Bona nit
Bona nit
Avui no es queixeran, eh?
Qui?
Han fet una bona presentació.
No, avui no. Avui ha estat tot correcte, ara per ara.
I tot seguit, el nostre sumari.
No envinguis amb històries. Aquesta setmana...
Com sempre, comencem amb les nostres efemèrides.
Avui venim una mica carregadets i, en part, bastant poètiques.
Cinc efemèrides i dos de les quals són poètiques.
El nostre monogràfic, que té relació amb la creació,
amb una obra iniciada per Ptolomeu II,
en aquest cas la Biblioteca d'Alejandria, o d'Alexandria, millor dit.
Les nostres curiositats de la història.
Les notícies que ens portaran dos conceptes en part relacionats,
falset i albi, però que no tenen, en aquest cas, cap tipus de relació.
Simplement que són notícies del nostre programa La Nostra Història,
on el Manel ens parlarà sobre la façana de l'Ajuntament d'aquesta ciutat
i, finalment, cap al carrer i cap a casa.
L'any 1819, el ministre d'Afers estrangers espanyol Luis Dionís
i el secretari d'Estat nord-americà John Quincy Adams
van signar a Washington el Tractat Transcontinental.
Per aquest Tratado de Amistat, arreglo de diferencias i límites
entre Su Majestat Católica Ferran Seté i los Estados Unidos de América,
Espanya va cedir als Estats Units d'Amèrica, Florida Occidental i Florida Oriental.
A canvi, va retenir Texas, Califòrnia i Nou Mèxic,
territoris que, aleshores, també incluïen Nevada, Utah, Arizona
i part de Wyoming i Colorado.
Els Estats Units es van comprometre a pagar
per a les demandes dels ciutadans de Florida
en contra d'Espanya fins a 5 milions de pesos forts.
I un altre 22 de desembre, en este cas de l'any 1900,
naixia a Calanda Luis Buñuel.
Era fill de rics terratinents que li van donar una educació molt bona,
que li va permetre anar a estudiar a Madrid
i on va residir a la famosa residència d'estudiants.
Allí es va empapar de les corrents culturals més innovadores del moment,
des del jazz fins a les idees comunistes,
i va conèixer Adalí a l'Orca.
Es va llicenciar en filosofia i lletres.
La seva obra cinematogràfica, per la qual es va fer famós,
però no es va consolidar fins a la meitat dels anys 40,
quan ja s'havia exiliat a Mèxic.
no va retornar a Espanya, volem dir,
fins a l'any 1960 per dirigir Viridiana.
Per citar alguns dels seus films més destacats,
podem nominar Los Olvidados, Nazarín,
la ja citada Viridiana, Tristana
o El discreto encanto de la burguesia.
I un 22 de febrer de l'any 1928,
el pilot australià Bert Hinkler,
amb una avioneta provida d'un motor d'automòbil,
cobria en 16 dies els 16.000 quilòmetres
que separaven Londres de Port Darwin, Austràlia.
I un altre 22 de febrer de l'any 1939,
moria el poeta Antonio Machado.
Havia nascut a Sevilla l'any 1875
i va ser membre de la nomenada Generació del 98.
Algunes obres destacades de la seva producció
són Soledades, de l'any 1903,
Soledades, Galeries i altres poemes, del 1907,
o Campos de Castilla, del 1912.
La seva mort es va donar en unes circumstàncies
certament molt tràgiques,
ja que el poeta va morir
unes poques setmanes després
d'haver creuat la frontera francesa
per fugir a l'exili
durant la darrera ofensiva franquista
que va acabar amb la conquesta de Catalunya.
Va morir el petit poble Costaner de Colliure,
on encara hi està enterrat.
I finalment, seguim amb la poesia.
En aquest cas, fa 20 anys,
en concret, el 22 de febrer de 1985,
moria el poeta català Salvador Espriu.
la seva obra, com es pot veure a Cementiri de Sinera
o La pell de Brau,
exposa la desfeta i l'esperança de la Catalunya contemporània.
La ciutat d'Alexandria rep el nom del seu fundador
i va ser fundada per Alexandra el Gran l'any 331
i construïda per la seva guàrdia personal.
El propi Alexandra va estimular el respecte
per les cultures estranyes
i una recerca sense prejudicis del coneixement.
