El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Com passa de ràpid la setmana? Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Sembla que estiguessin parlant.
No, i tant. Ja portem, doncs, mira, tres dies. Avui el quart.
Avi, com ha anat la setmana? Bé, no?
Bé.
Perquè hem tornat una altra vegada a posar-nos les piles,
a anar un altre cop en marxa.
I al principi sempre costa, però a l'avi Ramon i a mi no, eh?
No.
Anem pam-pam-pam-pam-pam-pam.
No saps què passa?
T'apretes aquí al front i s'engega un casset.
No, jo he vist la pila alcalina que té, i dura, i dura, i dura, eh?
I la porto aquí a l'esquena i de tant en tant posa on i off,
i depèn de com, l'agafes amb més força o menys.
No, però saps què passa? T'hi trobes bé, a gust, aquí, no?
I el cos se'n recorda de com està.
Millor que no pensi, millor que no pensi.
I quan recordes coses, per exemple, ara recordava mateix, per exemple,
els canvis en una cosa molt interessant.
Jo li preguntava a l'avi, avui de què parlem?
Perquè portem diversos dies parlant de festa.
No t'amoïnis que continuem parlant de festa, digues veritat.
No, ja que diem de records, doncs sempre, ja que ha sigut les festes
i han passat una setmana o dues que la cosa quasi que s'ha acabat...
Sí, encara que no vam poder acabar de veure el Castell de Focs
i tota aquella història, per la pluja.
Te'n recorda quin diumenge, Déu-n'hi-do.
Bé, el cas és que allà vorens, per exemple, ara, quan hi ha el concurs de Castell de Focs,
veus que la gent amb cadiretes, amb una bossa, amb entrepans...
Amb cadiretes i sembla que s'emportin tota la casa.
Sí, sí, sí, sí.
Sembla que vagin d'excursió.
Només hi falta el sofà.
I veus tot l'alredador i la plaça d'allà, la plaça Miracle.
Sí, sí, és fantàstic.
I tot el d'entorn, gent de d'això.
I no s'hi cap, i no s'hi cap.
I d'allòs.
I en canvi, als anys 40, 30, en fi, després de la guerra,
després, al Castell de Focs es feia, allà on hi ha el Roig de Lúria,
allà, allí muntaven una espècie de Castell de Focs,
però no de coets, sinó allí sortia una figura,
sí, una figura, i quan s'en seria, petava, petava, petava,
i sortia la figura de Franco i arriba a Espanya.
I tenies la Rambla, doncs, la gent, drets.
Clar, que si fos ara, no hi cabria la gent.
Però llavors anaven d'això, perquè llavors la festa, doncs, no era com ara.
I no es feia a baix?
No, no.
No es posava el Castell de Focs a baix i llavors quan petava...
Això va anar després.
Ah, això va venir després.
Però en aquell temps, quan dominava la situació, l'època que era,
doncs, clar, sortia, com bé, tot arreu,
ho veus, com a la catedral allí de façana pintat la figura de José Antonio i Franco.
No, i encara queden carrers...
Bueno, però ara només...
Que hi ha, eh?
Ara la política t'hi sembla paga.
No, només era això, no?
Sortia la figura aquesta i uns focs artificials, rodones,
coses que voltaven amb uns pals.
Vull dir, no eren coets que jo.
Però, avi, en aquell moment era una escàndola.
En el sentit de...
Que preciós, que bonic, era el millor de lo millor.
Vull dir que quedava tot recollit en una forma i...
Espirals per aquí, espirals per allà.
No sortia d'allò, clar.
I la Rambla s'omplia.
S'omplia.
Hi havia uns grans plataners que estaven tot plens de fanalets allò de tipus xinus,
saps?
Aquells japonesos, allò.
Tot allò.
I la Rambla llavors se concentrava, sí que es concentrava,
perquè els altres puestos no eren puestos adequats per fer-ho.
I en un llavors tu hi havia una orquestra,
a l'altre feien sardanes,
i més enllà, doncs, una altra orquestra.
Vull dir, la Rambla estava...
Estava com a dividida, en petits sectors,
i cadascú a la seva casa.
Sí, sí.
I llavors, clar,
llavors es veia un altre tipus de foraster.
Per exemple, ara veus turistes,
més de la gent que veus,
i veus gent de fora, vestits d'una manera,
l'altra, l'altra, el que sí.
Llavors, més aviat, veies gent de pobles
que venien aquí a la catedral,
a la capital, no?
Sí, sí, sí.
Sí, dic gent de pobles,
no en el sentit de crítica, no.
No, no, no, al contrari,
gent que s'apropava,
i a més a més venien amb les seves mules,
amb els seus carros, carros...
Llavors veies que, per exemple,
així com ara veus cotxes aparcats per tot arreu,
llavors, a la mitjalluna veies tot ple de carros.
Ah?
