.
Segurament que recordeu que aquesta sintonia ens portava cada dia,
cada dia que tocava, tot s'ha de dir...
Sí, sí, sí, ja ho sé, ja ho sé.
No em feu sorolls ja, eh?
Ja començem amb els sorolls malament.
Perquè avui és divendres i toca...
...ia que dura saludar amb el Pérez. Mar, bona tarda!
Molt bona tarda! Ja som aquí!
Som aquí!
Crec que sí, crec que sí.
Em sembla que és la primera vegada que fas un programa en directe en públic.
Sí, sí.
Que no sigui al carrer.
Encara que el públic no s'entera massa del que està passant, eh?
Hem fet alguns programes al carrer, però així a estudi i en públic
em sembla que no n'havia fet mai cap.
Estic una mica nerviosa, perquè encara que siguin tot nens,
a mi jo no sé fins a quin punt.
Està bé això, els nens també hem d'aprendre el que és la ràdio.
Però tu creus que estaran calladets?
A mi m'amoï de molt, que estiguin a prop nostre.
Jo no sé, jo espero que estiguin callats i qui ets.
tot els micròfons.
Però clar, sempre es poden colar a través del teu.
I sota la taula.
O fins i tot el que tinc aquí darrere meu, a través del meu.
I jo tinc algú sota la taula, algú que es belluga.
I espero que estigui quiet.
A veure, eh?
Un d'arròs, un d'arròs.
De totes maneres, tornem-hi.
Molt bona tarda.
Ja és tardor.
Oh, mira, mira!
Ja és tardor i l'estiu ja el deixem de costat.
Comencem de nou el manà-manà de la temporada tarda d'hivern
i ja amb una, com ho diríem, amb una corrosió nova.
Sí, perquè han passat moltes coses, eh?
Coses que a mi personalment m'han sorprès molt.
Sí?
I d'altres que jo crec, això és muntatge.
Muntatge total.
Muntatge.
Esto es por un montatge.
Jo, de fet, voto.
Jo, de fet, voto per començar de zero.
És a dir, nosaltres, durant l'estiu, ni volem ni ens interessa saber què és el que passa
amb els famosillos, però ara ja estem aquí.
Tremoleu.
Perquè anem a buscar aquell forat a la mitja.
Anem a buscar aquell ostornut massa fort.
Aquell ull de poll que sobresurta amb una sabata i sí.
Ajá.
Ja estem aquí.
Tremoleu, famosos.
Laura, ponte.
On te viene el zapato.
On te viene el zapato.
Perquè estem aquí, mai més ben dit, vigilant-vos.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Angellina Jolie.
I a va blanc.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Tant muntatge, això.
I possiblement sigui que no.
No sé què dir.
La qüestió és que se'ls ha vist en plan família feliz,
com els restaurants xinos,
fent un passejadet per Carnadà.
Carnadà, imagina't.
Carnadà.
No, no.
És un país nou.
Per Canadà.
Una mica més enllà de la mà dreta.
Ui, aquest d'entre tots.
Doneu-li aigua.
Està refredat, eh?
Doncs la qüestió és que fa quatre dies
estaven a Nova York,
allà en un acte social, allò benèfic,
i van arribar, com sempre,
per separat, sense...
Com si no es coneixessin,
una cosa així com a molt d'estrangis,
i ara et trobes aquelles fotografies
tan entranyables, tan amoroses,
tan familiars a Canadà.
Tant de família, família, família unida,
que també una mica fa fàstic, eh?
Ens fan anar per on no volem.
Que ens ho expliquin directament...
A veure, tampoc no tenen cap obligació,
però seria un detall.
Potser deixaríem de perseguir-los
si ens diguessin que realment estan junts.
Van fer al Brad Pitt una entrevista
parlant a la...
Crec que es deia Q.Estil.
De revista.
Sí.
I surt en primera plana
i comenta que ell odia profundament
els periodistes,
al igual que els periodistes
l'odien amb ell.
Molt bé, una cosa recíproca.
