...
Una mica més d'un quart d'hora ens separa ja del punt de les 7 del vespre
i comencem la secció que cada divendres ens apropa als músics de la nostra demarcació
Un Munt d'Idees des de l'Associació de Músics de Tarragona avui amb l'Edo Vizcaya.
Edu, bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal l'audiència? Molt bé, no?
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Mira, som els dos convidats, tu i jo i aquí un parell d'espontanis que tenim escoltant.
Sí.
És l'audiència.
Avui no tinc notícies, com sempre, que jo mai faig els deures, però mira, avui tampoc els he fet.
No et pagaran, els de l'associació.
Sí, sí, no em pagaran, clar.
Doncs passem directament a presentar amb aquesta gent, que tampoc ens queda molt de temps.
Ells són els CPIT, hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I són uns, què anava a dir, uns músics.
Uns caps de capdell.
Sí, de Tarragona.
Han tocat en alguns grups anteriorment, però bé, ara tenen aquest projecte, que són els CPIT.
I bé, tenim el Gerard i com...
Presenteu-vos vosaltres.
Presenteu-vos, que no la cagui més.
Jo soc el Roger Gisbert i soc el cantant de CPIT.
Bé, jo soc el Gerard, que toco la bateria.
Ja està, jo soc Edu i...
Molt bé, quin tipus de música feu?
Doncs nosaltres ens vam juntar una mica, doncs, la gent que...
Bueno, veníem alguns d'algun grup anterior i tal, i teníem ganes de fer exclusivament música reggae a Tarragona.
Que passa és que últimament...
Una cosa, perdona, que no s'ha fet mai, eh, música reggae a Tarragona.
Una cosa n'escolta.
Ningú, ningú.
No hi ha tradició a Tarragona.
No hi ha tradició, no hi ha tradició.
Home, ara s'ha perdut.
Perquè com que la torpe ja no continuen, els grups van desaparèixer.
M'estàs dient que sou el relleu natural de la torpe?
No.
Ah, no, no.
No t'estem dient això.
A veure, nosaltres vam pensar una mica, doncs, que sí que hi havia grups de reggae a Tarragona,
però que exclusivament de música reggae no n'hi havia, no?
Estava, doncs, el típic grup de reggae escà i tal, no?
I clar, nosaltres volíem enfocar normalment la nostra producció musical en el tema del reggae, no?
Música més tranquil·la, potser ja per gent més madura, que ja som una mica ja madurets.
Ja tenim uns quants anys tots, no ho sé, ara, per exemple, recordava que portem uns quants anys, no?
Tocant tots i tal, amb grups i tal.
Sí, però òbviament tu, per exemple, has estat als Mad Monkeys, potser?
Sí, potser sí.
Que és un record que no... o sigui, una cosa que no t'agrada recordar o sí?
No, sí, sí, sí, perquè no, no.
Us heu mogut sempre en els diferents grups que teníeu dins l'àmbit del reggae i així?
O ara és un canvi per a vosaltres, això?
Bueno, i el grup que tenia abans, que també cantava, doncs, fèiem més escà que reggae
i érem bastant més mogut, no?
La música que fèiem ara potser és una mica més tranquil·la, no?
Potser?
Bueno, ara l'adquisició...
Què us ha passat?
Què us ha passat?
Què ens ha passat?
Se'n ha fet grans, se'n ha fet grans.
Ens ha fet grans.
Jo no, eh, jo no.
Ell continua jove.
Encara sou més jove.
Molt bé.
Home, hem vist que potser ja no...
No ho sé, físicament potser ja no estàvem tan desperts com abans
i necessitàvem una mica d'aprendre les coses una mica més amb tranquil·litat i, bueno, doncs...
Perquè això que escoltem és el vostre disc, potser?
Sí, bueno, no. Aquest no és un disc, aquest és una maquetilla...
Maquetilla.
Bueno, és un experiment que vam fer al principi de començar amb el grup.
Aquesta cançó la tocavem últimament amb els Mad Monkeys
i la vam aprofitar, doncs, pel CHPIT perquè, doncs, molts dels que som estaven abans, no?
Aquest és antifranquista regga d'ap, que és una cançó, doncs, que...
que es mou el reggae d'ap i després actualment fem una mica més canyero, potser la cançó
i va una mica, doncs, de la història d'antifranquista, no?, a Catalunya, al nostre país.
Escolteu, pregunta obligada, ni que Sònia Tòpic, el nom del grup, CHPIT.
Comercial, comercial, doncs, no ho seria molt.
No?
Oh, sí, CHPIT. Un cop t'hi acostumes, de fet, sí, surt així.
De fet, un cop t'hi acostumes, no sabem si dir-vos la història real del nom, perquè potser...
