Anem com cada setmana els ja tardes
a fer una pinsellada sobre història
i diversos temes, doncs això, històrics
amb el Manel i el Jordi. Molt bona tarda, Núria.
Molt bona tarda, Manel. Molt bona tarda
tots plegats. Molt bé.
I tant, segona temporada
del No em vinguis amb històries, en aquest cas
dins de l'horari habitual
del Ja Tardes, el magassin de Tardes de Tarragona
Ràdio, no? No m'equivoco, no? No t'equivocas,
Jordi. Per sort.
Doncs bé. Anem al gra?
Sí, és una informació important.
Sí, sí.
No em vinguis amb històries
aquesta setmana. I aquesta
setmana els nostres protagonistes del
No em vinguis amb històries són el moviment internacional
de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.
També les brigades internacionals,
també una breu història del tabac,
també el Quixot de Valleneda i també
el poet alemany Gett Ogoete.
26 d'octubre
de 1863, a Ginebra
es crea el moviment internacional
de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.
La idea de la Creu Roja va néixer
l'any 1859, quan
Henry Dunant, un jove suïs,
es va trobar davant l'escena sagnant
d'una batalla que va enfrontar Solferino,
a Itàlia, els exèrcits
de l'imperi austro-húngar i l'aliança
Franco Sarda. Al camp de batalla
ja hi ha uns 40.000 homes,
morts o agonitzants,
i els ferits no rebien cap tipus d'atenció
mèdica. Dunant va
organitzar a la població per guarir
les ferides dels soldats i proporcionar-los
aliments i consol.
Quan retornava a Ginebra, va proposar
la creació de societats nacionals
de socors que ajudessin els ferits
en combat, i va assenyalar el camí
cap als futurs convenis de Ginebra.
La Creu Roja va néixer el 1863,
quan 5 ciutadans
de Ginebra, inclòs Dunant,
va fundar el Comitè Internacional
per als Socors dels Ferits,
que es convertiria més tard en el Comitè Internacional
de la Creu Roja. El seu
emblema era una creu roja sobre
un fons blanc, a la inversa
de la bandera suïssa.
Un any després, 12 governs
van adoptar el primer conveni de Ginebra,
una fita en la història de la humanitat
que garanteix l'ajut als ferits
i defineix els serveis mèdics
com a neutrals en el camp de batalla.
26 d'octubre de 1938,
les brigades internacionals
abandonen Espanya.
Les brigades internacionals
van ser unitats de combat
i d'ajut a la rereguarda,
composades per voluntaris estrangers
que van participar
a la Guerra Civil Espanyola
dins de les files
de l'exèrcit republicà.
Es va tractar
d'un moviment organitzat
pels partits comunistes
i organitzacions afins
que va tenir l'oficina de coordinació
a la ciutat de París.
Els primers contingents
que van arribar a Espanya
ho van fer l'octubre de 1936
i es van instal·lar al Bacete,
organitzant-se en 15 brigades
que van reunir
a uns 60.000 voluntaris
durant tota la guerra.
Provenien de 70 països
i el major nombre
va ser el francès.
La seva intervenció
va ser important
a les principals batalles
de la guerra
i entre els brigadistes internacionals
hi va haver aproximadament
uns 10.000 morts.
No em vinguis amb històries
al Monogràfic.
Hallaron los dos cristianos
por el camino
mucha gente
que atravesaba
a sus pueblos,
mujeres y hombres
con un tizón en la mano
y hierbas
para tomar
sus saumerios
que acostumbraban.
No hallaron población
por el camino
de más de cinco casas
y todos les hacían
el mismo acatamiento.
¿Qué es eso, Manel?
Bueno, eso es castellar
antic
pero eso suena una mica
estrany.
Extrany, ¿no?
Esta es la descripción
que va fer
un mariner
anomenat
Rodrigo de Jerez
que va acompanyar
a Colón
en el seu primer viatge
a Amèrica.
