Poc a poc els anem convocant a tots, tots els col·laboradors habituals del programa,
setmana rere setmana, i anant tornant, eh?
I avui per ser dimarts li toca tornar al Felip Gaudet, aquí veiem, bueno, relaxat,
però és que ell ho està sempre, jo no sé com li han anat les festes.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Què tal les festes?
Doncs força bé, sí, força...
Intentant que siguin el més tranquil·les possibles.
I ho has aconseguit?
Doncs bé, una mica sí que me n'he sortit, però...
Has pogut fugir de la febre consumista i la febre menjadora i tot això?
Es fa difícil, eh?
Es fa difícil, però, bueno, hi ha maneres, eh?
Hauríem pogut parlar avui, per ser el primer programa després de festes,
de remeis naturals per païr, o per eliminar pes, que també...
Sí, una miqueta és un tema...
No sé, el podríem abordar, aquest tema.
No pas avui, no pas avui, però sí, potser és interessant.
Ja no només per aquestes festes, eh?
Per qualsevol situació d'accés.
De fet, avui parlarem, continuarem amb la segona part de remeis de bellesa,
podríem dir-ho així, tot és molt...
Sí.
Bé, ja vam parlar del metrosexual natural, doncs una mica...
Això, això.
Totes maneres, abans, jo no sé si tens algun remei miraculós,
així no estava preparat això, eh?
per escalfar-nos una miqueta aquests dies que fa tant de fred,
per escalfar les mans, els peus...
A veure, sí, sí, sí, sí.
Vé, va, fem pam.
Un petit truc així d'un remei ràpid.
A veure, tant les mans com els peus són zones on hi ha molt de terminal nerviós,
i a part també hi ha molts de petits vasos, estan molt vascularitzats,
hi ha venetes i moltes artèries, doncs són punts on s'intercanvia molta sang.
Llavors, un remei molt senzill.
Això tant ho podem fer a les mans com ho podem fer amb els peus.
A part del típic que és fregar-se les mans, d'acord?
I tirar una miqueta de l'è calentet, que és un remei així de tota la vida,
doncs també un remei que és el més aviat el que es diu reflexoteràpia,
és a dir, que activa molt la circulació de les mans i dels peus.
Sí, perquè el gran problema a vegades és que no hi ha prou rec sanguini, no també?
Sí, bé, no és que n'hi hagi prou, és que amb el fred, amb les temperatures,
doncs aquest rec disminueix.
O sigui, les venetes i les artèries tenen la capacitat de dilatar-se o de contraure's
en funció de la temperatura.
És un mecanisme que té el cos per regular precisament això.
tant la temperatura dels espais com fins i tot les necessitats que tingui.
Doncs si necessita que comencem a apretar a córrer,
doncs el cos envia molta sang cap a les cames.
O si estem menjant, doncs envia molta sang a l'estómac o a les mans, als braços,
però en funció del que estiguem fent, doncs enviem sang,
o al contrari, la traiem.
Llavors, un remei fàcil i ràpid per calentar les mans,
doncs ja us ho dic, a part d'afragar-se-les,
doncs seria, doncs amb el dit pols, eh?
Ens apretarem just al mig el centre del palmell de la mà.
Ens apretarem una miqueta.
Allí on s'ajunten el dit cor i l'anular.
Sí, bueno, més aviat.
Més aviat, és a dir, si féssim un petit bol amb la mà,
doncs la part més fonda del bol és on apretaríem.
Apretarem suaument i ho mantindrem apretat aproximadament uns 15 segons.
Comptarem 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15.
Molt bé.
I ara ho farem a l'altra mà, el mateix.
Apretant també amb el dit polsa, doncs també comptarem fins a 15.
Llavors amb els peus és el mateix, aproximadament.
Però en canvi amb els peus no estarà just al centre del peu,
aquest punt miraculós que activa la circulació.
El que hem de pensar per trobar el punt aquest, és molt senzill,
mireu d'imaginar, o mireu més que d'imaginar,
si la teniu pròxima, doncs mireu-se a la planta del peu,
els que hi arribeu, els que no hi arribeu, doncs no ho podeu.
Demaneu ajuda.
Demaneu ajuda, que potser algú serà tan amable de fer-s'ho.
I el que heu de fer és, mireu la planta del peu,
i des de sota els dits, justament des d'on comencen els dits,
dividirem el peu en tres parts.
D'acord? Sí? Imaginem-se.
Tres línies imaginàries.
Una que passa per sota dels dits, just.
Una que fa la línia divisòria,
gairebé amb l'altra part que ens quedaria.
Sí, correcte, tres parts.
Un, dos, i tres.
La part del taló, la part on acaben els dits i la part central.
Correcte. Llavors, el punt aquest estarà entre els dos terços més propers als dits.
Sí? Aproximament quedaria on comença el pont, aproximadament.
Jo m'imagino pel que dius al típic envoltocarnós que tenim sota del dit gros.
Doncs baixem una miqueta més, una miqueta més, i anirem cap al centre.
D'acord? O sigui, buscarem el punt mig del peu, d'acord?
Però serà una mica més amunt.
Bé, vaja, és molt senzill.
I també farem el mateix, apartarem...
Això s'ha de fer descalços, eh?
O descalços, o amb el mitjó posat també es pot fer.
Amb la sabata no ho proveu perquè no en sortireu.
Això és un remei fàcil per poder...
Escalfar una mica el cos.
Ràpidament.
També fora de temàtica, se m'acaba d'acudir un dels temes d'actualitat, Felip, és la grip.
Aquesta grip que està afectant en plan plaga en molta part de la població.
Per la grip diuen que l'únic remei que hi ha,
mira, ni antibiòtics ni històries, eh?
Fer llit, guardar llit...
I begudates calentes, potser...
És un remei...
Bé, val la pena que no castiguem gaire el cos.
Llavors, mirem el que sigui l'alimentació de donar coses molt suaus.
És a dir, que no hagi de treballar molt l'estómac.
Llavors, tot el tradicional és que amb el que és la grip,
és a dir, tots els remei arriben a ser tan comuns,
i justament són els comuns i eficaços.
És a dir, sí que les medicacions ens ajudaran i les hem d'anir en compte.
Doncs ens hem d'oblidar, no?, d'anar al metge o de requerir els seus serveis.
Però penseu que el tradicional, que deies tu, de fer llit,
és el millor.
Tant fer llit com...
Les begudes calentes ajudaran una miqueta.
I per baixar la febre, Felip?
Per baixar la febre.
Alguna mena de compresa d'alguna cosa amb alcohol o vinagre?
Jo recordo vinagre, potser.
Amb vinagre es pot fer, amb les compreses fredes.
I si no, doncs, si no tenim vinagre a mà,
doncs perfectament amb aigua freda ho podem fer.
Simplement és mullar un drap de cotó, amb aigua freda,
i l'aplicarem, es pot aplicar al front, per baixar la febre,
o també es poden fer banja amb els peus.
Amb aigua freda també ho baixarem una miqueta a la temperatura.
Aigua freda als peus?
Sí, no és banyar-se els peus, és submergir-los a aigua freda.
D'acord?
Això ens ajudarà a baixar la temperatura.
Si ho fem, com hem dit abans, amb el que són els draps de cotó,
refredats, ja sigui amb vinagre, ja sigui amb aigua freda,
podem combinar l'aigua freda i vinagre, podem posar junt.
I anar-los a canviar.
Correcte.
El que hem de tenir en compte és que quan es calentin damunt la superfície del cos,
doncs tenir la prudència de descanviar-los.
Draps també aquí al polze?
No.
Draps freds o no funciona tant això?
També ho podem fer, sí.
A veure, en uns espais heu de pensar que el que estem fent realment
és intentar baixar precisament la circulació de la sang.
El que parlàvem abans del fred, que el cos, gràcies a un sistema nerviós que té,
doncs ho fa sol davant de la temperatura,
doncs nosaltres mirem de fer de manera artificial
i ho ficarem en llocs on la circulació de la sang sigui més superficial.
