Música
Puntualíssims, quan falten, mira, 21 minutets.
Per arribar a les 6 de la tarda arriben el Marc Martínez i l'Albert Punyat.
Xics, bona tarda.
Bona tarda, o quan falta un minutet per menys 20.
Eh, no us queixareu que avui entrem bé de temps, eh?
Així m'agrada. Avui venim refredats i amb molt bon rotllo.
Marc, digue'm alguna cosa.
Hola, Núria.
Ai, que fluixet. Puja't, que estàs baix d'ànims.
No, que va, que va, que va. Faltaria més.
És dijous, dijous.
I tant.
Doncs venim amb molt bon rotllo. Hem trobat aquesta setmana gent que ens ha animat.
Sí, ens ha ficat les piles, no?
Gent amb molt bon rotllo, de veritat.
On heu anat a gravar?
On diu? Fem apostes, on dius?
A la Rambla.
No, no, portem tres de setmanes anant a l'Imperial.
A l'Imperial Terrasa, un altre vegada.
Ho hauries de sapiguer.
Molt bé.
Està bé, perquè allà no et mous i la gent ve a tu.
Clar.
És al revés que a la Rambla.
A la Rambla tu tens que anar per la gent. Allí la gent ve per tu.
Ens fiquem, entre semàfor i semàfor i clar, han de passar.
Clar.
Han de passar.
Dabas veus la gent fent evasives, que va per la carretera, passa per...
I gent que marxa, no, no, no, tengo prisa.
Da igual, hay un semàforo que está en rojo.
I te vas a tener que esperar.
És igual.
Dijous 14 d'abril de 2005, 5 i 40, com hem dit abans, i volem felicitar els valerians
i l'envers que hi hagin a Tarragona.
Núria, per què els dijous són els sants tan estranys?
No, els trieu vosaltres, eh?
No, no, no.
Te't prometo.
Sí, però n'hi ha més.
Avui és sant alguna cosa més.
Rigurosa informació del Mest Tarragona.
Però hi ha més sants avui, a part d'aquests?
Segur que n'hi ha algun de normal?
El Mest Tarragona fica Sant Valeria i Sant Lambert, i nosaltres els volem felicitar.
Lambert, coneixeu algú?
Lambert.
Si hi ha algun Lambert o Valeria, sisplau, que truqui, se'n portarà un regal.
Lambert, quin regal no?
Li relem el CD, el CD de l'Aber, què et sembla?
Molt bé, eh?
Clar que sí.
Lambert.
I Valeria és un nom tranquil.
Lambert puc ser jo, l'Albert, l'Aber, és igual, deixem-ho.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Mira, avui teniu una altra cosa per regalar, que són entrades per anar avui a les 10 de la nit.
Una pedàfon entrega de premis a les Gavarres.
En projecció de pel·lícula.
I després, en projecció de pel·lícula, la gran pel·lícula que ens anunciava Núria.
Bodes i Prejuicios.
En preestrena, perquè s'estrena demà la pel·lícula, però avui ja la podeu veure i explicar-la a tothom per xafar-los al final.
Bodes i Prejuicios, una comediata molt passable, d'aquelles per passar una bona estona, que diuen, de Bollywood, d'aquelles coproduccions amb la Índia i tal.
Correcte, recordem telèfons, 9, 7, 7, 24, 47, 67. Ja podeu començar a trucar.
Marc, atenció, pregunta de la setmana.
Has fet mai teatre? Ho has fingit alguna vegada?
Jo no.
Però bueno, i aquesta setmana, per què hem fet aquesta pregunta?
Doncs aquesta setmana...
Comencem amb la mostra... Ahir va començar la mostra jove de teatre, al Teatre Metropol.
Sí, que va dels dies... No t'ho sé dir, que no ho trobo.
No improvisem, Marc.
És igual, pels quants dies...
Avui què hi ha, Marc?
Avui tenim, exactament, Busco, Busco, de l'Acadèmia en Obres.
Jo ho sé, jo ho sé, jo ho sé.
A veure, digue'ns-ho, Núria.
És que vindran després, bueno, no vindran, els trucarem, perquè estaran fent les darreres proves,
però en obres, que a part de ser una companyia teatral, també fan cursets i classes i tal,
ve a ser una acadèmia de teatre, com deia el Marc, i fan una versió, adaptació del Petit Príncep.
