Una mica més d'un quart d'hora i seran ja les set del vespre.
Aquesta és la sintonia que, com cada divendres, indica que arriba la secció
de l'Associació de Músics de Tarragona, Un Munt d'Idees, avui amb l'Edu Vizcaya.
Hola, bona tarda. La Fina s'ha disculpat.
Sí, sí, m'ha dit, ho sento, ho sento, ja t'ho pagaré d'alguna manera.
M'invitarà, m'invitarà a un sopar.
Hi ha tens prou amb això, amb un sopar?
No sé, li hauré de cobrar o alguna cosa.
Jo crec que sí, eh? Vés-hi pensant, Fina, prepara't.
No tornarà a faltar, em sembla, mai més.
I l'Edu avui ens porta de convidat a...
Fernando Julián.
Fernando Julián. Fem el currículum, a veure, del Fernando.
Hola, bona tarda, Julián. Ai, Fernando.
Fernando Julián és un dels importants creadors del disc d'Un Munt d'Idees de l'Associació de Músics de Tarragona,
que és un disc que estem parlant molt últimament, que sortirà dintre d'unes setmanes, potser, no ho sabem,
ja ho veurem, s'està gestant, no?
El disc, llavors, ell, Fernando, ha treballat a la producció del disc.
Ens podies parlar una mica de com ha anat la gravació, com us ho ha donat?
Perquè eren 13 grups, he hagut de dir uns dies d'assai i de gravació i tal, com us heu muntat?
Sí.
Bé, doncs jo he estat l'encarregat de fer la mescla i la masterització de totes les cançons,
de les 13 cançons que s'han fet, i llavors, doncs, anàvem passant els grups per un estudi de gravació,
gravaven la seva cançó, la gravaven per pistes.
Per pistes són cada instrument, no?
Sí, cada instrument en una pista, per exemple, una guitarra en una pista,
l'altra guitarra en una altra pista, la veu, totes les parts de la bateria,
i llavors, la meva feina era, doncs...
Ordenar tot això.
Ordenar tot això i conjuntar-ho, no?
Perquè soni tot bé, no?
Teníeu, suposo, la dificultat que hi havia formacions que no havien passat mai per estudi,
no havien gravat mai.
Sí, però... Déu-n'hi-do, eh?
La veritat és que els nois...
Ja sabien de què anava.
Cada vegada estan més preparats i... Déu-n'hi-do, eh?
La veritat és que jo m'he quedat molt sorprès,
amb la qualitat i el nivell de la gent, eh?
I els...
La gent jove que això que deies tu, Núria,
que no havia passat per un estudi, que tal, que...
Que dius...
Potser els hi costa, no?
S'hi troben raros allà i tal i qual.
No, no.
O sigui, impressionant.
La veritat és que molt bé, molt bé, molt bé.
Has fet també de productor en el sentit de donar consells,
de dir, mira, aquí us aniria bé aquest riff de guitarra
o aquí potser baixeu el to...
Has hagut d'aconsellar i s'han deixat d'aconsellar?
O no?
Tothom tenia molt clar al cap el que volia fer?
A veure, aquesta és una qüestió delicada.
Jo me considero un maquillador de cançons.
És a dir,
el grup B té la seva canció,
la seva cançó,
i llavors jo li busco
el millor maquillatge
per a aquesta cançó.
El toc d'artista també, no?
Perquè els productors també en deixen la seva part, no?
Però poquet, sí.
A mi m'agrada també deixar
la meva impronta, no?
Però poqueta cosa.
Perquè la decisió final,
a mi m'agrada que la tingui el propi grup.
O sigui, el propi grup...
O sigui, tu en realitat estàs obert
a que el grup et digui
mira, vull això i tal, i llavors tu...
Sí, jo potser, doncs,
per la meva experiència i tal i qual,
doncs jo puc veure que una cançó
doncs l'aniria millor
anar per aquest costat, no?
I jo la poso per aquest costat i tal i qual,
però al final
ve el propi grup,
ho sent,
i si no li agrada,
escolta, no, no,
és que jo me l'havia imaginat d'aquesta manera.
Doncs llavors,
jo sempre respecto
la darrera paraula del grup, no?
Pasa que jo m'imagino la dificultat
que pot tenir això
perquè és expressar
com vols que soni una cançó
en paraules
i això no és fàcil.
Perquè a vegades tens el sentiment de
no és el so que jo m'imaginava,
però explica-li
quin so vull.