Aquí els polzes, els canells, si si mireu,
veieu que es veuen força les venetes,
és un espai fàcilment de poder baixar temperatura.
Els peus ja es ho dit per via reflexa
i el front ja és més aviat perquè justament són espais on es nota molt l'escalfor.
Més que sigui perquè circula molt de sang,
és perquè la notem força.
Doncs aquests eren, mirem, volgut introduir d'aquesta manera
amb aquests remeis bàsics d'actualitat per les cosetes
que ara mateix podeu necessitar, que hi ha molta gent que està engripada.
Però anem al tema que ens ha preparat el Felip avui,
que és el tema d'això, la metrosexualitat natural, la bellesa.
Sí, bé, serà la segona part.
Una miqueta l'altre dia sóc vam fer cinc cèntims del que podien ser,
sobretot, sobretot si recordeu, un rebàs molt ràpid.
L'altre dia vam parlar una mica del que eren fabricar cremes
amb quatre coses que teníem a casa, recordeu,
amb els robells de l'ou, amb argil·les, amb aigües, amb llevat,
una mica per cuidar la pell de la cara.
També vam parlar una mica del que era fabricar una mica de sabó ecològic,
sabó casolà.
També vam parlar, si recordeu, d'una cosa interessant que ha portat cua,
m'han comentat diverses persones,
que era el bany aquest perfumat,
és a dir, el bany desodorant.
No sé si recordeu que vam parlar també de quins remells podíem fer servir
per una mica per no amagar,
però cuidar una mica les olors aquestes que proliferen a la pell,
que són una mica desagradables,
encara que acaben sent naturals.
I com és que t'ho han comentat?
Ho han provat?
Doncs ho han trobat curiós.
No, no, més aviat el comentari anava cap a la curiositat de si funcionava.
No sé si algú ho ha provat.
Fins a l'estiu potser no podrem veure la repercussió.
Sí, no, millor esperar que faci una mica més de calor i que més suors.
Com l'havíem de fer? Ho tenim a mà, això?
Sí, sí, i tant, i tant, i tant.
És molt senzill.
Recordar, eh, molt senzill.
Necessitarem la pell de dues taronges,
ara és temps de taronga, per tant serà fàcil trobar-ho,
la pell de dues llimones,
necessitàvem un litre d'aigua, això és molt senzill.
No ens banyarem amb un litre d'aigua, eh, això és per preparar-ho tot.
Necessitàvem també mig quilet de sal, sal grossa, millor que tot,
i no res, i tres cullerades de bicarbonat.
Això qualsevol drogueria ho trobareu fàcilment.
I era molt senzill, fem un repàs,
era simplement ratllar les pells de la llimona i de la taronga
i bullir-les, bullir-les amb aquest litre d'aigua que hem preparat.
Simplement el que farem és barrejar aquesta infusió que hem fet
de les pells, la sal i l'aigua.
I està tot barrejat i ho ficarem dins l'aigua, dins el bany.
És important, aquí serà la temperatura, recordem,
aproximadament uns 38 graus és l'ideal.
I banyar-se durant 15 minuts, no més,
si no quedarem com una pança.
Llavors, això simplement ens pot servir per almenys estar perfumat
durant uns 3-4 dies.
Si volgués que no.
Sí, sí, penseu que sí.
Si el realitzeu bé, tant la temperatura i el temps,
en principi l'escalfor.
L'olor ha de quedar impregnada al cos i serà un olor suau.
També reduirem aquesta proliferació de bacteris que fan l'olor.
Molt bé.
Però això ho vam parlar l'altre dia, si et sembla.
Avui una mica, després de deixar la pell,
parlarem una mica d'altres parts que té la cara.
Com per exemple els ulls.
Els ulls, que aquests ulls, els ulls en seguida
són el reflexe de l'ànima gairebé.
Igual que la cara ho és, doncs els ulls encara més.
Perquè fàcilment i ràpidament
s'alteren davant del que és el cansament,
davant del que és l'estrès.
