El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'orzo del català.
Tornem a encetar setmana, setmana de moment plujosa, amb l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Oh, quin temps que fan, avui.
No em parlis, que a xiqueta avui porto un dia, veu que els ossos i el que sé, tot cruix.
Tot cruix, però bueno, mira, com que t'hi has d'acostumar tot, doncs mira, ja està bé, no?
Anar fent. Nosaltres ens traslladem de lloc i d'època.
Bueno, ens quedem a Tarragona, però anem a propet de la Casa del Mar?
Sí, tot aquell barri d'allí baix, perquè ha canviat tant.
I ara quan hi passes dius, això hi havia aquí, això hi havia allà.
I dius, com és possible que ets canvis?
I clar, les circumstàncies de la vida i dels interessos particulars de la gent
fan canviar també a vegades tot un tros de barri, un tros de...
O s'ha fet, s'ha construït molt per allà baix, no?
Sí, sí, sí.
Clar, com que també molta cosa ho va destruir les bombes quan la guerra,
doncs molts han aprofitat aquesta cosa d'edificar més d'allò.
Hi ha altres, per circumstàncies, potser, que no eren el que eren.
Perquè, clar, aquesta zona d'allí baix del port, de la Marina, que deien, per exemple,
doncs era un barri molt ric, amb diferències.
O sigui, amb diferències perquè hi havia gent també molt pobra.
Pobre s'entén en el sentit pobra dels nivells socials, perquè eren treballadors
que passaven un sou, però que vivia grans...
Grans senyors.
Grans senyors, saps?
Perquè, per exemple, tens tota...
Com que vam una època molt bona allà baix, aquest barri,
una època molt bona al port,
doncs què va passar, llavors, que moltes agències, moltes oficines,
molta cosa d'aquesta es va situar allà, el tros aquest que era, com si diguéssim,
el carrer Apodaca, el carrer Real, saps?
El carrer Real, i clar, hi van muntar grans edificis, perquè, per exemple...
En plan oficina, no?
I senyorial, i casa.
Ah, bé.
I casa també, saps?
O sigui, potser hi havia la casa senyorial al costat,
i al costat hi havia el magatzem, el magatzem de vins.
Doncs, com ho dic, vull dir, era un...
I llavors, clar, hi havia les altres cases de 4 i 5 pisos,
o 4 pisos, sense ascensor, llavors, hi pensaron, no?
La boardilla...
Hi havia, doncs, gent treballadora, hi havia aquests dos punts de...
Per tant, era un carrer on hi havia comerços,
i també hi havia vida, la gent hi feia nit, allí.
Pensa tu que, per exemple, el carrer Apodaca,
en aquell temps, es va muntar un hotel,
però, escolta, un hotel de gran categoria,
venien gent de Barcelona,
anar a aquest hotel, perquè representava...
Era com si haguéssim, amb una desproporció molt gran,
molt gran, molt gran,
com si anessis, per exemple, a Barcelona el Ritz,
saps com ho dic?
Ah, sí.
Aquest hotel marxava de tot el que hi havia a Tarragona.
Clar, estava a parla de l'estació...
En aquella època, eh?
Perquè després hi va haver el Hotel Europa, el París,
aquests hi van ser grans hotels, també.
Però, en aquella època, doncs, van muntar aquest hotel,
però molt important, el carrer Apodaca.
Llavors, també tenies aquestes cases senyorials, que digui jo,
per exemple, com ara Casa Graset,
que és allà on hi ha allò de Generalitat,
els carros, aquest carrer.
Hi havia la casa del Comte de Rius,
els mullers, els neiners,
la vinícola...
Hi havia una sèrie d'aixòs de...
dels ferros, el bonet, també un gran...
d'això, m'entén?
I que, dintre aquests carrers,
tenia la seva gran casa, el seu gran edifici,
que després, clar, molts amb la guerra,
va quedar destruït.
Destruït.
I llavors, clar, també trobaves
que, per exemple, a part d'aquests senyors que hi havia,
com els mullers i aquests d'això,
doncs hi havia els magatzems,
grans magatzems de vi,
amb les botes.
Després també hi havia allà
on hi ha la gasonera aquella,
al carrer real, amb Pere Martell,
lliurent, no?
Doncs això és uns boters
que aquells feien botes,
perquè normalment hi havia,
com ara el muller i altres d'aquestos,
que tenien uns boters
per reparar les botes que ells tenien.
Però aquells no, aquells feien botes.
Botes, doncs, de diferents mides,
de diferents...
Clar, tenien feina,
perquè, com que s'exportava molt de vi
i molt de gra i molta cosa d'aquesta,
doncs, teníem molta feina d'aquesta.
que un dia portarem aquí
un dels que queden boters,
un artesà boter,
que ja no ho fan,
però encara és artesà,
i que ens expliqui tot això
de com fer les botes...
Doncs sí, seria curiós.
Que vingui,
perquè és una cosa que s'ha perdut
i és curiós també sentir-ho,
doncs, de veu d'un,
com treballaven,
perquè, clar, llavors,
no hi havia les màquines
i el que hi ha ara.
Sí, sí.
I, a més, era un tipus d'ofici
que hem molt valorat, suposo,
perquè se'n feien, se'n feia molt.
Clar, clar, clar.
Doncs, com a introducció ja està bé,
farem carrer reial amunt,
carrer reial avall
i hem començat des d'una punta.
Quedem-nos amb aquest detall
on ara hi ha la gasolinera
que fa cantonada amb Pere Martell.
Abans hi havia un lloc on feien botes.
Avi, fins demà, gràcies.
Fiscal Català!