Home, no, mira, enganya'ns.
Home, per favor.
Va, digue-ho.
Va, digue-ho.
Bueno, no ho sé, estàvem...
Bueno, estàvem un dia que estàvem ficant unes plaques de Porexpan, allí, al local nostre, d'assaig.
Que no aneu amb els cartons d'ou?
No, ja no aneu.
Ja els heu professionalitzat, clar, tants anys que dic que em posi a Porexpan.
Fa 12 anys sí que anàvem amb els cartons d'ou, però no, ja actualment ja podem anar a una tenda a comprar els nostres plafons i tal.
I d'allances, i bueno, estàvem tots tan emocionats amb la cola que havíem gastat durant tot el dia, i estàvem tots amb un...
No sabíeu per què, però vèieu coses per ahí.
Vèiem coses molt rares, no? Llavors vam anar a menjar, doncs, nosaltres tenim el local a la Bona Vista, i vam anar a menjar tapes.
Sí?
Com la peli?
Sí? Quina peli?
Ah, tapes.
Sí.
Vale, doncs, a l'hora de menjar tapes, vam menjar xipirons i tal.
I allò es va inspirar, ja, amb xipirons, vinga, xipirons por aquí, inspiración por allá.
Tu també, Gerard, que has tocat amb... Bueno, toques actualment, suposo, amb el rabi acústic encara.
Sí, sí, encara sí, amb dos més, però bueno.
Amb dos més també?
Sí, ara estic també amb el franc psiquiatre, en grup de Pum, i ara amb el Miguel Alberto Cruz estem fent un projecte nou d'un grup.
O sigui, que no pares, no? Estàs fent...
A veure, vaig d'enfent.
D'enfent.
En treballant i vulguis que no pots intentar fer una mica de hobby.
Sí, però suposo que treballes diferents tipus de música, no?
Sí, perquè faig...
Perquè és que amb... que m'has dit, amb Pum, que m'has dit...
Sí, també, bueno, un rock, algú de latin. Intento fer de tot.
Ah, molt bé.
Avui en dia s'ha d'aprendre de tot, si no després.
Després veus gent amb les rebaixes i...
T'he tallat el rotllo.
Com va anar la vostra participació? De fet, al CPIT els trobareu en aquest darrer CD, Un Munt d'Idees 2, 2000?
De l'Associació de Mòsics de Tarragona. Com va anar?
Us vau proposar voluntaris? Us ho van dir? Vinga, va, fem alguna cosa.
Sí, a veure, de fet, tant el Gerard com jo, bueno, tant el Gerard com jo, dintre del grup de música que estem, dintre el CPIT,
som del grup de persones potser que ens hem mogut més, bueno, particularment jo no, però bueno, jo he donat un parada així,
dels 15 o 20 que ens movem més dintre l'Associació de Músics, no?
Llavors, a l'hora d'agafar voluntaris, doncs una mica sortia una mica, doncs, entre...
una mica la iniciativa, no? Els que preníem la iniciativa ens vam dir, escolta, bueno,
obrim-se una mica, a veure, demanem a veure si hi ha algú disposat a fer cançons i tal,
i naltros, doncs, va sortir allò encantats, no?
Molt bé.
De fet, és un disc, un sèixiu, ho havíem comentat, de grups que no havien gravat, doncs, amb altres discos,
i naltros, doncs, hem intentat, així, portar la nostra llavor, doncs, per començar, doncs, a...
amb el món discogràfic, no?, per tenir l'oportunitat.
Però, a part d'aquest tema que trobem a l'Un Munt d'Idees 2,
We Don't Believe It's a Paradise...
Yes.
Yes.
A part d'aquest tema, teniu més repertori, no, suposo?
Sí.
Repertori que ara ho han registrat?
Bé, que tenim ganes d'enregistrar algun dia, quan fem una mica de bossa,
perquè és que, clar, fa un any que hem començat amb el grup...
Així que és això que estem escoltant, doncs?
Això és un experiment.
Una cosa casolana?
És una cosa casolana.
I ho sona prou bé.
Sí, sí, sí, sí.
El teniu en... l'heu provat baix en directe.
Sí, l'hem provat en directe i, realment, la gent que ens va sentir el concert en directe,
doncs, els va agradar bastant, no?
Perquè ens deien que no hi havia grups de reggae, reggae, de tot el...
de reggae, reggae, reggae, de tot el rato...
Reggae.
...més tranquil·la, no?
I que eren, no ho sé, que els semblava bé, no?
Suposo que tindreu un bon organista, no?
Perquè és important, un grup de riqui...
Doncs, precisament, era el que ens faltava ara.
O sigui, això està gravat amb un organista que teníem abans,
però ens va marxar per fer altres històries,
per tenir altres experiències musicals i vivencials, també.