I ja no només això,
sinó són proclives a patir força inclements
i força patologia.
Els ulls ja tenen les seves pròpies defenses.
Els parpells, penseu, són una defensa per l'ull.
O el plorar, fins i tot també és una defensa que té l'ull
per netejar davant del que siguin les partícules d'apols
i es ho dic o qualsevol estació.
Una cosa és que també emocionalment
doncs també sigui una protecció,
això del plorar i sortir fora.
Però vaja, bàsicament és un mecanisme de defensa físic.
Llavors, a veure, coses que els hi passen als ulls,
què els hi pot passar?
A veure, un de molt senzill,
quan tenim la vista cansada.
Ai, sí.
Això de llegir.
Aquest és molt senzillat i una mica és com el que hem explicat al principi
per calentar les mans.
Tan senzill com fregar-se les mans,
les freguem ben fregades,
i quan ja estan ben calentetes,
podem fer allò d'apretar-se amb els dits,
que hem dit abans,
el que farem simplement és ficar-nos-les damunt dels ulls.
Però sense apretar, eh?
Sense apretar.
El rebeix més fàcil, allò que dius,
ai, vista cansada, raca, t'arrasques els ulls.
No, no, no és fregar els ulls.
És fregar-se les mans i quan estan calentetes,
aquesta és la gràcia,
l'escalfor les posarem en forma de bol
i ens les posarem damunt dels ulls.
Molt bé.
Dampant els ulls.
Aquest escalfor serà molt agradable.
Això és una manera de tractar precisament aquesta esbissa cansada,
però també ho podem fer de l'altra manera,
que és el contrari.
Aquí hem posat escalfor,
i serà molt més agradable normalment,
però ho podem fer amb fred també.
Amb el fred,
això segurament ho heu vist alguna vegada,
hi ha unes bossetes que porten una substància a dins,
uns gels,
o qualsevol farmàcia o llocs d'aquests de bellesa ho trobareu,
i són les bossetes que es posen al congelador o a la nevera.
En el cas,
jo sóc més de pensar que és més llet a la nevera que al congelador,
perquè massa fred tampoc és bo.
Llavors la gràcia és que estigui frescoreta.
Ara a l'hivern millor que feu el de les mans,
i en canvi a l'hivern, a l'estiu,
doncs millor que feu el fred, la frescor.
No agafeu res del congelador,
no se us ho correixi,
ni un glaçó,
ni agafeu una bossa de pèsols,
això servirà per altres coses,
que un altre dia ja en parlarem,
perquè serveixen els congelats,
més que per menjants,
poden servir per altres coses,
sobretot amb el dolor,
poden ser una gran ajuda,
però ja us ho dic,
en parlarem un altre dia.
Però recordeu això,
a l'hivern una miqueta de calor d'escalfor,
i a l'estiu una miqueta de frescor.
Això per la vista cansada.
Per la vista cansada.
Ulleres,
ulleres després d'un dia de...
Aquelles bosses que estan a sota els ulls,
Sí, aquestes festes que hem sortit
més de l'unió habitual,
o que hem traslutxat una miqueta més
del que fem habitualment,
doncs una manera també força agradable
de solucionar-les,
i és molt senzilla també,
haureu de buscar per casa
que tinguiu algun cogombra.
Ah.
Això és un clàssic, el cogombra.
Sí, ara t'ho anava a dir.
A part de les amanides,
doncs també és un bon remei
a l'hora del que són els tractors de pell,
o el que és l'hora d'hidratar.
Llavors aquí farem una barreja.
No n'hem parlat,
però una planta que és molt interessant
de tenir a casa,
molt, molt, molt,
el podeu tindre al balcó,
Tarragona és un clima
que perfectament accepta,
és el que es diu l'aloe vera.
L'aloe vera, sí.
L'aloe vera és un...
Les venen amb planta?
I tant, i tant, i tant,
i la gràcia és tenir-ne una a casa.
Ah.
L'aloe és molt versàtil.
