Mar Pérez, boníssima tarda.
Molt bona tarda i molt encostipada.
Sí, ja sota nota, sota nota una miqueta.
T'ho dic ja pel davant, no és que hagi fet cap tipus de treballs de gola ni de nas, no, al contrari.
No? No, no, no.
I saps com s'encomana això dels encostipats, eh?
Doncs vigila que estàs molt a prop.
I tu creus?
Guapa.
Com vénen les revistes del cor avui fatal, no?
Realment avorrides.
I depriments, eh, també.
Sí, moltes vegades ens neguem a parlar de segons quines coses perquè ja parla massa de gent.
Aquesta setmana ens negarem en rotund a parlar de qualsevol cosa que tingui a veure amb el senyor Regnero de Mònaco,
perquè més val deixar-lo descansar, i amb el papa Joan Pau II.
també, no en parlarem, no en volem ni tocar el tema.
Per tant, millor que comencem amb una mica de música, pel meu gust molt bona,
i deixem de banda aquest tema així com a més espès.
Fart com a la tonsillita.
Fins demà!
Passa que, Marc, si no parlem ni de Monaco ni de la Papa,
doncs no sé ben bé què ens queda,
perquè van pleníssimes les revistes del Cor,
han fet monotema, no?
Exacte, de quedar queda molt poqueta cosa.
Hem escudrinyat tot el que hem pogut,
les revistes, de fet, hem hagut de llegir entre línies
per no haver-nos d'inventar les notícies,
però n'hi ha algunes.
Comencem parlant, per exemple, de la Jennifer Aniston i el Brad Pitt.
Per fi, per fi se n'han adonat
que l'assessor matrimonial no els hi anava bé,
excepte per gastar-se quartos.
Pobres.
I ella mateixa, Jennifer, ha presentat la demanda del divorci
a Los Angeles després de cinc anys de matrimoni
perquè es vol separar de Brad Pitt.
La cosa és que no funciona, no té arreglo,
o si no en té o no en troben, potser és que no...
Quina peneta, no?
Perquè, en fi, fins i tot quan vam donar la notícia
que havien anat amb un assessor matrimonial,
vam dir...
Sí, ens vam alegrar, perquè fan una parella bonica,
vulguis o no.
A veure, suposo que les fans d'un i de l'altre
estaran contents que tornin a estar una altra vegada al mercadillo.
A part, això trenca molts rumors que hi havia,
perquè si és la pròpia Jennifer Aniston la que ha demanat a presentar la demanda de divorci,
vol dir que no...
Bueno, que ella també vol, no?
No va ser cosa del Brad Pitt de...
El tema aquell que havíem comentat, si l'Angelina, tal, potser...
A veure, ara dona molt de joc a pensar si Jennifer Estàia farta de donar oportunitats
o que li ha donat massa toms al cap i ha decidit que no valia la pena intentar-ho una altra vegada.
No ho sabem.
Tampoc no sé si més endavant ho esbrinarem.
Ens han fet públic que es divorciaven.
Suposo que sí que sabrem, perquè això és escabrós,
i a la gent li encanta saber com repartiran els seus béns,
perquè ens agrada saber tot el que tenen i tot el que han tingut,
però no sé si ens explicaran exactament...
He llegit que era per, com se diu allò, irreconciliables,
diferències irreconciliables o alguna cosa així.
Sí, alguna cosa així.
Que dius, bueno, no t'acaben d'aclarir res,
però dubto que més endavant ens expliquin per què,
per què no ho han pogut arreglar.
Que dic jo, tu creus que és moment ja de demanar-los
i que ens tornin el regal de noces que els hi van fet?
Te'n recordes d'aquella oera?
Allò, aquella gallina per posar els ous tan bonica, cromedeta per la cuina?
Creus que els hi podríem demanar? És que a mi m'agradava molt, eh?
Jo m'esperaria a veure qui dels dos se la queda.
Home, si se la queda el Brad Pitt, doncs com a millor, no?
Li demanem en bé directament.
Perquè anem a casa a buscar-la.
No et molestis, que ja venim nosaltres i la venim a buscar, clar.
Esperem-se, esperem-se.
M'ha fet moltíssima gràcia també una altra guapa de Hollywood, Sandra Bullock,
que està a punt d'estrenar, em sembla que es diu Miss Agenda Especial 2 o alguna cosa així.
Ja, ja està estrenada.
Ja està estrenada aquesta setmana? O la setmana passada, potser?
Sí, la setmana passada, sí.
