Música
Tornem a encetar la setmana i bé, jo m'he passat tot el cap de setmana menjant pastís.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
No t'ha fet mal l'escombra?
No.
Era bona, eh? Tenia bon gust, estàvem feta amb una crema.
Sí, sí, passa que clar, després pujava jo a l'escombra però no podia volar de gorda que estava.
Bé, fareu un petit resum del que estem retransmitint d'aquesta pel·lícula de dibuixos animats japonesa
i és Niki, l'aprendit de bruja, i és una bruixeta bona i té 13 anyets
i a aquestes edats, aquestes bruixes bones han de fer pràctiques en una ciutat desconeguda,
triades per ella mateixa a l'atzar i han de fer el bé entre la gent.
Lògicament, Niki ha anat a parar amb una família, un senyor i una senyora,
que per cert la senyora està esperant un petitó, que tenen un forn.
Llavors, ella està al càrrec de la botiga quan la senyora té coses que fer a la casa
i a més a més fa de mensatgera el tindre els poders de poder volar amb la seva escombra màgica.
A més a més, té un altre poder i és poder parlar amb un gatet negre, Gigi,
que acostuma a anar moltes vegades amb ella.
Però Niki ha tingut un problema, unes depressions, i s'ha trobat que no comença a alçar-li l'escombra.
No és el poder l'escombra, sinó el poder és el poder mental de Niki.
Llavors, aquest poder mental li està fallant i està tenint problemes amb l'escombra.
Ha anat a passar uns dies a casa d'una cabana del bosc d'una migueta d'ella
i torna una altra vegada a la ciutat.
Llavors va a veure amb una senyora que ella ja li va fer un viatge
i a més a més li va fer un favor d'arreglar-li coses de la casa
i la senyora, la velleta, que és una senyora velleta, està molt agraïda.
Niki, amb el tramvia, perquè és clar, no agafa l'escombra,
arriba a casa d'aquesta senyora i aquesta senyora li té un paquet especial per ella.
Ella ja està tremolant perquè pensa
com vaig a portar jo ara aquest paquet amb la rapidesa que sempre feia
si no tinc escombra, que no volo jo ara.
Però resulta que aquell paquet té un pastís que ha cuinat la velleta
i aquest pastís és per ella,
amb agraïment de lo bé que s'ha portat Niki amb aquesta velleta.
Llavors la nena quan comprèn que allò és per ella,
l'emoció li fa sortir unes llàgrimes dels seus ullets.
No llores.
Por supuesto que sí.
Y puede que la jovencita quiera saber cuándo es el cumpleaños de la señora
para poder corresponderle con un regalo.
Claro, trato hecho.
Mentre la nena i la velleta, la mestressa de la casa,
estan parlant,
l'altra velleta,
que és l'assistenta o la criada d'aquesta altra senyora,
està veient, com sempre,
està veient la tele
on estan retransmitint
l'arribada, l'enclatge d'un dirigible,
un cepelín,
que està portant uns dies per allà a la ciutat
i portant, fent l'alegria de tothom
i l'admiració de tothom.
Però de cop i volta
veuen que per la televisió
on està el dirigible
agafat amb cables a terra,
enclat, per dir-ho així,
de sobte
comença un fort vent
que quasi arrastra per terra
el públic visitant.
Aquest vent
comença a tindre una gran potència
i un dels cables
que subjecta el cepelín
es trenca.
Les branses de vent
estan atocant
i estan atocant
el dirigible.
Escolta-lo
i empieza hoy
a mirar.
¿Qué ha pasado?
Ha habido un terrible accidente.
¡No!
Las amarras que sujetaban la nave
se están rompiendo.
Un maldito trasto
siempre se rompe
lo más emocionante.
Son esos terribles vientos de verano.
Llegarán aquí
en cualquier momento.
La pantalla de la televisor
comença a tindre interferències
i es pot veure la gent
que corre d'una manera esbojarrada.
El dirigible,
pel seu gran tamany,
rep tota la força del vent.
comencen a trencar-se
els amarratges
un a un.
Esclar,
la televisió també falla.
No és perquè falli la televisió
sinó perquè comença
també a arribar el vent
a casa
d'on està ara la Niki
i lògicament
l'antena
rep les batzegades del vent
i fa interferències.
Tornem a veure
per la pantalla
que el dirigible
comença a agafar
ja una alçada
una miqueta rara.
A més d'estar
horitzontal com està,
comença a alçar-se
per darrere.
Ara el vent
comença també
a donar cops
a les finestres
de la casa
on està Niki.
Però no passa res
perquè les altres cases
veïnes
i els arbres
que estan pels jardins
fan una miqueta
de pantalla
de la velocitat
del vent
i, en fi,
això trenca una miqueta
la força.
