Tanquem la setmana amb Andrés i Andrés,
però no tanquem el tema que hem estat tractant
durant tota la setmana, que avui de medianoche.
Encara ens queda molt per explicar, eh?
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com afrontes el cap de setmana?
Bé, mira, com un altre.
Esperant que arribi el dissabte.
No t'agafen ganes de llogar un cavall i anar a fer tombs?
Que llogar, mare de Déu!
Per Nova York, per exemple?
No, Nova York encara, però amb un cavall ni pensaments.
Amb un cavall no, no.
I he pujat alguna vegada a cavall i et dic jo
que no m'han quedat gaires ganes, no?
No, ni un poni.
No, no, res. Els cavallitos i gràcies.
Bé, estem parlant.
Avui no hi ha cinema, per part meva.
O sigui, avui descansem.
I seguirem parlant d'aquest Convoy de Medianoche
que va ser dirigida per John Schlesinger,
un director que, com hem anat dient durant tots aquests dies,
ha tingut èxits molt importants
i fracassos també, en fi, tremendos.
Aquesta pel·lícula de Convoy de Medianoche
va ser un guió de Waldo Sall
que està basat en la novel·la de James Leo Erle.
I el dissenyador de producció va ser el John Robert Lloyd,
un gran dissenyador que té la mà trencada
amb aquest tipus de pel·lícules
que per això va aconseguir aquest èxit
de lo ben muntat que ho feia.
La fotografia no es pot tampoc despreciar
d'Adam Ollender, fotografia en color.
I no parlem de la música feta de John Barry
i les cançons interpretades per Nilsson,
T. Group, Leslie Miller,
Elephants Memory,
aquests són la gent que interpreta la música
amb aquesta pel·lícula,
i el muntatge va ser d'Uk A. Robertson.
Bé, seguim parlant d'aquest personatge
que va interpretar John Boyk,
que era amb la pel·lícula Joey Book.
Aquest Joey Book és el vaquero
que se'n ve de la seva terra, de Texas, a Nova York,
pensant que vestit de vaquer
i amb la seva joventut i les seves ànsies sexuals
es prostituirà amb les dones de certa categoria
i així guanyarà diners a punta pala.
I l'únic que aconsegueix
és juntar-se amb un pobret mort de gana,
amb un pobret desgraciat,
que és Dustin Hoffman,
que amb la pel·lícula es diu Ratso.
Bé, estàvem dient que John Schlesinger
va aconseguir, com veig de medianoche,
una pel·lícula de gran impacte emocional.
John White i Dustin Hoffman
van ser candidats a l'Òscar,
però finalment, a la nit dels Òscars,
l'estatueta se la va emportar un altre coboi,
però aquest era un coboi d'aquests de sempre a la pantalla,
com era John Wayne,
i amb la pel·lícula que es deia Valor de Lei.
En canvi,
Convoi de medianoche sí que va tindre a l'Òscar
a la millor pel·lícula
i també va proporcionar unes estatuetes d'Òscar
a John Schlesinger, com director,
i al guionista Waldo Sall.
Això són els èxits que ha anat tenint aquesta pel·lícula.
Tornem a sentir un altre tema d'aquesta banda sonora,
que és All Men Wildo.
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage