La teoria que diu que si algú descobreix què és l'univers i per què és aquí,
desapareixerà immediatament i serà substituït per alguna altra cosa
encara més estranya i inexplicable.
Hi ha una altra teoria, però, que diu que això ja ha passat.
Douglas Adams
9,8. Propietats curatives.
Benvinguts una setmana més a 9,8, el programa de Ciència de Tarragona Ràdio,
un programa pensat per preparar la ciència i decidit a parlar de ciència.
I com no, per això comptem amb el Xavi i l'Anna.
Bona nit a tots dos.
Bona nit, Abel.
I també, evidentment, amb vosaltres, els nostres soients.
Us recordem que teniu a la vostra disposició una direcció de correu electrònic,
9,8, arroba tarragonaradio.com,
on estem per rebre qualsevol consulta que tingueu, crítica, suggeriment, qualsevol cosa.
Vamos, el que vosaltres considereu oportun.
I nosaltres llegirem el correu i us donarem la resposta i també la rebeu per mail.
Això seguríssim.
Contestarem tots els mails que rebem.
Tot i que estem supersaturats amb ells.
Sí, n'hi ha molts, n'hi ha molts.
N'hi ha moltíssims, molts, depèn del punt de referència, n'hi poden haver molts.
Esperem que sí.
En fi, el programa d'avui ve carregat de continguts, com sempre, notícies, coses que han passat durant la setmana.
Vinga, va, què ha passat durant aquesta setmana?
El mateix que sempre, la Terra es continua escalfant.
Segueixen fent investigacions i descobriments.
En fi, es presenta una aixeca-t'hi molta molt mogudeta avui.
Aixeca't i molta.
Doncs bé, una altra investigació que s'ha fet...
Com sempre.
Com sempre, és que l'alcohol és tan perjudicial com el tabac.
Vull dir, alguns podrien dir ja ho sabem, però...
No, no, és mentira, això és mentira, seguríssim.
Jo he fet investigacions, bé, he llegit investigacions més que fer-les jo, i ho han confirmat.
Tota aquesta gent que diu no fumis que el tabac és dolent, però després s'ha de fer una cerveseta,
doncs que sàpiga que és igual de dolent.
Perdona, la cervesa és bona pel cor?
Sí.
Beguda en moderació?
Sí, bé, aquí explica ja.
Vull dir que s'han fet uns estudis, que suposo que una mica sí, però més no, de veure.
A veure, l'alcohol és tan dolent com el tabac i és el causant de més de 60 malalties.
O sigui, què han comptat?
Entre elles, el càncer de mama i problemes cardíacs.
O sigui, més o menys, com el fumar.
Bé, fumar més càncers, però bé.
Llavors, la investigació l'han fet diversos investigadors d'universitats com Suècia, Canadà i Estats Units,
que van arribar a aquesta conclusió.
i l'estudi l'han publicat en una revista que es diu The Lancet, una revista britànica.
Només vull que sàpigues que després d'aquesta informació que acabes de donar, crec que et deixaré de parlar.
Ah, no ho entenc gaire, però...
Que jo bec. No fumo, però jo bec.
Bé, jo també, i per això em va interessar molt, després de la setmana de Carnaval, llegir aquesta notícia, vaig dir, a partir de la Ceresana.
Perquè Robin Ruhm, de la Universitat d'Estocolm, diu que al voltant del 4% de la despesa total de la salut es deu a l'alcohol.
És a dir, 4% es malgasta amb això.
I llavors, diu que no només és el volum del consum, sinó els patrons.
És a dir, especialment, si es veu de manera molt irregular o hi ha, doncs, llavors hi ha un augment de les malalties.
És a dir, que si et beus una cerveseta que depèn del dia, doncs no passa res.
Això és si hi ha un consum irregular i molt...
Continuat.
Molt continuat. Si vas molt de festa, veus molt d'alcohol i aquestes coses...
Bé, jo fa molts dies que no vaig de festa, després anem i prenem unes copetes, no?
Bé, llavors també es vincula l'alcohol a la violència, però diu que tampoc ha de ser causal, aquesta relació, però és més probable que s'hi beus, siguis més violent.
I fins aquí la notícia, ni fumar ni beure. Aquí tothom sa i a fer esport.