L'aloe és com si fos un cactus.
Sabeu què són les atzavares?
Pots fer una idea?
Sí?
Núria, sí.
Segur que has vist alguna atzavares o no.
Segur que l'he vist, però no ho sé.
És una espècie de cactus
que té les fulles planes
i té les punxes pel costat de la fulla.
D'acord.
Les punxes importants.
D'acord?
I neix com si fos una pinya,
com si fos el cap d'una pinya.
Sí.
D'acord?
Neix amb les fulles cap als costats.
Bé, les aloes avui en dia són normalment fàcils de trobar.
Potser qualsevol garden, crec que d'aquí a la província,
o d'aquí a la ciutat, no ha de ser difícil de trobar.
I si no, fàcilment, si coneixeu algú que en tingui una,
que sapigueu que és una planta que es regenera molt ràpidament.
És a dir, amb els queixos, enseguida en tindrà una.
D'acord?
Llavors, la gràcia és tindre-ne una de fresca.
Llavors, per això dels ulls cansats,
el que farem és tallar una fulla, tan senzill,
i fer-ne una llesca.
És a dir, l'aloe, quan l'obres per dins,
és una substància una mica gelatinosa.
D'acord? Aquesta és la gràcia de l'aloe.
És una substància altament hidratant.
Ens servirà per moltes coses.
Ara parlarem per la vista cansada,
o estem parlant per un remei, per això dels ulls.
Però perfectament, per les cremades, és molt, molt útil.
O per cicatritzar ferides, també ens ajudarà una mica.
de l'aloe se'n fan 50.000 coses,
se'n fan estar begudes, refrescants, sí, sí, i tant.
Em sabia això.
Se'n fa qualsevol cosa.
Llavors, hem dit un cogombra,
un cogombra, i el tallarem com més fresc millor, la veritat.
Això també un dia n'hem de parlar,
perquè seria molt interessant,
que és un concepte nou que està sortint,
que són les capacitats lumíniques dels aliments.
Fins ara ens importava que si els aliments portaven proteïnes,
vitamines, grases o sucres,
és a dir, una mica la química dels aliments.
Però, que sapigueu,
perquè ara em pareu una mica les orelles,
s'han començat a parlar molt
del que són les capacitats lumíniques.
És a dir, les verdures, com tots els éssers vius,
a l'estar vives, en el seu dia,
doncs desprenen llum, també, igual que a les persones.
Segurament alguna vegada l'heu fet servir,
que després jo dic, mira, estàs com apagat, no?
Doncs l'apagat realment reflexa això,
la capacitat vital, l'energia de les persones.
Doncs amb les verdures passa igual.
Llavors, com més fresca és una verdura,
més energia d'aquesta té.
Com més dies passen de que està recolectada
o més amb càmera estat, doncs més la perd.
Llavors, agafarem un comombre fresquet
i, hem dit abans,
tallar una fulleta de l'aloe
i rascar una miqueta dins.
Aquesta pasta la posarem damunt de la fulla
i ens ho posarem damunt de l'ull,
amb els ulls tancats.
important, no s'ho posem amb els ulls oberts.
La pasta damunt del cogombra?
Damunt del cogombra.
I tot això, damunt de l'ull.
D'acord?
Recordeu que la pasta ha d'estar
la que està damunt de la parpella
i no pas a l'exterior.
Sí.
Ja està, estarem uns 10 minutets
i veureu com aquestes ulleres
canviaran d'aspecte.
Molt bé.
Ens aclarim després amb aigua fresqueta?
Sí, després ho traiem.
Amb aigua, sí, amb aigua...
Sí, fresqueta.
Fresqueta és millor que no pas freda.
Que no pas calenta.
No té via.
Canviem pels mussols.
Aquest és molt interessant.
Ai, els mussols.
Això que et surten, aquest...
Aquest el vaig recollir d'un lloc,
així que no ho sé...
No els puc assegurar perquè no l'he provat.
No l'he provat encara.
No l'he provat.
De moment no n'he tingut tampoc per provar-los.