El seu capdí Macedoni,
o el Gran Capdí Macedoni,
va animar els seus generals i els soldats
a que es casessin amb dones perses i índies
i respectava també els déus i les cultures
de les altres nacions.
Alexandria va ser construïda amb sumptuïtat,
ja que tenia que ser el centre mundial del comerç,
de la cultura i del coneixement.
Estava adornada amb amples avingudes
de 30 metres d'amplada,
amb una arquitectura i una estatuària elegant,
amb la tomba monumental d'Alexandra
i amb un enorme faro,
el faros,
una de les set meravelles del món antic.
Però la meravella més gran d'Alexandria,
sense cap mena de dubte,
era la seva biblioteca i el seu museu,
que era una institució dedicada
a les especialitats de les nou musses,
i on treballaven, en aquest museu,
becats pels reis egipcis,
les ments més destacades de tot el món conegut.
Avui en dia, pràcticament,
no en queda cap resta,
ni del museu ni de la Gran Biblioteca,
exceptuant un sota amb ull i humit del Serapeu,
que era l'anex de la biblioteca,
amb uns quants prestatges.
És molt poca cosa si tenim en compte
que aquell edifici va ser el cervell
i la glòria de la ciutat més populosa del planeta
al seu moment de màxim esplendor.
La Biblioteca d'Alexandria
fou el primer institut d'investigació
de la història universal.
Els erudits de la biblioteca estudiaven
el cosmos sencer.
Cosmos és una paraula grega
que significa l'ordre de l'univers.
És un terme, en certa manera,
oposat al caos.
I aquest cosmos pressuposa
el caràcter profundament internat
interrelacionat de les coses.
Hi havia així, a la biblioteca,
una comunitat d'estudiosos
que exploraven la física,
la literatura, la medicina,
l'astronomia,
la geografia, la filosofia,
les matemàtiques,
la biologia i l'enginyeria.
Aquella biblioteca
fou el lloc on,
per primera vegada,
els homes van reunir
d'una manera seriosa i sistemàtica
el coneixement del món.
en una biblioteca
com la biblioteca d'Alexandria
hi va haver tot un seguit
de personatges
que van investigar
en aquestes ciències.
Hi van investigar
homes com Iparc,
l'astrònom que va ordenar
els mapes de les constel·lacions
i va mesurar
la lluentor de les estrelles.
També hi va investigar
i va estudiar
Euclides,
que va sistematitzar
la geometria.
Dionisi de Tràcia,
l'home que va definir
les parts d'un discurs
i va establir
l'estudi del llenguatge.
També ho va fer
Heròfil,
el fisióleg
que va establir
definitivament
què era el cervell
i no el cor
on residia la intel·ligència.
També hi va estudiar
Euró d'Alexandria,
inventor de caixes
d'engranatges
i apareix de vapor
i autor d'autòmata,
la primera obra escrita
sobre robots.
També Apoloni de Pèrgam,
el matemàtic
que va demostrar
les formes
de les seccions còniques,
que són les corbes
que, com sabem
amb l'actualitat,
segueixen en les seves òrbites
els planetes, cometes i estrelles.
També van investigar
en aquell centre
de saber Arquímedes,
el més gran geni
de la mecànica
fins a l'arribada
o enlaixement
de Leonardo da Vinci
i Ptolomeu,
que va compilar
gran part
del que avui en dia
és la pseudociència
de l'astrologia.
El seu model d'univers
centrat en la Terra
va ser l'únic
acceptat
durant 1.500 anys,
fet que ens demostra
que la capacitat
intel·lectual
n'és una garantia
per evitar
errades monumentals.
i també hem de citar
una dona,
com no,
Hipàtia,
matemàtica i astrònoma,
que va ser
l'última
gran llombrera
de la biblioteca
i va acabar
martiritzada
per una multitud
de cristians radicals
capitanijats
per Cyril
d'Alexandria
cap a l'any 415,
ja de la nostra era,
la mateixa multitud
que cremaria
tot aquell nucli
de coneixement
anomenat
la Biblioteca d'Alexandria.
Que, per cert,
el senyor Cyril
d'Alexandria
el van premiar
després fent lo sant,
encara sant avui en dia.
en fi, són aquestes coses
de la història,
no?