Tothom gens sana.
I tant.
D'acord, m'ha quedat clar.
M'ha quedat clar?
Fumar ho tinc superat.
Doncs vinga, esclamament global.
No, jo no.
I esclamament global, això no és cosa meva.
Però jo us puc dir que quan teniu algú a casa que us molesta, normalment què feu? Intenteu fer que marxi i coses així.
Sí.
Bé, doncs les veu que la galàxia, concretament la nostra galàxia, la Via Llàctea, fa igual.
Quan tenia una estrella que la molesta, la ria.
I com?
S'acaba de descobrir que hi ha una estrella que, per culpa d'haver passat a prop, bueno, haver passat per un camp gravitacional d'un forat negre,
ha sortit disparada cap a fora a la Via Llàctea.
Però perquè l'han castigat? O què?
Bé, el forat negre... A veure, ell es va acostar al forat negre, no prou com per ser atrapat per el seu camp gravitatori,
però sí suficient com per agafar prou velocitat per sortir de fora la força gravitacional en general de la Via Llàctea.
Ah, mira.
O sigui que ara tenim una estrella...
Menys.
Sí, bàsicament serà això, una estrella menys, que se'n va a rondar per l'espai, a visitar mons...
Si aquesta nit comptem les estrelles i ens en falta una, tranquils, que és aquella que se n'ha anat, no?
Sí, se'n va de vacances.
D'acord, ja tornarà.
I diu que no tornarà.
Ah, bueno.
Això és l'ho fotut. Que diu que no torna.
De fet, estan... De fet, ja creuen... I els científics estan pensant en posar-li un nom molt adequat per a aquesta estrella,
que és l'estrella recheçada.
Mira.
Vinga, aire, fora.
També penso, si aquesta estrella formava part d'algun sistema d'aquests del zodíac o aquestes coses,
llavors li faltarà una cama a algú o al carro.
I si és una part del carro.
Jo crec que els astròlegs en aquest moment estan amb les mans al cap tot.
Sí, perquè és que si és una part del carro, ara quan anem a comptar el carro, ja el veig tot, ja no hi és.
Ja no hi és.
Falta una part.
Em sembla que no és cap d'aquestes estrelles, per sort.
Era una parella d'estrelles que anaven juntetes.
Es van divorciar.
Es van divorciar.
quan passaven per prop d'aquest forat negre, el que fa un forat,
i van sortir disparada una cap a un costat
i l'altra sembla que es va quedar atrapada pel camp gravitacional.
Mira.
Coses que passen.
Coses que passen.
Escafament global?
Doncs no, després.
Després?
Però ens emporta-s'avui.
Sí.
És que ja et trobava faltar la meva dosa, Xavi.
Doncs va, després, després.
Ara podem parlar del codi d'iniciativa de vida.
Que us direu què és.
Què és?
Què és?
Què és, no?
Doncs diguéssim que és un projecte que un equip internacional de científics ha començat a fer
per identificar genèticament i proporcionar els codis genètics de tots els animals i tota l'espècie vegetal del planeta.
Per poc coincidim amb una notícia.
Havia estat a punt d'agafar-la.
Doncs mira.
Però he pensat, aquest és pel Xavi.
No, no ho he pensat, però no em venia de gust.
Però això porta molta feina, no?
No, haver de...
Bastant.
Agafar el codi genètic...
És com un arca de Noé, però amb...
Amb un ordinador.
Sí.
Més o menys.
Tenint en compte que menys d'una cinquena part dels estimats 10 milions d'espècies de plantes i animals que hi ha al planeta tenen nom,
doncs una mica de feina sí que portarà.
A veure, menys d'una cinquena part.
De 10 milions d'espècies de plantes i animals que...
Que creiem que hi ha.
Que es creu que n'hi ha.
Que probablement n'hi ha més.
Possiblement.
Els becaris tindran feina.
Jo crec que això és feina dels becaris.
Sí.
Que t'anomar les plantes i...
Apringar tot.
Mira, agafa aquesta màquina que val no sé quants milions de dòlars i la fas servir per treure el codi genètic i el registres.
Clar, això potser no.
Bé.
Però bueno, és igual.
Si no hi entra bé la màquina, segur que serà el que pica l'ordinador normal, el cotrillo d'allà.
