El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Em diuen que els divendres fa bastendre.
Jo no sé què haurà menjat avui l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Home.
Què ha dinat avui?
Home, què vols que et digui?
No, és el que diuen, no?
Fa bastendre, aquelles coses.
Els dijous, grapat...
No, no, deixem-ho.
No, acabes amb vols.
Això, veus?
Quedava bé.
No, perquè és que passa, que jo t'explico el que he dinat i algú dirà,
ai, com ho has fet, ai, deu ser boníssim.
I llavors estem liats, i llavors hi ha un cuiner...
El dilluns, espai de cuina amb l'Avi Ramon.
Ja està, ja canviarem.
Veu, si vostè li agrada fer moltes coses, si els trobem a tot arreu, avi.
Escolta, t'adverteixo una cosa, que la cuina sempre m'ha agradat.
O sigui que, com que, saps què passa?
Que a vegades la gent del poble, dic gent del poble perquè...
Jo crec que tots, tots són una miqueta gent del poble.
La meva mare ho era de poble.
I feien uns menjars, feien pastes, feien...
Aquest temps fent de tot.
I jo m'agrada ajudar-la.
I què passa?
Que t'acaba una miqueta de coseta i jo pateixen la vida pel menjar.
Però si el menjar es pot fer sense tantes coses, menjars bons,
aprofitant una cosa amb l'altra.
Vull dir que no cal complicar-te la vida aquests coses que fan ara,
que posen uns noms raros perquè la gent...
Va dir, va dir, més d'una altra cosa, perquè jo sé de molts plats...
És allò que vam dir un dia, és allò que vam dir del repollo i el pollo.
Te'n recordes?
Que van a un senyor, un pagès, anàvem a un restaurant d'aquests bons,
se sent allí i volia menjar pollo, ell, perquè diuen el pollo que vam fer la mare.
I al costat uns demanen repollo.
I jo dic, ostres, això deu ser...
Més que pollo.
És un repollo.
És un repollo.
I quan li porten allò, dic, escolta, per això jo llibro els tocinos...
Allà a l'hora, ho dic, els tocinos, això del repollo, quan s'ho fa d'allò.
Vull dir que, a vegades, el nom sembla una cosa i te trobes que no...
Que és una altra ben diferent.
Però el que no te trobes diferent són les pintures, maquíssimes pintures que tenim...
Sí que es troben diferents.
Es troben diferents de molts altres.
I el dictador de repollo, home...
Sí, diferent d'altres perquè s'ha creat ja una personalitat.
I tant, i tant, i tant.
Hem de saber diferenciar les coses, eh?
Doncs les pintures que anava a dir fins al dia 30 d'octubre,
que podem veure el tingador número 4 en el Moll de Costa del Maurici Montaner,
que tornarem a tenir aquí amb nosaltres.
Maurici, el nostre viatge va de mica en mica i a la de ballada.
Avui serà la darrera setmana que tindrem...
Bueno, el darrer dia que tindrem aquí amb nosaltres.
I volem aprofitar perquè ens acabi de convèncer
perquè puguem anar a veure el tingador número 4 en el Moll de Costa,
aquesta magnífica exposició.
Comentàvem durant aquests dies
que has viatjat per un munt de llocs per pintar.
Jo no sé si en aquests quadres que podem veure el tingador número 4
hi ha algun d'aquests viatges.
Sí, hi ha, doncs mira, el que deia abans el Martín,
hi ha de baix d'Andalusia,
hi ha del nord,
hi ha de Saragossa...
I són identificatius, com deia també l'avi Ramon,
aquests dies, que dius,
això, mira, sembla que sigui per allà baix.
Sí, hi ha un que és de baix de Granada,
que la gent no s'ho creu que sigui Granada allà.
Per què?
perquè hi ha la muntanya a darrere, la Serra Nevada,
hi ha tot allò dels abujarres,
i és tan verd allò que no us sembla que sigui Andalusia.
Sí, però normalment és sec.
I és així, no, no, però és així allí.
Hi ha la muntanya a darrere,
hi ha un poblet que es diu Capileira,
que és molt petit,
que abans no s'hi podia anar,
que anaven burros per amunt,
però ara amb els 4x4 es pugen cap dalt.
I aquell poblet a mi em va encantar quan veia allò.
I allí hi vaig estar bastants dies per allí.
Però vas anar de casualitat?
Et van parlar ja d'aquell poble?