Però allà
on està el dirigible
que és a la platja,
allà completament
en el terreny
despejat,
sembla que el bandaval
pega amb una força
tremenda
contra el dirigible
i és el que estem veient
per la pantalla
del televisor.
Ja està aquí,
és fort.
Pasarà ràpidament,
no te preocupes.
Oh, que bé,
ja ha vuelto.
Mirad,
fijaos bien en eso.
Se va a dar la vuelta.
Ho intento
por mantener
el dirigible
amarrado a tierra
y evitar que se aleje
por el aire
a la deriva.
Václas,
esto es terrible.
Per la pantalla
seguim veient
el dirigible
quasi vertical.
Les amarres
s'han trencat
menys una,
la de popa,
la de davant.
La part de davant,
com és lògic,
està apuntant
cap a terra,
sembla com si fos
un bolígraf,
com si estigués
clavat de punta
al terra.
La gent s'agafa
l'únic cable
que subjecta
el dirigible
amb intenció
que no s'aixequi.
Se ha levantado
de popa
y cada vez
se hace más difícil
mantenerlo pegado
al suelo.
Una montaña humana
se aferra
a la única amarra
que queda en tierra.
Parece un esfuerzo inútil
pero un momento
¿qué es lo que está sucediendo?
No pueden retenerlo.
Se escapa.
Es Tombo.
El que está colgado
de la cuerda
es mi amigo.
La gent va,
veient-m'ho a la pantalla,
la gent va deixant anar
el cable aquest
i van caient a terra.
Però hi ha un xicotet
que posa
el seu gran esforç
i voluntat
a no deixar anar
el cable.
Primer,
pel seu voluntat
que no s'alci
el dirigible.
Un esforç inútil.
I segona,
perquè l'alçada
comença a ser
ja considerable
i si es deixa anar
es mata.
El dirigible
s'ha trencat
la marra aquesta
i comença realment
a alçar-se
cap al cel.
Encara la caiguda
aquí ja seria
realment mortal.
Al final del cable,
mentre es va arrossegant
encara per terra,
s'enreda
amb el parexocs
del cotxe
de la policia
i també
se l'emporta
cap en l'aire
i comença
a alabar-se.
No, no,
és un muchacho
el que cuelga
del cable.
Se está elevando
junto con el coche
de policía.
No puedo creer
lo que veo.
El dirigible
vuela como un globo
sobre la ciudad.
Me dicen
que nuestro equipo
móvil ha conseguido
salir ileso
y que te digan
un dejado
para que dispongamos
de un punto de observación
y que no podemos
tenerles informados
para lo que suceda
en todo momento.
Niki ha sortit
corrents
de la casa
a arribar
al carrer
rellisca
però no acaba
de caure.
Segueix corrents.
La forta ràfrega
de l'estiu,
el vent aquest
tan fort
que només és temporal,
ja va afluixant
una miqueta
però el dirigible
ja està volant
sense que ningú
el pugui dominar
i va volant
per sobre
dels terrats
de la ciutat.
La gent
el veure passar
aquella mole
tan a prop
dels terrats
el mira aterroritzada.
Els que estan
dins els balcons
les cases
surten al balcó
els que estan
dins les botigues
surten a les botigues
i els que estan
als carrers
no saben què fer
si amagar-se
o quedar-se
amb bobats allà
mirant com va passar
en aquell monstru
per sobre dels seus caps.
Perquè passa una cosa
que vola vertical
no vola horitzontal
i a més a més
ara pel pes del cotxe
i del xicot
que està agafat
al cable
que no és res més
que Tondo
l'amic
de Niki.
Veiem que Niki
segueix corrents
cap a on
està volant
el dirigible
passa per un carrer
passa per un altre
i segueix en direcció
on està el dirigible.
el capità de l'aparell
que està dins la cabina
amb algun personal
dóna ànimus
a Tondo
a través d'un megàfono
i a la tripulació
també.
Mentrestant
veiem el jove
agafat el cable
amb totes les seves forces
i a baix
als seus peus
està la ciutat.
De sobte
el cotxe
es desenganxa
del cable
només queda
ferrat
al parexocs
i aquest vehicle
cau
anant a parar
afortunadament
a dins
d'una gran font
amb aigua
d'un jardí públic
de la ciutat.
dins d'aquest moment tan emocionant
ens veiem obligats a deixar
per a la retransmissió
però no patiu
que això seguirem demà.
Demà anirem seguint
aquests moments tan emocionants
i que s'estan apropant
al fin de la pel·lícula
però no deixa de ser
molt emocionant.
Ai, fins demà Andrés!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!