Però, bueno,
tornem als fundadors
d'aquella biblioteca.
El general
d'Alexandre Ptolomeu,
suposo que si heu anat
a veure la pel·lícula
d'Alexandre Magne,
estaré una mica al corrent,
doncs aquest
Ptolomeu
es va quedar
amb Egipte
després de la partició
de l'efímer regne
que havia fundat
Alexandre.
Ell va iniciar
la nomenada
dinastia
ptolemaica,
que va regnar
a Egipte
durant gairebé
tres segles.
Va ser el seu successor,
Ptolomeu II
Filadelfo,
el fundador
de la biblioteca,
allà pel segle III
abans de Cris.
I ràpidament
es va començar
a forjar
la gran entitat
d'aquesta biblioteca,
així com
de la mateixa
ciutat d'Alexandria.
Els reis
ptolemaics
van recolzar
la investigació
i van mantenir
la biblioteca
per a que mantingués
un ambient adequat
de treball
a les millors
menys de la seva època.
La biblioteca
constava
de deu sales
d'investigació,
cadascuna dedicada
a un tema diferent.
Hi havia fons
i columnates,
jardins botànics,
un zoològic
i fins i tot
sales de dissecció,
també un observatori
i una gran sala
menjador
on es portaven
a terme
amb total llibertat
les discussions
crítiques
de les idees.
Molt bé.
I us preguntareu
quin era el nucli
de la biblioteca.
Com és lògic
que en qualsevol biblioteca
el nucli
de la biblioteca
de l'Alexandria
era la seva
col·lecció de llibres,
els organitzadors
van buscar i rebuscar
per totes les cultures
i llenguatges del món.
A més a més,
enviaven agents
a l'exterior
a comprar biblioteques.
Els vaixells marcants
que rebaven
a la ciutat
de l'Alexandria
eren registrats
per la policia
i no buscaven
pas contraband
ni immigrants
il·legals.
El que buscaven
eren llibres
que eren confiscats,
copiats
i retornats
posteriorment
als seus propietaris.
Encara que és difícil
de fer una estimació
de la quantitat total
de volums
que va arribar
a tenir
la biblioteca
de l'Alexandria,
s'ha calculat
que podrien
ser una xifra
aproximada
del mig milió
d'exemplars
cadascun d'ells
escrits
a mà
i a més a més
en papir.
Doncs sí,
Alexandria
era en aquella època
la capital editorial
del món.
Llavors no hi havia
emprentes
i els llibres
eren cars
i s'havien de copiar
un a un,
copiats a mà.
La biblioteca
disposava
de les còpies
més exactes
del món,
ja que quan se feien còpies
segons com era el traductor
podien haver-hi
errades.
L'art de la crítica
també va néixer aquí.
De fet,
moltes obres
que s'han conservat
fins a l'actualitat
són edicions crítiques
posteriors.
Les edicions crítiques
d'una obra
eren reedicions,
o sigui,
còpies
d'aquesta,
però comentades
i molts cops
ampliades.
Els reis tolemàics
van dedicar
gran part
de la seva riquesa
a l'adquisició
de tots els llibres
grecs
i d'obres
també provenents
d'Àfrica,
Pèrsia,
l'Índia
i d'altres parts
del món.
Per posar
un exemple
molt curiós
i que poques vegades
s'avisen
en altres governants
del món
al llarg de l'història,
el rei
Ptolomeu III
Evergetes,
que era fill
del fundador
de la biblioteca,
va voler que Atenes
li deixés prestats
els manuscrits originals
o les còpies
oficials d'Estat
de les grans
tragèdies antigues
de Sòfocles,
Esquil
i Eurípides.
Aquests llibres
eren per als atenents
una espècie
de patrimoni
cultural
de primera magnitud.
És com si aquí a Espanya
tinguéssim
el manuscrit original
dels Cervantes
i vingués,
per exemple,
el rei d'Inglaterra
i el vulgués comprar.
Llavors,
els grecs
s'hi van negar
en un principi,
fins que
Ptolomeu III
els va deixar
una gran quantitat
de diners
oferts en depòsit.
O sigui,
va dir,
jo us deixo
els teus diners
en depòsit
i us torno,
els retiraré
quan us torni.