No, no, no,
a tot allò de la bujarra d'allà baix,
ja m'ho havien parlat molt,
no en coneixia,
però l'estat per allà baix m'hi vaig arribar.
I és preciós, és que és preciós.
Veus el contrast, el verd amb el blanc,
i la muntanya a darrere, és preciós.
Hi ha molta aigua, però en tinc tot allò.
Llavors és verd, és verd completament.
Som a Pirineu.
I tornant cap aquí, cap a Tarragona,
et comentàvem, crec que el primer o el segon dia,
que t'agrada pintar al costat del mar, el Serrallo.
Però quins altres llocs has trobat així macos,
que dius, ostres, jo no m'ho imaginava mai,
que a Tarragona tinguéssim un paisatge com aquest.
Bueno, dins de Tarragona,
el que deia abans, s'ha fet molt bé molt,
perquè abans, per exemple, anaves al Serrallo
i era preciós.
Hi havia el carro del Ximo,
hi havia l'altre carro que hi havia,
totes aquelles platjades que hi havia,
i ara tot és un migo.
Però bueno, tu tens que adaptar el que hi ha.
Llavors, tan bascant dalt a Galícia,
que encara hi ha poblet d'aquests
que encara són verges,
gràcies a Déu, que durin.
I per molts anys, no?
Per molts anys.
I tant dalt a tota la part del nord,
també, Sant Sebastián,
que hi ha els passatges de Sant Pedro i Sant Juan,
que allò és preciós.
Allò també ho tinc allà baix,
es podrà veure.
després, poblets de per aquí,
que hi ha molts que són molt bonics,
no sé, la Riera, el Callà, l'Argilaga...
Hi ha molts poblets d'aquests que són bonics de pintar.
I llavors, doncs...
Però pel que m'estàs dient,
i avi també, segurament que no sé si vostès també estarà d'acord,
cada vegada ens ho posen potser més difícil a l'hora de pintar.
Sí.
Sobretot paisatges,
per allò que deies tu,
que cada vegada hi ha més carreteres,
cada vegada hi ha més ciment,
cada vegada hi ha menys verd...
Exacte.
I aquí hi ha un quadre d'Alcatllà,
que vaig fer una exposició, no fa gaire ara,
i la vaig tenir que dir a l'alcalde que m'acompanyés
a buscar un poest tu,
perquè era incapaç de fer un passatge,
perquè queda tot dins i totes les cases pel costat,
no es veia,
és que era impossible pintar-ho.
Ell me va acompanyar amb un punt,
que potser deu ser l'únic per pintar,
que vaig poder pintar el quadre aquell,
perquè és que no el puny.
I a més a més que m'acompanyant com d'Airebé Deluxe, no?
Sí.
Que t'hagués acompanyat la persona que en sap del seu poble.
Exacte.
I content, content.
I tant, i tant.
A més a més de poder dir-li,
mira, si has de fer alguna cosa,
des d'aquí ho veuràs perfectament tot, no?
Va ser així, va ser així.
I t'ha passat més d'una vegada, això?
D'alguna persona de dir al poble,
no, no, però no comencis aquí,
vine, vine, que t'he d'ensenyar un raconet,
que això només ho sé jo perquè és on vaig.
Doncs sí que passa, sí.
La gent, si estàs allà,
no has que pintis aquí,
però fas en apunt, no?
Amb llàpids fas apunts.
I llavors venen i, què fas aquí?
Doncs mira, vull fer això.
Home, doncs mira, allà baix hi ha un raconet
que no el coneix ningú, jo ho sé,
i bueno, i t'hi porten.
I segurament que més d'unes troballes fantàstiques.
Sí, sí.
Algunes vegades.
Exacte.
D'altres que potser dius,
aquí no acabo jo de veure el què,
i d'altres que dius,
això és impressionant, no?
No, no, és que és així.
La gent d'allí ho saben,
els plestos que són bonics, ho saben.
Llavors, t'ajuden.
La gent són amables en si.
I quantes hores es pot arribar a fer un quadre?
Ai, això...
A veure, comentàvem un...
Crec que...
Comentàvem que hi havia un enorme
que utilitzava fins i tot una escala
a l'hora de pintar-ho,
que era de metre cinquanta,
crec que m'haves dit.
Sí, metre cinquanta, metre cinquanta.
Mira, això també depèn de l'ànim que tinguis
i depèn de tu.
I llavors, doncs...
No es pot dir això,
perquè igual, ja t'ho dic,
l'estat d'ànim que tinguis,
o pintes o no pintes,
i és difícil.
però no és les hores que t'hi puguis passar,
és abans les hores que has necessitat
per poder pintar allò.
