El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Amb l'Avi Ramon, aquesta setmana estem parlant de llibres i de roses.
Ens dura encara el que va ser la diada de Sant Jordi de dissabte.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, a veure, jo no sé si se'n recorda el preu que podia costar un llibre.
O si no exactament el preu, si eren baratos, se'n podien comprar,
o era allò una cosa una mica de luxe, per dir-ho d'alguna manera?
Això és relatiu, perquè cadascú ho comprava per la posició que tenia
o l'interès que tenia per un llibre determinat.
A sobre preus no puc dir-te perquè no ho recordo.
Ara, el que recordo jo, per exemple, que també hi ha hagut col·leccionistes de llibres,
buscar uns tipus de llibres determinats que n'hi ha hagut de molt bons,
de moltes èpoques, antics, no antics, i d'això.
I recordo que quan va acabar la guerra, perquè en la guerra moltes coses van desfer,
amb una família baradar, els llibres van canviar de mans...
Llavors hi havia una sèrie d'endrapaires, perquè eren gent que anaven pel carrer i per les cases.
Uns a comprar cartró, altres a comprar cartró paper,
així com ara veus tot això, aquests munt de cartró i paper, llavors no existia.
Llavors ho arreplegaven i llavors ho venien aquí per aquí dalt,
un poble d'aquí dalt, que hi havia un lloc de papers i tot això,
al costat de, no recordo ara, aquí dalt...
Una indústria de paper, a la riba?
Sí, a la riba, per aquí a la riba.
Llavors, clar, hi havia això.
Però llavors també hi havia un, al carrer El Compte, precisament,
una altra més tard, al carrer Sevilla,
perquè el carrer El Compte, principalment,
doncs era bastant especial i comprava els llibres.
Però ho comprava per vendre o per col·leccionar?
Ell, junt amb el paper, doncs també comprava llibres.
Si algú tenia llibres, el que sigui, li portaven amb ell.
I llavors, clar, allí, com que el que portava llibres a ell,
no sabia ni el tipus de llibre, ni quina classe de llibres,
si era bo, si era dolent, el que sigui.
Llavors, aquell, al començament, doncs ens venia a preu de...
Per exemple, anaves a buscar i agafes dos o tres llibres,
triaves dos o tres llibres dels que tenia per dir, o cinc llibres,
i te'ls passava i te'ls cobrava a preu de paper.
Bé, més car que no pas ell, pagava, no?
Clar, clar.
I llavors, però llavors el punyeter era de dir,
coi, escolta, anem a buscar llibres d'aquesta manera,
llavors ja va agafar algú que els seleccionés una miqueta,
i llavors ja...
I aquells ja eren més cars.
Més cars.
Llavors hi havia, aquí davant de Correus,
dels bussons de Correus,
i després aquí a la Rambla ni al quadres,
per allà al costat,
hi va haver uns que es dedicaven ja a vendre llibres de segona mà.
Clar, aquest, ja anava a aquests llibres
i triava els llibres,
clar, que sabia els llibres que li interessaven.
Que fava llibres, doncs, interactuals,
llibres que no li interessaven,
si era alguna novel·la d'alguna escrita o bo,
però ja buscaven tipus de llibres
de gent que col·leccionaven.
Saps com ho dir?
I va començar un negoci d'aquesta manera.
Que encara avui en dia,
n'hi ha uns que també encara, em sembla,
que també hi haurien llibres seleccionats,
que abans estava al carrer Mercerí,
ara potser està al carrer Cos del Bou,
no recordo, per no fer propaganda o el que sigui, no?
Però encara hi ha alguns que, clar.
I llavors què va passar?
Que llavors hi havia alguns que, com que ja en tenien,
anaven buscant i podien fer una gran biblioteca.
Per exemple, hi havia el Gramunt,
que ha tingut un d'aixòs de llibres molt bons,
que els va donar l'Ajuntament o el que sigui, no?
Però hi havia algú que van tindre una bona biblioteca
de llibres trobats d'arqueòlegs, d'antics,
en fi, de llibres que valia la pena tindre'ls.
Però, clar, per això ha de ser gent ja que hi entenguin una mica,
perquè, clar, si tu...
Oh, mira que és bonic aquest llibre.
Mira que és, clar, és molt bonic per fora, per dintre,
però, a mi, un altre que no és tan bonic,
té un valor ja per l'època o per qui està fet.
Perquè a vegades hi ha noms d'escritors que tu no els coneixes,
però han tingut el seu valor per la gent intel·lectual,
inclús d'altres països.
Saps com ho dic?
Vull dir que això del llibre és...
Perquè llavors també molta cosa, quan eres jove o el que sigui,
t'agradava els còmics, per exemple.
Però és que llavors va arribar un moment
que per la gent, per exemple, que no els agrava tant de llegir
o el que sigui, van sortir una espècie de novel·les i llibres amb còmic.
O sigui, en vez d'estar escrit, era amb còmic.
Tot amb còmic.
Tot amb còmic.
I, clar, llavors allò era més distret,
perquè la gent, mira, que anaven...
I també n'hi havia de romàntiques, d'aventures, saps?
I la gent, doncs...
Mira, també allò ho compra.
Però això ja era per gent que no teníem temps,
mira, distreure't o...
Però la gent intel·lectual sempre ha anat en busca de llibres
i hi ha llibres molt bons que desconeixem
i hi ha gent que tenen llibres molt bons
que gràcies a això la història es pot.
Perquè, clar, la història a vegades s'escriu segons qui l'escriu.
Però vam un temps que hi ha escritors que són imparcials
i posen el que és.
Llavors, clar, això te'n fa una miqueta de cosa
i aquest vols dir que hi ha...
I inclús a vegades llibres, doncs, censurals.
I, clar, llavors ja no té la gràcia
que té el que ha escrit.
L'original, primer.
El pensament d'aquell escritor.
Doncs continuarem parlant, de fet demà,
tancarem la setmana parlant de llibres.
Gràcies, Avi. Bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.