I, doncs, ara estàvem buscant Teclista.
El que passa és que teníem paraulat amb un company de treball,
me sembla, d'un grup de música.
El que m'agradaria regalcar, jo sóc el lletrista i el cantant,
i, bueno, amb CPIT intento fer una mica la majoria de les cançons en català, no?
És una cosa que trobo que costa una mica,
que el més fàcil, doncs, és...
No, sí, sí.
Bueno, per exemple, com la cançó actual, que és l'anglès i tal,
és el més fàcil, no? Penso.
I, bueno, no ho sé, trobo que és un exercici de...
I el bebè et funciona igual, perquè un ritme, doncs,
que m'he estat acostumat sempre a escoltar-lo,
tot i que, bueno, no són els primers,
ja hi ha gent que ho fa en català, però és fàcil fer el canvi.
A veure, jo trobo que és més difícil utilitzar el basc amb el reggae
o amb altres músiques.
O i el suajilin, i te digo, ostres, i tal.
I el Fermi Mogulza utilitza el basc en totes les seves cançons.
Llavors, penso que nosaltres, com a catalans
i com a pensadors que estem en un país i tal,
que tenim una cultura, doncs, crec que hem de defensar.
Sí, però ara us enganxaré.
Doncs com a catalans i tant, com és que no feu sardanes?
Com és que no fem sardanes?
I com és que feu ritmes tan caribenys?
Doncs, penso una cosa que...
Penso que hauríem de fer un debat entre tots
de lo que realment és cultura catalana.
O sigui, jo, per mi, la sardanes és arqueologia.
Per mi, la sardanes...
Mira, doncs...
I el ball de cerculets i aquestes coses, el ball de bastons,
i jo no m'agraden les tradicions així.
Ah, et prenem la paraula.
M'agraden el romesco i m'agrada la lleoli,
però no m'agrada pas...
I els xipirons.
Podríeu fer una versió també, una versió sardana.
Sí, home, el ball de bastons realment sembla bastant,
doncs, a músiques bastant ancestrals, no?
I potser tindrien a veure amb la part africana que té el reggae.
Actualment feu alguna versió entre el vostre repertori?
Actualment no.
El que passa és que, bueno, quan fem assajos,
doncs, toquem sempre cançons típiques del Marley,
que ens agafem les lletres i jo, per començar a treballar un tema,
i a veure com entren les guitarras, com entra el baix,
com entra la bateria, com entra les veus,
doncs, ens agafem els clàssics del Marley i tal.
Per disfrutar una mica.
Pregunta de futur, que jo li transporto al membre aquest a mut que teniu del grup,
que ja és difícil tenir un mut a dins del grup.
Sí, sí, jo no...
El bateria només toca la...
Home, aprofita, aprofita.
Sabeu que és bateria i no surt a la foto.
Mira, això és el que...
Veus?
Això sempre és l'anècdota,
que sempre veus les fotos i mai surt.
Clar, i si surt, si surt de petitet o no, que no es distingui ells.
O el cap alli que intentes treure, però bueno.
Hi havia algun grup que tenien el bateria davant de tot, no?
Que cantava el bateria i el tenien a primera fila.
Pues sí.
Algun grup d'aquests, el mític.
A mi m'ha...
Fats dos locos, em sembla que eren.
Sí?
Però ja fa...
Tampoc seria l'estil, diguéssim.
No, no seria l'estil.
No, però potser algun dia ho faré.
Més d'estar sempre al darrere, en una tarima,
estar al davant i el cantant darrere, la tarima.
Això, t'adaptes al rider,
li passes a última hora de sorpresa als tècnics de so
i ja està que pringuin.
Proveus concerts, plans de futur, que deia jo...
Això anava a preguntar-li jo també.
A veure, amb l'associació de músics
estàvem mirant la presentació precisament d'aquest disco
del Munt d'Idees 2, 2005 o 2004, no sé què és.
És 2005, no em sembla?
Sí, és 2005.
Sí.
Doncs llavors, bueno, hem fet un disco,
l'hem de presentar, no?
Llavors tenim ganes de muntar alguna cosa
al Dia Internacional de la Música
que a nosaltres és una mica l'espina clavada
que sempre intentem fer alguna cosa,
el que passa és que a vegades surt, a vegades no surt, no?
Una vegada vam fer el Castell de Sons,
una altra vegada, doncs, l'autobús una mica la gincava musical
i aquest any, doncs, no ho sé.
El Gerard l'altre dia estava a la reunió de l'Associació de Músics.
Ai, explica'm-ho, explica'm-ho si teniu alguna cosa,
Edu, Gerard, Roger, si teniu alguna cosa pensat
des de l'Associació de Músics pel Dia de la Música,
perquè nosaltres des del programa, des dels ja tardes,
hem de fer alguna coseta.