Exacte.
I també va dir que estava una mica
queixos de...
que el pas segueixin,
que el segueixin
i que ara mateix tothom
sigués reporter...
Veus?
Faig això el Brad Pitt.
Veus?
De fàstic que li fa.
Això em va dir pràpid.
Tingués un periodista davant
i és que resulta que, clar,
per moure's
ho ha de fer a través de la moto,
però no perquè li agradi la moto,
sinó perquè porta amb el casc
i no el coneixen.
Clar, clar.
I, clar, es troba en qüestions
que com a famós, entre cometes,
ha d'acceptar com són les presentacions
i anar segons quins llocs,
però quan, clar, la seva vida íntima
ell la vol per ell.
Clar, no, ja està bé.
Lògic, lògic, lògic.
Ja està bé.
Però és el que passa quan tu...
Has dit està bé?
Ja està bé.
No sembles tu?
Tu qui ets?
Que va t'arribar de la mare.
No, que ell vulgui això,
ja està bé.
Però ara ve la vessant del que jo dic.
Però és el que passa
quan tens diners
ets famós i vols una família.
I, a més a més,
que et segueix la gent...
Allà en vagis.
I tota la gent, ara ja.
Ara no me fa falta que siguis periodista.
Una càmera, allò que dius
mira, estem per la família.
A veure, un moment.
Tu estàs a la Ramla
comprant el diari
i veus el Brad Pitt
comprant uns xicles.
Ves si no li has de dir alguna cosa.
Desmaiada.
No, no em donarà temps.
M'ha desmaiat el terra.
No em donarà temps.
No te'n recordaràs ni de com s'ho diu.
I aquest xiquet qui és?
Què dius?
Escolta'm, aquest xavi
i seguim parlant de diners
i de família.
Doncs vinga.
Tu creus que hi ha diners?
¿Hay más dinero en el banco?
¿Hay más dinero?
¿Hay más dinero en el banco?
Jo crec que hay más
de lo que podemos contar.
Ella es diu Trump.
Donald Trump.
Ah, i va dir Dolores Trump.
No, Dolores de cabeza
ja ho heu tenir
per calcular...
Ai, aquest xiquet
ho està passant molt malament, eh?
Sí, això...
Què et fa calor aquí?
Jo cridaria a algú
que el traigués.
Perquè...
Aquest moreno, aquest d'aquí.
Sí, prengui-ho, prengui-ho, prengui-ho.
Ai, ja està, ja està.
Pobret, pobre.
Home, no, perquè tampoc no té edat
per estar aquí.
La qüestió és que Donald Trump
serà pare per cinquena vegada
als 60 anys.
No és qüestió d'edat.
Un home als 60 anys
pot seguir sent pare.
Però quan hi ha...
Hi ha una cosa que diu Diagra, no?
Que pot...
Jo que sé que deu prendre que toma.
No sé que deu prendre que toma.
De fet, es pot pagar el que vulgui.
I tant, i tant.
O sigui, pot pagar...
A mi, parlant amb plates
és perquè li prenguin la dona.
Saps què ha de tu?
Que jo no tinc ganes.
Estic cansat de contar bitllets.
Fes la tria.
Fes la tria, a veure aquí.
Que si el pastelero,
que si el jardinero,
todos los heros, finales...
Tot.
Que t'agradin.
I si no, em prenen vitro.
Mira, a mi, que m'ho treguen
i t'ho posin
que jo no tinc ganes de posar-m'hi.
I arriba un moment
que quan ets tan podridament ric
t'és igual.
Però tu creus que deus ser feliç
aquest bon home
amb tants de diners?
Jo crec que ell...
Aquests diners ajuden molt, eh?
Ell sí.
Els que no deuen ser feliços
són els seus quatre fills
que deuen estar pensant
un tall més al pastís.
Un altre per repartir,
un altre per repartir.
Oh, quina por, quina por.
És el que tenen
les famílies numeroses.
I hem de seguir parlant de família.