Segurament va ser
el primer gran
intercanvi
cultural,
bueno,
intercanvi en aquest sentit.
cediu-me
una sèrie de material
per exposar-lo,
en aquest cas copiar-ho.
Sí,
com actualment
se fa en totes les exposicions
que es porten a terme.
Interessant.
Doncs bé,
el que passa és que
se veu que
Ptolomeu III
valorava
aquests escrits
molt més que l'or
i la plata
i va renunciar al depòsit
i es va quedar
amb els originals
de la biblioteca.
Sembrava tonto.
Sembrava tonto.
Els grecs se van emprenyar
però al final
se van tindre que
conformar amb les còpies
que molt gentilment
Ptolomeu III
els va regalar.
Gentil,
home,
generós.
Generós,
home,
però és curiós,
no,
que un governant
deixen una bona part
del seu patrimoni
per comprar llibres.
És curiós.
Poques vegades
han passat
en la llarga de la història.
No,
i en l'actualitat
en trobaríem
potser cap.
Sí,
jo no m'imagino
per exemple
el George Bush,
no?
No,
no,
no,
bé,
però no barregem coses.
No barregem coses,
vinga, va.
Què tal dels Ptolomecs?
Els Ptolomecs,
però bé,
com ja saps,
no es van limitar
a recollir els coneixements
coneguts,
sinó que van impulsar
i finançar
la investigació científica
generant a més a més
nous coneixements,
com hem dit abans
també hi havia
a la mateixa biblioteca,
sales d'estudi,
sales de disseccions,
zoològica,
etcètera,
etcètera,
i els resultats
en un principi
van ser extraordinaris.
Erastòtenes
va calcular
amb precisió
el tamany de la terra,
la va cartografiar
i va afirmar
que es podia arribar
a l'Índia
navegant cap a l'oest,
des d'Hispània,
i Park va anticipar
que les estrelles
neixien,
es desplaçaven lentament
i acabaven morint.
Va ser el primer catalogador
de les posicions
i magnituds
dels estels.
Per d'altra banda,
el metge Galeno
va escriure tractats
que van dominar
tot el coneixement
sobre el cos humà
durant més de 1.500 anys
i la llista
podria ser interminable.
Sí,
el que passa és que,
com ja hem comentat abans,
que el Ptolomeu
que va dir
que el centre de l'univers
era la Terra
i van adoptar
allò que era fals
i no ho van investigar,
en el cas d'Esteca Galeno
també va passar
una cosa curiosa
que dia que
per les venes
circulava l'aire.
Sí.
Llavors,
quan al segle XVI,
1.500 anys després,
el senyor Miguel Cervet
va dir que no,
que circulava sang,
què va passar?
Que el van...
La inquisició que va fer.
El van cremar
a les brases.
En fi.
Doncs bé,
tornant a la biblioteca,
la grandesa de la biblioteca
tenia reflexi
també en la grandesa
de la ciutat.
Era la ciutat
més gran del món occidental.
Gent de totes les nacions
arribaven allí
per a viure,
comerciar,
aprendre.
En un dia qualsevol,
els seus diversos ports
estaven atiborrats
de mercaders,
estudiants i turistes.
Era una ciutat
on grecs,
egipcis,
àrabs,
siris,
hebreus,
perses,
nubis,
fenicis,
itàlics
o fins i tot
gals i ibers
intercanviaven
mercaderies
i idees.
Probablement
fó allí
on la paraula
cosmopòlita
va començar
a tenir sentit.
O sigui,
ciutadà no sols
d'una sola nació,
sinó del cosmos.
Doncs allí
estaven les llavors
del que seria
el món moderni
i contemporani.
Però aleshores
per què no van germinar
aquestes llavors?
Perquè Occident
va quedar adormit
durant un mil·lenni
de foscor
fins que Copèrnic,
Galileu,
Colom van redescobrir
l'obra feta
a la Biblioteca
d'Alexandria.
Podríem parlar
de dues causes.
En primer lloc,
la societat
en què s'havia basat
aquell nucli d'estudis
es va començar
a desintegrar
fins a arribar
al col·lapse
durant el segle V
abans de Crist.
En segon lloc,
el fet
després de Crist?
Sí,
després de Crist.
És veritat,
sí,
és quan s'afona
l'imperi romà
i s'ha hagut
una rada
d'imprenta.
És veritat.