Però sembla interessant.
Que és una clau rovellada, hem de buscar.
Una clau de porta.
Sí.
Utilitzada, però d'aquelles antigues.
Si és antigues, millor.
I si no, doncs no passa res.
Si no, agafem una qualsevol que tinguem i la deixem a la fresca, tota la nit.
Clar, amb les humitats, enseguida, en principi amb una o dues nits, s'ha de començar a fer una mica de rovell.
No gaire.
I llavors, el que s'ha de fer per passar el mussol és passar-ho molt suaument per damunt del mussol.
Suaument, eh?
No fregueu perquè us fareu mal.
No jo que l'òxid tindré alguna propietat a l'hora de...
No se'l puc assegurar, em sap greu, però aquest no se'l puc assegurar.
Bueno, escolta, si algú ha provat que ens truqui i ens digui si realment funciona, mirar-ho línies.
977-24-47-67.
24-47-67, si mai heu provat aquest remei de passar una clau oxidada per un mussol, i us ha funcionat.
No falla.
Amb les claus també es poden fer altres coses, com la gent que ronca.
Calla, això ho he sentit a dir, però m'ho crec.
Doncs funciona i no falla.
I tant, i tant.
I amb aquest necessitarem...
Però això ha de ser una clau d'aquestes antigues.
Millor, una d'aquestes antigues, molt millor, perquè com més grossa, doncs més efecte té el roncar.
I l'únic que heu de fer és posar-la sota el coixí i ja veureu que no falla.
I ja s'ha acabat.
Però veu, jo n'hi m'ho a tothom, tothom que ens estigui escoltant, si té algú pròxim a casa que ronqui, doncs que ho provi.
Que hi ha alguna explicació més o menys científica per això, o no se sap?
Doncs tampoc, aquesta sí que no la sé.
El roncar és un altre tema molt, completament diferent.
Però, vaja, deu ser, algun tipus d'il·lusió psicològica, alguna cosa així.
Més que la persona ho va de sapiguer, que li poseu la clau.
No l'hi poseu sense sapiguer.
No se li pot amagar, eh?
Jo diria que no.
Jo diria que gairebé se li ha de dir.
Mira, ponem la clau perquè no ronquis més.
Doncs a veure què tal.
Molt bé.
Doncs, si et sembla, seguim una miqueta.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Doncs mira, canviem una mica de sentit.
Hem parlat del que eren els ulls.
I doncs, si et sembla...
Et demano temps perquè tenim una trucada.
Algú que ens vol explicar la seva experiència, no sé si amb la clau rovellada, els mussols.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Qui ets?
La Paquita.
Paquita de Constantí.
Sí.
Hola, que ho has provat tu, això dels mussols i les claus rovellades i tot això?
Jo directament no, però el meu home sí.
Jo ho he vist, eh?
Això que deia el Felip, eh?
Això.
De la clau rovellada passada pel mussol.
Bé, jo tant com a rovellada no ho sé.
La clau vena, però que sigui foradada.
Foradada.
Foradada.
Foradada, bueno, de ser del pom.
Aquelles claus que tenien un forat, digui, a sota.
Sí, sí, sí.
N'hi ha unes que són tapades, doncs no, foradada.
Ah, allò, sí, que dins no hi ha res.
Ah, exacte.
Doncs d'aquestes antigues, eh?
Sí, sí, antiga, d'aquestes grosses o mitjanes que també n'hi ha, eh?
Aquestes, de caleixera anem a dir, aquelles mitjanetes, però que tenien un forat, ho ha fet i evidentment m'hi ha anat bé.
Però no una vegada sola, eh? Si no diverses.
Cada dia ho està fent durant uns dies o al mateix dia?
Perquè normalment això...
Dos, tres dies i ha marxat.
Perfecte, molt bé, molt bé.
I sense cap efecte secundari, ni cap cicatriu, ni res.
Ah, no, no, no, però suaument passava així, tal com ell explicava, però ja dic, jo la clau foradada sempre.
I d'on ho va treure, això?