Sí, perquè la vida és bonica,
però, ai, complicada.
Ai.
Som dilluns de Pasqua
i com cada any
jo porto la mona
pel fill gran
no és igual
d'altres vegades
el que avui no serà taula
però tothom hi pensa
de tant en tant
Tres canalles
costen de pujar
Però Donald Trump
massa, massa problemes
per pujar a la canalla
no en té, eh?
No en té, no en té.
El que sí que té
i comencen a tenir problemes
però, clar, tothom hi dubta
és de l'embaràs
de la Raquel Mosquera.
Doncs, home, de fet,
jo justament tenia apuntat aquí
que possiblement
ara és quan més convençuda
hi estic
perquè ella ha fet
ara mateix una fotografia
i un reportatge
allò a la bèstia
que diu que està feliç
que al seu embaràs
li va perfecte
que el bebè
arribarà al desembre
i que ell assegura
que està desitjant tenir
a la seva filla
perquè ara resulta
que és una nena
als seus braços.
Jo ara
ja començo a creure
que està embarassada, eh?
He vist una foto
I he dubtat molt, eh?
Jo ho he dubtat
des de sempre
però en aquella foto
en la que està de perfil
i té una panxa prominent
en la que no es veu
allò que diguis
és un empatxo
de patates braves, no?
No, no, no.
És possible
que ara comenci a creure
ni tampoc de dolços, eh?
Tampoc.
No, no, no, no de malindros.
És possible que sí
doncs que ara
cregui ja
que per fi
Raquel Mosquera
estigui embarassada
i jo me n'alegraré, eh?
I tant
i volem conèixer
aquesta nena, eh?
Fins ara me n'havia...
Que faci la presentació
i que li paguin
el que sigui.
L'exclusió per pagar
els bolquers
que són molt cars
els bolquers del món.
I tant.
I que demani l'ajuda
de la Generalitat
que ells no estan a Catalunya.
No, que encara vindran aquí
a demanar ajudes.
Però els 100 euros
això sí que ho han demanat, eh?
Ho poden demanar?
Clar, que ella és d'una treballadora, no?
Segur, segur.
Ai, que és autònoma.
No podrà?
No podrà.
Bueno, això segur
que ella estarà informada.
Ja heu buscadrat.
Que vagi al Capravo.
Que ja li duran la cistelleta.
A la cistelleta aquella.
Escolta'm.
Digue.
No et deixem de costat.
Tenim un programa molt familiar.
Hem de seguir parlant de famílies.
Bé.
Ah, sí.
Ara parlarem de la família
de la Casa de Alba.
No sé què posar-te amb això, eh?
No saps quina música posar-me.
No sé, que hi ha tanta gent.
Jo què sé, el que vulguis.
Nada, fue un error.
Vinga, tira p'allà.
Mira, per cert,
Coti, que el podrem sentir dimensia.
On, on, on, on?
Ah, bon, no sé si podem fer publicitat,
però al parking d'una discoteca, a Patxà.
Mira, per què han cridat, ja?
Mira, algú que li deu agradar.
Hòstia, deu estar fent cua, aquest xiquet.
I da, mira, mira, mira.
Oi, oi, oi, oi.
La qüestió.
Eugenia Martínez de Lujo.
Tenim tres...
Tengo una mala notícia, no fue por casualidad.
Ja t'ho deia que anava bé, aquesta.
Aquesta, en principi, és bona.
Diu, jo llegeixo textualment,
textualment,
el que aquest periodista,
que no diré quin nom té,
s'atreveix a firmar.
Diu,
Más feliz que nunca junto a Gonzalo Miró.
Ens en alegrem també per Gonzalo Miró,
perquè s'ho mereixia.
I diu,
no hace falta ser rapel ni etxar mana
d'una bola de cristal
per constatar que Eugenia Martínez de Lujo
i Gonzalo Miró són felices.
Salta a la vista.
Tan solo hay que atender a sus rostros.
I tu dius,
tu has estudiado una carrera de periodista
per acabar escrivint això?