Molt bé, doncs m'ha fet moltíssima gràcia perquè ja per fi té la seva estrella al passeig de la fama.
i, bueno, doncs la típica entrevista, l'alegria, la contenta que estic de ser més famosa que mai,
ara que tinc ja la meva estrelleta aquí que tothom trepitja,
i el que realment m'ha fet gràcia de la notícia és que diu que viu a Texas perquè allí pot ser una persona normal,
pot viure com una persona normal, i que està molt, molt, molt en contra de la cirurgia estètica.
Sandra Bullock ha fet 39 anys fa molt poquet, no sé si aguantarà molt de temps a Hollywood,
seguint estant molt, molt en contra de la cirurgia estètica, perquè arribarà un moment que ja...
Ara està estupenda, però, Sandra, Sandra...
Que els anys no passen en balde i que estàs a punt dels 40.
Nena...
No ho sembla, i clar, que no ho sembli, a mi em fa pensar que possiblement li agradi més del que diu, el fet de la cirurgia.
Que és viperina la marra!
Home, o això fa servir cremes molt cares.
Que bonic, Jo no te pido la luna, és romàntic, eh?
Sí, sí, és una versió, de fet, tot l'àlbum aquest està ple de versions d'un xic que es diu Gino Diamantini,
que té cara de ser un pseudònim a això, no us explico la cara que té ell...
No, no cau.
I, en fi, hi ha versions d'aquest tema, del Junotip de la Luna, d'un velero llamado de Libertat,
una que es diu Soy Tremendo, el Porqué te vas, bueno, hi ha de tot, l'escova, una cosa...
El millor de cada guaté que és de ma mare.
I tant.
Trebo que sí.
Parlem de persones de llunes i d'escenes romàntiques.
Tu què faries, què sentiries, si un home et digués que viu, respira i és el món per tu?
Com, com, torno a veure? Un home viu, respira i és el món per tu?
Doncs a mi m'agafaria vèrtigo.
A mi, a mi em cauen les calzes a terra.
Un, dos, tres, quatre.
A tu, a la mínima, te cauen les calzes a terra, Marc.
És que les faig servir molt grans, deus, això?
A més, a més, hi ha un altre documentari.
Diu que quan està amb ell, ja t'explicaré d'aquí va el tema,
quan està amb ell no pot dormir.
O sigui, quan està ell amb ella.
Quan estan junts no poden dormir.
Però quan ella no hi és, tampoc.
És a dir, és un xiquet que pateix insomni.
O sigui, de tenir unes ulleres, d'aquelles, unes bosses, d'aquelles dels ulls, immenses.
Exacte.
Jo no m'enfio d'aquests comentaris, eh?
Si algú me diu, és que no dormo per tu, no respiro per tu, jo no m'enfio, Marc.
Doncs jo tampoc, i d'aquí ve el tema.
Ella es diu, ara, d'aquí ve el tema.
Ella es diu Matthew McConaughey, ella es diu Penélope Cruz.
I, i el 22 d'abril estrenen la pel·lícula a Espanya, Sàhara.
Junts, han fet pel·lícula junts.
D'acord?
Clar, jo no sé si el tema Penélope rompe con Tom Cruise o Tom Cruise rompe con Penélope.
Penélope grava o empieza a rodar pel·lícula con Matthew.
Explota una relació con Matthew.
Arriba un moment que ara ja s'ha presentat la pel·lícula i jo pregunto, fins quan?
Acabarem la promoció? Acabarem de passejar la pel·lícula per tots els certaments de premis d'Europa?
O què? Tu quant de temps li dones?
Perquè això de no poder dormir ni amb ella ni sense crea problemes psicològics en aquest pobre xiquet
que potser no podrà treballar mai més.
I una pressió sobre Penélope, el fet de dir que aquest xiquet respira i viu per ella...
Ui, quina pressió, cada dia té la Penélope, quina pressió!
Doncs jo quan has dit la frase aquesta anava a posar música romàntica, però dic calla.
No, no.
Calla que no ens enfiem gaire, eh?
Exacte, exacte. A vegades no és or tot el que rellueix, perquè jo no ho acabo de veure.
Ho trobo com a més molt, molt màrqueting, eh?
Sí, no?
Com a més negoci.
Aquesta xiquet ja...
Que ho parla Penélope, però no sé, no li acabo de veure el que jo.
No, no. Clar, ella també s'ha pujat al carro, vull dir, ja deu haver après com funcionen les coses a Hollywood i...
I deu dir, mira, de moment, tira...
Bueno, no ho anem fent.
Da igual que hable amb mi, no m'ha, l'important és que hable amb mi.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Expliquem una altra vegada la història, cançó que va escriure l'Euton John, la va escriure per la Mary Monroe, però després va canviar la lletra per la Diana de Gales, no?