Es veu que el senyor Colón
lo va enviant a ell
en aquest Rodrigo de Jerez
juntament
amb un altre mariner
a explorar
l'interior
de l'illa de Cuba
i allí
com ho deixa clar
el propi Rodrigo
el seu diari
del qual hem llegit
un fragment
doncs van trobar
pobles natius
que cremaven
certes fulles
i que provocava
un peculiar
una peculiar olor.
Seran però
els cronistes espanyols
com Fernández
o Viedo
o de las Casas
els que ens donaran
una visió
més ampla
d'aquest fenomen.
Tomaban el aliento
y humo
para sí
una y dos
y tres
y más veces
hasta que quedaban
sin sentido
gran espacio
o adormidos
de un grande
y muy pesado sueño
y aquel instrumento
con que tomaban el humo
llaman los indios
tabaco
y no a la hierba
o sueño
que les toma
pero esta hierba
tenía
los indios
por cosa muy preciada
y la crían
en las haciendas
y heredamientos
de sus amos
porque dicen
que cuando dejan
de trabajar
y toman el tabaco
se les quita
el cansancio.
Sé que algunos
cristianos lo usan
en especial
algunos que están
tocados por el mal
de las bubas
porque dicen
los tales
que aquel tiempo
que están así
transportados
no sienten
los dolores
de su enfermedad.
El monográfic
que hoy va sobre el tabaco
va sobre la historia
del tabaco.
El que pasa
es que según
la descripción
que este
yo no sé
si aquest es el tabaco
de veritat
o era un tabaco.
No era res.
Era tabaco pur.
Era tabaco pur.
Avui serà un monogràfic
políticament incorrecte
ja que no corren bons temps
per al tabaco.
Com sabeu
l'hàbit de fumar
que provenia d'Amèrica
estava bastant estès
a Amèrica
i va impressionar
bastant
els primers exploradors
espanyols
que van arribar allí.
Però
quan estos primers
exploradors
van arribar al nou continent
era un hàbit
el de fumar
que feia
molts i molts anys
que existia
mil·lenis segurament.
possiblement
el descobriment casual
de que aquella planta
quan era consumida
pel foc
provocava
un nou estat
de consciència
desconegut
i plaent
va fer
del fumar
una necessitat
que no va tardar
a convertir-se
en ritus.
I si que algun desastre
n'hauria
tu que ets fumadora
me corrigixes.
Dóna plaer
això de fumar?
Sí, però no aquest plaer
que es descriu aquí
no aquest ensoñamiento
i que t'atreu
tot el cansament.
No.
No, però relaxa.
Relaxa, no?
Però les proves històriques
Manel
estan datades
o no estan datades?
Sí
tot i que se suposa
que potser
devia ser molt més antic
ja
el fet del fumar
les primeres
estes primeres
proves històriques
a què tu fas referència
ens remeten
a fa uns 1.500 anys
a dins de la civilització
maya.
Aquest poble
va deixar testimoni
en els seus gravats
del caràcter religiós
i serimonial
absolutament diferent
del que té actualment
del fet de fumar.
En altres pobles
de l'Amèrica precolombina
no solament van utilitzar
el tabac
en finalitats rituals
sinó que també
fó utilitzat
com a planta curativa
arran de la creença
que les malalties
eren provocades
per un mal esperit
que s'instal·lava
al cos del malalt
i que només
mitjançant el fum
en podia ser expulsat.
I tot el tabac
que es fumava a Amèrica
era del mateix tipus
o hi havia diferents?
Doncs no,
hi havia diferents
tipus de plantes.
Les plantes
són totes americanes
excepte una
superespècie
que viu a Austràlia.
Però
especialment
el tabac
per fumar
pertanyia
a dues espècies
que creixien
en estat silvestre.
La nicotiana rústica
cultivada
a Mèxic
especialment
i que tenia
una fulla estreta
amb un alt contingut
de nicotina
i era tan amarga
que es fumava
amb pipa.
d'aquí ve lo
de la famosa
pipa de la Pau
que després
ja en parlarem.
I l'altra espècie
utilitzada
era la nicotiana
tabacum
que era més alta
ampla
la fulla
i molt més suau
que l'anterior.