Ah, l'hi va dir un company i ho va provar i mira, és igual com les borrugues.
Ah, què passa amb les borrugues? Que en tinc una.
Doncs mira, diu que ara no sé si és el temps, però ell també ho ha fet i li ha anat bé ara, fa quatre dies.
Quan colls una figa, de la figuera, la llet aquella posada allí.
La llet que deixi anar quan la talles.
Sí, aquella llet blanquinosa.
També, tres o quatre vegades i l'hi ha marxat.
Això ara fa quatre dies, jo, no sé si és veritat, no m'entén.
I tant, sí que funciona, Paquita.
I fins i tot, encara que no sigui el temps de les figues, ho podem fer amb all.
Busqueu una dent d'all, d'acord?
I se la fregueu damunt de la barruga durant cinc minutets, d'acord?
Això ho haurem de fer uns dos cops al dia, aproximadament.
Veureu que la barruga es farà en seguida negra, al cap d'uns dies, i que també caurà.
I que si no tenim a mà, o no és el temps, que no és el temps de l'estiu,
el temps de la figa, el setembre, doncs amb els alls també ho podrem fer.
A veure, l'all no ho sabia.
També ho podreu provar.
Bé, i ara explico això del roncar perquè m'intenta.
No, bé, parlàvem d'un remei, però un dia podem entrar una miqueta més.
El roncar normalment és un problema de debilitat muscular, a nivell de la gola.
Llavors, la postura aquí tindrà molt a dir.
Serà molt diferent dormir boca avall que dormir boca amunt que dormir de costat.
De boca amunt sona moltíssim i és perquè quan es posa boca amunt, doncs cau.
Aquesta musculatura cau al mig de la gola.
Tapa l'aire.
Clar, i llavors vibra.
És el que fem quan ronquem.
Llavors, el remei aquest de donar copets està bé, d'acord?
Perquè el que fa és que la persona no és que es desperti completament, però el desvetlla.
El desvetlla, sí.
Per uns moments...
Per un que et diu.
Correcte.
Per uns moments...
Ai, que la Paquita ho pateix, això.
És que és tot un problema, eh, dormir al costat d'algú.
A veure, jo he trobat una mitja solució, una solució del tot,
amb una tenda d'aquestes que envien propaganda a casa, no dic noms.
Doncs una cosa que és en forma d'U, petitet,
i porta unes boletes d'al·l cap damunt.
I llavors això s'ho posa al nas.
I és el que he notat, molta millora.
Sí, ha canviat força?
Però molta, eh.
Molt bé.
És que clar...
El que passa que els primers dies m'he feia por, perquè deia,
coi, a veure si entra d'algú que s'ho feia.
I no és incòmodo?
No, no, no, no.
Ah, no?
No, gens, ni una gota.
Clar, deu entrar poc l'aire i deu no ser estar més aire.
Ah, exacte.
Es veu que t'obre més i llavors entra més aire, sí.
El que la millor mitjaria ja ho ha perdut.
Home, jo paquita...
Però bueno, quan això ronca és al principi.
Si vol que li recomani un remei, aquest no falla...
A veure...
Però és infal·lible.
Jo l'he provat, personalment.
Doncs a veure, que el Felip ronca.
No, no, no, no és perquè jo ronqui.
He trobat amb gent que ronca i llavors us vull dir que...
Que el millor remei, si us ho podeu permetre,
i no és broma això que us dic, paquita, no és per llibre,
és uns taps per vostè.
Home.
És a dir, la persona que darrere al meu costat,
el millor que pot fer és posar-se uns taps.
Bona solució.
Ja sé que és una mica...
Pot semblar una mica poca solta,
però li insisteixo que davant de les persones que dormiu
o que aneu acompanyats d'algú que ronca,
el millor que podeu fer és mirar de no sentir-ho.
Bueno, doncs jo engego la ràdio.
En aquest cas, engego la ràdio.
Ho sento molt, però...
També serveix, també serveix.
Ai, pobra.
Doncs, Paquita...
