Passem 20 minuts del punt de les 4 de la tarda
i anem a encetar un altre dels capítols
que setmanalment, cada dijous a primera hora,
dediquem a les diferents activitats
que organitza la Universitat Rovira i Virgili.
Hem parlat ja a aquestes alçades de temporada
de tot una miqueta i avui parlem de literatura.
Va ser Sant Jordi, tot just a dissabte passat,
així que el tema encara ens agafa de prop.
Es tracta de parlar sobre els guanyadors
del segon premi de contes i còmic
de gènere negre i policíac.
En tenim a tres dels quatre aquí amb nosaltres.
A veure, que no m'equivoqui de nom.
Em saludem a la Giorgia Costa. Giorgia, bona tarda.
Tenim també l'Esther del Campo.
Hola, bona tarda.
I a l'Itai Manero. Bona tarda.
Explica'm una miqueta. Dos de vosaltres sou,
a veure que no m'equivoqui tampoc, estudiants universitaris.
No, la Giorgia és estudiant universitària
i vosaltres dos sou de secundària.
Com se us va ocórrer això de presentar-vos
amb aquest premi de contes i còmics
de gènere negre?
Bueno, yo, por ejemplo,
el año pasado ya me presenté
y obtuve el premio también
de la misma modalidad.
Sí, tu repeteixes premio.
Sí.
Anem, molt bé, no?
Bueno.
Un crac, està bé.
I, claro, dijiste este año, ¿por qué no?
Tot i que has presentat una altra obra, clar.
Sí, claro.
Molt bé.
Esther, com va anar això?
Doncs això va ser a la classe de català.
La professora ens va fer fer un treball
i aprofitant aquest concurs
doncs va dir, ens va donar l'adreça de l'universitat
i ens va dir que els enviéssim.
Va ser una miqueta així.
O sigui, ja era feina feta, almenys aprofitem-la, no?
Sí.
I com li va anar la Giorgia?
Home, doncs jo, la veritat és que passava pel...
anava a classe, els passadissos de la universitat
s'acostumen a penjar cartells d'aquestes coses
i bé, ho vaig veure
i com que tenia una mica de temps lliure
perquè encara no ens havíem manat gaires treballs i això
doncs, bueno, vaig pensar de provar-ho, a veure què tal.
Molt bé, per tant, en el cas de vosaltres dues,
de les dues noies, era la primera vegada?
La primera experiència que teníeu?
Sí.
No?
No.
Digues, digues.
Home, no, jo sí m'he presentat a altres concursos
i coses així, sí, sí.
Podria dir que experiència en tinc una mica...
La Giorgia i l'Ester van guanyant la modalitat de conte
mentre que l'Itai va guanyant la modalitat de còmic.
Escriviu normalment i dibuixeu...
Vaja, Itai, fas còmics normalment?
Sí, des que tenia ocho anys
se podría decir que llevo dibujando còmics.
És la segona vez que me he presentado a un concurso.
Siempre me...
Es algo que me gusta de presentarme, no?
Pero nunca se me ha surgido muchas oportunidades.
Algunas sí, pero siempre llegaba tarde a la fecha de entrega.
Así que...
Això ja passa, això.
Dos vegades que guanyes, no està mal, no?
Sí.
T'ha de bé.
Vosaltres, què escriviu normalment?
Jo he fet alguns concursos,
n'he guanyat algun,
m'agrada escriure i tot això.
I potser, no sé, m'agradaria fer periodisme
i per això m'agradaria escriure.
T'agradaria fer periodisme?
De moment ja ho tenim encarrelat, això.
En el teu cas?
Sí, jo...
A mi és que m'agrada molt escriure,
per tant, encara que cada dia això intento escriure una miqueta
o jo què sé, només per desconnectar del món,
ja és molt útil escriure i fer això,
per desconnectar, per desconnectar.
Sempre va bé.
Teniu moltes obres, allò, guardadetes?
Hombre, en mi caso...
Bueno, tu, des de los ocho años, imagínate.
Sí, lo que pasa es que en mi caso
nunca se me ha dado muy bien
eso de terminar proyectos.
Siempre he tenido demasiadas ideas.
O llegar pronto, a las convocatorias.
Siempre he tenido muchas ideas,
pero se me ocurrían otras
y iba dejando los proyectos atrás.
Jo és que crec que hi ha una manera molt diferent
d'agafar el tema i de veure les coses
des d'elles, que escriviu a Conte,
a lo que són els dos nois
que heu guanyat en la modalitat de còmic,
perquè no em voldria equivocar tampoc,
però tenim un altre noi que ha guanyat
en la modalitat de còmic, el Rubén Sánchez.
Bona tarda.
Bona tarda.
Has arribat tard.
Sí.
Tu una mica en la línia de l'Italia.
Sí, sí.
Rubén, explica'ns com se te va ocórrer
això de presentar-te
amb aquest premi de Contes i Còmic de Gènere Negre.
Bueno, pues...
A mí siempre me ha gustado
lo que es el dibujo y los cómics.
Entonces, un amigo me trajo el folleto
donde hablaba del concurso
y nada, como es algo que siempre he querido hacer,
y es una afición que tengo,
pues me presenté.
O sea, que a ti et va arribar de segones.
Un amic va pensar en tu, a de vera?
Exactamente.
Como las amistades ya saben que me gusta,
pues tuvo el detalle el hombre
de traerme el folleto y me presenté.
I Tai comentava que és l'altre guanyador
en la modalitat de còmic.
Comentava que des dels vuit anys
que està dibuixant i escrivint i tal.
I tu?
Yo también...
Supera-lo, supera-lo.
Pues no sé, no sé a qué edad empecé,
pero los concursos de dibujo del colegio
y todo esto, pues...
Pues siempre se me ha dado bien, no sé.
Sí, por ahí iría, yo que sé, ocho años.
Es que antes de los ocho años,
prácticamente dibujar,
son...
O sea, todo el mundo...
Raya.
Todo el mundo pintarrea un poquito.
Clar, perquè ja ho fas a l'escola, no?
Ja dibuixes molt, llavors fer-ho fora de llum.
Exactamente.
Què se us dona millor en el cas dels còmics?
Ja després entraràvem als contes,
que fins i tot em sembla que me'n llegireu un trosset, no?
Sí.
Sí, Esther, Georgia?
Bueno, vale.
Va, després entraràvem als contes.
En el cas dels còmics,
jo no sé què us és més fàcil,
si el dibuix o el guió, diguéssim,
la lletra.
Bueno, en mi caso, el dibujo.
Lo que son los guiones nunca se me ha dado demasiado bien.
No es porque me falten ideas,
pero siempre acabo encontrándolas un poco absurdas.
Pero bueno, lo que es el dibujo
es lo que más me gusta también, de hecho.
Rubén.
Sí, a mí lo mismo.
Lo que es la creatividad del dibujo
es lo que se me da mejor
y me es más fácil.
La idea me llevó bastante tiempo.
más incluso que el dibujo,
el encontrar un argumento
que tuviera algún sentido, ¿no?
Sobretot, teniendo que hacerlo tan corto,
eran seis páginas como mucho
y había que hacer una historia completa
y, bueno, sí, costó un poco,
pero al final ha quedado algo medio decente.
Això considereu que es cort
per un còmic, seis páginas.
Clar, para los que no sabemos dibujar
es una eternidad,
pero para vosaltres es poca cosa.
Sí, ¿no?
Y tiene su trabajo, ¿no?
Si quieres puedes hacer seis páginas,
seis páginas bien hechas,
llevan su trabajo,
pero para lo que es un còmic,
cualquier cómic que compres por ahí
suele ser bastante más largo.
Sí, Tai.
Sí, bueno,
es que, claro,
nos parece un poco corto
porque a los que nos gusta dibujar
y todo eso,
si lo que nos cuesta son los guiones,
¿qué pasa?
Que igual dibujamos una página
y en una sola página
igual de acción
no ha transcurrido casi nada
y nos tiramos varias páginas ahí
que estamos con los dibujos
y nos lo curramos los dibujos
y todo eso,
pero nos vamos enrollando
y al final aquello nos sale un argumento
que quizás necesitaremos
bastantes más páginas.
Por eso quizás es un poco un reto
hacerlo tan corto.
Deia el Rubén,
diu,
cualquier còmic que et compris,
qualsevol que et compris,
ja són més de seis pàgines,
evidentment.
Parlant d'això,
quins còmics consumiu vosaltres?
Quins serien els vostres referents
que us hagin marcat una mica l'estil
o que tireu cap a aquesta línia?
I ara direu noms
que la meitat no els coneixeré,
però vaja,
diu-diu.
Bueno,
para que conozcas uno,
yo lo primero que leí
fue Mortadero y Filemón.
Bueno,
ese sí, ¿no?
Sí.
Y nada,
después,
pues con el tiempo vas
vas leyendo lo mismo de siempre,
pero vas incluyendo otras cosas,
vas creciendo
y vas,
no sé,
te van gustando otros tipos de géneros
y vas descubriendo autores.
No sé si me ocurre,
por ejemplo,
Too Much Coffee Man,
de Shannon Weller,
que es muy poco conocido,
pero es un cómic
que, por ejemplo,
a mí me transmite mucha originalidad
y me inspira,
de hecho.
Oye,
y por curiosidad,
¿por qué se llama Too Much Coffee Man?
Es una especie de superhéroe
de andar por casa.
Que bebe mucho café.
Tiene una taza de café en la cabeza,
a modo de icono.
Tiene su atractivo.
Muy bé,
¿los tuyos son tan surrealistas?
Bueno,
me gusta ese tipo de humor absurdo
que contienen estos TVOs.
De hecho,
el cómic que he presentado este año
he intentado transmitir también
esa idea de l'absurdo.
Ahora,
ahora en parlaremos también,
que volem que nos expliqueu
com son.
Rubén,
¿tú,
quins cómics consumeixes?
Pues yo,
la verdad es que hace bastante tiempo
que llevo aficionado a esto de los cómics
y a lo largo de todo este tiempo
pues he consumido,
como dices,
muchos tipos,
¿no?
Los primeros cómics eran,
igual que aquí mi compañero,
de estos españoles de humor,
Mortadelo y Filemón,
Sipi Zapi y todo esto,
pero sobre todo después descubrí
los cómics americanos,
Spider-Man y todos estos superhéroes
y esos son los que más me han influenciado a mí.
En el cas de les noies de la Georgia i l'Ester,
suposo que és el cas contrari.
A vosaltres el que us va és la paraula.
Si us posessin a dibuixar,
no sé què faríeu.
Com ho portem,
el dibuix?
Home,
a mi m'agrada,
però no en sé.
Ho heu provat,
però, eh?
Sí.
Ester,
i tu?
També,
sí,
alguna cosa a dibuixar,
però,
mira,
no m'he adonat per dibuixar.
De fet,
la Premi
només tenia el requisit bé,
entre d'altres,
però el requisit important
que havia de ser de gènere negre i policíac.
és el gènere que tracteu normalment,
amb el que escriviu normalment,
o no?
O ho heu fet expressament per ara,
per presentar-ho amb aquest premi?
No,
sí.
Jo,
com a mínim,
l'he fet expressament,
perquè a mi el gènere negre i policíac
m'agrada,
però tampoc no és una de les coses que...
Ai,
que et retiraran el premi.
Ai,
no,
simplement és que em costa trobar una cosa de gènere negre
i policíac que m'agradi.
No sé,
no m'acaben de cridar massa.
Cap on tires?
Uf,
és difícil,
és que m'agrada molt llegir,
llegeixo moltíssim i de moltíssimes coses,
però m'agrada,
jo què sé,
coses de fantasia,
per exemple,
o de tot,
de tot en general.
Però el gènere negre,
tenim una miqueta per cadet.
Sí,
sí,
a no ser que m'enganxi molt des del principi,
no m'acaba de tirar massa.
Esther,
i tu?