En segon lloc,
el fet que mai
durant els set segles
d'existència
de la biblioteca
s'hagués divulgat
massivament
els coneixements
que contenien
i els descobriments
que s'hi portaven a terme,
la ciència i la cultura
estaven només reservades
a uns pocs privilegiats
i segurament
ja us imagineu aquí.
La immensa població
d'Alexandrina
no tenia ni idea
que s'amagava
darrere aquells parets
i el coneixement
que en sortia
no els beneficiaven res.
Els descobriments
en mecànica
i en tecnologia del vapor
es van aplicar
bàsicament al camp militar
i per divertir els reis.
Aquells científics
mai van captar
el potencial
de les màquines
per ajudar la gent
per millorar
la qualitat de vida
en general.
En resum,
que les grans descobertes
de la antiguitat
gairebé no van tenir
aplicacions pràctiques
i quan va arribar
el col·lapse
i una nova religió
anomenada cristianisme
va veure en aquell
pou de sabidoria
un perill
per al seu poder
en expansió
i va decidir eliminar-ho
i ningú no va moure
un dit
per evitar
que les flames
ho prenguessin tot.
I només va sobreviure
una petita fracció
de les obres
que es custodiaven
a la biblioteca
i fragments dispersos.
I aquella destrucció
va significar
una tragèdia cultural
sense precedents.
L'era de la raó
hauria d'esperar
mil anys
per tornar a despertar.
Però això
ja és una altra història.
No en vinguis amb històries
Curiositats
Seguim amb la nostra ruta personal
aquí al No en vinguis amb històries
amb les nostres curiositats.
En les inscripcions
d'una taula a Síria
datada aproximadament
de l'any 2800 abans de Crist
es pot llegir
el text següent
En aquests darrers temps
la nostra terra
està degenerant
hi ha senyals
de que el món
està arribant ràpidament
al seu final
el soborn i la corrupció
són comuns.
Més de 2.000 anys després
Sócrates afirmava
encara abans de Crist
els fills
ara són tirans
ja no s'aixequen
quan entra un ancià
a l'habitació
contradiuen els seus pares
parlen davant les visites
mengen golosines
a la taula
creuen les cames
i tiranitzen els seus mestres
i Plató
a més a més
afirmava
seguint les opinions
del seu mestre Sócrates
què està passant
amb els nostres joves
falten el respecte
a la gent gran
desobeeixen els pares
fan que assumir-se les lleis
es revelen els carrers
amb el cap ple
d'idees descabellades
la seva moral
està de quellent
què serà d'ells?
Com podeu observar
els problemes
no han canviat tant
com podem arribar
a pensar
al llarg de la història
de la humanitat
i moltes vegades
la imatge
que la gent gran
té dels joves
doncs
seria bastant similar
notícies
aquesta setmana
no anem
molt sobrats
de notícies
no aniràs tu
no ho sé
jo vaig ara a casa
a sopar
per començar
recordem que hi ha
tota una sèrie
d'exposicions
aquí a la ciutat de Tarragona
a Instruments del Món
a la Fundació La Caixa
de Tarragona
molt interessant
aquí vam estar
l'altre dia els dos
com si fossem una parella
de fet
som una parella
però de programa
una parella de fet
per una altra banda
també encara tenim
l'exposició sobre Escher
no?
a la Fundació Caixa
no
la Escher ja no
crec que el 14 de febrer
va de ser pres
el que tenim
és la de Tarraco i l'Aigua
Tarraco i l'Aigua
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
és molt interessant
aquesta exposició
i a més a més
tu portes un parell
de notícies
sí, tenim un parell
de notícies
una és bastant curiós
ja veuràs
mira, la primera
mos parla
que s'estan portant a terme
excavacions arqueològiques
al castell de Falset
per mirar
de trobar-hi restes
d'època andalusí
aquestes restes
haurien quedat soterrades
per la construcció
de la fortalesa cristiana
del segle XII
se coneixen
aquestes restes
ja des dels anys 80
però ara
amb la restauració
definitiva del conjunt
a punt de començar
aquestes excavacions
permetran deixar
aquestes restes islàmiques
visibles
i cobrir-les
amb un vidre
per poder ser observades
però
donada la necessitat
de fer fonaments
per consolidar
el que queda del castell
que està bastant
deteriorat
sembla ser
només es conservaran
les parts més interessants
es calcula
que aquestes excavacions
duraran un mes
molt bé
això a Falset
no?