Cap a finals
del segle XII
de la nostra era
els esteques
van invadir
el territori maia
i van assimilar
ràpidament
el costum de fumar
tot i que
li van donar
un caràcter
més social
que religiós.
Els esteques
conservarien
aquest costum
fins a l'arribada
dels espanyols
a principis
del segle XVI.
En quant al nom
de tabac
us pregunteu
d'on ve?
Sí, sí
jo sé
perquè no ho sé.
No saps d'on ve
tabac.
Molt bé.
Te podries imaginar
que el nom
de la planta
podria ser
que li donaven
los inyes
doncs mira
el nom donat
a la planta
variava molt
segons la zona
d'Amèrica
on es consumia
Kojioba
Kooba
Kauilletel
Pisietel
Perquè era el més senzill
No, ja ho veuràs
Ietel
Petum
que pot ser
el nom de peta
ve de petum
qui sap?
Peta fent referència
a un altre tipus
de cigarreta
no?
Potser
Betum
també, etcètera
però ningú li veia
tabac
curiós, no?
Llavors
d'on ve el nom
de nom
què passa?
Ostres, ara segur
que Jordi ja t'interessa
el tema
de tant
Hi havia algun senyor
que feia tabac
de Cognol
No
Ja veurem que després
hi ha un senyor
que també tenia
un apellit relacionat
però no
En realitat
tabac era una espècie
de pipa
amb dos rames
cadascuna
per a un forat
del nas
amb la qual
es fumava la planta
o sigui que en realitat
era l'instrument
l'estri
l'estri
que feien servir
per a fumar
I sinalava
pel nas
pel nas
una pipa
que tenia
com a dos rames
que es ficava
en el nas
t'ho inspiraves
i et senties
en aquell viatge
millor
No deixa de ser curiós
és com si
avui en dia
vinguessin uns extraterrestres
que ens visitessin
els ensenyessin
un plat d'arròs
i arribessin
al seu poble
i diguessin
com s'hi diu això
i diguessin
plat
i a l'arròs
i a l'arròs
això potser
és més per a un altre
tipus de programes
si en crema
més extraterrestres
Era un exemple
era un exemple
Doncs bé
retornem per uns moments
a aquell
Rodrigo de Jerez
que havia acompanyat
el senyor Colom
L'home de què
queda molt impressionat
per aquella planteta
que quan cremava
feia tan peculiar olor
i quan es fumava
en fi
jo no he fumat mai
potser la Núria
la Núria ho sap bé
passava el que passava
doncs va quedar tan impressionat
que no va dubtar
en portar el costum
de fumar cap a Espanya
tot i que
ho va pagar
bastant car
tot i que llavors
no hi havia
o no se sabia
què li va passar
per pagar-ho tan car
els impostos
no
res d'això
la inquisició
espanyola
tiu
la inquisició
espanyola
hauria d'haver vist
els seus geis frotants
a les mans
la inquisició
semblava
no es ferà a tu
doncs que la inquisició
el va encarcelar
a considerar
que el fumar
era una pràctica
pecaminosa
clar
i en el moment
que ho prohibeix
l'església
li fa bona propaganda
i tothom a fumar
exacte
va passar a ser sagrat
però ja sabeu
com són els éssers humans
quan més prohibeixis
una cosa
què passa
més atractiva
se torna
i més difusió té
o sigui que
la ingésia va ajudar
a difondre
l'hábit de fumar
que es va anar
extenent ràpidament
per totes les classes socials
els més acomodats
utilitzen pipa
primer
i les classes més baixes
es va
estendre l'ús
dels rotlles
de fulles
precursors
dels actuals puros
els frares
seran
en un principi
els més entusiastes
cultivadors
de la planta
però no me'l pensés
utilitzant-la
amb finalitats
ornamentals
i curatives
els frares
o sigui
estem parlant
de tota una població
que esquenes
de l'església
que ho ha prohibit
fuma
i en canvi
els frares
ho cultiven
però perquè és una planta
molt bonica
ornamental i curativa
i en
propietats
curatives
el tabac
era cultivat
en els horts
tancats
dels monestirs
i d'aquí
i el fet
d'aquí el tabac
es conrèix
en llocs
tancats
ve el nom
de que posteriorment
els llocs
on es venia
el tabac
se'ls anomenés
estancs
o sigui
un lloc tancat
aquí ve el nom
de
dels tancs
aquest no és el
Rodrigo de Jerez
no
ni tampoc són
maies
tampoc són maies
perquè crec que hem fet
un sal
històric
d'uns quants segles
brutal
han passat els anys 60
del segle XX
molt bé
qui canta
això és una cançó
dels Beatles
titulada
tan cansat
i en aquesta cançó
el senyor John Lennon
diu
encara que estigui
tan cansat
em fumaré
una altra cigarreta
i me lairé
a Sir Walter Raleigh
quin estúpid
més gran que va ser
i qui és
el Sir Walter Raleigh
que menciona Lennon
exacte
qui és aquest senyor
doncs va ser
el que van introduir
el tabac
a Anglaterra
per això el maleix
perquè estava fumant
i diuen
hòstia
si no que ha sigut
per aquell tio
no?