Com ho saps, eh?
És que venen, és que venen avui, clar, i m'en fem molta gràcia.
Estàs com il·lusionada. Vols un CD? Vols un regal? Un FISB de treballar una ràdio?
No, però tenim una persona que sí que vol un regal.
A veure, hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, com et dius?
Doncs, Alicia.
I què vols, un CD de l'Abel o unes entrades per aquesta nit?
Unes entrades per aquesta nit.
Molt bé, doncs aquí les tens. Has fingit mai o alguna cosa o has fet teatre?
M'agrada molt. No, no he fet teatre, no?
Però l'has fingit alguna vegada, tothom ho ha fet.
Però, bueno...
Bueno, vale, sí, potser...
Va, explica'ns alguna, Alicia, que us pugui explicar.
Alguna? De teatre?
Sí, allò de fer... Tu, eh? De fet, tu teatre.
Bé, jo he fet poesia i ho he recitat, no?
Però teatre, teatre, no.
Home, per recitar poesia també s'ha de tenir una certa gràcia, no?
Sí, sí, una miqueta.
Passa que eren poemes teus, que els havies posat...
No, no, ho he llegit d'altres persones, no?
Fa poc de la Dolors Miquel, que és una poetisa d'aquí, de Tarragona.
Però anem allò, al suc, què has fingit?
Tothom ha fingit alguna vegada?
Home, sí.
Alguna cosa que es pugui explicar, que són les 5 i 43.
Què es pugui explicar?
Bé, no ho sé.
Recorda...
De tot, es pot fingir, no?
Alicia, recorda, recorda el típic que t'ha convidat a sopar i dius
Ai, que bo aquest menjar, i no, i no.
Clar, o alguna cosa que veus que no senta bé a la gent
i ser marró no se'ho dius, no?
I dius, no, no, sí que està bé, no?
Ai, que bé que et queda aquest pentinat, no?
Que guapa està bé.
O quan vas a col·legi i tens gimnàstica a les 8 i mitja del matí
i dius, és que allà vaig caure i tinc unes guins.
I com és que no vas amb crosses?
No ho sé.
És fingir.
Sí.
Doncs moltes gràcies.
Aquí t'espera les entrades, les pots venir a recollir avui
perquè si vens demà no podràs anar.
Alicia, qui ets, com et dius de cognom?
Sola.
Nens, aliado, pronto.
Fins a quina hora?
Doncs això comença a les 10, fins a ultimíssima hora les tindrem aquí.
Bé, molt bé.
Si no et dona temps, Alicia, si no et dona temps de venir a buscar-les aquí,
truca'ns que te les aguardaríem allà a les taquilles de les Gavarres.
Bé, d'acord. Moltes gràcies, eh?
A tu per trucar.
Adeu, Alicia.
Adeu.
Doncs, molt bé, mira.
Hola, Andre, què passa?
Ai, que no tenim secció.
No, no pateix. Sentim uns quants talls, a veure què diu la gent.
Doncs quan arriba, sobretot quan arriba de vacances, oh, quina sort que ha arribat i que ja està.
Ah, faltar i tot això, no?
Tampoc fa tant de temps que són jovenegades.
Fa tant de temps.
Quina edat tenen, a veure?
Ui.
Això no es pregunta.
Era per dir-li que eren jovenetes, home, era per fer un piropo així.
Molt gran, molt gran.
I quan han fet que ha de 26, 7 o 8 anys, jo, bueno.
Se'ns posa explicar alguna així una miqueta picantó?
Ah, bueno, sí, alguna vegada sí.
Sí? Pots explicar aquesta vegada com va ser?
És que fingir.
Fingir?
Però és que ara mateix no te cediria, ademàs tinc una mica de pressa.
Bé, doncs no res. Moltes gràcies.
I a banda del teatre, ha fingit alguna cosa vostè alguna vegada?
Doncs també.
Que ens ho podria explicar?
No.
Sí, fer teatre?
Sí.
Al col·le.
Ens pots dir l'obra i el paper que feies?
No, però no me'n recordo. Fa molts anys.
No, no fa tants anys.
Que no, que no me'n recordo.
Com, era un paper que ja he hecho?
No, pero eren de danza antes, no eren paper, así.
Que has fet teatre alguna vegada, no?
Sí, de pequeño, de mariposa.
¿Cómo?
De mariposa.
