Albert Fons, bona tarda.
Bona tarda.
L'Albert és professor de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials
de la Universitat Rovira i Virgili.
Quina és la teva especialitat?
Dintre de l'àrea d'organització d'empreses,
del Departament de Gestió d'Empreses,
sobretot en la gestió de la producció,
direcció d'operacions i organització d'empreses.
Bé, i també t'has posat en aquest, podríem dir, repte
d'organitzar aquest any les terceres ja jornades d'emprenedors.
Sí, sí, són les terceres d'emprenedors
que fem conjuntament amb l'Ajuntament,
la Càmera de Comerç, la CEPTA i d'altres, i Redesa,
però també feia quatre anys ja les havíem començat
a organitzar a la Facultat d'Econòmiques,
al Departament de Gestió d'Empreses.
I bé, doncs, a partir d'allà del segon any,
és a dir, ara fa tres anys, doncs,
ja vam anar amb conveni amb aquestes entitats
i, doncs bé, hem anat donant resultats
i molt bé, molt bé cada any.
A nivell d'universitat, perquè volem enfocar l'entrevista,
tot i que, en fi, aquestes jornades ja les hem tractat
de diferents punts, ens volem centrar
en el que representa per la universitat
i concretament per la vostra facultat organitzar això.
Amb quin propòsit ho feu?
A veure, dintre de la nostra facultat
hi ha alguns ensenyaments que hi ha en assignatures,
hi ha pròpiament dites creació d'empreses
i, per tant, allí sí que es donen les eines principals
per entendre i, sobretot, per dissenyar
el que és un pla d'empresa, una eina fonamental
per crear una empresa.
Però també, a nivell d'universitat,
hi ha una sèrie d'accions relacionades amb l'emprenedoria
que el que fan és estimular, però també motivar
i incentivar els alumnes, sobretot d'últims cursos,
perquè es plantegin l'autoocupació
com una alternativa, perquè el primer que pensen
és anar a treballar amb una empresa,
cobrar un tant a final de mes,
però és plantejar que l'autoocupació
és una bona sortida i que, a més a més,
la universitat els pot ajudar, els pot assessorar
i els pot donar aquesta formació necessària
amb el perfil de creació d'empreses.
Sí, de fet, ara que comentes això,
t'ho volia preguntar també per l'experiència
com a docent que tens, és això?
La majoria d'alumnes, diguéssim,
que no s'ho plantegen a l'entrar?
S'han fet estudis a nivell d'estudiants de tot Catalunya
i només d'un 4% tenen una idea molt clara
de què volen crear una empresa.
I, per tant, el que sí que s'està observant
és que sí que podríem arribar a un 10-15%
d'universitaris que acaben creant l'empresa,
però el 10% podrien ser de forma immediata,
però l'altre 10-12%, d'alguna manera,
quan acaben d'estudiar, se'n van a treballar
i després de 3-4 anys d'experiència
i de poder haver estalviat una mica,
doncs es plantegen ja,
amb la seva formació i la seva experiència
i uns diners estalviats,
crear el seu propi negoci.
Per tant, potser aquest binomi és l'ideal,
tindre una formació universitària bona,
però també tindre uns anys d'experiència
i també, és clar, un capital acumulat
que és molt necessari.
Ara t'onava a dir, perquè d'idees,
suposo que amb aquests joves estudiants
no els hi deuen faltar,
però el fàlmica és aquest, no?
Clar, i no només de les facultats d'enginyeries
i d'econòmiques que potser podrien ser
els més directes productors d'idees, no?
Però també a facultats de lletres, de psicologia,
estan sortint moltes idees i bones idees,
sobretot pel camp del sector de serveis, no?
Sí, sí.
Recomaneu també el fet que es pugui muntar
empreses conjuntes,
que els estudiants s'ajuntin
per crear les seves empreses,
o unipersonal, o creieu que és millor?
No, no, no.
Treball en equip és fonamental,
no només per crear una empresa,
sinó qualsevol empresa que puguis anar a treballar,
doncs el treball en equips és ja una realitat
i dona molt bons resultats,
però és que a més a més també,
no només un equip, sinó un equip multidisciplinar,
és a dir, que un aporti uns coneixements més tecnològics,
un altre més humans, més psicològics,
un altre que sigui l'expert en comptabilitat,
l'altre que sigui el que domini més les tècniques comercials.
els equips multidisciplinars donen unes sinergies,
uns resultats molt millors,
que no pas equips més clònics,
de gent molt igual,
doncs tres economistes,
o tres advocats,
o tres enginyers,
doncs un equip multidisciplinar és molt recomanable
i els resultats són molt bons, sí, sí.
