Ronaldinho,
Aznar,
de pateros,
però avui
era un pagès.
Doncs bé,
aquesta vida paterna
i senzilla
és la que
s'emmarca,
és la que
marca ara
descripcions
costumistes
i barroques
de la vida diària
a les darreries
del segle XVIII
amb les condicions
del jord
i eren representades
la fina del camp,
la domèstica,
diferents animals,
etcètera,
etcètera.
Seguint aquest impuls
d'acostament
a la realitat
és on la figura
escatològica
del Caganer
rep la seva especial
significació irònica
dins la representació
nadalenca
del nostre món
més rústic.
Com he sabut,
se tracta
d'una figura masculina
que representa
un pagès
de les nostres contrades
que fa uns quants anys
potser sí,
que porta una barritina,
fuma una cigarreta
o una pipa
i té un tros de paper
al costat
i està realitzant
l'activitat fisiològica
que tots coneixem
amb el nom
de fer caca,
amb el pas del temps
la figura
s'ha anat actualitzant
i el que tu digues
trobem caganers,
pixaners,
pixaneres
i tot tipus
de personatges
polítics,
esportistes,
de tot,
de la vida social,
televisiva,
etcètera,
etcètera,
que fa el delit
dels col·leccionistes
de gènere,
de les figuretes
i que també
vesteix de certa actualitat
los pessebres,
o sigui,
que es va modernitzant,
pessebres,
caganers,
reis mags,
però a mi em falten coses,
no tenim gaire temps.
No,
no,
cap a Nadal,
es canelons,
regals,
la missa del gall,
el reïm,
la loteria,
la loteria.
Tot això ho podem deixar
per l'any vinent
perquè és una altra història.
No en vinguis amb històries,
curiositats.
I seguim amb el Nadal,
però amb dates
o continguts
més històrics
i més contemporanis.
L'exèrcit Roig,
durant la Segona Guerra Mundial,
va capturar
una ordre alemanya,
una ordre que,
amb broma
i carregada de cinisme,
circulava pel front rus
durant el setge
de la ciutat d'Estalingrad.
Aquesta veia el següent.
La Navidad
no tendrá lugar este año
por las siguientes razones.
José ha sido llamado
al ejército.
María
se ha incorporado
a la Cruz Roja.
El Niño Jesús
ha sido enviado
con otros niños
al campo
para evitar los bombardeos.
Los tres reyes magos
no han podido obtener visado
pues carecían
de pruebas
de origen ario.
No habrá estrella
a causa del apagón.
Los pastores
se han convertido
en centinelas
y los ángeles
son operadoras telefónicas.
Solo ha quedado el asno
y no puede haber Navidad
con solo un asno.
Aquesta era una ordre
en broma
i carregada de cinisme
que circulava
pel front rus
entre la tropa
alemanya.
Al peu de l'ordre
a Alemanya
es va trobar una nota
que va escriure
un oficial d'inteligència
de l'exèrcit roig.
Aquesta deia el següent.
no comprendo
¿de dónde viene esto?
if the fates are low
and the shining stars
upon the highest bow
and have yourself
a merry little Christmas now
però suposo
que ni que fem
especial Nadal
també teniu alguna cosa
que dir-nos
sobre Tarragona, no?
I tant
sobre Tarragona
el Manel
ens parla de Bonavista.
Sí, avui a la nostra història
he trobat una història
molt interessant
que és el naixement
de Bonavista
difícil naixement
del barri de Bonavista
barri que tothom coneix
que no ha anat
alguna vegada
al seu mercat.
Doncs bé
a principis de l'any 1960
l'Ajuntament
de la Canonja
va aprovar
el Plan Parcial
d'Ordenació Urbana
del barri de Bonavista.
El terreny
estava a prop
del naixement
polígono industrial
d'entrevies.
A més
els terrenys agrícoles
de la zona
que ja per si eren pobres
havien patit
la gran gelada
de febrer del 1956.
Per tant
era un terreny
abonat
pels especuladors.
Aquell 1960
l'Ajuntament
de la Canonja
va començar
a repartir
llicències de construcció.
Un nou barri
estava naixent
però sense cap
tipus de servei
ni de planificació
de la infraestructura
urbanística necessària.
Les autoritats
es van limitar
a repartir
llicències.
Venia la gent
de fora
sobretot
immigrants del sur
compraven
les seves parcel·les
feien la casa
i ja estava.
Ningú controlava res.
Ningú controlava
absolutament res.
Imagina't, no?
A finals
d'aquells 60
de l'any 60
no fa tants anys
ja, 45 anys
ja hi havia
26 cases
amb 134 habitants.