¿De mariposa? A ver, ¿y cómo hacías?
¿Cómo hacías?
Eh, cogiendo la flor y todo eso, como viviendo la miel. ¿O no?
Yo no lo sé, si tú no lo sabes.
Yo te contesto, ¿puedes fingir alguna vez alguna cosa?
Yo siempre finjo.
A ver, ¿me puedes decir en qué finges?
Ahora estoy fingiendo, no soy yo mismo.
Dame alguna pista, ¿qué estás buscando?
No, no, yo busco que tú me digas algo.
Yo no te he dicho, que estoy fingiendo, que no soy yo.
No soy el que estás viendo.
Y entonces, ¿quién eres?
Soy otro.
¿Quién es otro?
Si te dijera, dejaría de fingir.
Desperteu el millor de cada persona, eh?
Evidentment, no soy yo, soy otro.
És molt bo que té, aquest és molt bon.
Carlos Jesús i...
Ara quedaré, no me'n recordo.
Carlos Jesús i una altra persona.
Qui se'n recordi se'n porta un CD o unes entrades.
Escolta, hi ha aquell nen que feia de mariposa, quina gràcia.
De mariposa que bevía miel.
Vivía o bevía, què he dit?
Vivía o bevía, no ho sé, però feia alguna cosa amb la mel.
Jo no conec encara papallones que vagin a la mel.
És que la mel està nerviós, jo crec que deia això.
Jo a les ciències naturals, mai, no les suspenia sempre.
Tenim més opinions del carrer, met el telèfon en aquest cas.
Bona tarda.
Bona tarda.
Qui ets?
Sóc el Dani.
Dani, què més?
Ibáñez.
Dani, Ibáñez, et deixo en les mans de l'Albert i el Marc.
Ui, quina por.
Bona tarda, Daniel.
Bona tarda.
Com estàs?
Bona tarda, Daniel.
Ai, que estàs escoltant la ràdio?
Oh, i tant.
No, mira, no.
Baixa una miqueta el volum.
Baixa una miqueta el volum.
Sempre m'ha agradat dir això, del volum de la ràdio.
Ja?
Sí, m'agrada.
Què vols, un CD de l'Abel o unes entrades per aquesta nit?
Un CD de l'Abel.
Molt bé, doncs te'n portes l'últim CD del nostre amic Abel.
Està dedicat, dedicat, per cert.
Evidentment.
I digues, has fet alguna vegada teatre o has fingit mai alguna cosa?
Buf, moltes vegades.
Alguna que es pugui explicar?
Home, sí, teatre he fet bastant.
He fet de Romeu, he fet de planta devuradora de persones, he fet d'extravegància química.
Que, per cert, ja podeu venir a veure'ns el 12 de maig del Teatre Metropol, eh?
Aquí, aprofitant, per fer la falca.
Aprofitant, va fer propaganda.
Gruta tetra a la fuga, estem veient.
Ex-elegància esquímica, sí, sí, ho tinc aquí d'alent.
Exacte.
Molt bé.
Doncs, doncs, no res, Daniel, moltes gràcies.
Aquí tens el CD a partir de la setmana que ve, ja el pots venir a buscar.
Daniel, i no et puc convèncer perquè vagis aquesta nit al cine?
Ah, sí, m'adones també entrada?
Sí, però m'has de dir que hi aniràs, eh?
Oh, i tant.
Que no es quedin els seients buits, que t'aguardarem seient.
Bueno, bueno, no sé.
Bueno, bueno, tu penses, avui a les 10 acinem a l'Òscar Les Gavarra.
Si vols anar, fins a última hora tenim entrades aquí.
Les has de venir a buscar aquesta tarda mateix.
Molt bé.
Vale.
Vinga, Dani, gràcies.
Adéu-ho, adéu-ho, adéu-ho.
Doncs, aquesta setmana hem dit que veníem amb bon rotllo.
Per què, Marc?
Doncs, per què? M'acabes deixat.
Perquè ens vam trobar, senyores, molt aixecides.
Ah, sí, és veritat, tenim unes dones de Tarragona, unes dones grans, molt mates.
Molt simpàtiques, molt simpàtiques.
A vegades, doncs, per no fer mal als altres, sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Vostè també?
Poc.
Sempre per no fer mal als altres o alguna vegada per beneficis personals?
Mai.
Mai.
No.
No, això no, mai.