I inclús va prometre, la va cantar el dia del seu funeral i va prometre que no la cantaria mai més en públic en honor a Diana de Gales.
I parlem d'ella, perquè és que és una de les persones que potser en vida havia aportat diners a la corona o no,
però que una vegada morta està reportant moltíssims diners a tothom que tingui alguna cosa a parlar o a dir sobre ella.
I el que més s'estan duent, diguéssim, que pasta cap a la seva butxaca és el seu germà, el Charles Spencer.
Però ja fa temps, eh?
Però temps i temps, i ara l'última, que és la que a mi m'ha fet així com una mica de, hosti tu, quina penitència de Setmana Santa ja,
l'últim de tot, és que ha decidit llogar la seva habitació, l'habitació de Diana de Gales a la residència familiar,
on havia viscut ella, doncs abans de casar-se, adolescent, de jove, pel mòdic preu de 1.800 dòlars la nit.
És a dir, si a tu et fa goc de dormir en aquell llit en el que suposadament hi havia adormit la Diana de Gales,
doncs 1.800 dòlars hi ha solucionat.
I si no canvien els llençols és més car, suposo, no?
Jo no sé si encara tenen els llençols sense rentar de l'última vegada que aquella xiqueta va a dormir allà.
Però no sé si fins a quin punt...
No, a veure, a veure, a veure.
Rebobinem.
Si a mi em diguessin, pots dinar a la cuina de casa on es va criar, jo què sé, Jimmy Hendrix,
potser sí que hi aniria, a que sí?
Sí.
No, no, sí, sí, sí, sí.
Però clar, potser hi ha el morbo de dir, vaig a dormir al llit on aquesta senyora,
doncs tenia les seves converses telefòniques amb les amigues explicant que estic buscant el meu príncipe azul.
Fixa't tu quin...
Mal gust, no?
Quina paranoia.
1.800 dòlars equivalents més o menys a 1.800 euros.
per dormir una sola nit en aquella habitació.
300.000 pessetes de les d'abans, sí o sí?
Sí, sí, sí.
No sé fins a quin punt.
És potent, eh?
No sé.
Però el que passa sempre, si aquest home ha donat preu i ho vol fer,
és que ja té claríssim que hi haurà gent que li vindrà.
Sempre he pensat que el problema no és de qui posa el preu, el problema és de qui el paga.
i que només hi tingui una sola reserva, li donarà peu,
lògicament a pujar el preu i a seguir oferint històries d'aquestes.
Ai, no hi anirem, no, Mar?
No, jo crec que no, eh?
Jo m'espero que surti una altra història.
Aquesta de dormir en aquest tipus d'habitació, no és el meu, vaja.
Cae.
Cae.
The candle burned out long before
The legend ever did
The candle burned out long before
The legend ever did
This is a shark's tail.
Here we go again.
Here we go again.
It's called Falcon 2000 EX.
Això de Falcon sona agressiu.
No de Falcon Cres, sino de Falcon Ràpid, deu ser.
20 milions d'euros
li ha costat l'avioneta aquesta per anar amunt i avall.
La de nits que hagués pogut passar aquest home amb aquests diners a l'habitació.
És que les diners gasten els quartos amb una cosa que no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I bé, Schumacher, amb les nits que dormiria, justament, imagina't.
Bueno, la qüestió és això, que necessita tanta velocitat.
Aquest home, te l'imagines a la Rambla, a la una i mitja amb un scooter?
Se tornaria boig, de no poder avançar un metro per hora?
No, no, no, es tornaria boig.
Ara necessita un avió per anar amunt i avall.
Això és excèntric, és excèntric.
És avió monoplaça, ho sabem, o a lloc familiar?
No, només sé que és un avió en privado i ja està.
Jo crec que el seu germà, perquè el...
Com es diu de nom? El Schumacher.
Schumacher.
Però té un germà que li va trepitjant els talons, pobret,
que clar, no arriba mai a ser número 1.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Hi ha el Schumacher de tota la vida, que ara no em surt el nom,
però és igual, que és el que ha guanyat un munt de campionats,
però després té un germà petit, que és el típic, va al darrere, no?
I allò, el Schumacher gran, número 1, i el Schumacher petit, número 4.
Deus, ai, pobret, pobret.
Doncs deu estar rabiant amb això de l'avió.
A més a més, això...
Ara deu estar a punt de comprar-se un parapente, ja, eh?
Un germà petit, pobra.
Clar, si va al darrere, o això, un paracaigudes per saltar des de l'avió.