això era el segle
el segle XVI
el segle XVI
Sir Walter Raleigh
que era un navegant anglès
que al segle XVI
doncs mentre explorava
les costes atlàntiques
dels actuals Estats Units
va descobrir el tabac
que els indígenes plantaven
a l'actual estat de Virginia
i que va donar nom
al tipus de tabac
hi ha un tabac
que es diu Virginia
sembla ser
jo no entenc gaire
de tabac
i va portar a Inglaterra
el costum de fumar
on ràpidament
perdona
perdona
per no entendre'n
estàs dient moltes coses
estic dient moltes coses
però no soc un fumador nato
llavors no sé si hi ha
no sé si hi ha
un tipus de tabac
que es diu Virginia
que va passar anys després
deies
doncs que es va
aquí també va portar
el tabac a Inglaterra
ràpidament
es va expandir
el seu consum
tant que anys després
el tabac arribaria
a ser la base econòmica
de les colònies angleses
a Nord-Amèrica
i també de moltes colònies espanyoles
encara que no fos
la base principal
també a Cuba
per exemple
i trobem també
una altra anècdota curiosa
que sense dubte
va contribuir
a l'expansió
del costum de fumar
a Europa
es veu que la reina francesa
Catalina de Mèdicis
patia greus
mals de cap
mals d'immigranya
llavors un diplomàtic
ha nominat
Gen Nicot
Nicot
Nicot
Nicotina
té alguna relació
ara ho veuràs
doncs aquest Gen Nicot
que havia estat
ambaixador francès
a Lisboa
li va recomanar
que prengués tabac
però en pols
i es n'hi fa pel nas
o sigui que no
de la manera usual
que es pren avui en dia
la migranya
de la reina
va desaparèixer
i el rumor
de les propietats curatives
de la planta
es van estendre
per tot arreu
i a la vegada
també
el seu consum
per França
i després
per la resta d'Europa
anys després
quan el botànic suec
Linneo
va publicar
el seu
espècies plantorum
un llibre de botànica
on feia descripcions
de plantes
no va dubtar
en elegir el nom
de Nicotina
Tabacum
per a la planta
del tabac
en homenatge
al diplomàtic francès
d'aquí evidentment
també derivaria
el nom de Nicotina
fent referència
a l'alcaloïda
que porta la planta
i és que el tabac
durant
molts de segles
va ser utilitzat
com una espècie
de panacea
per curar
tot tipus
de malalties
va ser utilitzat
com a antissèptic
com a remei
també com a remei
contra les picades
de rèptils
i insectes
com a analgèsic
per mitigar
els efectes
de la gota
com a estimulant
per fer créixer
el pèl
imagineu-vos
és a dir
per tot
per cicatrisant
etc
els grans
venedors farmacèutics
dels Estats Units
amb ampolles
que es passejaven
per l'oest
venien
fragràncies de tabac
o alcohol de tabac
que servia
absolutament
per tot
però centrem-nos ara
ràpidament
en l'evolució
del tabaquisme
a Espanya
com ja hem vist
durant el primer viatge
de Colom
i es va tindre contacte
amb natius
que fumaven tabac
i en seguida
el costum
es va estendre
molt ràpidament
primer entre els mariners
i classes més baixes
però molt aviat també
entre les classes
més altes
l'any 1620
va començar
a funcionar a Sevilla
la primera fàbrica
de tabacs espanyola
sota el nom
de real
fàbrica de tabacos
de Sevilla
i que va ser
al seu temps
la major
construcció industrial
del món
primer es va dedicar
a produir
el raper
o tabac
en pols
que abans hem mencionat
i posteriorment
es va dedicar
també
a la elaboració
dels puros
durant el segle XVIII
els preus
del producte
es van disparar
en part degut
a l'augment
de la pressió fiscal
el tabac de fum