No.
A mi m'has cagat el colom.
Ah, no te fingi que no has vist una cosa...
A mi m'has cagat el colom i te pones...
Ai, ara, ai, ara, ai, ara.
Ja, doncs, aquesta s'ha fingit que se li cagava el colom, ara.
Des de la...
No, mira, que...
I alguna vegada han fet teatre?
Jo no.
Jo tampoc.
Una vegada solament.
Una vegada, sí.
¿Els pot explicar quin paper ho ha fet?
Sí.
Vaig fer el paper de doña Inés amb don Juan Tenorio.
Oh, ei, qui no, Juan Tenorio, qui no, Juan Tenorio.
Quan era molt jove, molt jove, molt jove.
I no és cert, Òngel d'amor, que en este apartat d'orilla...
vas por la luna brilla i se respira mejor.
Jo me les emportava a casa, aquestes senyores, eh?
S'hagués sentint el següent tall de veu d'aquesta setmana.
Yo no he fingido nada, a todo lo hago...
Algo, algo, algo...
Por amor.
Hombre, pero no me referías solo a este tema.
Algo más ahora, ¿verdad?
No, no, no, no.
¿Qué?
Si habéis hecho alguna vez teatro.
Teatro no.
No.
Claro, delante de mi madre.
A ver, explícanos una situación, va.
Algo que te haya pasado, que hayas tenido que hacer esto.
No sé, que me ha pillado con el tabaco.
Por la petita.
¿Nos podria explicar algún papel que ha fet?
Hombre, fíjame allò de la Semana Santa, ¿no?
No, en fe de Virgen María, tot allò.
Los angelitos.
Lo típico, ¿verdad?
Poca cosa.
¿Ha fet vostè mai teatro?
No.
Però segur que vostè ha fingit en alguna cosa.
Sí, i fingit?
No.
Tothom ho ha fet.
No, no m'enganyi.
No, no.
Som molt natural, vosaltres.
Sí?
Sí, que n'ha fet.
Hòstic, fa molts anys.
Sí.
¿Mi vida real o en teatro?
¿La vida real?
¿Se has fingido alguna vez?
No.
¿Siempre dices la verdad?
Sí.
No te creo.
¿Por qué?
Nadie dice la verdad siempre.
¿Por qué?
Hay personas que sí, ¿por qué no?
¿Tú tienes la verdad siempre?
Jo, sí, sí.
Jo soc un xiquet sincer.
Tens cara de mentir.
Què dius, què dius?
Jo no mai, jo no.
Sí, sí, molt bon rotllet de la gent, molt macos, però aquí no es mull a ningú, eh?
I mira que el Marc ho intenta, el Marc és molt punyent.
Va, va, va, que això ho ha fet tothom, tothom.
Jo vaig de manera inquisitiva allí, que he de treure, però no.
No, no, no, tothom molt moduset i tal.
Vosaltres heu fingit també alguna vegada, no?
Faltaríem.
Jo mai.
Jo mai.
De què dius?
Jo mai.
A mi no m'enganyes.
Mai.
Està fingir, ara mateix està fingir.
Té una cara a bitxo.
I tant.
Oh, bueno, si vols ja t'avancem que ningú ha dit el que tothom pensa que sortirà en aquest programa.
Però bueno, sentim el següent tall i opinions.
Bueno, córrer, anar a l'escola, tenim 70 anys, xiquet.
No passa res, es pot fer teatre en aquesta edat, eh?
No hi ha cap problema.
No, jo no, però ja sí.
Tu has fet teatre?
No, parlar en castellà.
Has fet teatre?
Sí.
Explícame algun papel que has fet.
No, no, solo en la col·legia.
Cuéntenos un papel que has fet.
Pues de madre superiora.
De madre superiora, ¿y qué hacía usted de madre superiora?
Explíquenos.
Pues yo estaba al cargo de un convento y había, pues, dos monjas más.
Uy, no, por Dios.
No, chan.
No ha hecho nunca.
Nunca, que no ves que soy ya muy mayor.
Ah, bueno, pero esto no pasa nada, que hay gente mayor que se dedica a hacer teatro.
Pues con el niño.
Y te río cuando todo está perdido.
Y le cuento mis penas a mi buena estrella.
Si he fingit.
No cal que pensi el que tothom pensa.
Sí, potser sí, jo què sé, a la feina.