De moment és primera hora de la tarda,
us hi vau posar ahir a la tarda,
i també avui durant tota la tarda,
tot i que suposo que en aquestes jornades
s'hi ha d'anar amb preinscripció,
si algú vol treure el cap,
ho teniu obert també?
Sí, sí, bé,
hi havia unes preinscripcions,
sobretot perquè els alumnes de la Universitat Rovira i Virgili
tenen la possibilitat de reconèixer l'activitat
amb un crèdit i mig de lliure elecció,
i per tant això sí que hi ha un nombre màxim d'alumnes,
han de fer unes matrícules a través d'internet,
i bé, al programa ja varen posar les dates i els terminis
i les adreces i tot.
Pel públic en general també es va crear una fitxa d'inscripció
a través de redesa,
feien la inscripció,
en principi tothom ha d'estar inscrit prèviament,
el que passa és que bé,
l'accés és obert, és públic, és gratuït,
perquè hi ha el suport econòmic
de les entitats col·laboradores i organitzadores,
i vaja, no hi ha d'haver problema
perquè hi pugui accedir públic en general,
no sense estar preinscrit, diguéssim.
De moment, a nivell d'assistència i d'acceptació,
com va anar la jornada d'ahir?
Bé, molt bé,
estaríem parlant d'uns 200 alumnes
i potser unes 50 persones de públic en general,
i avui, normalment, per les dades que tenim,
ja parlaríem dels mateixos 200 alumnes,
hi ha unes 100, 150 persones
de diferents àmbits, polític, empresarial,
sobretot del camp de Tarragona,
de la nostra zona,
perquè les entitats,
la Càmera de Comerç,
la CEPTA,
RDS també aporten els seus col·laboradors,
gent que coneixen, etcètera.
A banda de que també,
com que està l'entrega de premis,
hi ha presència política de l'Ajuntament, etcètera,
també té una repercussió més gran
i també crida més públic existent,
en aquest sentit.
Si us crida el tema,
si ho voleu passar a treure-hi el cap aquesta tarda,
encara trobareu part de les jornades
al Palau de Fires i Congressos de Reus,
a partir de les 4 de la tarda.
Sí, des de les 4 fins, més o menys,
cap allà a les 9.
Explica'ns una miqueta, Albert,
en què consisteix el plàning per aquesta tarda.
Sí, hi ha una primera presentació
d'Agustí Sagarra,
que de fet és catedràtic
de la Universitat Rovira i Virgili,
i hi ha des de fa un parell anys
que va entrar com a director del CIDEM,
de la Generalitat.
I bé, és un càrrec, a més a més,
polític però molt important.
A més a més,
és un centre en el qual
sempre ha treballat molt
no només per desenvolupar
a nivell tecnològic tot Catalunya,
sinó també a nivell empresarial,
foment d'empreses, etcètera.
I ens farà la seva presentació.
Després hi ha tota una taula rodona,
hi ha la Carme Ruscallé,
de la Rosa Clarà,
que han volgut triar empresàries emprenedores
d'àmbits diferents
perquè poguessin aportar la seva visió.
Perquè també des del punt de vista
de les dones emprenedores
ens convé també reforçar-ho
i destacar-ho molt.
I després hi ha una taula rodona
del que són empresaris
a nivell local,
més de la zona, diguéssim,
per diferents àmbits,
restauració,
indústria,
metal·lurgia, etcètera.
Al final hi ha una participació
dels dos guanyadors
dels premis de creació d'empreses,
que s'entregaran avui mateix també,
i hi ha un comiat
i una cloenda
per part de les autoritats.
Bàsicament és això.
Doncs Mireia que fa referència als premis.
Explica'ns una miqueta
qui els ha guanyat aquest any.
Es tracta de premis
que es donen precisament
a empreses de nova creació?
Sí, sí.
De fet, en guanyes la segona edició,
s'han presentat uns 25...
Inicialment presentaven els...