Jo crec que és difícil,
això d'escriure de gènere negre,
perquè has de buscar els personatges,
has de fer la intriga
i potser en poques pàgines,
com aquest concurs,
doncs no dona temps de fer que la gent sospiti i tot això.
Clar,
ho has de comprimir tot,
allò els has d'enganyar de seguida,
la trama.
Sí,
és difícil,
no sé,
jo crec que qualsevol cosa és igual.
Molt bé,
teniu,
jo no sé quin és el punt fort
dels vostres treballs,
pel que fa conte i pel que fa còmic,
però on creieu que heu enganxat el jurat?
Pels personatges,
per la història,
pel punt surrealista,
com deia l'Itai,
que té el seu còmic,
quin creieu que és el plat fort
que ha fet que el jurat
has de cantar pel vostre treball?
Hombre,
jo no sé,
jo,
per exemple,
pensé que
si participava otra vez,
el que tenía que hacer
era intentar mejorar
lo que presente ya el año pasado.
Entonces,
lo que he intentado es,
ya el año pasado lo hice a color,
coloreándolo por ordenador,
y este año pues digo,
no voy a hacerlo en blanco y negro
porque sería como dar un paso atrás,
¿no?
Y he intentado seguir la línea
mejorando el dibujo
y, bueno,
tratando de que el guión
tuviera un poco más de consistencia
en cuanto a eso del género negro y policíaco,
que el año pasado,
bueno,
tenía su toque,
pero tampoco era demasiado,
no tenía tanto trabajo el guión.
Hombre,
tu dices,
a fer un blanco y negro
es tirar enrere,
però depèn,
pel género policíac y negra
pues potser li va bé,
¿no?
Sí,
quizá jugando mucho
con las luces y las sombras
y todo eso,
y los planos.
Lo que pasa es que,
en mi caso,
no sé,
si son dos personas distintas
que a una persona
dibujando solo en color,
ahí en blanco y negro,
ya le queda un trabajo,
pues que lo ves
y ya te sorprende,
¿no?
Pero en mi caso,
si presento,
vamos,
tampoco habría mucha diferencia
entre uno en blanco y negro
y uno en color
en cuanto al dibujo.
entonces,
lo que yo quiero decir
es que sería como
dar un paso atrás
porque el dibujo
sería el mismo casi,
pero faltaría el color,
quizá le faltaría
un poco de vida,
no sé.
¿Quién es el plat fort
del còmic del Rubén?
Pues yo pensaba
que había sido original
haciéndolo en color,
pero veo que no.
se está poniendo,
vamos,
es casi necesario
hoy en día
darle un toque
con ordenador
a los cómics.
¿Pero qué se se dará
un toque con ordenador?
Porque vosotros dibujeo
o como dibujeo,
claro.
Sí,
yo por ejemplo,
o sea,
el dibujo es a mano,
luego con lápiz,
lo entinto
y después lo que hago
es escanearlo
y con alguna herramienta
de infografía
pues lo coloreo
como dándole un toque
pues como con aerógrafo
o con herramientas
que no tengo.
Que yo pel que diga
o es lo habitual.
Pues depende,
por ejemplo,
los cómics japoneses,
los manga muchos
son todavía en blanco y negro
o así,
según el estilo.
Yo lo que te decía antes
de los cómics americanos,
por ejemplo,
últimamente la tónica
sí que es pintarlos
con ordenador
y por eso,
como a mí me gusta,
pues he intentado
usar esta técnica.
Pero no habrás ganado
por eso.
Pues...
¿Tú qué crees?
Espero que no solo por eso.
No,
yo creo que se gana
un poco por todo,
¿no?
Por el trabajo del guión,
por el dibujo,
pero indudablemente
pintarlos con ordenador
le da una calidad
al cómic,
pues eso
lo hace más
agradable de ver.
Ahora parlem
dels personatges.
Bé,
entrem ja a parlar
dels personatges
de la Georgia,
l'Esther,
els punts forts
de les vostres narracions.
Què diríeu?
Els personatges,
la historia en sí,
el lenguaje
que heu utilitzat?