sense elaboració
quedava reservat
doncs
per a les classes baixes
mentre que
les classes aristocràtiques
consumien el raper
que com ja hem dit
s'aspirava pel nas
de fet
aspirar a raper
es va convertir
en el major ritual
costumista
i social
de les classes
acomodades
europees
o sigui
si anaves a casa
d'algun tio
a un sopar
el primer que t'oferien
era
la teva ratlleta
de raper
per fer un símil
i els hàbits
van seguir igual
doncs no
a finals del segle XVIII
es va donar
un altre canvi
en els hàbits
tabaquistes
de nou
els grups socials
més rics
es van fer seu
del tabac de fum
marginal fins aleshores
deixant de banda
el consum de raper
les factories espanyoles
es van llançar llavors
definitivament
a la confecció
dels puros
des de finals del segle XIX
serà ja la cigarreta
la que va ocupar
la primera posició
de ventes
al mercat
fins avui en dia
aquest darrer segle
ha vist
l'expansió universal
del tabaquisme
gràcies
a l'avartiment
i massificació
de la producció
fet que ha facilitat
que totes les classes socials
hi tinguin accés
i és possible
que el segle XXI
vegi el final del tabac
tal com van les polítiques
bueno
ja ho veurem
potser sí
ara que tothom pot fumar
ara s'ha descobert
que és dolent
i ara no el deixen fumar
és curiós
en fi
abans d'acabar breument
m'agradaria comentar
abans hem parlat
de la pipa
de la pau famosíssima
potser un dels actes
de fumar
més famosos
de la història
gràcies a les pel·lícules
a les pel·lícules
de l'OES
l'anomenat
ritus del calumet
s'anomena així
o pipa de la pau
es practicava
entre les tribus
de la gran pradera americana
molt abans
de l'arribada
dels colonitzadors
yanquis
que quan van arribar
van desvalotar tot
la cerimònia
revestida
d'un ritual
màgic religiós
podia tenir
un interès social
econòmic
polític
etc
en aquests actes
es fumaven
les fulles
d'un tabac
que creixia silvestre
a la regió
la nomenada
nicotiana rústica
reunits
els representants
de les comunitats
o parts
que havien de debatre
algun tema
entre elles
s'encenia una pipa
amb la que el mestre
de cerimònia
es llançava
els quatre punts
cardinals
bocanades de fum
per demanar
l'ajuda
del déu de la pradera
conegut també
com el moixó del tró
després de la pipa
anava passant
entre tots els reunits
i un cop compartida
la fumada
ja amb els ànims
més relaxats
es discutia
sobre els temes
o problemes
pels quals
estaven allí
podia ser
per arribar
a un acord
de pau
per tractar una boda
per sisillar
un pacte comercial
o per veure
què feien
amb aquells
rostres pàl·lits
que els envahien
el territori
però això
això ja és
una altra història
L'escriptor alemany
Johann Wolfgang Goethe
a més de ser
sense cap dubte
l'escriptor alemany
més important
es va dedicar
a altres professions
i va destacar
en molts altres camps
entre altres coses
va ser cap de bombers
ministre d'exterior
director i actor
de teatre
advocat
pintor
comissari de mines
fembrer
que això ho vaig haver
de buscar al diccionari
fembrer
fembrer
no no no
mujeriego
o doner
fembrer de mala vida
i també científic
però això no és un ofici
però això no és un ofici
ser fembrer
doncs per això
cobrava
cobrava
era gigoló
Goethe era gigoló
però avui no parlarem
de l'abassant gigoló
de Goethe
parlarem de l'abassant científica
en aquest darrer camp
el que va aconseguir
un gran renom
a la seva època
i que la seva troba
i el més important
va ser la descoberta