Suposo que et venen els típics grups,
no sé a vosaltres,
però això deu passar,
segons en quin nivell, no?
Vull que soni com Bob Marley.
Dius, a veure,
tranquilito,
això passa.
Sí, sí que passa,
sí que passa.
Llavors,
tu el que fas
és una aproximació
i tal i qual,
però, bueno,
doncs,
que s'assembli
i tal,
sempre ho fas
el millor que pots
i el millor que saps
i...
però a mi m'agrada sempre
que la darrera decisió
la tingui el grup,
no?
Per mi és una cosa
molt important
perquè jo recordo
que normalment
la gent,
ara ja no tant,
no?
Perquè ara el món de la música
està canviant
i cada vegada més de pressa
i ja no és el que era.
Però abans
anaven als grups
i els enviaven a Madrid
a gravar un estudi
i gravació
i havien de gravar de nit
quan no s'utilitzava l'estudi
perquè era més barat
i tal i qual.
Llavors,
gravaven les cançons
i ja està,
i després te'n tornaves
cap a casa,
no?
I tota la mescla
i tota la producció
la feia un paio allà
a l'estudi aquest de Madrid
i tu no senties res.
Després tu,
tu trobaves el disco
i dius,
ostres,
això és el que vam tocar,
xec.
I doncs a mi
com que no m'agrada
que passin aquestes coses
i la tècnica
és més fàcil
ara per ara,
doncs a mi m'agrada
que la qüestió final,
o sigui,
sempre estigui el grup allà
i m'adonin el vistiplau.
En fer aquest disc
i gravar-lo,
quant de temps heu estat?
Un mes?
Dos mesos?
Dos mesos,
dos mesos i mig.
Dos mesos i mig.
O sigui,
tu,
per exemple,
amb una cançó,
quant de temps
necessiteu
per gravar-ho
i tu ho preparar,
masteritzar,
com has dit?
Doncs,
depèn,
hi ha cançons molt complicades,
altres més senzilles,
però
el que vam pensar
i gairebé s'ha complit,
s'ha complert
en gairebé totes les cançons,
eren aproximadament
vuit hores de gravació.
Sí,
vuit hores seguides?
Home, no,
seguides no,
o sigui,
vuit hores de gravació
per gravar tots els instruments,
gravar les veus,
etcètera,
etcètera.
Després eren com a
tres,
quatre hores
per fer la mescla
i després
una hora més
per fer el màster definitiu.
Això,
sense comptar també,
doncs,
que has de trucar al grup,
que vingui,
que ho senti,
que ho senti,
i alguna anècdota
d'aquest temps gravant
has tingut
amb algun grup,
algun grup especial
que vulgui
que sigui molt meticulós?
No,
amb això no,
la veritat és que no...
Lluge Benet potser
no t'ha demanat massa?
No,
a veure,
no sé,
és que cada música
és diferent,
no?
Hi ha músics més particulars
i tal,
però,
bé,
potser la meva anècdota
va ser una vegada
que vam quedar
per gravar
amb el grup
Terra de Nadie.
Terra de Nadie.
I llavors
arribem allà,
arribem al local
i comença a caure
una tormenta,
però d'allò
aigua,
aigua,
aigua,
no?
Arribem a dintre,
encenem els llums,
tot el equip,
tal i qual,
vinga,
vamos a sentir
lo que grabamos ayer.
I de sobte,
se'n va la llum,
o sigui,
ens quedem sense llum,
tot escura,
se'n va,
s'apaga l'ordinador,
tot,
com és ajotancat
als estudis,
no?
I allà esperant,
esperant,
vaig agafar
el meu cotxe
i vaig posar
les llums
per tindre
alguna cosa de llum
i després de mitja hora
que no vine a la llum.
Doncs escolta,
doncs haurem de plegar
i tal i qual,
vale, vale,
adiós,
adiós,
adiós.
I quan vaig arrencar
el meu cotxe,
doncs,
per la llum,
el rato que havia estat
en la llum,
no m'arrencava,
no?
Llavors jo corrent
darrere,
perquè ja s'anaven
aquells
amb els cotxes,
veni!
Un munt d'històries
que passen,
no?
Sí, sí.
Això és els estudis,
no lo sé,
bueno,
es podien dir
d'alguna manera estudis,
o com,
això és un estudi
on graveu
normalment els no lo sé,
però m'assembla
que algun grup,
que altre també
s'ha gravat aquí,
no?
Sí, sí.
Bàsicament
és el nostre local d'assaig.
Que s'ha convertit en...