¿Podrías dient qué?
A la feina.
Los amantes de terreno murieron de sentimiento.
¿Y qué papel hizo usted?
¿Eh? ¿Qué papel?
Yo lo de la amante, hombre.
¿Cuándo vas a hacer aquello de la gallineta?
Es que no me lo recuerdo, como se deía en la obra.
Ahora mate no lo recuerdo.
¿Has hecho nunca teatro?
Nunca, sí, alguna vez.
Alguna vez.
A ver, cuéntanos un papel.
Pues Poncio, de Bernard de la Casa de la Alba.
Clásico.
Un clásico.
Un clásico.
I vosaltres dos teatre, que n'heu fet?
Sí.
Ui, molt.
Hem fet, cada dia fem teatre.
No, va en sèrio, en sèrio.
De veritat.
Cada dijous, divendres i sàpita a la nit acostumem a fer teatre.
Sí, que si no què, no cau re.
Evidentment.
No, en sèrio, va de veritat teatre, de veritat.
Tareu amb un paper per aprendre'us.
Sí, sí, sí.
Va de què heu fet, de núvol, de papallona.
De protagonista.
De planta de borradora.
Protagonista, Marc.
I tant.
I tant.
De què feies?
Ui.
De reporter a Tarragona Ràdio.
Sí, bueno, això ho fem cada dia per la Rambla.
Cada dia tampoc.
Bueno, cada dia que sortim he dit...
No, però aquí, quins papers he fet?
Tu te'n recordes, de les oles que he fet?
Tu has fet de policia.
Sí, perquè va ser, no, res.
Una sortieta de 10 minutets.
Que feies una frase.
Sí.
No, feia tres, feia tres frases.
Aquí em feia tres.
La seva frase era 30 milions, però bueno.
No, però llavors he fet també altres obres de...
Jo ballava sardanes abans.
Marc, no estem aquí per...
No és el cas, no és el cas.
I fèiem una obra cada any.
No estem aquí per parlar de tu.
Per què no?
Com a just, com a just.
Així promociono jo.
Així promociono jo.
I tu que has fet teatre, Albert.
Sí, sí, sí, evidentment.
I m'agrada.
I ho faig bé.
No, és broma.
Però no, és que m'agradaria que sentíssiu aquesta dona tan ingerida
i tan maca i tan agradable que ens vam trobar a Tarragona.
He hecho nunca teatro ni en el colegio, no me lo puedo creer.
Sí, cosas del colegio sí, pero teatro no.
Ara vengo del cine.
¿Qué película has visto?
Pues no se me acuerdo cómo se llama.
Espera.
Hombre.
No, papita.
¿Qué película han visto?
Ah, sí.
Doli.
La vella Doli.
No sé quién es aquella.
Ah, Million Dollar Baby.
La del boxejador.
No, es musical, es musical aquesta.
Hosti, no.
La verba resta era iniesta.
Ni idea, no l'he visto.
No l'he vist anunciada.
És preciosa.
No m'haig fet res, quedem al torno d'ara.
Venim cada dimarts, cada primer de mes, cada primer de mes, donen una entrada gratis.
Bueno, dos se'n donen per persona.
I podem vindre al cine gratis, què vols?
Mira la cua que hi ha aquí ara, de la caixa d'oros.
Aquest mes que ve és l'últim miat.
Després, hasta tornar a passar la temporada d'estiu, ja venen la gent i concursos i no.
I alguna vegada la seva vida real ha hagut de fingir?
Moltes, moltes, moltes, perquè he estat molt malalta sempre des de petiteta.
I clar, a vegades has de dir, vas al metge mateix, sempre vaig ben pentideta i ben arreglada.
I clar, i de fingir que em trobo bé i em trobo malament.
Per això t'he dit que moltes vegades.
Bueno, almenys aquesta dona, jo no l'he acabat d'entendre, amb això del metge i del veí malament, però almenys ho admet.
Jo que m'agradaria preguntar-li al Marc és quants Òscars s'han portat el Mi bella d'oli a aquest...
Doncs van ser set, crec, recordar.
Mi bella d'oli o mi amiga d'oli.
Que fora, clar.
És aquella de la Bàrbara Steysa?
El Hello Dolly?
Sí, home, el teatro.
Clar, amb el musical del Hello Dolly.
Si ara resulta que l'únic que no sap quin és aquesta pel·lícula soc jo, no?