terra del vi
i després
on anem
al poblat ibèric
de Calafell
que és l'únic
reconstruït
totalment
a l'estat
i que d'aquí
recomanem també
si algú vol visitar
hi ha una recreació
molt bona
de la vida
íbera
s'han reconstruït
les cases
utensils
etcètera
doncs bé
els arqueòlegs
que treballen
en este poblat
estan intentant
ara elaborar
vi
amb les mateixes
característiques
del vi que preparaven
els íbers
fa més de 22 segles
esperem fer la primera
collita
d'aquí a 3 anys
els arqueòlegs
es basen
en les restes
arqueològiques
que han anat
descobrint
i en tractats
antics
sobre l'elaboració
del vi
tractats que parlen
des de com plantar
el cep
com cuidar-la
etcètera
els arqueòlegs
afirmen
que aquell vi
havia de ser
molt fort
i que era mesclat
amb herbes
diferents
i resina
per estabilitzar-lo
tot i això
sembla que els hiberts
preferien la cervesa
segur que moltes vegades
heu anat a la plaça
de l'Ajuntament
de Tarragona
a prendre un cafè
a fer una volta
i us heu fixat
en aquella façana
tan gran
que té l'Ajuntament
una façana
on se'n poden veure
relleus
se'n poden veure
estàtues
desbustos
etcètera
doncs bé
l'actual Ajuntament
aquell gran edifici
que es pot veure
va ser fins a la
desamortització
de l'any 1835
un convent de Dominics
tres anys després
s'inicia ja el seu ús
com a seu
de les corporacions
municipals
i provincials
la seva façana
va ser obrada
durant la dècada
dels anys 60
del segle XIX
i representa
en estil neoclàssic
diverses alegories
de la història
de la ciutat
i de la província
a la façana
d'ordre jònic
trobem
diversos relleus
com per exemple
a la part més alta
a l'esquerra
un que representa
l'anada
d'una ambaixada
de tarragonins
rebuts per Juli César
a la dreta
veiem
un altre relleu
que representa
el moment
de la concessió
per part de la reina
Isabel II d'Espanya
dels títols
que ara gaudeix
la ciutat
i que es poden veure
al seu escut
existeixen
més avall
estem anant
descrivint la façana
des de dalt
a baix
un parell de medallons
que representen
els germans
i sipions
els generals
romans
que van fundar
la ciutat
allà cap a l'any
280 abans de Cris
més avall
hi ha dos medallons
280?
280 abans de Cris
més o menys
més o menys
que ja estaves tu
per contra
tira tira
doncs bé
ara
ja m'has fet pedra
ja no sé
per on te vaig
per aquí
més avall
hi ha dos medallons
que representen
els bustos
d'August
i Adrià
que són dos emperadors romans
especialment vinculats
a la ciutat
perquè hi van residir
durant un cert període
de temps
al costat del balcó principal
trobem les estàtues
de dos personatges
crucials
en la reconquesta
de la ciutat
per una part
està el cavaller
Robert d'Aguiló
o Bordet
que era un normant
que va ser
el primer
i únic príncep
de Tarragona
i Sant Oleguer
bisbe de Barcelona
que va ser qui va impulsar
la conquesta
de Tarragona
que estava en mans
dels àrabs
i que fou el primer
arquivisbe
de la seu
arquivisbal
restaurada
a la part superior
de l'edifici
hi ha els bustos
de tot un seguit
de personatges
que són els següents
Pau Orosi
historiador
de possible
origen tarragoní
del segle
cinquè després de Crist
Lluís Pons d'Icar
que va ser
el primer gran historiador
i arqueòleg
de Tarragona
i que va viure
al segle XVI
també trobem
a Vicenç García
el famós
rector
de Vallfagona
que podia haver escrit
el Quixot
d'Avellaneda
imprès
a la nostra ciutat
també hi ha
en Pere Virgili
un cirurgià
del segle XVIII
Antoni Gin Bernal
metge
del segle XVIII
també
Antoni Martí
Franquès
que a part de tindre
un institut
dedicat
era un científic
de família noble
del segle XVIII
també
i que ha adreçat
els seus estudis
a descobrir
la composició
de l'aire
i el sexe
de les plantes
entre d'altres estudis
torna a repetir
el que va fer
el senyor Antoni Martí
Franquès
però molta gent
sap que hi ha un institut
però no sap qui és
això passa també
moltes vegades
quan anem per un carrer
carrer Pimargall
i qui era aquest senyor?
