Una setmana més, amb Andrés d'Andrés, estem repassant
pel·lícules a través de les seves bandes sonores
i, de fet, divendres vam començar
amb una de molt clàssica,
vaja, tota una joia cinematogràfica
amb una cançó principal que ha traspassat límits,
Cowboy de Medianoche.
Té història, aquesta... Andrés, bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Té història a dir que podem anar parlant de la pel·lícula i tal?
Té història, té història. Mira, primerament t'haig de dir
que això pertany
el free cinema,
és un moviment que va renovar
al cine britànic en els anys 60
i John Schlesinger
va debutar allà a Hollywood
escenificant un dramàtic
cant a l'amistat entre
dues persones, dos individus
de personalitat ben, ben
però ben diferents. Una
és una espècie de convoi
modern, que era John,
bueno, va interpretar-ho John White
i un marginat urbà,
un pobre desgraciadet que no té un caures mort
que és interpretat per Dustin Hoffman.
Es va donar la circumstància
que molt abans
aquests dos actors ja havien coincidit
amb els teatres
d'Hoff-Broitboi.
Boit va actuar com a actor
i Hoffman com a ajudant de direcció
amb un muntatge
que era panorama
des del puente
del reconegudíssim
Arthur Miller.
Es pot dir que
Convoy de Medianoche
ambientada magistralment
en un Nova York
molt llunyà
dels follets turístics
del que t'ensenyen
a les oficines de turisme
aquesta pel·lícula va ser premiada
amb l'Òscar
al millor film
o la millor pel·lícula
de l'any
1969.
Podríem escoltar ara un altre tema
que és
Joe Buck
Raiders Again
perquè anem ambientant
a dins d'aquesta pel·lícula.
Escoltem el segon tema.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i que sigui amb aquesta hermònia.
Ara t'ha escoltat això i he pensat que seria convenient
fer una miqueta de sinopsis argumental,
perquè qui no ha vist la pel·lícula
tingui una petita idea de què va
i qui l'ha vist ho recordi amb tot el seu esplendor
i la seva gran categoria que té.
Comencem perquè Joep Buc
és un xicot jove,
texà, viu de Texas, com és lògic,
i està convençut que ell
és la resposta a les il·lusions
de moltes dones de Nova York
solitàries i amb moltes ganes
d'amor.
O sigui, vol dir que és un xicot
que està convençut que ell
és guapo, ben plantat
i que pot donar satisfacció sexual
a moltes dones d'aquestes solitàries.
Amb una paraula, al fons,
és fer prostituir-se amb dones
d'alta categoria. Això és la idea
que ell porta. Llavors, ell el que fa
és abandonar
el seu treball, que treballa
de rentar plats,
es vesteix de bequer i se'n va
a l'est, això és com si diguéssim
un andalús, es pensa que Madrid o Barcelona
serà el triomfador d'aquestes dones
i es vesteix de torero per anar-se'n a Madrid o Barcelona.
potser l'abastiment és una miqueta més
exagerada, però no deixa de ser-ho
també que un xicot d'alès es vesteixi
de bequer, amb els seus sombreros, els seus pantalons,
les seves botes, la seva xaqueta
i se'n vagi a un New York
i encara que allà es veu de tot
i la gent no s'hi fixa per ell com a pel carrer
però així per les seves pretensions.
Llavors ell confiat
de la seva habilitat sexual
el portarà la fama i la fortuna
doncs se'n va cap allà a la gran ciutat
dels Gratacels.
Arriba a Nova York
sense amics, sense ni un dòlar
i coneix a Ratso
que és un...
com diria jo, com un lladre
de baixa estofa
que a més a més és coix
i tuberculós.
Ja la primera trobada que fa amb ell
és que li estafa
amb el pobre bequer ple d'il·lusions
i pensant-se que ell és l'únic.
Això és el primer que li passa.
Ja li fa la primera estafa.
Però després les circumstàncies
els fa tornar a trobar
i acaben associant-se
amb una bona amistat.
Aquest, el Ratso
viu en un bloc de viviendes
abandonades
amb les portes engellades
a base de fustes i claus
perquè no hi pugui passar la gent
i prendre mal
però ell allà ha agafat un piset
lògicament
sense pagar lloguer.
Està d'ocupa.
Exacte.
Sí, sí, és un ocupa.
No és res més que un ocupa
de tot l'edifici
però ell només té lògicament
un apartament
i allà viuen tots dos
com poden
i com s'espavilen.
Llavors, esclar
el Joé Buch
intenta també ajudar
amb l'altre
ja que aquest, ja he dit
està tuberculós
i està malalt.
Bé, aquest pintor és part de solitaris
fan de les seves forces
una sola
i comencen a enfrontar-se
amb un món
que, esclar
per ells
és hostil
a més no poder
i els rebutja constantment
a l'un
perquè és un pobre pari
un pobre desgraciadet
i a l'altre
perquè, bueno
se les dona de cregut
i quan
fins a mà
directament a les dones
pel carrer
quan veu una senyora
gran
que està a la mar de vella
i així
ell se'n va cap allà
a intentar agafar conversa
i oferir els seus serveis
i lògicament
s'emporta cada nata
que no vegis
saps?
o cada xasco
que no vegis
bé
mica mica
Joey Ratson
es converteixen ja
en uns grans amics
i això
és el bonic
de la pel·lícula
perquè
aquí ens demostra
que es poden
trobar bons amics
en tots els aspectes
de la vida
i en tot
qualsevol lloc
del món
això és
així és el gran
perquè no m'agrada
tampoc explicar
molts detalls
de les coses
perquè la il·lusió
és veure-la
i anar descobrint
què és el que passa
és en part
la història
de dos xicots
que tenen els seus problemes
llavors
aquesta pel·lícula
va ser estrenada
a Espanya
amb sis anys
de retras
per culpa
de la intransigència
ascensora
que hi havia
en aquell temps
i encara així
i gràcies
gràcies
al fet
que els importadors
de la que volien
d'aquesta pel·lícula
van poder
dir
argumentar
amb els censors
espanyols
que aquesta pel·lícula
havia merescut
amb la
Berlinale
del Premi
de l'Oficina
Internacional
de Cine
Catòlic
un dels premis
i havia sigut
catalogada
com una bona
pel·lícula
llavors
la van permetre
que es fes
Convoy de Medianoche
va aconseguir
a poc temps
la condició
d'un cine
adult
i de tema
fort
un tema
que era fort
això ja
en els primers mesos
de 1975
que ja començava
a fer
presagiar
la majoria
d'edat
referim
a la societat
americana
la majoria
d'edat
d'aquesta
societat americana
que fins a llavors
havia estat
com et diria jo
pues tutelada
mimada
cuidada
que no es passessin
d'aquí
que no es passessin
d'allà
dèiem d'aquí
de la censura franquista
però en tota la democràcia
dels Estats Units
Déu-n'hi-do
el que hi havia
Doncs Andrés
sense temps ja
per escoltar cap altre tema
ho deixem per demà
i continuem parlant
de l'impacte social
que va tenir
aquesta pel·lícula
i de com va
capgirar un temps
Això esperem
Fins demà
Gràcies
Si Déu vol
Adéu