de l'os
intermaxilar
o os
de Goethe
hi ha un os
que es diu os
de Goethe
però avui dia
té un altre nom
ja
no em feu dir
quin és el nom actual
però té un altre nom
aquest os
anem a altres teories
de Goethe
que han passat
o han quedat
clarament
desfassades
per exemple
Goethe
va defensar
la teoria geològica
anomenada
neptunisme
segons la qual
les roques
que formen
els continents
provenen de l'espai
i es van dipositar
sobre un únic oceà
que cobria
tota la superfície
original del nostre planeta
és a dir
la Terra
era un gran oceà
i de sobte
comencen a caure
comencen a ploure
continents
millor dit
o sigui que l'home
potser es dir
feia millor
el de fembre
que el de científic
podem dir
bueno
hauríem de preguntar
a algunes dones
però no tenim testimonis
això era la teoria
neptunista
en contra
de la teoria
vulcanista
segons la qual
les roques
de la superfície terrestre
sorgien de l'interior
del planeta
a través dels volcans
moviments sísmics
falles i plegaments
i vosaltres
quina creieu
que és la teoria
més correcta
bueno
continuo pensant
que
devia ser més bon
fembre que científic
no envinguis
amb històries
la nostra història
estem en ple any
del Quixot
eh que sí
no?
ho sabeu no?
hi ha Quixot
per tot arreu no?
però evidentment
del Quixot
parlat per escrit
vull dir
per Cervantes
us preguntareu
i parlant també
perquè no paren
d'enxergir-lo
per tot arreu
és que hi ha un altre
Quixot
a part de l'escrit
per Cervantes
això
ens ho preguntem
us ho pregunteu
doncs sí que l'hi ha
l'anomenat Quixot
de Bellaneda
aquest és de Tarragona
què té a veure
el Quixot de Bellaneda
amb Tarragona
a veure
anem per parts
Cervantes va publicar
la seva obra
l'any 1605
però nou anys després
un suposat novel·lista
que deia ser llicenciat
que responia
el nom d'Alfonso Fernández
de Bellaneda
va publicar
aquí a Tarragona
a Tarragona
ciutat
exacte
amb els corresponents
permissos eclesiàstics
imprès als tallers
de Felipe Roberto
un segon volum
de l'ingenioso
Hidalgo
d'on Quixote de la Manxa
on es narra
la seva tercera sortida
i és la cinquena part
de les seves aventures
aquest Quixot
també se'l coneix
com el Quixot apòcrif
cal dir que
aquesta obra
tant aquesta obra
com el seu autònom
van tenir cap mena
de popularitat
i menys encara
quan un any després
de l'aparició
d'aquest Quixot de Bellaneda
el Cervantes
va publicar
la seva segona part
del Quixot
sobre la veritable identitat
d'aquest Alonso Fernández
de Bellaneda
s'han produït
una infinitat de conjectures
i suposicions
sobre la seva identitat
o sigui
no fa massa setmanes
en aquesta sessió
parlàvem
de mossèn Serra
i Vilaró
que va ser el que va descobrir
que aquest Quixot
s'havia imprès a Tarragona
i que va defensar
que el seu autor
era Vicenç García
el rector de Vallfogona
la veritat és que
encara no se sap realment
qui va ser
qui va escriure esta obra
alguns autors
han vist
en aquest Quixot apòcrif
la llarga mà
del san ofici
o sigui de la inquisició
que pretenia
substituir
el Quixot liberal
per un altre
més proper
als preceptes ortodoxos
de l'església
cal dir però
per als que pensen
que aquesta obra
va ser senzillament
un plagi
que l'autor
fos qui fos
no va imitar
el Quixot de Cervantes
sinó que
simplement
es va utilitzar
els personatges
d'aquest
per crear una obra
amb una atmòsfera
i un estil propi
la narració és directa
encara que lenta
i els personatges
