Andrés, bona tarda, què tal el cap de setmana?
Doncs bé.
Has comprat pel·lículetes?
Sí, com sempre.
Sempre, tu aprofites els caps de setmana per fer bolsa?
Jo, si vaig a qualsevol lloc, busco ja algun magatzemet, alguna fira,
el que sigui, per veure amb quines pel·lícules puc trobar.
Que n'has trobat alguna, alguna de la Shirley MacLaine? L'has trobat?
Doncs no, he trobat una del Cari Gran i la Marilyn Monroe,
que no tenia, que no tenia, i és una molt divertida,
que és Me siento rejuvenecer.
Ai, a mi no em sona ni el títol, però m'ha deu ser important, no?
Sí, sí, el Cari Gran fa d'una espècie de savi,
que està buscant un producte per tornar a la joventut,
i fan proves amb monos, i amb això n'hi ha un que s'escapa,
i comença a saltar i brincar, i diuen, carai,
però si és un mono que, comparant-lo amb l'edat humana,
tindria ara 80 anys, i com salta, i com brinca, i tal.
Llavors ve el responsable d'allà, que és el que els cuida, els dutxa, i tal,
i diu, ai, no, que m'he equivocat, jo li he posat la samarreta de l'altre.
Resulta que li he posat la samarreta del ballet, amb un de jove.
Esclar, aquest és el primer desencant que té el Cari Gran
amb les seves proves de saviesa.
I la cosa després comença a complicar-se, va saber,
quan casualment, no ell, sinó un mono,
fa una composició que els torna joves.
La veurem projectada, no?
Algum dia d'aquest.
Algum dia d'aquest, no explico res mi, perquè m'agrada explicar els finals.
Vale.
Andrés, continuem amb la vida de la Shirley MacLaine,
que vam dir que donava per molt.
Sí, molt bé, sí.
Sabem que estem fent la vida d'ella,
i per il·lustrar musicalment la seva vida,
i per no fer-me tan pesat,
estem posant temes de la pel·lícula El Apartamento.
Estàvem dient que la pel·lícula Can Can
va tindre problemes amb el Nikita Khrushchev,
i a la Shirley MacLaine també,
perquè va fer un petit discurs per parlar a parell i així,
i els americans van pensar que era,
perquè no quasi, però per si era comunista.
En fi, problemes que tenien en aquells temps els americans.
Bé, llavors hem estat dient que va fer quatre pel·lícules,
i, en fi, van ser les tres d'elles principals molt d'èxit,
i els dos amores va ser una mica que va passar
quasi sense pena ni glòria.
Llavors, per la seva extraordinària creació
del personatge de l'ascensorista,
que fa pujar i baixar l'ascensor,
que es diu Frank Kubelik,
amb la pel·lícula El Apartamento,
va rebre la segona nominació als Premis a l'Acadèmia,
que va perdre davant d'Elisabet Taylor,
que li va prendre precisament l'Òscar
per la seva interpretació amb la Mujer Marcada.
Des de llavors, també era merescuda,
però, esclar, una de les dues tenia que guanyar.
Un premi tant insòlit,
doncs la guanyadora moral va ser Silvia McLean,
ja que a Miss Taylor li van concedir
com premi de consolació
pels seus problemes de salut.
En fi, la Mujer Marcada s'ho mereixia també,
però potser sí que va ser per això.
I això li van donar en compensació.
Llavors, dic en compensació,
la Sigley va tindre el premi
com millor actriu amb el Festival de Venècia d'aquell any,
i després La Calúmnia,
per la seva part,
va ser una de les primeres pel·lícules
que van entrar valentment
en el tema de l'esbianisme,
perquè això encara no es tocava
i era bastant tabú.
No era bastant tabú, no, era tabú.
I encara que era la clave de l'argument
de la versió original,
que es va estrenar en Broadway el 20 de novembre de 1934,
havia sigut substituït per adulteri
amb la pel·lícula Esos 3,
pel·lícula que es va fer l'any 1936,
davant de la pressió que va fer
pel siniestre Código Heiss,
aquell còdic tan macabre
que es va fer en aquells anys
i que va perjudicar a molts personatges
del món de l'espectacle.