Home,
jo diria que en el meu cas
és que, clar,
és molt difícil
pensar que és el que ha agradat
més a la gent
perquè és una cosa
molt subjectiva.
per tant,
no pots mai dir,
hòstia,
m'ha agradat aquesta història
per això,
per això,
per això,
no,
però jo diria,
vaja,
personalment,
la cosa de la qual
estic més contenta
del relat aquest
en concret
seria més aviat
la forma de narració
perquè vaig decidir
que no volia fer servir
una forma de narració
molt típica
que seria
tercera persona,
com allò
narrador omniscient típic,
sinó que més aviat
em vaig decidir
a mostrar
els pensaments
del personatge.
Llavors,
queda una mica confús
i a vegades
costa de seguir la història
perquè és allò,
la línia de pensament
no és,
diguem-ne,
molt lògica,
però,
bé,
això que és...
fàcil de llegir.
En el cas de l'Esther?
Doncs,
no ho sé,
jo vaig intentar
fer alguna cosa diferent
i en comptes de fer
allò del típic,
el típic criminal
que és perseguit
per la policia,
doncs,
vaig intentar fer
una història
ambientada a Rússia
perquè fos diferent
i llavors,
potser,
el personatge principal
és una nena petita
i llavors
és perseguida
per uns criminals
i maten el seu pare
i potser,
no ho sé,
és una cosa estranya,
no ho sabria dir ara,
més o menys.
A veure,
en què us vau inspirar
per escriure les vostres històries,
dibuixar els vostres còmics?
Vau recórrer pel·lícules
del gènere que haguéssiu vist?
Vau haver de buscar informació
sobre alguna cosa concreta?
Bueno,
jo,
és curioso
perquè nunca m'ha ocurrido
això,
però és la primera idea
que plasmo en cómic
que me ha venido
d'esta manera
i és que tuve un sueño
hace unos anys
i,
ojalá
todas les idees
no vinieran així,
les idees bones,
però bueno,
tuve un sueño
i la verdad
és que el cómic
en sí
com ha quedat al final
no se parece
en nada
al sueño que tuve.
¿Qué soñaste?
¿Qué soñaste?
Bueno,
era un poco extraño.
Era un sueño
que era como si
soñara una especie
de episodio
de dibujos animados.
No sé por qué lo tuve,
pero bueno,
el personaje que salía
en mi sueño
era un pollo
que era como
una especie de detective
que llevaba gabardina
y todo eso
y bueno,
y al final
pues me basé
en esa idea
de un animal
que viste como detective
pero que vive
en un mundo
de personas normales
y corrientes
como si hoy día
pues viéramos por aquí
andando un pollo enorme
del tamaño de una persona
con traje y gabardina
y hablara normalmente
como si nada
y nadie se percatara
de ello.
Y bueno,
básicamente
quise hacer eso,
cambié el pollo
por una marmota
porque me parecía
más graciosa.
Más realista,
claro.
Bueno,
sí,
tenía su...
Y nada,
y dándole
un poco de
absurdo
al cómic
precisamente
mostrándolo
con ese personaje,
¿no?
¿Cómo se llama
tu marmota?
Pollock.
Pollock.
Escolta,
¿eso es nombre
de detectivo?
Es curioso,
pero cuando
tuve este sueño
me venía
el nombre
incorporado,
pero yo no sabía
que ese nombre existía,
pensaba que me lo había
inventado o cualquier cosa,
no lo sé.
Muy bien,
muy bien.
En el vuestro caso...
Pues bueno,
yo en mi caso,
lo primero...
Lo primero es decir
que tengo muchas ganas
de ver el cómic
de Itay
porque...
No habéis visto
vuestros trabajos,
¿no?
Y vosotros tampoco
no habéis llegado
un...
Yo por ahora no.
El mío está colgado
en la web
de la facultad,
creo que el de ellas
también,
de las facultades jurídicas,
pero aún no los he visto.
Bueno,
yo en mi caso
el objetivo
era hacer una historia
pues contando un poco
con un antihéroe,
¿no?
Que es un personaje
que está bastante de moda,
¿no?
Como con las películas
de Torrente
o todos estos policías
un poco...
un poco desgraciados,
¿no?