Una mica de feina hi ha perquè en principi pretenen agafar segments d'ADN de totes les espècies conegudes de la Terra
i llavors els vinculen a fotografies, descripcions i informació.
Llavors construir una base de dades bastant grandeta.
Com increïble això, arribar a agafar totes les plantes de tot arreu, de sota el mar, de dalt de la muntanya.
Bueno.
Portarà temps, portarà temps.
Mira, la feina.
Mira, entretinguts ho estaran.
No hi haurà tur.
De moment ja tenen 50 membres a 25 nacions de 6 continents i llavors el nombre de membres va augmentant.
Em pensava que anaves a dir que tenien 50 plantes ja.
No, no.
Suposo que en deuen tenir més ja.
Esperem.
Sí, perquè si comencen de zero la cosa pinta malament.
Sí, sí.
O sigui, començarà en 3 projectes.
El 2010 un d'ells ja haurà proporcionat codi per les 10.000 espècies d'aus conegudes.
Està bé.
Un altre es dedicarà als 23.000 tipus de peixos del mar.
i de rius.
I el tercer assignarà etiquetes genètiques a les plantes a Costa Rica i a Amèrica Central.
T'ho hem començat anant per allí.
Mira, ja estàs aningut.
I després hi ha...
Gent pel carrer etiquetant les plantes no la veurem per això.
No crec, no crec.
Vale.
Males herbes.
Bé, porto un altre estudi perquè avui va d'estudis.
Jo ho veig.
Estàs molt estudiosa avui.
Jo sí.
Estan estudiosos els altres.
Has passat exàmens i has dit...
Va, anem a estudiar.
Anem a mirar què han estudiat els altres.
Jo ho comento, el que els altres han estudiat.
Vale.
Què han estudiat els altres?
És més senzill que les plantes.
És que han descobert coses que ja sabien que dormint el cos creix.
Bé, coses que jo almenys...
Suposaves.
Suposava.
que la percepció popular aquesta que els nens creixen durant la nit
resulta que és veritat.
I ha estat comprovat per uns grups de científics
que han fet un estudi amb ovelles.
Mira, té relació.
Dormint content amb ovelles, doncs han estudiat les ovelles.
A veure...
Mira.
Segur que ho han fet per això.
Se li va ocórrer a algú que no podia dormir un dia.
Sí.
Llavors, també ho ha publicat una revista,
la Journal of Pediatric Ortopedics,
i ha informat sobre aquest estudi,
que l'han fet els experts en veterinària
de la facultat de veterinària
de la Universitat de Wisconsin a Madison.
I els experts van ficar una sèrie d'ascensors
als ossos de les potes de les ovelles
per determinar el creixement.
I van trobar que el 90% d'aquest creixement
es produïa mentre els animals dormien
o estaven en repòs.
O sigui que és bastant.
Llavors, l'explicació la van trobar
en que a les plaques del creixement
ho van fer amb animals que això,
que les plaques de creixement,
que són un teixit cartilaginós,
que està a les extrems de les potes
i que es va convertir en mos
a mesura que l'animal es fa gran.
O sigui que amb els nens seria el mateix.
Llavors, aquest teixit es comprimeix
quan les ovelles estaven caminant o de peu,
cosa que impedia que creixessin.
I, en canvi, quan estaven estirades,
s'elimina aquesta pressió d'estar caminant
i els ossos poden créixer.
que és una cosa bastant lògica,
però, clar, s'ha d'experimentar per saber-ho.
O sigui que m'estàs dient
que perquè creixi més
es tracta que dormi moltes hores.
Clar, però jo ho vaig estar pensant
i, clar, és que ara el nostre teixit cartilaginós
ja deu ser os.
Això és amb els nens.
A mi no cola.
Amb tu suposo que tu ja deus tenir bastants osos
i poc teixit cartilaginós d'aquest.
Havies d'haver dormit més abans.
Doncs sí, m'hauria estat bé.
Home, ha d'estar relacionat una mica amb la genètica.
Els meus pares haguessin sigut més feliços, també.
També deu estar relacionat amb la genètica,
però una mica resulta que,
segons les ovelles, és així.
D'acord.
Bé, es vol saber-ho.