I el tenim preparat
com a estudi de gravació.
Tenim dues sales,
una taula de mescles,
etcètera,
i ho tenim acondicionat
per nosaltres,
per poder-nos gravar,
etcètera,
i llavors
algunes cosetes
també hem fet
pels amics
i la gent
que ha volgut.
Per altres grups
que també volen
col·laborar.
Fernando,
tu, a més
de fer aquestes tasques
de producció
i de tècnic de soci,
tu vols,
també formes part
dels grups,
no lo sé.
Els no lo sé, sí.
Tocant les dues facetes
és molt diferent?
Tocar dalt d'un escenari
que posar-te els controls
i fer la tasca de producció
et tira més una cosa
que l'altra?
No,
no té res a veure.
Passa que m'imagino
que després ja quan puges
a l'escenari
deus ser com a més meticulosa,
deus marejar
els tècnics de Sopobres.
No,
no,
no,
no,
no,
potser perquè conec
la realitat
i sé el que és,
no?
Llavors no,
o sigui,
m'hi preocupo
fins on sé
que m'he de preocupar.
El que més ja
potser és tonteria,
no?
I ja,
doncs,
no m'hi preocupo.
Ja saps el que hi ha
i ja,
doncs,
és el que tenim.
fins aquí,
fins aquí se pot arribar,
no?
Doncs ja està,
ja està bé.
Una de les coses
a tenir en consideració
al produir un CD,
un treball enregistrat,
és precisament,
a veure,
com deies tu,
que el CD surti prou maquillat,
prou arrodonit,
però clar,
a vegades has de tenir en compte
de dir,
ostres,
això quan soni en directe
que no hi hagi tanta diferència,
si no,
el CD estarà molt bé
però després és que
el directe no té res a veure.
per exemple,
el típic grup
que, bueno,
que hi posen violins,
tot tipus d'instrumentació,
no?
Que després no poden portar en directe
i surt una cosa
totalment diferent.
Però a mi m'agrada això,
eh?
Sí?
Perquè jo penso que
una cosa és
tu quan vas a tocar en directe
i altra cosa és
quan tu entres a un estudi
i et pots preparar la cançó
i pots portar,
jo què sé,
violins,
etcètera,
etcètera,
no?
Com els Bach Dorment.
Els Bach Dorment,
doncs,
tenien una cançó
i vam provar
un arranjament
amb un quartet de corda
i, doncs,
a veure,
fantàstic,
si ho pots fer,
no?
Després tu quan ho sentis
el CD,
doncs,
sona molt bé,
no?
Jo és que ho diferencio molt,
o sigui,
una cosa és el que
un grup en un disc
i una altra cosa és en directe,
no?
Després en directe
ja hi ha altres armes,
ja poden vaquillar
d'una altra manera.
Sí, sí, sí.
Quin és l'instrument
que t'ha resultat més difícil
de sonoritzar,
de trobar-li el punt
a l'estudi de gravació?
N'hi ha algun especialment
difícil?
Els vents,
m'imagino que molt fàcils
no deuen ser.
Sí,
els vents,
fins que no li agafes
el tranquillo,
doncs,
t'acosten una miqueta,
no?
Després també
instruments de percussió,
has de...
has de tindre
molta cura
d'on poses
el micro
perquè sigui
la manera
que capti millor
tot el que hi ha.
Això potser.
També la veu,
la veu és una cosa
molt...
Difícil de sonoritzar?
Difícil de sonoritzar,
sí.
Perquè
moltes vegades
els cantants,
clar,
ells quan canten
se senten per dintre.
Sí.
M'entens?
No estan acostumats
a sentir-se
per cascos,
no?
Llavors
se troben raros
allà sentint-se,
no?
I és difícil,
no?
Moltes vegades
això no m'agrada,
posa'm greus,
treu-me això d'aquí,
no sé...
Una rever,
les rever
som a tant tot,
però no?
És la mena del món.
Posa'm una mica de rever.
Sí,
ja sembla que vagi tot bé,
no?
Sí, sí.
De totes les facetes
que té una gravació,
doncs això,
primer la sonorització,
després entrar per pistes,
no?
Instrument a instrument,
quadrar-ho tot
i fer que estigui tot
més o menys anivellat,
que no quedi el que passa a vegades,
la veu molt per sobre
de la instrumentació,
tot això,
això té un nom,
no?
Això d'anivellar-ho tot,
la masterització,
no?
No,
això és la mescla.
La mescla,
simplement.
Sí.