Bé, irem a escoltar un altre tema
de la pel·lícula El Apartamento
i és Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
Bé, irem a escoltar un altre tema
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
i Carrier Marsh.
Aquest és un altre dels temes
de la pel·lícula de l'apartamento.
Seguim parlant de la Sigla en Manileny
que ja en aquell temps
s'havia convertit
en una de les estrelles
més, més, més importants
del firmament de Hollywood
i, lògicament, omplint d'alegria i, sobretot, de dòlars
el senyor Wallis, que cobrava substanciosos porcentatges
cada vegada que un dels estudis rivals s'interessava pels serveis de la noia.
Del que ell cobrava, injustament, ella només rebia una petita quantitat,
que venien a ser uns 16.000 dòlars per pel·lícula,
i això va durar nou anys que ella va estar vinculada a la Paramount.
Va aconseguir la seva llibertat l'any 1961,
a canvi d'indemnitzar, a més a més, a sobre, a Mr. Wallis amb 150.000 dòlars.
Bé, ja lliure del seu compromís contractual,
se'n va anar una vegada més cap al Japó, allà on estava el seu marit,
per protagonitzar la pel·lícula Midulce Gaisa,
que, precisament, el seu marit va produir
i els va donar una nova oportunitat de tornar a estar junts durant algun temps.
L'actriu aquí va tindre que fer un gran esforç d'adaptació a la seva personatge,
per tant, va tindre que viure durant diverses setmanes
en una escola de geixes,
amb objecte, lògicament, d'aprendre el complicat ceremonial del te,
tocar l'instrument de corda que es diu samisen,
i familiaritzar-se amb els pormenors de les danses japoneses.
Després de tornar dels Estats Units,
va protagonitzar Jun Robert Mitchum,
Qualquer dia, en qualquer esquina,
que estava basada en una obra teatral de William Gibson,
que, després, anys més tard,
es convertiria en la comèdia musical Swyp Show,
de Ron Howard,
i, substituït al poc temps per John Gavin,
i Michelle Lee amb els papers principals.
Estem a l'any 1963,
i Michelle Lee torna a trobar-se,
per segona vegada, amb Jack Lemmon,
amb l'adaptació del musical d'Alexander Brackford,
Irma la Dulce,
que va perdre les seves cançons,
l'obra musical,
al ser portada al cine,
encara que va conservar
tot l'encant, la gràcia i la picardia
de l'obra original
que estava feta amb música.
És una pel·lícula que jo he passat alguna vegada
per algun dels llocs que he anat a fer cine
i que realment causa un verdader impacte
de satisfacció,
perquè t'ho passes fabulosament bé
veient la interpretació d'aquests dos personatges
d'Irma la Dulce.
I ara, si et sembla bé,
passem a un altre tema de la pel·lícula Apartamento
i entrem en el tema nadalenc,
i és Bleu Christmas.
a tot.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una nadala ritma de swing, no? Molt bé!
Que t'ha agradat aquesta per variar, eh?
Totes m'agraden, eh? M'agrada molt aquesta banda sonora.
Sí, sí, sí. És una de les pel·lícules que a mi m'encanten.
Irma la Dulce també, inclús potser algun dia se m'està ocorrint de presentar també un historial del Jack Lemmon, que va fer-la...
Perquè passar-la per antena, Irma la Dulce, com ho veuria?
Bé, Irma la Dulce, aquesta me l'explico, sí, pot estar bé pel diàleg, una miqueta picanteta,
però, esclar, la gràcia està en veure els personatges com pateix ell, però, bueno, es pot passar, es pot passar per antena.
Ens ho apuntem, doncs?
Sí, igual que l'apartament, tot i més pot passar, perquè val la pena, perquè el diàleg és exquisit.
Sí, doncs mira, queda apuntat. Andrés, fins demà.
Si Déu vol.