Molt bé.
A tots a dormir.
A tots a dormir.
Xavi, vas a dormir?
M'espera't una mica.
D'acord, millor.
Doncs jo, canviant de tema,
hi vaig a parlar de la marihuana.
Per què?
Perquè la marihuana afecta la memòria.
Volia que ho sapiguéssiu.
O sigui, si fumes marihuana,
s'ha demostrat
que els consumidors,
presenten unes artèries més estretes
i que és un símptoma molt similar
a la gent que tenen una pressió sanguínea alta
i, a més, tenen demència.
O sigui, la gent que siguin fumadors de marihuana
que sàpiguen que és probable
que tinguin problemes de memòria.
Bé, això també és com el dormir
que el cos creix,
que també és com una llesenda urbana,
però ara està comprovat.
Ara està comprovat.
Tenen una mica de te després.
Per solucionar-ho.
Clar.
La cosa va d'herba-s'avui.
Recordem que el te era per fer memòria?
Sí.
Sí, no?
T'ajunava bastant a la memòria.
Per culpa teva tots ens prenem te
abans d'entrar al programa, menys tu.
A més a més, avui ho vaig a dir.
Perquè ella ja té molta memòria,
ja no en necessita més.
Segur, Xavi?
No.
Vale.
Era només per saber-ho,
per informar-nos-en.
L'informe l'ha publicat
a la revista científica Neurologi
i mostra com les persones fumadores,
el seu major flux sanguíni en el cervell,
provoca aquest símptom.
És molt similar a la demència,
com ja han dit,
no és tan extremat
com una persona que ha sigut de ment,
però la cosa va per aquí.
I, bé,
després d'un mes de gent
que estaven fumant
i que havien deixat de fumar porros,
de fumar dos moderats,
entre 15 i tant de porros,
no sé exactament,
suposo que d'un mes,
Xavi, tranquil,
doncs s'ofreixen alteracions
d'aquest tipus,
però després d'un mes
sembla que la cosa es disminueix
i torna a anar a recuperar-se.
O sigui, es pot recuperar, no?
Una mica.
Els que són molt...
Molt fumadors compulsius.
Aquests ho tenen més fotut.
Aquests sembla que podria ser irreversible.
Bé.
O sigui, que vagin amb compte.
Sí.
L'alcohol, el tabac i...
i això també.
L'alcohol sempre és dolent.
Sí, l'alcohol sempre és dolent.
Una notícia molt apropiada
tenint en compte
que el cannabis aviat serà legal
i coses així.
Bé, però també ho faran controladament.
Exactament.
Se suposa que sí.
Però ja està.
Tot i que jo tinc un company de feina
que, bueno,
no ho diran tant en el tema.
Bé, escalfament global, no?
Vinga, escalfament global.
Que l'estem esperant tots.
Podríem fer una mica...
Avui és una espècie així de rànquing.
Segons els científics de la NASA...
Rànquing de les notícies...
No, rànquing dels anys, diguéssim,
amb més escalfament...
Ah.
Vale.
Els anys més càlids, podríem dir.
Que la cosa s'ha escalfat més.
Sí.
Segons els científics de la NASA,
que s'han dedicat a fer un altre estudi d'aquests,
perquè...
Avui va d'estudis?
Sí.
Perquè dius, mira,
què fem avui?
Doncs fem un estudi.
És una manera de tenir la gent entretinguda.
Sí, perquè...
No nosaltres.
El Bus fa guerres,
els científics de la NASA fan estudis,
i nosaltres fem un programa de ràdio i els comentem.
Doncs bé, doncs,
ells per determinar si la Terra s'està calentant
o s'està refredant,
estudien les temperatures promigues de cada dia.
Agafen la temperatura màxima i mínima d'un dia
i calculen la temperatura exacta a mig camí de les dues.
Tampoc no és massa...
Suposo que s'ho deuen currar una mica més,
perquè si no...
Sí, la veritat és que és molt simple.
És molt que simple.
Sembla senzill, però fes-ho tu.
Això deu costar, segur.
Sí, segurament.
Suposo que serà més elaborat.
Doncs bé, doncs,
James Hansen, del Centre Godard de la NASA,
ha analitzat totes aquestes dades
que n'han anat recollint.