Hem de fer alguna cosa.
Llavors, quins plans hi ha, a veure?
Bueno, primer de tot, bueno, Miguel, perdona'm, el president.
Perdona'm, Miguel.
No, a veure, el que volem fer pel Dia Internacional de la Música
és, en principi, un camió, amb una plataforma darrere,
llavors, anar per Tarragona, un grup a dalt tocant,
per celebrar el 25è aniversari del Dia Internacional de la Música.
És el 25è aniversari, aquest any, i clar, ens ho comentàvem.
Sí, és el 25è.
Llavors, després, suposo que aniríem al Passeig de les Palmeres
a fer algun concert de presentació del disco.
I emborratxar el Munt d'Idees.
Doncs, a veure, sí, de presentar el Munt d'Idees,
i llavors, doncs, ara ho hem de presentar a l'Ajuntament,
i a veure si ens ajuda.
A veure si donen el vistiplau.
A veure, de fet, això de pujar dalt d'un camió a un grup de música i tal,
en altres potser ens pot sonar, doncs, divertit o brasilero i tal,
però a tota Europa ho fan, digue-li, carnavals de Berlín,
digue-li, carnavals de Notting Hill, digue-li, moltes coses.
Nosaltres ho reconeixem, doncs, una mica, el Carnillo Esbrau de...
No, per més que res, també, el sé aquell dia...
Ui, quina imitació del Carnillo Esbrau.
No, és que no em ve cap a...
Ara trucaran, però al·lucions, trucaran al Miguel i al Carnillo Esbrau.
O si, el Carnillo.
No, a veure, també vam pensar que, clar, aquest any,
el Dia Internacional, que van 21 i un dimarts...
És un molt bon dia per fer actes.
Llavors, com cada...
Home, la gent no us haurà demarçat a cap de setmana, que això ja és bo.
No, i a part el seu juny, que ja començarà a fer més caloreta i això,
a més d'estar en un lloc fix, que hi ha altres actes d'aquell dia,
vam decidir, mira, fem un mòbil i que vagin per les zones més bones.
Hi haurà barra mòbil, també?
No, la barra es quedarà fixa...
Però és gratis, no?
Sí, tot, això sí.
A veure, sempre que hi ha actes del Dia Internacional de la Música,
hi ha beguda i menja gratis, o sigui, que estàs tranquil,
que si véns i troques amb un dels grups...
Segur, si és gratis, segur que vés.
Però ja ets soci de l'Associació de Músics?
Sí, clar, home, que sí.
Ja pagues la teva quota?
Sí.
Avui hem conegut una miqueta més els CPIT,
un dels grups que trobareu dins d'aquest nou treball discogràfic
de l'Associació de Músics de Tarragona,
Un Munt d'Idees 2 o Un Munt d'Idees 2005.
Doncs no ho sé, Edu, ens queda alguna cosa per preguntar-los,
i allò típic de la pàgina web.
Sí, teniu la pàgina web?
No, encara no.
Doncs aquí s'acaba la pregunta.
Ja està.
Però si voleu, si ens voleu enviar algun e-mail o alguna cosa,
us dono el meu e-mail.
Sí.
Sí?
Va, bueno.
és Roger Gis, o sigui, Roger de Roger, és R-O-G-E-R-I-G-I-S, que és G-I-S, rogergis, arroba, tinet, punt, O-R-G.
Molt bé.
Si voleu, doncs m'ha dit Roger i...
Home, si pas també dona el telèfon mòbil.
Si alguna noia vol trucar-te, algun noi també podria trucar-te.
Deix, deix, Roger, que ens truquin i ja t'ho passarem.
Ja, això, això.
Ja t'ho passarem.
Edu, tanquem, com sempre, la secció amb una recomanació de concert en directe.
Sí, abans de la recomanació, que em perdin l'audiència la setmana passada per no recordar Doctor Calipso,
va ser una fallada meva, com valia de veure-us.
Clar, vas dir, l'oposo o no l'oposo.
I aquesta setmana recomanaré Main Road, que és pop rock a Reus.
Ai, no, collons, perdó.
De, de, de Reus.
Main Road, que són de Reus, i tocaran a l'Escum a les 11, avui divendres.
Molt bé, doncs amb aquesta recomanació gratuita, suposem, Edu.
Clar, evidentment.
En aquest cap de setmana llar que hem d'aprofitar les coses i anar de concert i sentir música.
Chiqui Aité, Chipi, Chipi, Chipi Aité.
Chipi, Chipi, Chipi.
Moltes gràcies i ja ens sentirem a parlar de vosaltres, eh?
Gràcies a vosaltres, adeu.
Edu, fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.