La masterització,
suposo que no la feu vosaltres,
ja?
Sí, sí, sí.
Sí, també?
De tot aquest procés
de la gravació,
quin és el que te resulta
més fàcil,
més complicat?
A mi la veritat
és que m'encanta.
T'agrada tot?
M'encanta,
de veritat.
M'agrada molt,
trobar el puesto
de cada instrument.
La veritat és que
estic feliç
com una perdis.
Mita'l, mita'l.
Els estudis,
per dir-los d'alguna vegada
no lo sé,
estan oberts a tothom
que vulgui gravar
o com que és una cosa així
excepcional?
No,
és una cosa excepcional.
O sigui,
primer anem naltros
i si podem fer alguna coseta
doncs la fem,
però ho tenim per naltros.
I tu com a productor,
quan has treballat
per altres grups,
no?
Com per exemple,
Time Travel,
i quins més treballs
has fet?
Doncs hem fet
el de Ressaca,
Tuiris,
també.
Tuiris,
també.
Set i mig,
un grup de Vilaplana
que es diuen Set i mig,
es van gravar
dues cançons
i res més.
El munt d'idees,
no?
I el munt d'idees.
I el munt d'idees.
Home,
esteu parlant
d'estils totalment diferents.
Tuiris,
Ressaca,
Time Travel
són estils totalment
allunyats l'un de l'altre.
Hi ha complicació
també segons en quin estil,
és més fàcil,
més difícil
o no depèn dels estils?
No,
no,
és només que tu estiguis
acostumat a aquest estil,
no?
Perquè,
clar,
si,
jo què sé,
si és un estil
que tu no coneixes prou,
doncs,
potser estàs una mica fora de joc,
no?
Però,
no,
cada estil
és el seu estil
i ja està.
O sigui,
només l'has d'agafar
i posar-ho
pel seu cantó.
Ja està.
Són els a Time Travel,
un treball discogràfic
aquest Angels Dream
que,
doncs,
també,
ja deixar-la ser ben prompte
com ens deia el Fernando Julián
almenys pel que fa a la producció.
Aquesta sí,
aquesta va ser
la primera cançó
que vaig estar
realment satisfet
de com va sortir,
no?
Això que després
de treballar l'estudi
i estar
i passar-t'hi hores
i hores
i hores
donant-li voltes,
doncs,
al final,
el treball
dius,
ostres,
quina cançó més guapa,
no?
Hores i hores
suposo que també és important
el repòs,
no?
Graves un dia,
retoques no sé què,
però potser la tornes
a escoltar dos dies després
perquè al mateix dia
al final ja escoltes
la mateixa cançó
més boig,
l'has deixat reposar.
Sí,
l'oïda
és un sentit
que se cansa
molt fàcilment
i més de tres hores
no és recomanable.
A part que,
clar,
depens molt de l'oïda
per fer aquesta feina
que fas tu
i no tothom és apte
per fer-ho
i a mi em costa molt
distingir
i això s'ha de tenir...
Sí,
però també és entrenament,
o sigui,
entrenant jo penso que
és acostumar-se.
Escoltar molta música també.
També,
sí,
això ho fa molt,
sí.
Fernando Julián,
moltíssimes gràcies
per parlar-nos
de com era la producció
d'aquest Un Munt d'Idees 2
que ja el presentareu
tot i que portem
tres setmanes parlant-ne.
L'hem de presentar oficialment.
Sí.
Moltes gràcies
i ja tornaràs,
eh?
A vosaltres,
gràcies,
a vosaltres.
Edu,
tanquem la secció
amb una recomanació
de tota l'agenda,
què es destaca?
Sí,
primer recomano
que visitin la web
de l'associació de músics
que és
músics.tgn.com
i després recordar-vos
que avui a les 9 i mitja
teatre,
que és un bon...
Ah, avui teatre?
Sí, mira,
avui teatre,
perquè es diu,
l'obra es diu
Flipando en Colorines.
Avui i demà?
Avui i demà.
Demà a la mateixa hora també.
molt atractiva aquesta proposta.
I després,
a les 11,
música amb paranoia
a la sala Golfos
a 10 euros l'entrada.
Molt bé,
doncs mira,
primer teatre a la sala Trono
a dos quarts de 10
i després cap a la sala Golfos.
Aquest és el meu recomanament,
no?
Podeu fer una altra cosa,
però bueno,
a mi s'està bé.
Edu Vizcaya,
moltes gràcies,
fins la setmana que ve.
Ateu.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música