Llavors, ha conclòs que el 2004
la temperatura promigues de la superfície de la Terra
va ser de 0,48 graus Celsius,
més alta que la promigues entre el 1958 i el 1980.
Això on ens porta?
On ens porta, ja ho he dit.
On ens porta?
Els quatre anys més calents són...
El més calent, el 98.
Ah.
El 1998.
Després el segueix el 2002,
després el 2003,
i el quart any més calent, el 2004.
O sigui, que el 2005 ha de ser una cosa terrible, ja.
No, bé, llavors, ara es veu que baixa una mica...
Baixa, està baixant.
Ara ve el refredament.
Sí.
El número 1 del top 10 va ser el 98,
que es va...
Va.
Però bé, o sigui,
segons Hans Hansen,
ha existit una fort tendència
al calentament durant els últims 30 anys,
degut, sobretot,
a l'augment de gasos que es produeixen
a la certa hivernacle a l'atmosfera.
Molt bé.
Que ve a dir una mica el de sempre.
El de sempre, molt d'escalfament.
Un any, un descobriment.
Doncs bé, un any, un descobriment, l'aspirina.
Ah, mira.
Mira, està bé.
L'aspirina.
Jo en faig servir, l'aspirina.
Tothom fa servir aspirines,
perquè després te diré unes dades
que descobreix que tothom fa servir aspirines.
Digues.
A veure,
prendre una aspirina al dia
pot prevenir l'infart de miocardi
i moltes altres malalties.
Sí, ara ja puc veure.
Per prendre l'aspirina
ja no tindré problemes d'aquests.
No, no vagis tan espavilat.
A veure, aspirina sí.
La resta, no sé.
Però quan es va inventar l'aspirina
només era un remei
per combatre el dolor i la febre.
Ara sabem que serveix per moltes més coses.
El seu descobridor
va ser el químic i farmacèutic alemany
Felix Hoffman,
que buscava la manera de curar
el reumatisme del seu pare,
que pobreta, estava malalt,
i el 1897
va aconseguir sintetitzar
l'àcid acetilsalicílic,
que és el típic que es diu
de les aspirines,
i llavors va descobrir
que les propietats analgèstiques
i antiinflamatòries
d'aquest producte sintètic
van alleujar els símptomes
de la malaltia del seu pare.
Llavors, dos anys més tard,
el Hoffman treballava
als laboratoris Bayer,
que tothom coneix
i sobretot jo el conec
per les aspirines.
Crec que tothom el coneix
per les aspirines principalment.
O sigui, que va tenir
un gran èxit,
van tenir sort
que el Hoffman treballés allí,
perquè van patentar
aquest producte
amb el nom d'aspirina
i aquest nom prové
de la planta Aspírea,
que és d'on treuen
l'àcid acílic.
Ah, acílic.
Sí.
Després ells s'hi posen
la sativa.
Llavors, quan ho s'intetitzen,
es veu que deu ser això.
Llavors, però s'ha convertit
en un genèric,
perquè al sortir de les plantes
i així,
doncs s'ha convertit
en un genèric
i qualsevol...
I perquè la patina
ha quedat a cap.
I qualsevol laboratori
el pot fer servir
sense haver-ne de pagar drets.
Llavors, igualment,
jo segueixo...
Vull dir, jo només conec
les Bayer d'aspirines,
n'hi deu haver més.
Ni en un munt.
Llavors, des d'aleshores,
l'aspirine és el medicament
més popular
i el que més fa servir
és l'arreu del món.
I aquí ve la dada,
a cada segon
es prenen 2.600 aspirines.
En un segon?
En un segon.
O sigui,
que es prenen
més de 216 milions
d'aspirines al dia.
O sigui,
que no m'estranya gens
que tu t'emprenguis
perquè tothom s'emprèn.
Segons aquest estudi,
potser l'ha fet la pròpia Bayer
i és una mica exagerat.
Ara em mataràs,
però quantes se'n fabriquen?
Per segon.
No,
em mataré.
Després, quan acabem,
em mato.
No ho sé,
truca a la Bayer
i fins aquí.
Ja vaig traient la Bayer de sang?
Sí.
Bé, no, seré més neta.
Ja buscaré una cosa.
Em deixes tranquil.