De la Bàrbara Steysa.
I doncs has d'anar aquí a la caixa d'horros, que et donen entrades gratis, Marc.
El teatro.
El teatro.
No, donen una entrada, bueno, donen dos per persona.
Clar.
I pots anar a veure-ho a la caixa.
I anem junts.
Però el mes que ve acaba ja, perquè l'estiu ja s'omple de persones.
Clar.
T'agrada fangòria, Núria?
No, especialment.
No, especialment.
Doncs si vols passar en detall.
No, és igual, escoltem-lo.
El mundo es un escenario donde todo empieza y acaba.
Mientras avanza el calendario, la vida es su mocharada.
Bueno, la vida es un teatro, estoy haciéndola cada día.
¿Lo qué?
Era un sainete, era un sainete.
Queda rica, pero no.
Alguna situació que heu fingit.
Cada vez me va el jefe.
Uy.
Eso es lo que mejor nos sale.
Sí, disimular un poco.
Algún ejemplo para quedarme al jefe, una situación de estas?
Hombre, si te pilla comiendo, por ejemplo, pues ya te la has cargado.
Pero el chocolate y todo eso lo tenemos bien escondido,
pero cuando no está, no lo cargamos.
La nuestra vida sigue es un teatre, ¿eh?
Porque nos ves con cara de actrices.
Claro.
Claro.
Me verás pronto en la tele.
Sé por qué entre los dos cayó el telón.
Tú fuiste el gran actor de mi tráfico media.
Qué mal final de un mal guión.
Qué absoluta testigo.
Ya me podías haber contestado.
¿Qué pasa?
Es igual, déjala.
¿Has hecho alguna vez teatro?
No, no.
Pero seguro que has fingido en algo.
Pues no, hasta ahora no.
Hasta ahora no?
No, ahora.
¿Qué pasa ahora?
No, no.
No.
Però en algun moment de la teva vida hauràs fingir, ¿verdad?
Si he fet, què?
En algun moment de la teva vida hauràs tingut que fingir per algun motiu.
Ah, sí?
No, i teatre també n'hi he fet, eh?
Por la calle mismo.
El què?
Si hagués hecho teatre alguna vez.
No.
No, sí.
Yo sí, mi cora en Polonia.
Explica'ns algun paper que hagis fet.
És que, bueno, va ser molt curt i no va ser de fer una entrevista i ja està, res més.
I ens pilla el tren i volem escoltar una dona que volia... què volia?
Bueno, doncs explica'ns alguna cosa d'un paper que hagis fet.
Un paper?
Jo què sé.
Però d'una obra que...
Doncs, bueno, jo feia el paper protagonista d'una escriptora que volia...
Volia...
Volia...
Volia volar.
Volia ser gran.
Per jugar al Barça o ser cantar.
Volia volar.
Bueno, era una dona que a la vida volia fer moltes coses i arriba un moment que vol escriure un llibre i...
O fer una obra de teatre, ja no me'n recordo.
Em sembla que era un llibre, volia escriure un llibre.
I, bueno, i amb tot això, doncs té una trama, hi ha un crim en aquest llibre i llavors amb la seva família,
doncs els fa... els fa escenificar en tots, doncs, el llibre, no?
I, bueno, és una comèdia, no té més importància.
Ara encara vull volar, ara que ja m'han tallat...
I amb aquesta cançó d'Albert Fibla, volia volar...
Volia volar, del seu àlbum senzill.
Ens despedim aquesta setmana, com no, perquè són quasi les 6, i ens despedim amb una cançó del nostre amic Abel l'última setmana que l'escoltarem aquí.
I ja se'ns en va.
Se'ns en va, és igual, deixem-ho aquí.
Ens dient dijous que ve amb més temes, més opinions.
Més opinions de la gent del carrer.
No tenim talent, que avui s'ha quedat al calaix.
No tenim talent, que important de la setmana passada és igual.
I que sapigueu que estem preparant un especial.
Un especial No tenim talent.
Ah, doncs gràcies per dir-m'ho.
De res, eh?
Un especial de No tenim talent.
Però si ho acabem de dir...
Bé, ara xerrem, perquè encara no m'heu dit quin paper vau fer a les obres de teatre.
Ara t'ho explicareu.
Tu dient dijous que ve.
Gràcies, Albert Marc.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.