Per fer-te el cliché,
allò que deia el meu avi,
fer-te el cliché mental
i poder agafar tota la idea.
la millor pots pintar en una sessió,
en un quadre o pots pintar en una sessió
i pintar-ho.
I a vegades n'estàs moltes,
moltes,
perquè, per exemple, aquest és gran
i, clar,
si pintes els olis,
l'Ivian costa més d'assecar,
a l'estiu s'assequen més.
Llavors el que fas,
doncs mira,
no fas dos o tres,
no comences.
I pots treballar més,
perquè si no arriba un moment,
home, aquests grans sí,
perquè tens espai i pots treballar,
però amb un de més petit,
llavors et trobes
que si està a la pintura
que no es deixuga,
es barreja en els colors
i no, no, no et va bé.
Llavors no fas,
no comences un parell,
i almenys pots treballar més.
En aquest grans ja et dic no,
perquè aquí tenies espai
per posar...
Està per a limpiar el pinzell.
Sí, sí, sí,
que es podia a limpiar.
I tornar a començar,
depèn de quin raconet,
seria verge, totalment.
Seus el color que facis,
llavors el pinzell limpies.
Netejam-ho i a veure què?
No, si hi ha pintors
que el pinzell
ja en tenen un quadro al costat
i tant quan pinten
van aixugant l'allí.
Última és que té un quadro
bastant raro,
però surt un quadro.
Ara estava pensant,
ara que hi ha això de xugar
hi ha un...
Com es diu?
Hi ha un anunci de televisió
que hi ha un home
que està mirant
una sèrie de quadres
i arriba un pintor
d'aquells
que estava pintant
un andami
i que baixa
i diu,
oi, li compro aquest quadro.
I jo, no, no,
si això no és un quadre.
Clar, ell no arriba a explicar-ho
senó se queda amb el pensament
de dir, mira,
encara farem negoci.
Jo sé,
el que deia vostè ara mateix,
que jugava
i a mi després la idea
és la que pot arribar a agradar.
Estàs pintant un quadro
i algunes tens muntant
d'aixòs.
Que és això del pinzell,
que és verd.
I aprofitem, no?
Que és groc.
Vereja, vereja
i tot no s'hi saps pensar.
Surt un quadro
que ets surrealista.
Hi ha algun quadre
que no s'ha deixat d'humà?
Sí.
Perquè hi ha moltes vegades
que semblen que tingui vida pròpia
que dius,
que no, que cap a la dreta
i el quadro se tira
cap a l'esquerra.
Que no, que torna.
I ell que dius,
al final arriba un moment
que fins i tot
et baralles amb el quadre.
I tant, que t'hi baralles.
El timor el deixes a vegades.
Te canses i el deixes.
Has guanyat tu, no?
Has guanyat tu,
cada paret.
Sí, sí, sí.
I llavors,
quan ja ha passat un temps
i has estat dòcil
i llavors tu mateix
veus el que fallava.
Llavors vas...
Perquè llavors, clar,
passa una cosa.
El que passa és això
que diu ell del quadre
cada paret.
Jo ho recomano moltes vegades.
És perquè llavors
quan al cap d'uns dies
veus aquell quadre
no penses que l'has pintat tu.
Sembla que l'has pintat
per un altre
i llavors veus els defectes
d'aquell altre.
Ho mires més objectivament.
Perquè a vegades
veus més els defectes
d'un altre
que no els teus.
I tant,
home, lògic.
I a vegades ho deprens, no?
A vegades aquells defectes
d'aquells
són els que tu no les contes.
Ep, escolta'm,
que jo també fallo per això.
I aquest quadre
al cap d'uns dies
és quan veus els defectes
perquè et penses
que és d'un altre.
I llavors el critiques
i llavors és quan
s'arregla el quadre.
És que es critiquaria sempre
perquè un quadre
un quadre
el pintes
i el tis.
No, però hi ha gent
i hi ha gent
que es pensa
que el que fan
és ja
i llavors és quan
veus aquest fallo
que veus un quadre
que no està ni acabat
o uns fallos grossos
perquè es pensa
que ja en sap prou
i ja està bé.
I clar,
és el que diu ell.
Mai se'n sap.
Però el que sí que sabem
és que hi ha una altra exposició
que l'avi Ramon
és que no s'està esquiat.
No sap estar-se quiet.