Digamos.
O sea,
es el último mono
de la comisaría
y...
Y gracias a esta aventura
pues se convierte
un poco en un héroe.
¿Cómo se llama tú
policías y desastre?
Castillo.
Agente Castillo.
Agente Castillo.
El nombre todavía
está por determinar.
El apellido es...
¿Cómo le llaman a él?
Muy bien.
Chicas,
¿en qué os vau inspirar vosaltres?
Doncs jo potser
des de petita
m'havien cridat l'atenció
aquelles nines russes
que s'obrien
i en sortia una altra
i això, no sé,
vaig fer que fos
el principal de la història
i...
a la història
amaguen les claus
on és la droga
que amagaven droga
i estan dins
de les nines russes
que portava la nena petita
i potser és això
el que em va aspirar.
Hmm...
Bé.
Georgia.
Bueno, jo volia...
vaig pensar que ja que era
una cosa de gènere negre
havia de fer
el més típic del gènere
que és el detectiu.
Un detectiu molt pringat,
separat
i, bueno,
que ha de sobreviure
a base de ser corrupte.
no, llavors...
Sí que seria una mica castilló, eh?
No?
Sí, però...
Sí, però trist...
Sí, però, bueno...
A mi em va...
Llavors vaig tenir la imatge
d'un...
Al cap em va venir
la imatge
d'un carreró
molt, molt fosc
i el policia aquest
pringat,
trist,
escurat,
que quasi
li agafa un infart
perquè
salta un gat
dins del carreró
i l'home s'espanta
perquè està esperant
el seu contacte
i aquest va ser
el punt de partida.
Molt bé, vas agafar-ho per aquí
i a partir d'aquí
ja vas desenvolupar.
Sí, sí, a classe
que m'avorria molt.
Heu parlat de detectius,
de policies,
de drogues,
assassinats?
Heu inclòs tots
un assassinat
a la vostra història o no?
Jo en mi cómic
no solo he incluído
un robo
o, bueno,
un secuestro
y un intento
de robo
de una flota
de coches
y tal
porque
aunque sea
género negro
y policíaco
pues he intentado
un poco
que premiara
el humor
y abstenerme
de
de hacer
una cosa
demasiado dramática
así,
de sangre
y de
cosas así.
Molt bé.
L'Itai també predomina
una miqueta el humor,
vaja,
un castor gigante.
Digamos que
como ja he dicho
quise darle
ese tono
de sinsentido
y entonces
no,
no hay mucha sangre.
Más bien
se me ocurrió
meter a un ladrón
de bocadillos
que se dedicaba
a ir
por los parques
y todo robando
a los ancianos
el bocadillo
de la mañana
y bueno
y de eso va
un poco la cosa.
No he pretendido
ser muy violento.
Vosaltres
que us heu esplaiat
amb sang i fetge.
En el meu
em sembla que
ha mort tothom
menys un.
Sí,
ha mort fins i tot
el gat aquest
que espanta el policia,
vull dir,
ha mort molta gent
en el meu.
Devia tenir un mal dia
i...
I es vas matar
tots.
Sí, sí,
tots, tots.
Ideal perquè
en facin una sèrie
de televisió.
No triomfaria ningú.
Esther?
Jo, no,
només els mafiosos
maten el pare
del protagonista
i cau sobre la neu.
Clar, Rússia.
Clar.
Clar, tu has jugat
molt amb la neu.
Clar, és això.
Sí, una mica de la...
Això, com el títol
es diu Blancaneu,
llavors he fet
una mica de joc per allà.
Clar, no hem dit
els títols.
El de l'Ester
es diu Blancaneu,
el de la Georgia?
Gat.
Gat, tal qual.
Sí.
Xics, vosaltres
ja he posat títol al còmic.
Sí.
Espera, que ahora
sí me ha ido.
Las aventuras
del teniente Polo
o algo así.
Ajá.
Y el mío es
Las aventuras
de Dan Castillo
y luego llevo
un subtítulo
que no sé
si me acordaré
tan bien
que es
el cast
del informe
Ublidad,
me parece que sí.