Un germà petit, pobret.
Un germà petit, pobret.
Un germà petit, pobret.
Un germà petit, pobret.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
És el Carboix, allò, aquella cançó que cantaven a les plantes de tiburones.
A l'hora de netejar...
Els cotxes, mira, parlant dels humàtics.
Les balenes, les balenes, perquè netejaven balenes allà.
Bé, doncs quasi que ho acabaríem amb tres aniversaris.
Tres, no més?
Tres, no més.
Però què passa aquesta setmana?
Que la gent no compleix ni anys per Setmana Santa.
O això, o nosaltres no tenim ganes de buscar més entre les fulles,
que serà més aviat el segon.
A veure, a veure.
Tenim el Manu Tenorio.
Aquell xiquet que no sabíem què havia sigut de la seva vida,
resulta que compleix 30 anys.
30?
30, jo n'hi posava més.
Jo també, com que sempre està seriós, i això i tot.
Però encara va pel món, encara canta o alguna cosa, no ho sé.
Jo és que no estic molt posada al dia.
La Imma del Moral, 31, també n'hi posava més jo, aquesta xica.
Sí.
Periodista, ella.
Ai, sí.
La Mar de Mona.
Una ràbia que fa.
Amb un estómac, perquè...
Per fer-s'ho amb aquell home, amb el Pedro, has de tenir molt d'estómac.
I el Víctor Janeiro, que en fa 26, de la família de tota la vida d'Ubrique.
Qui és aquest?
El Víctor Janeiro, un germà.
Però el germà petitet, diguéssim.
Hi ha 26 anys, que ja no som jovenets, com per anar mamant de la teta de sa mare.
Potser es podrien buscar una mica de feina.
Que és dolenta, que és dolenta.
Doncs ara sí, anem tancant després dels aniversaris.
Doncs sí, vaig a veure si em prenc alguna cosa per l'encostipat.
Sí, no et noto jo gaire fina.
Si estic a mig gas, em fasta, em falta una mica de reconstituïent.
Nos vemos tres o cuatro veces.
Ai, ella.
La Mar, que li agrada molt Mekano, no?
Sí, sí, sí.
Que estàs pendent del musical.
M'agradaria.
El musical.
Com es diu el musical?
Oi, no m'he poden levantar.
De moment a Madrid hem d'investigar si el portaran cap aquí, no?
Jo espero que sí, han de fer gira, han de fer gira.
Tarragona ja et dic que jo al Metropol no l'hi veig.
No hi caben, jo per mi que no hi caben.
Per fer, a veure, no és per fer publicitat, però has vist com ens fan d'entetes amb aquell anunci de la Pepsi?
Sí, jo no ho acabo d'entendre, però, eh?
A mi m'agrada molt.
L'associació Pepsi Mekano, vull dir...
Bueno, qui em paga manda, qui em paga manda.
No, és a dir, aquesta gent, mira, des dels 80 que van anar fent bossa.
I tant.
Encara els hi dura.
Mar Pérez, moltíssimes gràcies.
T'esperem la setmana que ve recuperada de l'encostipat.
Jo espero que sí.
I que les notícies donin les revistes.
Més animada, jo i més animada la premsa, perquè no, no.
Ha sigut una començada de Setmana Santa, una mica a ralentir.
Ai, que com te va anar la mona?
Bé, encostipada, no em veus?
La vaig enganxar a la mona.
On vas menjar tu la mona?
I amb quines condicions?
Vaig començar molt bé la mona.
Vaig anar a Besalús, a Santa Pau.
Molt bonic, ho recomano molt.
Però un bon dia, perquè feia un sol que es pategava i després va començar a caure unes pedres,
però com a punys, una cosa, entre bunyegada i encostipada vaig tornar.
Que et vagi millor aquest cap de setmana, eh?
Gràcies, Mar.
A tu.
La noche fue un desastre No me comí un colín Estas son solo un par de estrechas
Nos fuimos a dormir Pero la fuerza del destino Nos hizo repetir
Dos cines y un par de conciertos Y empezamos a salir
No sé si esa cara tan rara Un ojo aquí y un diente allá
O el cuerpecillo de gitana Mujer a medio terminal
Tu corazón fue lo que me acabó de enamorar
Y desde entonces hasta ahora El juego del amor
Nos tuvo tres años jugando Nos tuvo tres años jugando
Luego nos separó
Pero la puerta del destino Nos hizo repetir
Que si el invierno Que si el invierno viene frío
Quiero estar junto a ti

Quieres estar junto a ti
Fins demà!
Fins demà!