El meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Amb l'avi dilluns estàvem passejant pel carrer Cavallers
i clar, vam fer cap ahir mateix a la plaça del Pallol
i ara hem de fer una parada, bé, bona tarda
a el que avui s'anomena l'antiga audiència
en el seu dia a l'Audiència.
A dir a l'Audiència,
principalment després d'acabar de la guerra,
doncs és una part molt dramàtica
perquè jo vaig, com que vaig treballar
a dir a prop quan era petit i després vaig estar-hi,
vaig veure uns drames molt tristos
que m'ençà greu, però és història.
A dir, es feien judicis, acabar la guerra,
judicis, però amb aquella cosa tan sangrant
d'aquesta guerra que van passar.
O sigui, allò era el tribunal?
Sí, sí, sí.
Era on se feien els judicis a terra.
Però el que passa, quan hi ha judicis i judicis,
però amb aquells judicis a vegades no eren imparcials.
Eren judicis polítics, bàsicament?
Eren polítics, eren polítics.
No tota mena de judicis, no de robatoris, ni...
No, no, no.
Això hi havia un jutjat a l'Ajuntament,
un altre, m'entens com a dir,
un altre llocs, hi havia els de primera instància,
en fi, això hi eren llocs,
hi ha per gent que ho sigués enviar,
que era el seu càrrec.
o sigui, hi ha l'administració,
hi ha, per exemple, hi ha...
Allí no, allà i d'això.
I clar, llavors què passava?
Que aquí a Tarragona hi havia diferents puestos
on al que va la guerra passaven els presos
o els que havien denunciat.
Per exemple, aquí on hi ha les Monges de la Vella,
el que es treu Figueres,
aquí aquell convent el van fer servir
pels que passaven, com si diguéssim.
Quan venien del front, que els agafaven,
trobava-hi un temps i llavors d'allí els enviaven
un aval del poble,
algú responia per a ells
i no hi havia problema.
Després, clar, llavors també hi havia,
hi ha una categoria més
que havien fet algú, no res,
però havien servit l'exèrcit,
que hi havia un metge, com jo el feien capità,
llavors aquests hi estan més aviat
aquí al Carme,
aquí al carrer de...
al carrer Ixart,
saps com vull dir,
aquí hi havia el convent aquest,
de la punxa que diem,
doncs aquí més ja eren...
Ara, el fumot era ja a Pilats,
a Pilats hi havia dos o tres categories també,
per exemple,
els que estaven mig conservadors,
no conservadors,
vull dir que els tenien
no parellosos per ells,
però llavors també hi havia els penats,
a baix, aquest de sota,
ara anem a veure el museu d'història,
les bòbades,
i pensa que aquelles bòbades
hi vivien amontonats
els presos que agafaven ja,
aquests ja eren els que tenien ja pena de mort,
o molts anys de...
saps?
Clar,
jo és dramàtic,
perquè...
Però estem parlant tot el rato
de presos polítics.
Sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Després de la guerra,
presos polítics.
Abans no.
Ara parlem de després de la guerra,
de quan hi ha aquests judicis
a la plaça del Palló.
Judicis que amb quina freqüència es feien?
Cada dia, cada dia.
I eren individuals o eren amb...
De tota manera.
De tota manera.
Com que hi havia tant, tant, tant,
tantes denúncies.
Un perquè l'havia...
El poble li havia dit allò,
l'altre perquè l'havia fet allò altre.
Algú perquè li interessava que aquell no...
Saps com dir?
Rebanges.
O sigui, coses...
Això passava molt aquí a Tarragona també.
Això va ser el que d'això.
Sí, clar.
I jo veies que venien d'un poble gent,
li venien els racors,
escolta, deixa estar aquí d'allòs.
I en sec sortien, per exemple,
el pres agafat per la Guàrdia Civil,
i s'entraven molt.
Aquest ja sabia que tenia pena de mort.
Contra la família fora, esperant.
Intentar abraçar-los.
A vegades deixaven abraçar-los.
A vegades...
O sigui, un drama.
Un drama.
O sigui, que l'audiència va ser això en aquests moments.
Després ja va ser també com a escola de música.
I també va ser escola,
perquè llavors...
Imaginis, eh?
Sí, sí.
D'aquest tipus d'audiència,
escola de música.
Sí.
Sí, perquè l'escola de música també va estar al carrer Major.
Doncs va passar allí,
mentre no arreglaven el carrer Cavallers,
que és on hi ha l'escola de música,
que és l'edifici.
L'han transformat,
perquè ara entres allí,
veus allò,
aquelles entrades,
aquelles columnes.
Abans no.
Abans allà era tot tancat,
vivien gent.
A baix,
els baixos aquells,
era una bodega,
per cert,
molt popular,
que hi havia un senyor,
que era un senyor Lluís,
que anava amb una bata gris fins baix,
saps?
Molt popular.