Porque ese
es un poco
la partida
del argumento.
A partir de un informe
que llega
a manos
del protagonista
transcurre toda la...
Que no le tendría
que allegar,
no?
Exactamente,
en teoría
no le tendría
que allegar.
Se lo encuentra
por ahí,
se olvida de él
y después lo descubre
y no le queda
más remedio
que afrontar
la situación
él solo.
Ester,
Jordi,
clar,
en el cas del còmic
no us ho demanem
que ens llegiu
un trosset
que aquí sé
que s'ha de veure
el dibuix,
però vosaltres
ens podeu llegir
un trosset
de la vostra narració?
Ho teniu a mà?
Ha de ser molt ràpid
però,
un trosset
ben curtet?
A veure,
a veure,
ai, ai, ai,
dins de les carpetes
si us fa tall
no, eh?
Home,
potser seria
més interessant
que la gent
anés a la pàgina web
de la universitat
i s'es baixet.
Dos línies,
dos línies.
Va,
que queda molt bé
això per ràdio.
Ester,
que tot és el més ràpida
i ja ho tens preparat.
Bueno,
qui diu dos,
diu quatre.
Molt ràpides?
Una cosa molt ràpida,
no ho sé,
potser el moment aquest
de l'assassinat.
Vinga.
La nena
va agafar al bol
les nines
que en Vladimir
li llençava des del terrat
i va córrer
com mai ho havia fet abans.
Quan només havia fet
mitja dotzena de passes,
tres trets
esclataren a l'aire
i des de la distància
va veure com el seu pare
que ella ha mort
a l'espés mantell blanc
que era per tot.
Les seves cametes
volien tornar allà
on era el seu pare,
però les seves últimes paraules
li impedien
que fes tal cosa
i feren que continués
el seu camí.
Qui devien ser aquells
que havien fet
que la seva vida
fos més desgraciada
del que ja era?
No era capaç
de trobar una resposta
que la consolés.
Bé,
el moment allò
més tràgic potser,
no?
De tot el conte.
Jorge.
Bueno,
jo et llegiré un tros
del principi
perquè és el que tinc més a mà.
tranquil·litzat.
Respira.
Respira.
Respira.
Aparta l'arma.
Poc a poc.
Només és un gat.
El gat més gros
que he vist a la vida.
Negre.
Gat estúpid.
Una mica més
i m'agafa un infart.
Ja no tinc edat
per aquestes coses.
53 anys
i no esperava viure tant
i sentir-me vell,
avorrit i cansat.
Cansat.
On és aquella bala
que et retira amb honor
i que tant et prometen
quan entres al cos, eh?
On és la meva remaleïda bala?
I ja està.
Bé, allò al començament
el policia ha agobiat
perquè ha vist el gat.
Molt ha agobiat.
Doncs escolta,
que no tenim més temps.
Això sí,
a Georgia comentaves
que estan els treballs
tots penjats en una pàgina web.
Creo que el mío
todavía no.
Perquè no l'has entregado.
No l'has entregado
en formato digital.
Doncs ja tardes, eh?
Sí.
Va, que el volem veure.
Espera,
el teu també hi és?
Doncs jo sí,
el vaig enviar
i espero que sigui,
no ho sé,
no ho he mirat.
Sabem la pàgina web, Georgia?
Home, la direcció exacta no,
però és la web
de la facultat de Jurídiques.
Entrem a la urb.es?
Yo sí,
me parece que es
www.fcj.urv.es
fcj,
facultat de Ciències Jurídiques,
punto
urv.es
Doncs vinga,
allà us podreu descarregar
els treballs
d'aquests guanyadors,
la Georgia i l'Ester
en la modalitat de Comte
i el Rubén i l'Itai
en la modalitat de Còmic.
Moltíssimes gràcies per venir,
que ens vau dir de seguida
que si ens ha fet molta il·lusió
i l'any que us torneu a presentar, no?
Bueno,
provarem-ho.
Estaria bé.
Va, vas por el tercero, Itai.
Ahí estaremos.
Gràcies.