Molts d'aquells
primers habitants
provenien
o de la ciutat
de Tarragona
o de Torreforta
o dels poblats
de Xaboles
del Francolí
d'Entrevies
o de les parcel·les
Tusset.
I eren
la immensa majoria
com dic
immigrants
vinguts d'Antalusia
d'Extremadura.
Fixeu-vos bé
per això
del que estem parlant
d'un barri
completament nou
sense carrers
ni aigua corrent
ni clavegram
ni electricitat
en principi
no hi havia
res de tot
això.
No hi havia
absolutament
ni servei mèdic
ni mitjans
de transport
i només fa 45 anys
o sigui
un autèntic
desgavell.
A finals
de l'any 64
i motivat
principalment
perquè es va
començar
a fer el complex
petroquímic
de la ICA
i DAUN
la població
va arribar
a sobrepassar
els 2.000 habitants
900
dels quals
eren nens
que no tenien
cap escola
on poguer anar.
Aquell mateix any
la Canonja
es va anexionar
a Tarragona.
L'any següent
l'any 65
un grup de veïns
va començar
a pressionar
l'Ajuntament
de Tarragona
davant de la gravetat
de la situació
i també
l'empresa Gasol
que era la propietària
en exclusiva
de la línia
d'autobusos urbans
perquè passés
algun autobús
pel barri
i també
les entitats
oficials
per aconseguir
serveis mínims
estem parlant
de 2.000 persones
sense cap tipus
de servei
un dels primers èxits
va ser
que els van donar
servei de recollida
de brossa
cal dir però
que pel temor
de les autoritats
que hi hagués
un brot de còlera
aquell any
s'aixecà la iglesia
això sí
servei espiritual
garantit
i es gestionà
ja la cessió
de terrenys
per fer-hi les escoles
ja que el problema
escolar continuava
sense estar solucionat
l'any 66
ja tenim una
població
que sobrepassa
els 3.500 habitants
el barri viurà
però una situació
límit
aquest any 66
quan la bomba
que provisionalment
subministrava aigua
es va trencar
i els veïns
tenien que anar
fins a la canonja
a buscar aigua
perquè no en tenien
en tot el barri
no va ser
fins un temps després
en què es van instal·lar
4 fons d'aigua potable
però no va ser
obra de l'ajuntament
sinó de l'empresa
Aitassa
que subministrava aigua
a la petroquímica
i que les canonades
de la qual passaven
pel barri
doncs que es va oferir
a obrir 4 fontetes
i que hi havia
unes escoles
espectaculars
perquè imagina't
estem parlant
de 3 o 4.000 persones
i que s'abastien
només en 4 fons
Era una situació
I això als anys
en quins anys estem ja?
L'any 66
Això fa 40 anys
No estem parlant
del segle XIX
o XVIII
i fer hores i hores
de cola
imagina't
Tal va ser
el creixement del barri
que es va pressionar
durament
el governador civil
perquè paralitzés
la venda de solars
per a la construcció
fins que no quedessin
solventades
les mínimes condicions
de salubritat
i el governador
va cedir
A final d'aquell any
l'Ajuntament
va començar a elaborar
un pla de necessitats
bàsiques
per al barri
on es contemplava
un pla general
d'abastiment d'aigües
la instal·lació
d'una centraleta telefònica
establiment de servei
de policia municipal
fer-hi arribar
els autobusos
etc.
I tot i que
la situació del barri
va començar
a millorar
la majoria
de projectes
d'infraestructures
van tardar moltíssim
des de la seva aprovació
fins que
van entrar en servei
Notícies
Avui a les nostres notícies
del No Minguesem Històries
parlem amb el doctor
Kenneth Martínez
membre de l'equip
de la URB
i de l'Institut Català
de Pel·leucologia Humana
i Evolució Social
i per què parlem amb ell?
Perquè avui
justament a Terrassa
s'iniciava
una excavació d'urgència
sobre un jaciment
de fa un milió d'anys.
A veure, parlem
amb el Kenneth Martínez
ets director de projecte
Un dels directors
Un dels directors
d'una excavació
que s'inicia a Terrassa
justament avui
organitzada
per la URB
i l'Institut Català
de Pel·leucologia Humana
i Evolució Social
juntament amb altres empreses
i també l'Institut
Miquel Crucefón
de Sabadell.
Ah, efectivament.
Ens trobem davant
d'un jaciment
d'aproximament
fa un milió d'anys, no?
Efectivament.
Això seria
el jaciment arqueològic
més antic de Catalunya.
És a dir,
seria la primera
o l'evidència
dels primers humans
que van poblar
això que avui en dia
diem Catalunya, no?
Fa un milió d'anys
no era Catalunya
però aquest territori
fa un milió d'anys
serien els primers humans
que van sortir
des d'Àfrica
van sortir
que és l'origen
del lloc
on va evolucionar
l'home
és Àfrica
i fa un milió d'anys
més o menys
van sortir d'Àfrica
i van poblar
la resta dels continents
començant per Europa
i Àsia
i llavors tenim
aquí a Vallparadís
aquesta primera evidència
dels primers humans
que van poblar
tot el sud d'Europa
però en concret
Catalunya
i en edat
en antiguitat
seria equiporable
amb els llociments
de Tàpuerca
i Orze
que fins avui
diguéssim
serien els altres dos
llociments més antics
de tota la península
ibèrica
i d'Europa
molt bé
per una altra banda
és la primera evidència
estàs comentant
aquesta de Terrassa
però és l'única
que hi ha
a l'actual
Catalunya
sí, sí, sí
la més antiga
o sigui
aquests serien
els primers humans
que van poblar
Catalunya
és el primer lloc
a tota Catalunya
on s'ha trobat
doncs aquests humans
que són els primers
que van sortir d'Àfrica
i quins són els objectius
de l'excavació?
evidentment
és
excavar
tota la superfície
per documentar
tot el màxim
d'informació
que disposem
però sobretot
l'objectiu final
és conèixer
com vivien
i com eren
aquests humans
i per què van ser
capaços
d'adaptar-se
a un continent
tan diferent
com és Europa
si ells eren
originaris d'Àfrica
de quina manera
vivien
i eren capaços
de progressar
i arribar
doncs
pràcticament
fins avui en dia
sí
l'excavació
es realitza
del centre de Terrassa
em comentaves
que és una excavació
d'urgència
és una excavació
d'urgència
motivada
per la construcció
de la futura estació
de les ferrocarrils
de la Generalitat
aquí a Vallparadís
que és una obra
que promou
el Departament
de Política Territorial
i Obras Públiques
de la Generalitat
i això està
supervisat
també
pel Departament
de Patrimoni
pel Servei d'Arqueologia
que és una mica
qui supervisa
el funcionament
de tota l'excavació
molt bé
i per finalitzar
tu ets membre
de la URB
i de l'Institut Català
de paleocologia humana
i evolució social
efectivament
explica als nostres oients
què és la paleocologia humana
la paleocologia humana
doncs
senzillament
és investigar
sobre
com érem
nosaltres
els humans
fa un milió d'anys
com van ser capaços
d'evolucionar
d'un homínid
semblant a un ximpancé
fins a arribar
al que avui dia
som
que som capaços
d'anar a la lluna
que som capaços
de fer avions
una mica
seria
el principi
de tot aquest llarg camí
d'humanització
de fer-nos humans
els principis
de com van ser
quin és el salt qualitatiu
que un dia vam donar
per ser capaços
de fer això
ciència
tecnologia
i convertir-nos en humans
en última instància
moltes gràcies
a Kenneth
i que hi hagi molta sort
amb les treballes
moltes gràcies
i avui al programa
et recomanem
el següent llibre
La caída de los dioses
los errores estratégicos
de Hitler
quin és l'autor?
David Solar
l'editorial
la esfera de los libros
nombre de pàgines
476
i el preu?
32 euros
bueno no us assustésseu
per el nombre de pàgines
aquí hi ha molts d'apèndics
i fotografies també
escolta un llibre
molt interessant
especialment
per a la gent
interessada
en la segona guerra mundial
ja que
toca temes
que no acostumen
a tocar
altres manuals
sobre
sobre la segona guerra mundial
especialment
s'entra
en per què Hitler
va prendre una guerra
que el juny
de l'any 40
tenia
tenia guanyada
a més a més
també s'incorpora
una miqueta
en el que podríem dir
la història ficció
del que
hagués pogut passar
si Hitler
per exemple
hagués atacat
Gibraltar
Operació Fèlix
famosa
o Malta
etcètera
etcètera
un llibre
molt
molt
recomanable
per acabar
d'esbrinar
les causes
que van portar
la derrota
alemanya
de l'any 45
i per aquestes dates
segurament un bon regal
de l'any 40
sí
i tant
el rellotge
del temps
del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i el proper programa
del
No envinguis amb històries
doncs encara no ho sabem
perquè marxem de vacances
l'any que ve
l'any que ve
si l'això ja
Manel Jordi
és un tòpic
però
de veritat
que us desitgem
que passeu molt bon Nadal
molt bones festes
en general
no no no no
bones Saturnals
que queden més boniques
vinga
bones Saturnals
per a tothom
Gràcies
Adéu
Gràcies