perden el seu tren
de realitat
per fer-se més corrents
i descarnats
avui en dia
el Quixot de Bellaneda
ha passat la prova
dels segles
i se'l considera com una obra
imprescindible
dins de la literatura
clàssica espanyola
Notícies
Anirem ràpid
perquè ens manca temps
Exposicions que destaquem
Arreus
100 anys de socialisme
Arreus
1905-2005
fins al 14 de novembre
a la biblioteca
Javier Morós
A Tarragona
Fotografies de la memòria
al segle XX
en imatges
fins al 4 de desembre
a la sala d'exposicions
Caixa de Tarragona
Si el que us agrada
són les escultures
o les talles
religioses
us heu d'adreçar
al Vendrell
El nom de l'exposició
és
Talles recuperades
de la Casa Notarial
al Museu Déu
fins al 8 de gener
de l'any vinent
i a Barcelona
segurament el que serà
una de les grans exposicions
d'aquest any
Caravaggio
i la pintura realista
europea
fins al 15 de gener
de l'any vinent
al Museu Nacional
d'Art de Catalunya
Totes aquestes notícies
també les podeu seguir
al nostre blog
o a la nostra pàgina
web personal
web, web, web
noemvinguisemhistories.blogspot.com
Seguim
més notícies
De retorn a l'Ebre
és el nom
de
de les xerrades
o dels actes
que l'Associació Cultural
No Jubilem la Memòria
amb la col·laboració
dels ajuntaments
de Marsella i de Flix
doncs
celebren
la visita dels brigadistes
internacionals
a Catalunya
organitzant uns actes
que rememoren
la seva participació
a la Batea de l'Ebre
El programa
doncs
està dividit
en diferents dies
els 5 i 6 de novembre
i doncs
està composat
per xerrades
sessions de cinema
etc.
I per tancar el nom
vinguis amb històries
com sempre us fem
unes recomanacions
bibliogràfiques
Títol
La saga de los Maragall
Autor
Víctor Bataller
Editorial
L'esfera dels llibres
Número de pàgines
380
El preu
24 euros
Víctor Bataller
és poeta, traductor, novelista
i ha col·laborat en ràdio
i premsa escrita
inclús
durant 8 anys
en les files
de la BBC
a Londres
La saga de los Maragall
recull la història
de 4 generacions
de la família
de l'actual president
de la Generalitat
una crònica familiar
marcada pel somni
d'enqueixar Catalunya
a Espanya
i un discurs ideològic
l'autor ha escrit
de forma amable i amena
un text
que alterna
les dades
de caràcter històric
de la revolució
de 1868
als Jocs Olímpics
de Barcelona
en 192
amb descripcions
molt més novel·lades
i sensitives
La història comença
amb el Bassavi Josep
un industrial tèxtil
a la Barcelona
de finals del segle XIX
altres personatges
dins de la saga
de Maragall
seria Joan Maragall
el poeta
Joan Anton Maragall
que va viure
els difícils anys
30 i 40
o el mateix
Pasqual Maragall
La saga de los Maragall
és una obra
de no ficció
de literatura àgil
i lleugera
ben documentada
i que ens presenta
un relat
de possiblement
una de les sagues
o la saga
més important
de la Catalunya
contemporània
El rellotge
del temps s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
Ens veiem
la propera setmana
a...
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
I el proper
No em vinguis amb històries
l'origen de Tàrraco
Els béns de l'Església
durant la Revolució Francesa
Els jueus de Palestina
i la declaració Balfour
Els Jocs Navals
a la Roma Imperial
I els lavabos de Viena
i les tropes soviètiques
a la Segona Guerra Mundial
Fins la setmana que ve
Jordi Manel
Gràcies
Adéu Núria
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
Fins demà!