Però això sembla el nodo, eh?
Què té a veure?
Rapel i les boles de cristal
a Eugenia i Gonzalo.
A per donar una mica de romanticisme, dona.
És que tu ho veus ja,
vinga, vámonos, vinga,
pel lío, el lío, el lío.
Jo posaria alguna cosa en plan
Eugenia, por fin,
o prueba suerte,
a veure si encuentra l'home de su vida,
una cosa així una mica més realista.
Sí, sí, sí.
Prueba suerte com en el casino de Tarragona
d'aquí quatre dies.
Fes-hi una altra vegada.
Veus?
És que ja tenim la banda sonora de fons, també.
Per un altre costat,
tenim la mare d'aquesta senyora.
La mare d'aquesta senyora
que està una mica, una mica...
La de Alba.
Descontenta, sí.
La duquesta de Alba
està descontenta
perquè diu que
ella només vol anunciar
que la boda l'organitza totalment
Genoveva, que és la seva jove,
i que ella no té res a veure,
que no li deixen posar mà
ni a la llista de convidats,
ni en el menú,
ni en res d'organització,
ni res de res.
Ai, que no podran convidar
les seves quatre amigues,
aquelles que van al Rocío...
De turno, de turno.
Ah, exacte.
I aquelles que van a fer
el de la cru roja,
les xiques de la cru roja.
Doncs no les deixarà.
No les deixarà.
I, de fet,
mira si estan tranquils,
la parella,
Genoveva és un fill,
que ara mateix,
a un mes de la boda,
he sentit unes notícies,
un rumor, alguna història,
que el Cayetano ha tornat
una altra vegada
a esbatosar-se
amb algun periodista.
No foti!
Ho hem d'esprinar això, eh?
Que ho he vist per la televisió,
ahir o avui?
Ha sigut...
No, ara no me centro,
no me centro.
Possiblement per això.
La qüestió és que
senyora Tachènia
suposo que deuen tenir tot preparat,
perquè diu que van allà
a relaxar-se
abans d'endinsar-se
la voràgine,
que serà
el preparatiu últim
de la boda.
I després, clar...
Jo dic, la gent no se'n va de viatge
quan s'ha casat, ja.
Ara t'ho anava a dir,
després del cansament
de la boda,
de tots els preparatius,
de convidar
a 10.000 persones,
de pagar-ho tot,
llavors s'aniran de viatge de nasió.
A veure, jo em deixo,
em quedo amb lo de convidar tothom,
o de pagar-ho tot,
no sé,
jo fins a qui vull,
jo no posaria la malfoc, eh?
Tu creus la duquesta de l'Alba,
que la posen com amorosa?
Però és que ella no organitza,
ella ja se cura
allà en salut,
però ara em volen pagar,
que no,
que ella no organitza res,
que tot ho deixa en mans d'aquella,
no li ni sap posar mà,
ves que no digui,
jo aquí no pongo invitados,
jo no pago.
Jo no tengo.
Si no hi poso cullerada,
no hi poso un euro.
Ei, però,
segons diuen,
convidarà l'ex, no?
Vols dir?
Perquè Cayetano i el Torero,
per entendre'n,
són amics.
Home, perquè li porti la nena.
Per exemple,
continua sent l'exmarit
de la seva dona
i el pare de la seva boda.
Jo des d'aquí els hi dic,
quan he arribat he vist la bústia
que tinc aquí,
i demanem anar
a la qual ens arriben
les invitacions a les bodes
i les celebracions
i les festes i tal.
No ha arribat, no?
No, no ha arribat.
Millor, millor.
I de fet, els dic,
no cal que l'enviïn
perquè en aquesta no hi volem anar.
Igual que la del Ferruquito
vam dir que no.
Oh, oh, oh.
Mira, gràcies a Déu
que ens vam salvar
d'anar amb aquest Ferruquito.
S'hauríem quedat amb gana, eh?
És que...
Veus?
Ja t'ho deia jo.
Ja t'ho deia jo
que ens hauríem quedat amb gana.
Fes riure,
feia riure aquella boda.
més o menys es coneix
pel seu baile,
encara que darrerament
no se'l coneixia
pel seu arte,
sinó per altres artes
que...
Pels seus afers judicials.
Exacte, exacte.
I es veu que va bé
intencionadament
es van colar
aproximadament unes mil persones.
Es van colar?
Es van colar.
Al convit?
Però a la banda ja
del nyam-nyam,
del fanant.
De la manduka,
al convit, al convit.
A la qual cosa
van quedar uns altres convidats
que continuaven arribant
i veien que no hi havia lloc.
Que sabíem...
O sigui, hi havia algú
sentat al seu lloc
i aquella persona
no era convidada.
Correcte.
Que fort.
No, no, es veu
que en aquella boda
va passar una mica de tot
perquè encara la Maciel
continua parlant.
La Maciel va ser
una de les convidades,
una de les tates convidades
a la boda del Ferruquito.
Oi, Marta,
t'he d'explicar coses?
És que jo no hi era.
Perquè jo veig a la tarda
a les televisions.
Jo no,
i és que no hi era el món.
Que si el tomate,
que si el frito,
que si el solís,
que si l'estarlúsc...
Aquest estiu
no hi era el món.
I a mi em sembla
que per posar-me al dia
em vindrà el damunt
al Nadal
i encara no m'ho hauré aclarit.
Ja t'ho dic ara, eh?
La festa?
Sí, sí, sí.
Ah, no, no, perdona, perdona.
No, no, l'alcalde no.
Sí, dic, ara no sé
de què t'he parlat, eh?
Jo crec que fins als vols
de meitat de desembre
no me n'entraré
de com val les coses.
Que demanareu moltes coses
als reis.
Eh, demanareu moltes coses
als reis, sí.
Els tenim ensenyat.
Us ha portat bé?
Us ha portat bé?
Ara es senteixen amb el cap.
M'agrada molt
perquè els nens
quan els preguntes una cosa
i vols que contestin
es senteixen.
Ara, ara que volem que parlin
ens estan tots callats.
Ens fan quedar malament.
Escriu ja ho tenen.
Bé, tot això de fons
que comença a fer
com un ambient nadalenc
no era per dir
que jo fins al Nadal
no m'aclariré
de com funciona el tema
sinó perquè cada vegada
se n'entenem més aviat
de quina serà
la parella estrella
de promocionar
aquelles ampolles mítiques
de cava
que tothom esperem
com a ànsia
d'ara que ell anunci.
Bé, i que després
et trobes un xasco
com el de l'any passat.
Què dius?
Però no m'agrada.
Ai, quina cosa més...
A veure, me va agradar ell
perquè ell és el Pierce Brosnan
i estava molt bé.
I l'anunci, no?
Però l'anunci així...
Sobretot la noia.
Jo el vaig trobar molt glamorós.
Ja, però la noia
l'havia una miqueta artificial.
Una miqueta, eh?
I ell, que és de plàstic?
Ell, al costat de l'arbre de Nadal
Bé, doncs aquest Nadal
possiblement et passarà al revés.
Què dius?
Perquè la parella explosiva
que promocionarà
aquelles mítiques
ampolles de cava
seran Demi Moore
per un costat
i Gabino Diego
per un altre.
A veure, Gabino Diego
m'acaba molt bé.
Sí, a mi també.
I és molt bon actor.
Exacte.
La Demi Moore, dius, mira...
Perquè la Demi Moore
últimament què està fent?
A banda de presentar-se
amb el conòvio...
Casar-se.
I casar-se, sí.
Teòricament està embarassada.
Alguna cosa més?
Dic de pel·lícules...
L'anunci.
Ho poso al currículum.
Anny 2005,
l'anunci de Freixenet.
Ha fet alguna pel·lícula
últimament?
No.
Tampoc.
No, no, ja està bé.
Anem bé, eh?
Anem baixant al listón.
Demi, busca feina guapa, eh?