A veure si pot donar la solució,
si no vull un altre dia per les persones que parlen.
Que diu que jo parlo quan dormo.
Oh!
Bueno, doncs, un dia en parlarem.
Entra un que ronca i l'altre que parla,
això, una festassa a casa vostra.
No n'hi do.
A veure si hi ha solució,
que també m'agradaria saber-la.
A veure, un dia em van parlar una mica
de què podíem fer per dormir.
Potser saps que...
Clar, perquè aquest problema base
és que no es dorm del tot, el fonament.
Jo sí que dormo molt feliç, eh?
Dormo.
Quan dormo, dormo.
Però jo que parlo, parlo.
Bueno, això no és dolent.
No és dolent.
Que desvetlla el seu company?
Que el desvetlla, potser?
No, perquè n'altra ronca.
N'altra ronca no se n'entera.
Si diu que quan se'n dona compte
em continuo parlant i contestant
el que jo li dic, diu que jo continuo.
Oi, oi, oi, ostres.
Bueno, me l'entero, eh?
Bé, però s'aixeca bé el dematí, no?
Ah, sí, sí, sí.
Descanseu.
M'ho deig de sucre.
Llavors no és un problema.
Si fos un problema això,
llavors sí que un dia encara entrem més.
Un dia em van parlar, jo dic,
de què fer per anar a dormir en qualitat,
però una mica per relaxar-se encara més profundament.
Per Nadal vam fer un programa de relaxació,
però va ser una experiència més aviat.
Per un dia en parlarem, què podeu fer?
Doncs bé, us comparem.
Molt bé, Paquita.
Gràcies, Paquita, una abraçada.
Igualment, a vosaltres.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Anem tancant ja el programa, Felip,
que ens queda molt poquet temps,
recordant precisament el remei aquest darrer que hem dit,
que és, bueno, confirmant el que ens deia la Paquita,
que la clau rovellada damunt d'un mussol
que us surti a l'ull funciona
i que una clau d'aquestes antigues sota el coixí,
doncs sembla que per deixar de roncar,
també va prou bé.
Si sembla, no res, en 10 segons t'en explico una altra
d'aquests dies que fa una mica d'airet
i que ens anirà força bé,
que és el tema dels llavis.
Ai, sí.
Aquests dies, i a més, després també dels excessos que hem fet,
doncs és fàcil que ens surti alguna panceta.
Doncs per les pances no falla.
Una miqueta de pasta de dents.
La la ficant damunt.
Qualsevol pasta de dents.
Sí, qualsevol pasta de dents.
I si no, la de la argila, que ja en vam parlar un dia també,
recordeu, argila de color verd,
barrejada amb aigua fresqueta,
s'ho poseu damunt.
I en seguida.
Mira, ara que deies això ràpidament dels ulls,
jo vaig provar una vegada, saps allò que tens dels ulls,
doncs com a llagrimosos i amb impureses i tal,
te'n vas a dormir, a veure si m'ho confirmes,
te'n vas a dormir, fas una infusió de camomila,
i mulles dos cotons,
i te'ls poses, dorms a la nit amb els cotons posats als ulls,
mullats amb camomila,
que et van mancaient i tal.
I l'endemà em vaig aixecar amb els ulls tancats de tantes llaganyes,
però net.
Es pot fer així, o fins i tot podries netejar-los.
És a dir, no cal...
Una opció és aquesta, deixar-los posats els cotons i anar-se'n a dormir,
encara que a vegades és un mica difícil,
perquè et poden caure.
Però només que et faci l'efecte 10 minutets.
Però si no, doncs perfectament, abans d'anar a dormir,
amb el cotó,
doncs netegem força, força, força l'ull.
I deixem, ni tan sols,
després ens passem una aigua,
sinó que deixem que sigui la pròpia infusió
la que quedi damunt dels ulls.
Felip, t'han quedat moltes coses al calaix per dir-nos-ho encara.
Sí, avui sí, també.
Però bé, hi ha dies.
Seguirà, tenim dies.
Felip Caudet, moltes gràcies i fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.