A bodega d'aquelles també ha de prendre alguna coseta?
No, aquest no.
Ha de comprar.
Aquest només tenia un munt de botes,
totes classes de vins,
bé i bo, saps?
I el que és dintre l'entrada del conservatori,
llavors està ple de botes.
O sigui, hi ha una barreja de les nenes que van estudiar,
les botes allí,
aquell home molt popular amb el vi,
o sigui que eren coses que passaven desapercebudes,
i ara notes que,
com era això?
Com canvia?
I aquí també llavors,
aquí a l'audiència,
quan el Saavedra van tancar perquè havien d'arreglar-ho,
i no sé quin barri era,
tampoc no podien...
Llavors van fer també com a col·legi.
I després aquí,
doncs clar,
va anar canviant,
llavors ja ha sigut l'escola de música,
després també era un enredo,
perquè com que ara tothom ja va començar amb el cotxe,
i gent,
en vez de deixar el cotxe fora...
Fora les muralles.
Fora la muralla.
L'entraven fins dintre,
i clar,
moltes senyores,
o qui fos,
aprofità per anar a comprar,
entraven dintre i javen el cotxe.
Però clar,
potser havien aviat el cotxe un moment,
perquè el criu el portava a Nadal,
o el que sigui,
l'altre havia posat un cotxe,
l'havia de comprar,
i ell,
escolta'm,
la música no era dintre l'audiència.
La música era el fora,
les bucines,
com vulguis dir,
els plaxons i tot això.
Vull dir que és una cosa que...
que són records d'aquest casc antic,
i de la plaça del Pallor,
i després d'allí també,
doncs clar,
llavors la vam voler modernitzar,
allà hi havia les cases aquestes bastant antigues,
bastant d'allò,
la pedra de les acers
la vam posar davant de l'audiència,
allà hi vam fer un per terra,
allà hi vam canviar la font,
o sigui,
aquella font típica de ferro que hi havia,
doncs hi ha aquesta pedra,
que també la volien treure,
i em diuen,
escolti,
com que jo me'n estava per dir,
que freqüentava,
i tenia el meu tallaret,
i la meva botigueta,
i el racó,
doncs clar,
vaig procurar sempre defensar també,
que molts veiem,
ai,
semblava que fos un sats,
i llavors va ser quan també me'n recordo,
perquè llavors van arreglar això,
i llavors hi havia d'aconsejar,
hi havia un senyor Magaroles,
i allò estava bastant abandonat,
estava allò de terra,
de ports,
clar,
quan plovia,
tot allò encara no estava asfaltat,
perquè es veu que el contratista,
quan va fer el que va fer,
allà va acabar,
i no va deixar-ho tot llest,
perquè diu que si el pressupost,
queden les coses que passen ara,
o han passat,
i allò,
clar,
quan sorties de la casa,
a terra,
o si plovia fang,
o si feia ben terra,
i després davant del museu aquest
hi havia un clot,
tot val d'allò,
i aquest vaig trucar,
dic,
per què no s'arregla això?
I sí,
sí,
em va escoltar,
hi ha el nom dels veïns,
i sí,
va asfaltar tot aquell tros,
va arreglar tot allò d'allí,
les aceres,
va posar,
tot mire en arregladet,
i llavors inclús va dir,
diu,
mira,
si vols plantarem arbres,
si te'n cuides.
Jo,
quan he il·lusionat,
vaig dir,
sí,
sí,
ara,
encantat.
Llavors va posar aquests arbres
que hi ha en dalt el passeig aquest,
de les cases aquestes,
però jo content,
i llavors quan van posar els arbres,
dic,
malgrit el moment
que vaig dir que posin arbres,
perquè van portar arbres
d'aquests,
de creixença,
arbres que allò de 5 centímetres
o 10 centímetres,
allò tan petitet,
i compte,
i allà aquell carrer,
allà de plaça,
s'ajuntaven tota la canalla
d'aquells arregladors,
pilotada bé,
o cop aquí,
cop allà,
dic,
ai,
cada vegada havia d'estar,
escolta'm tu,
el tanto,
però ara quan passo per allà
hi veig aquells arbres tan grans
i tant d'allòs,
jo interiorment,
la gent no ho saben,
però jo,
hi ha alguns veïns que sí
que ho saben,
de tot el que vaig fer,
llavors,
pel plaça del Pallor,
no?
Però aquí no ho coneix,
però quan faig que hi veig allò,
dic, ostres,
qui,
sembla que sigui una cosa teva,
saps?
I per això és un dels racons de Tarragona
que he passat molts anys per dir
i em recorda coses
que una altra,
ara,
demà t'explicaré
un altre sector
que ja és més,
així com ho he anat,
la part dramàtica,
demà anem a la part més còmica.
Doncs vinga,
demà continuem a la part alta
amb l'Avi.
Avi, gràcies!
Vizca el català!