Perquè s'ha de viure,
s'ha de menjar, eh?
Ja, ja, i que tens fills
que alimentar, dos filles, de cert.
Però té el Bruce Will.
Parlem de filles,
però això és un ex.
Parlem de filles.
A veure.
Britney Spears.
Espera, que camíu,
que camíu, posa'm-la,
posa'm-la, posa'm-la.
This is a story
about a girl named Lucky.
Early morning,
she wakes up.
Knock, knock, knock
on the door.
It's time for makeup.
Perfect smile.
It's you, they're all
waiting for.
Hey, yo.
Isn't she loving
this Hollywood girl?
Què li passa a l'Abrini Spears?
Ja sé que ja és mamà.
Això mateix.
Que ja podem conèixer.
Ja ha sortit la cara de...
Jo encara no l'he vista.
Del baby.
He estat buscant a internet
a veure si en alguna cosa o altra...
De fet, no hi he entrat
a la seva pàgina oficial,
també ho he de dir,
per veure si en alguna pàgina
de paper-coixer
podia veure la cara
d'aquesta criatura.
Doncs bé,
encara no sabem
quina cara té,
però coincidint
amb l'aniversari de boda
amb el ballerí
Kevin Federline,
doncs ha tingut
una criatura.
Ai, veus?
Jo no sé si això
és un bé
o encara ens posarà...
Així la tindrem
entretinguda, dona.
Així la tindrem
entretinguda.
Encara que...
Sí, pot agafar
una noia d'aquestes
que la cuida i...
I seguir cantant, eh?
Sí, tu creus?
Jo em sembla...
No, no...
Farà de mare model
i seguirà treballant
i tenim fills
com les mares
de tot el món.
Llavors, que vagi al segon.
Jo veurà com no tindrà
tant de temps.
Però aquesta gent
és que té quartos.
i si té quartos
té de tot.
Sí, i si no té
algú que li cuidi
posa una botiga
i s'ho munta
d'alguna manera, eh?
Ja, vist aquesta regla
de tres
ella té quartos
té de tot
nosaltres que no en tenim
no tenim ni tranquil·litat
és a dir, a veure si calla
i deixa de cantar.
No ho crec, dona, no ho crec.
I parlant de deixar de cantar
et diuen a Remoreja
que possiblement
la Jennifer López
pugui estar
o pugui haver deixat
una gira
que tenia entre mans
perquè...
Està emblaçada?
Sí.
Ai, no sé...
Tu també ho sabies?
No és que ho sabés.
És que el rumor
el rumor és cíclic
que des que es va casar
aquest és el nen d'abans
que l'han tornat a posar aquí dintre?
Sí, sí, sí, sí.
No ha acabat de marxar.
Com que des de...
que es va casar
acabant tirant el rumor
cada equis temps
que estan emblaçades
com el que veia en el lobo
com la mosquera
el dia que estigui de visitar
fins que no li veiem una panxa
d'aquí a la catedral
no ens ho creurem.
Però bé, la notícia
de la Gilou
és perquè per fi ha obert
la seva primera tenda
monotemàtica.
Però és que ella t'he vista, eh?
Per què?
Home, clar, perquè dius
a veure, si la música
no acaba de funcionar
m'aporto el nen a la botiga
com aquí que la porta a la...
i vinga, a vendre.
A vendre roba.
I tothom s'aixaproparà
oi, la Jennifer López
la Jennifer López està aquí.
Jo no sé fins a quin punt.
La qüestió és que...
Se li porten fins i tot
no sé, les arracades d'ella
que porti posades
com a record.
No sé, no sé.
Jo trobo que
bueno, li han d'anar molt bé
les coses
venent les seves robes
a altres comerços
com per decidir
obrir
doncs una botiga pròpia.
És com dir
és la primera tutxana
diguéssim
per fer una cadena.
I tant.
Les botigues es diuen
El Mundo de Gilou
mira, David
no s'ha escudinyat gaire
el cervellet.
No, no, no pensa massa, eh?