Tots coneixem
les receptes de l'àvia,
aquelles cures
que es basen
en elements naturals.
Unes gotes de llimona,
una mica d'herbeta per aquí,
una mica d'herbetes per allà
o altres receptes
per solucionar un refredat
o altres malalties.
I admetem-ho.
Qui no ho ha fet servir mai
en aquestes cures?
Jo
les he fet servir,
ho he admetet.
I avui venim a parlar-ne.
Perquè,
encara que les grans companyies farmacèutiques
vulguin que els hi comprem
els seus fàrmacs,
sí que és cert
que ell bé investiguen
amb totes aquestes plantes,
amb tota planta
aguda i per haver
que puguin trobar
sobre la capa de la terra.
Ho acabes d'explicar.
L'aspirina,
per exemple.
i com que ens interessa el tema
i no volem fer
com la cançó
del masclat aquella,
diu
que anem al descampat
de la ciutat
abans no hi facin un mercat
perquè comprem
el que hi creixia
però d'algun tipus importat.
Anem a parlar
de les medicines naturals.
Molt bé.
A veure,
les medicines naturals
conté un concepte
molt ampli
que ens permet
tractar
gran varietat
de medicines complementàries
i alternatives
i dintre de la medicina natural
s'engloba
la medicina herbària,
suplements dietètics,
homeopatia,
acupuntura,
teràpia neural,
biomagnetisme,
digitopuntura,
vull dir,
són molts noms
i tots,
d'alguna manera,
tracten
les medicines alternatives.
Bé,
aquest tipus de medicina
ha augmentat
en els últims anys
degut a que
els antibiòtics
a part de que
van bé
però després
disminueixen
el que són
les defenses immunitàries
i per tant
favoreixen
les recaigudes.
Així també
els antiinflamatoris
utilitzats
per tractament
de dolors reumàtics
són responsables
de les agressions
de la mucosa gàstrica
i d'altres
efectes secundaris.
Llavors,
molta gent
està mirant
d'altres mètodes
que els diguareixin
els problemes
que tinguin
però que no els afectin,
que no tinguin
efectes secundaris.
Jo haig de dir
i admetre
que jo de petit
em refredava molt,
molt, molt
i no hi va haver
manera de solucionar-ho
fins quan vam anar
a un metge
de medicina natural
i ens va donar
una sèrie
de consells
i se'n van acabar
tots aquells refredats.
De fet,
era tres setmanes
un refredat.
La cosa era
preocupant i tot
al final.
I la solució
va funcionar.
I la solució
es pot dir?
No me'n recordo massa
però bàsicament
sembla que la cosa
anava de mel,
de polen...
El típic,
però servia.
Però funcionava.
I sí que em recordo
una solució
que faig servir
ara de tant en quant,
cada vegada
que em refredo
que és senzillament
suc d'una llimona,
bullir la pell
de la llimona,
barrejar-ho,
barrejar el suc
a l'aigua
que queda
de la pell bullida
amb el suc
de la llimona
i la veritat
no sé si fa efecte o no
però jo crec que sí.
Jo en m'enprenc.
Sigui psicològic o no
jo ho provaré
la próxima vegada.
A veure si...
Va bé,
segurament hi hauràs
de posar sucre,
eh?
Ja t'aviso.
Perquè segons com sigui
la llimona
farà falta
grans osis de sucre.
Llavors també
la medicina natural
té moltes teories
de com va començar
o quins són els conceptes
que s'entenen
per medicina natural
i sobretot es diu
primer va haver
una primera teoria
abans de Cris,
al segle V i IV
abans de Cris,
que eren dels seguidors
d'Hipòcrates i Galeno,
que eren uns homes
que van...
Deien la seva teoria
era que la natura
dota l'organisme humà
de poders
per poder-se restaurar
ella mateixa.
Clar,
en aquella època
jo crec que potser sí
que era més o menys així
perquè potser no existien
altres malalties
no provocades
per la pròpia natura.
Llavors deien
que l'ésser humà
tenia les pròpies capacitats
per poder-se
reestructurar
ell mateix
i aquesta era la primera
que es diu
intenten utilitzar
l'homeostasis.
Vull dir,
diu que el cos humà
aconsegueix
assolir l'homeostasis
que significa...