Tothom qui ho volia,
universitari i públic en general,
la idea de negoci resumida, eh?
Només la idea?
No calia que el negoci
estigués en funcionament?
No, no, no.
Després els vàrem oferir
des de la universitat
un curs
en el qual els assessoràvem
i els formàvem
en el que era la redacció del pla d'empresa.
Tenien també una sèrie de tutors
durant el període
de realització del pla d'empresa
per si tenien algun dubte
o alguna qüestió
que s'aclargués a aclarir.
Varen entregar el pla d'empresa
i aleshores,
durant un mes,
hi va haver un comitè avaluador
amb representants
de les diferents entitats,
participants,
i varen seleccionar
una sèrie de plans d'empresa.
Pràcticament,
doncs,
els varen anar llegint tots,
es varen seleccionar
sis finalistes,
es varen entrevistar
els emprenedors,
perquè també és important
veure no només el pla i la idea,
sinó també
l'equip de persones
que hi ha al darrere
i el seu esperit emprenedor,
i es varen triar dos guanyadors
i quatre finalistes,
que són els que avui
s'entregaran un diploma
de reconeixement
als finalistes
i el prèmit
als guanyadors.
Els guanyadors
són de dos tipus,
l'un que és
el grup de les Mossaranyes,
que va sortir inicialment
aquí a Reus
a partir de la fila del trapeci,
però és un grup de,
bueno,
dos nois i una noia,
però doncs
que ja han creat
la seva pròpia empresa
relacionada amb el món del circ.
Fins i tot ara
tenen previst,
doncs,
en fi,
ampliar les instal·lacions
amb una carpa
i van fent
diferents activitats,
amb un producte molt variat.
Bé,
van trobar interessants,
sobretot des del camp
de l'oci i la cultura,
però poder,
doncs,
tindre un negoci
i una empresa,
no?
L'altre és
IFR Automotiv,
que de fet ja
va presentar l'any passat
una mica el seu producte,
ara per ara
és un equip d'enginyers
que estan assessorant
en el camp
de l'automoció,
però el seu projecte
a curt termini
és ja,
ubicat a Reus,
tindre ja
una pròpia planta
de producció
pràcticament artesanal
d'automòbils
de luxe,
amb una motorització
i amb unes prestacions
força interessants,
no?
El projecte
és el que es premia,
després s'exigeix
que aquestes empreses
es duguin a terme?
Sí,
bé,
en les bases
dels premis
ja ho diu,
els dos premis
són de 5.000 euros,
més un descompte
del 50%
al primer any
si es volen ubicar
al PIB d'empreses
d'arreus de revessa,
però
hi ha un 30%
que es cobra
de forma immediata
i la resta,
l'altre 70%
se cobra
en el moment
en què l'empresa
ja està donada d'alta
o ja està funcionant,
no?
De fet,
el que es premia
són o idees
que acabaran sent
empreses
durant aquest any 2005
o empreses
que s'han creat
durant l'any 2004.
En aquest cas,
aquests dos guanyadors
són empreses
que s'han creat
durant aquest any 2004,
l'any passat,
diguéssim.
Per l'experiència
que teniu
en funció
de les altres dues edicions
d'aquestes jornades
d'emprenedors,
n'han sortit
a diferents projectes
premiats o no?
Alumnes vostres
que hagin acabat
i gràcies a això
doncs sí,
hagin dut a terme
la seva empresa.
Sí, el que passa
que també veiem
no només
que els alumnes
presenten
plans d'empresa
sinó que també
que el que veiem
és que molts
dels plans d'empresa
que presenten
genià
amb 30-35 anys
i amb experiència
en el món laboral
són antics alumnes
de la universitat.
Això sí que es veu
i és important.
Quines qualitats
creus, Albert,
que s'han de tenir
per muntar
la teva pròpia empresa?
A part de les més físiques,
podríem dir
que ja ens les deies abans,
no?
Experiència
i Butxaca.
Home, són molt.
com comentava ahir
un dels ponents
amb molt bon criteri
és molt de sentiments,
és a dir,
tindre fe en el projecte
i creure-hi
i abocar-s'hi,
no?