I des d'aquí doncs
li desitgem molta sort
amb tot
amb les botigues
amb els fills
amb el marit
i amb la feina.
Escolta'm
perquè també
és una d'aquelles coses
no hem de ser agrada
la seva música
però millor que descansi
de tant en tant.
¿Qué le pasa a la Madonna, Mar?
A ver, ¿qué le pasa?
¿Qué no le está pasando?
¿Qué pasa?
Està perdent seguidors
però per segons.
Per segons.
Està tornant molt rara, rara, rara.
No sé si allò de la iglesia
com se diuen
no em surt ara el nom.
Sí.
La cienciologia.
Sí.
Jo no sé si això
li està traient adeptes
però la qüestió és que
va ser abutxeada
ella i el seu marit
a la passada setmana
a l'estrénula en Londres
de la pel·lícula
d'aquest bon senyor
Un revólver
la típica història
de l'estona vermella
i l'entrada d'actors
i directors
bé, doncs
quan aquest senyor
el Gary Ritchie
entrava amb la seva senyora
només li va faltar
tenir un supermercat
a prop
anava a dir una marca
per anar a comprar tomaquetes
i estomacar-la
perquè era realment patètic.
La tomatina.
La tomatina.
Exacte.
Hauríem de comprar
un putet d'Ariel.
Era patètic.
A més a més
la gent es queixava
els seus animadors
perquè és que
ni ella ni el seu marit
es van apropar a la gent
per signar autògrafs.
O sigui que anaven en plan
estrella, estrella
hola, hola
des del mig de la catifa
per no...
Ni saludar ni hòsties.
Corre, corre, corre, corre.
Tira el recte.
Entra i acabem aviat.
Clar, a veure,
tu et deus als teus fans
encara que la teva feina
sigui teva
és pública.
Sí, tant.
I si tu vas de borde
per la vida
trobaràs que els teus
sonidors també s'hi tornen.
Però tu ja saps
també que va passar
i de la Madonna
li van preguntar
doncs això
que com es deia
la seva dona?
Madonna.
No, no.
El nom.
El nom de Pila.
Carinyo.
Amor.
Churri.
Churri.
Guapa.
Madonna.
I no sabia
que es deia
Daniela.
No.
És molt fort.
No, pues mira
és aquella cosa.
No, no es diu Daniela.
Però t'acostumes
a dir-li d'alguna manera
i ja...
Ara em passa a mi.
Com es diu?
Churri.
Churri.
Carinyo.
Baby.
Això és el que va dir ell.
T'ho dic en serió?
Ara a mi no em surt
mos m'adona.
Veus?
Madonna.
Veus?
Si no és que és més fàcil.
És veritat.
No s'ho compliquem.
Què és de papel?
Què és de papel?
Les divorcies
són de papel.
Vaya.
I les factures
del lloguer del pis
també són de paper.
De qui?
De Pedro de Llierro.
Pedro de Llierro.
Oh, però què li ha passat
a aquest bon home?
Quina vergonya.
Però no tenia
tants de diners
i tantes històries?
No, no, no.
En cap moment
han dit
les seves relacions públiques
que en cap moment
hi ha hagut
un baixón
impressionant
de la conta corrent
d'aquest senyor.
No, no, no.
Simplement va ser
un descuidor.
Durant un any
aquest senyor
es va descuidar
de pagar el lloguer.
Com te pots descuidar
de pagar el lloguer?
Sí, sí, sí.
Ho llegeixo.
El dia 14
van haver d'anar
uns funcionaris judicials
i municipals
a casa seva
a Calle Serrano
no, quasi res
amb una ordre
de desaustio
perquè aquest senyor
no pagava el lloguer.
I el van fotre fora, eh?
600 metres quadrats.
Tinc fotografia per aquí
dels homes
carregant capses
i traient-lo tot
dintre d'un camió, no?
D'un camió, exacte.
Una quantitat
corresponent
a 120.000 euros
de lloguer
sense pagar
i diu que ell
als 55 anys
es va resistir
a deixar la casa
perquè va dir
que patia
problemes cardíacs.