Gràcies a Déu
no sap estar-se quiet.
Avi, digui.
Això em sembla
que si no estaria
tenia sentat.
Hi ha una altra exposició
que vostè especialment
també ens vol recomana.
Sí.
A banda d'anar
el tinclau de número 4
a la Molle Costa
que com no aneu
després de tot el que hem dit
durant aquesta setmana
si encara no heu anat malament
bueno, teniu temps
fins al dia 30 d'octubre, eh?
Sí.
Per això, per aquí
us ho perdonem, eh?
Quina és aquesta altra?
No cal que ens felicitin, eh?
Per veure aquesta exposició
que ja sabem que quedaran bé.
I tant.
I a més quedaran satisfet.
Home, si ens ho volen dir,
avi, també, eh?
Bueno, no.
I li farem arribar...
Algú ho sentirà
però no ho voldrà dir.
Perquè sempre hi ha gent
que diuen...
No, no, sempre hem de pensar
a la bona persona.
No, això et volia dir-te jo
que el dia 14
a la Diputació
hi ha aquella exposició anual
de filanètica
i numismàtica
i col·leccionisme.
Sí.
El dia 14...
Sí, sí, avui mateix.
Sí, dona, eh?
T'ho dic perquè doncs la gent
si dius avui mateix
diran coix...
Doncs el 14, no?
El vespre
doncs hi ha...
que allí doncs hi ha...
I entre doncs segells,
col·leccionisme,
coses rares,
postals...
I jo, com saps tu,
doncs mira,
t'ho dic perquè
on que també em fan participar,
participo una miqueta...
Oh, i tant.
Però val la pena veure-ho,
no per mi,
per el que arriba a haver allí
de valor
amb segells,
amb monedes,
amb coses rares
i tot això.
Vull dir que si algú
després d'haver vist ja
l'exposició del Maurici
o el que sigui,
doncs allà és una altra cosa
diferent, eh?
Sí, m'ho comentava
que avui al vespre.
Sí.
Ho deia al principi
de l'entrevista,
que abans de començar...
Però com que a vegades...
Parlarem d'aquesta exposició,
em pensava que era una cosa
que es feia de cara a la setmana.
Però jo dic el 14,
perquè a vegades,
sensualment que ho diem,
ah, quants estem avui?
Ai, per això l'hi deia avui,
avui, eh?
Que és avui...
Però jo dic el dia 14,
perquè la gent,
encara que sigui avui,
ah, 14 estem ja?
Ah, quants vegades?
No, però no és el dia
dels enamorats avui, eh?
No.
No et passa a vegades,
no et passa a vegades,
que dius,
i tant...
Estem a 14 ja?
Estem a tal dia?
Ah, però si som...
I haver-me equivocat de dir,
i haver quedat amb algú
i haver arribat més tard...
Per això, divendres, 14,
perquè la gent sàpiga
que a la Diputació hi ha aquestes posicions...
Que no ens queda més temps
i arribarem,
encara arribarem tard a la Diputació, eh?
Encara arribarem tard.
Gràcies, Maurici,
ha estat un plaer
haver-te tingut aquí amb nosaltres.
Gràcies, molt amables.
Gràcies per la paciència.
Molt agraïta a tots.
D'aquesta setmana,
sencera,
que hem compartit aquests minuts.
És convint-ho a tenir paciència,
si no malament.
Sí,
i en companyia teva encara més.
S'agraeix, eh?
Gràcies.
Avi,
que vostè la setmana vinent
el tornem a segrestar, eh?
Oh, mira,
mentre vulgueu,
mentre pugui.
Aquesta setmana hem fet aquest kit-kat
parlant d'aquesta exposició
que recordem fins al dia 30 d'octubre
podem veure el tinglado número 4
en el Moll de Costa.
Val-li la pena.
Però la setmana vinent
continuem parlant de la part alta
i de Tarragona en general,
aquelles tres parts
que em comentava...
Anècdotes i coses de Tarragona.
El que em faci falta.
Gràcies, Avi.
Bon cap de setmana.
I algun dia d'algun barri, també?
No i tant, clar.
Tu m'has explicat coses dels barris.
Ja en parlarem, ja en parlarem.
Per això, per això.
Ui, s'ha acabat fins i tot la sintonia,
imagini's aquí.
Gràcies, Avi.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
El meu avi va anar a Cuba
a d'Ordo del català
al millor barco de guerra
de la flota d'Ultramà.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
eren nascuts a Palafrugell.
Fins la Justin amins.