No és tirar-se
la piscina sense aigua,
hauria de procurar
que hi hagués aigua,
però sí que és una mica
aquesta propensió
al risc controlat,
és a dir,
una mica la idea
és dir,
bueno,
hem de ser propensos
al risc
però tampoc
no hem de ser
ni masoquistes
ni suïcides,
és a dir,
hem de controlar
el risc
i per tant,
per exemple,
el pla d'empresa
permet d'una manera
aquesta és la idea
però s'ha de tindre fe
si hi ha de creure
i lògicament esforç
i capacitat
de dedicació
i de treball,
no?
Creure en una cosa,
és clar,
si es busca la tranquil·litat
i la comoditat
i pocs problemes
doncs evidentment no
però hi ha d'haver una mica
aquest esperit,
aquestes ganes
de l'activitat,
de moure's,
de tirar endavant,
de voluntat
i vinga i vinga
i d'empènyer els projectes.
Llançem idees a l'aire
per també els coneixements
que teniu, Albert.
Hi ha algun sector empresarial
en què avui en dia
valgui la pena invertir
que dius,
mira,
tira cap aquí.
Per exemple,
feia referència ara
al sector de l'oci
i la cultura,
no sé si n'hi ha
algun altre...
Home,
ara estan de moda,
clar,
lògicament ara
des de l'Ajuntament de Reus
està potenciant
el parc tecnològic
amb el tema de dietètica,
nutrició,
sanitat,
a Tarragona també
s'ha de crear un altre
amb el tema més tecnològic,
això evidentment
que és un impuls
i és un pol d'atracció,
d'idees
i és una incubadora
de noves empreses
i més a més
si tenen el recolzament
de l'universitat
o del SIDEM
i d'altres entitats,
però de focus
d'empreses
n'hi trobem
en tots sectors.
És evident
que avui en dia
en general
el sector serveis
és el que té més creixement
o un creixement més ràpid.
La indústria
segueix tenint
el pes important
però el sector serveis
és el que estira més
i el que té
un creixement més ràpid
tant en ocupació
com en producció.
Les ganes,
un element indispensable,
també una miqueta
de butxaca,
el suport que doneu
a nivell d'informar
i de donar les eines
per als estudiants
des de la universitat
deia aquest suport
que també doneu.
Falta saber
si la societat
està preparada
si és en plan esponja
o si pot assumir
tot aquest nou reguitzell
d'estudiants
que, vaja,
sembla que la carrera
d'empresarials i econòmiques
cada cop va a més,
cada cop hi ha més gent matriculada,
és una carrera que es tira.
Després,
quan surten al mercat laboral
hi ha tot un teixit
empresarial i econòmic
afavorit per l'administració
o per les pròpies empreses
que permeti
desenvolupar aquestes idees?
El mercat, lògicament,
clar, hi ha molts més estudiants,
el tindre una universitat
al Camp de Tarragona
també ha fomentat
que molta més gent
tingués accés a la universitat
i, per tant,
des d'aquest punt de vista
sí que hi ha sectors
que poden estar més saturats.
Però hi ha els bàsics puntals
com poden ser abogats,
metges, economistes,
enginyers,
que aquests sempre hi són
i sempre se'n necessitaran,
però també la mateixa universitat
el que està fent ara
és diversificar
i traient nous ensenyaments.
Per exemple,
l'any vinent
es parla d'una enginyeria
amb biotecnologia,
es parla d'arquitectura,
però, per exemple,
la facultat de lletres
es van treure, doncs,
la publicitat,
en fi,
la universitat també
el que està fent
és diversificant
i ampliant,
igual com fan les empreses.
Doncs abans hi havia,
fa uns anys,
hi havia pocs productes,
poca varietat
i pocs ensenyaments,
avui en dia
hi ha molts productes,
el mercat,
molta varietat
i també la universitat
el que té
són molts productes
i, per tant,
molts ensenyaments diferents.
Potser més especialitats,
més concrets,
més orientats
en un fi
d'un tipus de treball
molt concret,
però s'està ampliant molt
el ventall
d'ensenyaments,
no?
Possiblement,
el percentatge,
el nombre d'alumnes
que estudien
és el mateix,
el que passa
és que es reparteixen
entre ensenyaments.
I, de fet,
vosaltres,
des de la vostra facultat,
sempre heu tingut
molt en compte això,
no?
Sempre heu tingut
a disposició
cursos específics,
fins i tot tracteu molt
una cosa
que és prou important
i més pel que us toca
que són les pràctiques,
les mateixes pràctiques
en empreses.