Això no és tot.
Es va presentar allí
un metge
al domicili
i va corroborar
que ell tenia
lògicament
alguna cosa
d'aquest tipus cardíac
patològic
però, clar,
com que igualment
l'havien de desaustiar
van decidir
que el podien desplaçar
amb ambulància
fins a un albert municipal
per indigents
perquè com que ell
no tenia on anar
no tenia cap altra
desidència on anar
doncs possiblement
aniria això
a un albert
per indigents
aquell mateix dia
la firma
Corte Fiel
que distribueix
una part
de la seva roba
li va pagar
un hospital
ai, un hospital
un hotel
a Madrid
perquè
si pogués
traslladar
i passar-li
un temps
fins que
pugui trobar
o recuperar
el seu pis
Anava a dir
una mica de seny
m'ha pensat
que recuperaria
una mica de seny
Quina vergonya
no sé
fins a quin punt
jo, a veure
està bé
que aquesta persona
no s'hagi de preocupar
de pagar el pis
jo ho trobo perfecte
perquè és un artista
i ha de tenir el cap
en altres coses
entre d'altres
doncs creant
i dissenyant
molt bé
però lògicament
t'ho pagues algú
perquè et porti els comptes
i aquest algú
no se'n recorda
que ha de pagar
lloguer cada mes
durant un any
és trist
sense comentaris
és molt trist
no ens queda massa tens
que et sembla
si aprofitem
aquesta mateixa música
ja que parlem
d'un dissenyador
parlem d'una model
que ara mateix
ha aconseguit
que una de les cases
a la qual
es representava
doncs
continua
Sant Matinla
o sigui
hem de dir que hi ha
moltes cases
com M&H
i entre moltes altres
H&M Burberry
i Chanel
com és H&M
i jo hi diré
M&H
M&H barracos
acabem a veus
acabem a veus
H&M Burberry
i mira aquest xiquet
plora
perquè és molt trist
i Chanel
han decidit
que després
de les fotografies
de Kate Moss
amb un estat
realment lamentable
i amb l'amenaça
de treure per la televisió
exacte
el vídeo
amb les escenes
d'aquesta senyora
es nifant
mai cena
perquè no sé si és hora
que es puguin dir
segons quines coses
que m'apossi una papilla
per aquí
per aquí
la qüestió és que
cada vegada
cada vegada
està més
com a més durillo
mantenir-se
en segons quins listons
de l'esfera social
i passar d'aigua mineral
trobo que cada vegada
és més difícil
aquesta senyora
s'ha disculpat
la setmana passada
va dir que assumia
la responsabilitat
dels seus actes
i que
ella tenia
diversos
assumptes
personals
que devia
que havia
d'agafar
per les banyes
i que per tant
el que
havia de fer
és emprendre camí
fer aquests passos
tan difícils
i ingressar-se
en una clínica
de rehabilitació
queden moltíssimes
més notícies
al tinter
però a Mar
no ens queda més temps
i és millor caminar
que parar-se
i parar-se a pensar
és veritat
és veritat
amb la música
de revolver
que crec que no t'agrada
no gens
acompanyem avui
a l'especial
a més a més
en plan
i silent
com dient
oh ja s'ha acabat
no ja s'ha acabat
a veure
és un primer dia
tampoc no podem avassallar
ai que m'agusem
que m'agusem
gràcies
a tu
adéu-sia
molt bona tarda
la vida
que les sonríe
i dios dirà
si el futuro
les depara
un buen color
regalándoles
otra oportunidad
de empezar
con su pie bueno
y ya van dos
y mil veces
más tendrán
que recorrer
la vereda
más incierta
y perdonar
mientras no
les lluevan piedras
les irá
mejor que bien
ojalá que el sol
no deje de brillar
es mejor
caminar
que parar
y ponerse
a temblar
es mejor
caminar
que parar
y ponerse
a temblar
que la vida
dara
a temblar