Sí, perquè els cavatges deixaven el carrer gasòmetro,
el tocant allà a la plaça Ponent,
i hi havia una espècie de puesto,
que allí, doncs,
era una espècie de pensió, el que vulguis,
i allí hi havia unes quadres,
i la gent deixava els cavatges allí.
Ah, molt bé.
O sigui que els carros deixaven a la mitjalluna,
davant de la plaça de Toros,
que llavors encara hi havia el rec major,
doncs tot aquell tros de per allí,
tot en els carros,
clar, venien de la Canonga, de Vilaseca,
d'aquests puestos per aquí,
i arribar a Tarragona,
doncs ja aparcaven el cotxe, el carro,
l'aparcaven allà,
llavors agafaven el cavall
i portaven fins allà la pensió aquesta.
Això vol dir que abans potser es caminava més que ara?
Sí.
En aquest sentit, clar...
No tocava altre remei,
no hi havia autobús,
i jo me'n recordo que vivia al Serrallo
i treballava al carrer Cavallers.
Déu-n'hi-do, eh?
I es vol dir que al migdia
hi havia d'anar a dinar,
que hagi d'anar a pujar,
perquè llavors,
així com ara molts fan la jornada,
llavors no,
llavors feies el dematí,
anaves a dinar i a la tarda...
I tornava,
tu hi tornem.
M'entens?
Però bé,
jo eres jove i no hi penses,
aquestes coses, no?
Doncs vull dir,
llavors veies la Rambla,
doncs així com ara veus
per la festa que has vist
l'acumulació de gent,
llavors veies,
doncs,
gent d'allò.
El que passa és que els nois tenim un problema,
perquè clar...
A veure, a veure, a veure...
Tenim un problema i és que, clar,
ara les noies surten soles,
surten soles...
Sabia que arribaríem aquí...
Les noies sortien soles,
ara surten soles,
cadascú es paga el seu...
Sí.
Molt bé.
Llavors no.
Llavors els aprenents,
o així ja que tenies una miqueta
que ja sorties per d'aixòs,
havies de fer hores extres de prenent
o fer algun remendet
perquè et quedessin alguns sentiments...
Perquè te pogués arribar a la convidada.
Perquè les cases,
els pares no...
Així com ara a vegades
ja tens un sou dels pares,
llavors no,
t'has d'espavilar
perquè anava tothom just,
entenc que...
Però demà ens voltava
que a més a més d'aquesta noieta,
anaves amb una noieta
per allò per fer-te'l d'allò
i m'acago amb la marxiga,
la tieta,
la cosina...
La família tota,
la família...
Com tant volia que estigui.
I havies de fer de maneres
de treure-la d'allà
i veure com esquivaves la cosa.
Sempre en bon sentit
i en bona d'aixòs, eh?
Vull dir,
era una altra manera de veure-la.
I l'arriba plena,
com deia vostè,
de gom a gom.
Sí, però llavors
anava canviant
de segons les hores
i anava mimbant.
Per exemple,
segons l'hora que era,
aquests ja anaven
a buscar el carro
per anar-se'n.
Clar,
per tornar cap a casa.
I llavors ja,
quan passava ja la mitjanit,
a la part alta,
hi havia, doncs,
borders,
hi havia gent de d'allòs.
Aquests són aquelles hores,
com que allò ja s'acabava...
I com obrien ells.
No.
Llavors,
anaven també a la Rambla
a ballar.
a ballar,
a ballar,
saps?
Sí, sí.
A veure si enganxaven...
Clar, clar, clar.
Home,
el negoci és el negoci.
Entenc.
I llavors,
llavors,
un punt,
per exemple,
que quedava discret
era el zigzag,
les palmeres...
Què és el zigzag?
El zigzag és allà
a l'estació,
saps que hi ha
aquell tomb
que hi ha unes palmeres
a l'estació?
Sí, sí, sí.
Llavors el zigzag.
Ah?
El zigzag pel tomb que fa,
no?
Perquè a tu també
m'hi expliquen una altra història
d'aquests...
Me l'explica demà?
Sí, dona.
Sí?
D'un carro
ja t'ho explicaré
i no penses malament.
Ah, no, no, no.
No, no, no.
És que ens havíem quedat
a les dotze de la nit
i clar,
ja saps que a les dotze de la nit
tots els pajaros són...
tots els pajaros.
A les dotze de la nit
llavors ja s'omplia
de gent ja
de més juerga.
Demà ho expliquem.
A buscar de juerga.
Demà ho expliquem, eh?
No, la juerga segueix...
Vols que segueixi
fins demà la juerga?
I tant,
i tant,
que continuï...
i ara tenim pila,
jo que dèiem abans,
tenim pila per estona.
Fins demà, avi.
Adéu, fins demà.
Els nois de Calella
feien un cremat
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar
solien cantar
visca Catalunya
visca el català
Gràcies,
行ou,
abans!
abans!
El Gel king
de la therea
ix nicht
jakby
pas
de
crítica
mañana
em
Mỹ
ac
beautifully
termina
facebook
Apple
tipo
grilling
Ми
l