Sí,
això ho tenim molt bé
a la facultat
perquè es pot comptar
que cada any
entre borsa de treball
i pràctiques empresarials
uns 300 alumnes
tenen contacte
i accés
durant dos o tres mesos
amb empreses
de la nostra zona,
ja sigui quan tenim
una assignatura
que s'anomena
pràctiques empresarials
o bé a través
de la mitjançant
la borsa de treball.
Sí, sí.
Jo no voldria
tancar aquesta entrevista
sense desmereixer
cap dels ponents
i dels conferenciants
que vindrà,
però m'agradaria
fer un incís
i que ens expliquis
com va anar
una conferència curiosíssima
que vau fer ahir
que es deia
la invenció
del màrqueting
en el Quijote.
Sí, sí, sí.
És un senyor,
José de Lucas,
que ha tret,
entre d'altres,
un llibre
que es diu
Quijote en los despatxos.
De fet,
el va treure
l'any 2000,
el va publicar,
però és ara
el centenari del Quijote
que és un moment
per promocionar-ho.
Però en qualsevol cas
sí que el que va posar
en evidència
molt interessant
és que hi ha idees
que avui en dia
s'estan impartint,
s'estan ensenyant
no només a les aules
sinó també
que els grans manuals
i best-sellers
que ens movim
d'idees
de com gestionar
una empresa,
com gestionar persones
que semblen
molt innovadores,
són idees
que en llibres
de fa 400-500 anys
o fins i tot 600 anys,
però en el cas del Quijote
ja hi havia idees
de gestió d'empreses,
de màrqueting,
de com vendre
els productes,
de comportament
de persones,
de gestió de persones,
idees que avui en dia
semblen noves
i que ningú hi hagués pensat,
doncs ja fa 400 anys
un senyor com Cervantes
ja les havia escrit,
ja les havia traduït
en una situació diferent,
en una època diferent,
amb uns personatges diferents,
però l'essència
del comportament humà
diguéssim,
no ha canviat,
no?
I això en aquest sentit
crec que és molt interessant
relligir-se,
si no s'ha fet el Quijote
o el Quixot
per trobar-hi
aquestes idees,
no?
Doncs mira,
ara que s'acosta
a Sant Jordi
ens ha donat encara
una altra possibilitat
per relligir-nos
al Quixot.
Albert Fons,
moltíssimes gràcies
per aquesta entrevista,
jo no sé si veus
aprofitar els micròfons
de Tarragona Ràdio
dins del que puguin servir
per demanar alguna cosa,
què us falta
en els estudis d'empresarials?
Què faltaria?
No ho sé,
no ho sé,
a veure,
podrien ser moltes coses,
tampoc no voldria ara
aprofitar els mitjans
per començar reivindicant,
no, no,
senzillament,
doncs,
que estem contents
de com va tot
i també el que necessitem
i també agraïm
és el recolzament
de les institucions
públiques i polítiques,
no,
ajuntaments,
campres de comerç,
confederacions d'empresaris,
crec que això és molt important
i és bo que anem
agafats de la mà
i, per exemple,
unes jornades com les d'avui
són una prova
de què donen de la mà
i s'assignen
acords de col·laboració
institucions públiques
i privades
i crec que és molt necessari,
no,
perquè el camp de Tarragona
és petit,
relativament petit
i si no ens ajuntem
i no ens posem d'acord
difícilment ho tindrem
però si ens ajuntem
i ens posem d'acord
la força que tenim
és ajuntaments,
cambres,
etcètera,
doncs és molt
i es poden fer coses
molt interessants
i projectes molt interessants.
Podem comptar ja amb una...
Paxes tecnològics, etcètera.
Podem comptar amb una quarta edició
ja de les jornades
de cara a l'any vinent?
Sí, sí, sí,
si faig a la voluntat
l'assistència
i la voluntat
de les institucions
és segur que sí,
sempre amb l'ànim
de millorar, esclar,
i buscar idees noves
i innovadores,
sí, sí.
Doncs Albert Fons,
moltíssimes gràcies
i ja t'emplacem
ja de cara a l'any vinent, eh?
Molt bé,
us esperarem.
Bona tarda.
Adéu,
bona tarda.