Això t'anava a preguntar jo?
Sí.
Homeostasis,
que quedi clar.
és la tendència
d'estabilitzar-se
el propi cos
a ell mateix
mitjançant
les seves activitats
fisiològiques
el propi cos
es pot estabilitzar
una altra vegada
quan estan malalt
segons la medicina
natural
i la primera teoria
que hi va haver.
Està bé.
Bé,
hem de tenir en compte
que ja els arqueòlegs
han trobat textos
de fa més de 4.000 anys
descrivint
propietats
curatives
de les plantes
guaridores
de les plantes medicinals.
o sigui que no
no s'hi coneix
de fa 4 dies.
No, realment
és una cosa
que té uns quants dies.
Sí.
5 o 5 abans de Cris,
per exemple.
Per exemple.
Però bueno,
textos no n'hi ha
de fa tant de temps.
Però bueno,
n'hi ha coses.
en tot cas,
de medicines naturals,
ni podríem introduir
una sèrie de plantes
que són,
crec que s'ho podríem dir
medicinals,
però són per curar
una cosa que es coneix
com a impotència.
O inepatència.
No?
No ho sé.
Ara m'has deixat.
Bé,
sempre estic...
Per fer-ho més senzill
i més amé,
estem parlant
de plantes afrodisíques.
Clar,
si tens inepatència,
te donen això
i llavors dius
quines ganes tinc.
Ah,
d'acord.
Diria jo.
D'acord,
jo no coneixia
tant el nom tècnic,
però bueno.
Al llarg de la història
s'han usat
moltes vegades
aquestes medicines.
De fet,
se'n parla
en molts textos,
Shakespeare,
si ens fixem
en els monestirs,
no entenc per què
en els monestirs concretament,
però en els monestirs
s'heu de moltes
de medicina natural
i
t'adonaves
que moltes
de les plantes
que cuidaven
en els seus jardins
eren per curar
la impotència
i l'esterilitat.
Dius,
no sé
per què en un monestir
ho necessitaven,
però bé,
ells ho tenien.
I de fet,
també es diu
que com tota medicina
te l'has de prendre
d'una manera regular
per curar-ho,
o sigui,
no per prendre
una mossegada
de torta
de poma
amb canyella.
Pastís de poma
amb canyella.
és que és una pàgina
mexicana
i em sembla
que la torta de pastís
no és exactament
el mateix.
Ah,
d'acord.
Doncs,
la cosa,
no t'has de posar allà,
uah,
vinga,
som-hi,
festa.
No,
no va per aquí la cosa.
Però sí,
que es prenen regularment...
que si expliquen-ho a vinga,
som-hi,
festa,
jo marxo.
Bueno,
seguim.
No anava per aquí.
Algunes serves
així tradicionals,
conegudes.
La menta.
Ja Shakespeare
es referia a ella,
juntament amb
la lavanda
i el romer,
el romaní,
com un estimulant
per als homes
de cara
a estimular-se.
Hi ha més coses.
i hi ha el clau,
es diu que si el clau,
que si te'n menges...
Menges un clau?
No,
el clau.
El clau,
és un tipus de planta.
Ah.
D'acord.
És que
m'estava espantant molt.
No,
un clau,
no.
Jo també
estic molt de...
Bueno.
Bé,
és igual.
Bé,
hi ha moltes plantes
afrodisíques.
Bé,
fruits afrodisíques.
El codonyat.
el codonyat
es diu que és afrodisíac.
L'all.
Aquest a per increïble
que sembli
també es diu
que és afrodisíac.
Sembla ben al contrari.
Sembla ben al...
Jo de fet estic segur
que és el contrari.
I molt d'altres.
La flor de castanyer
també s'ho diu.
Molt,
tot el que en mengis
em sembla que serà afrodisíac.
Jo em sembla que sí.
un sol i malament
que fem servir
aquell increïble
que han conservat
els estudiadors
es pot fer
un nou immens
i és inventor
aquell que posi
una rosa
diferent.
Fins aquí el 9,8
d'aquesta setmana.
La setmana que ve
tornem amb més cosetes
per tothom,
ja siguin més científiques
o menys.
Fins la setmana que ve.
Moltíssimes gràcies.
Bona nit.