qui era Pimargall
parlant ara?
va ser el primer
un republicà
un dels quatre presidents
de la primera república
molt fímer
tornem aquí
qui era el primer
Antoni Martí
va ser un científic
un científic del segle XVIII
quan la ciència
estava naixent
i que es va dedicar
a estudiar
la composició
de l'aire
quan encara no es coneixia
que si hagués pogut entrar
a la biblioteca
de l'exendria
hauria quedat
bocaladat
i meravellat
hauria dit
m'ha estat perdent
el temps
durant dos mil anys
tornem a partir de zero
perquè aquella gent
estava molt avançat
curiós
i també es va dedicar
a estudiar el sexe
de les plantes
el que també t'il·lustra
una mica
que els científics
d'aquella època
tocaven una mica de tot
no és com ara
que se centra en una cosa
feien una mica de botànica
una mica de física
una mica de química
homes del renaixement
al segle XVIII
no
no és el renaixement
però la idea aquesta
de l'enor da Vinci
per exemple
que feia de tot
els homes globals
podien fer des de màquines
de guerra
fins a pintar un quadre
fins a qualsevol cosa
i enamorar una dona
home, Alexandre
no ho sé
com queda això
home, Alexandre
potser més aviat
enamorar un home
però bueno
també podria ser
qui més trobem
a la façana
estem parlant
de l'Ajuntament de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
doncs trobem també
el senyor Pròsper
de Bufarull i Mascaró
un historiador
del segle XVIII i XIX
Joaquim de Santillán
i Valdivieso
arquivisme de Tarragona
a finals del segle XVIII
i que va impulsar
tot un seguit d'obres públiques
a la ciutat de Tarragona
si no m'equivoco
i si m'equivoco
si no he ver o he ben trobat
crec que va ser l'home
que va portar l'aigua
per primera vegada
a Tarragona
perquè no funcionava
tenia greus problemes
a Tarragona
i va fer restaurar
però va fer construir
un aqueducte nou
i va ser el primer
que va portar aigua a Tarragona
després de també
1.500 anys
que els aqueductes
que havien fet els romans
no funcionessin
i què més
i per últim
doncs trobem
el senyor
John Smith
John Smith
tot i que algú pot pensar
que sigui una marca
de sabates
no té res a vore
en absolut
va ser un dels pioners
de la reconstrucció
del port
a finals del segle XVIII
en fin
també destacar
de l'Ajuntament
la gran bellesa
de les escales
d'accés
a la planta noble
la rotonda
i els dos salons
de plens
i dir que
també l'edifici
disposa
de dos claustres
claustres
d'estil neoclàssic
a un dels quals
hi ha
la tomba
que va construir
el Domènech i Montaner
per a les restes
de Jaume I
el Conqueridor
tot i que les restes
al final
van acabar
dipositades
a Poblet
però que se manté
la tomba
una tomba
molt interessant
en forma
d'una barca
molt bé
i ens comentaves
que fins l'any 1835
havia estat
convent dels Dominics
sí
quan se va produir
la desamortització
del Mendisabal
que es van confiscar
bona part
de les propietats
que tenia la Iglesia
doncs això
s'ho va quedar
a l'Ajuntament
i pregunta molt fàcil
abans de tot
què havia estat
abans
abans
molt abans
la gent ja ho sabrà
perquè la gent
és molt tarragonina
i es coneix molt la història
però segur que no saben
la pàrquer
allò era
el circ romà
i eren les càrceres
les càrceres
el punt de sortida
les vigues
i les quàdrigues
de les quàdrigues
molt bé
arribem al punt final
del No miguis amb històries
a 45 segons
de les 9 del vespre
Manel
ens veiem la propera setmana
no?
anirem a casa a descansar
que avui fa un fred
que pela
sí
doncs
ens veiem
adeu
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No en vinguis amb històries
a Carragona Ràdio
s'avança
Fins demà!
Fins demà!