Bona tarda, bona tarda.
Empleat, dona. S'ho mereix.
Oi, avui, avui. Avem-us,
Avem-us, Andreus. Sí, sí.
Sembla som sal innocent. Sí,
que no ho sóc. Ja ho sé, ja ho sé.
No ho veus, quina careta tinc. No, tens
cara de cansadet. No, tinc cara de fred.
Tens fred? Et dona pelliceures.
Pa, pa, pa. Així, així, així.
Per calentar l'ambient.
L'altre dia hi havia un amic meu
que, escolta, estava picant de peus a terra,
tric-a-trac, tric-a-trac. Dic, què? Dic, fred
ester. Diu, no, no, fred els peus.
No, xinges roigues. No, fred els peus,
saps? Dic, ah, bueno, bueno.
Dic, estàvem assajant.
Sí, jo pensava que estava ballant claquer.
Dic, mira, el fred ester. Diu, no, no, no,
fred els peus. Dic, ah, bueno.
T'ha quedat bé, eh? T'ha quedat bé.
Anem al cinema, Andrés?
Què vols anar al cinema? Sí, avui a les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda.
Bueno, doncs mira, a les 6 de la tarda
tenim una pel·lícula...
Ah, escolta, l'entrada és gratuïta, eh?
Què m'estàs dient? Sí, sí, l'entrada és gratuïta.
No s'ha de pagar res, ni un euro, ni un cèntim,
ni res. Vas a dir, Silvia, portes alguna cosa
a les butxaques de dir, no, però pots
vindre, veus? Una altra manera.
És l'antiga audiència, la plaça Pallol.
Doncs avui fem del
director François Truffaut
Los 400 golpes, que és
una magnífica i una
soberbia pel·lícula. No m'estanya que estiguis
així de cansat, eh? 400
golpes. Exacte.
Que va estar dirigint
amb aquests actors. Jean-Pierre
Léon, Claire Murier,
Albert Rémy
i Guy. Una
pel·lícula de 1959
que és una dels clàssiques
clàssiques del cinema
europeu, en aquest cas
francès.
Recomanable, molt
recomanable.
Però amb això dels cops
va de cops?
Això és una
metàfora que hi ha
de vegades. Perquè
refreig el següent. És un
xiquet, un matrimoni
que, bueno, sí, s'encarreguen
o no s'encarreguen del fill.
El fill
fa de les seves,
un dia troba
a la bucana d'un metro
la seva mare fent-se un petó
amb un senyor que ell no coneix.
I que no és un pare.
Exacte. En fi,
hi ha una sèrie de problemes
familiars.
Diguem que els cops...
I són els cops que li dóna la vida
a ell.
Això t'anava a dir.
Que no són cops físics,
sinó són cops més bé.
Ah, exacte. Són cops psicològics.
Cops que van passant.
De les coses que trobes
en aquesta vida.
I en aquest cas,
un xicotet jove
encara són cops més grossos.
Que pateix més gran.
Avui a les 6 de la tarda
a l'antiga audiència
totalment gratuït.
Us esperem
amb aquests 400 cops
que comentàvem avui.
400 golpes
d'una pel·lícula
de François Trifó.
Exacte.
Veus? Com te sentia?
Ja t'agrada tot.
El que sembla?
Veus? Sembla que no estigui,
però veus?
Jo vaig apuntant, eh?
François Trifó,
ja sé que a tu t'agrada,
que tu ets persona intel·lectual
i persona...
Anem a la música, Andrés.
Anem a la música.
Anem a la música d'avui.
Avui parlarem de la pel·lícula
Hijos de la Faràndula
de l'any 1939.
Els autors,
Ewee Blake, la música,
i Nobel Sisley, la lletra.
El tema,
I'm Cuse,
Will Abud, Harry.
Aquesta cançó,
si tu vols,
t'ho explicaré,
perquè té una curiosa història.
Pertenia a Sufel Elung,
que es va estrenar a Nova York
en 1921
per Lottie Gui.
I va estar a punt
de ser tallada de l'obra
abans del seu estren,
del seu estreno,
perquè, en principi,
estava escrita com un vals.
però el seu ritme
el van tindre de canviar
perquè la seva cantant
va pensar
que les audiències blanques
no acceptarien mai
un vals
amb una pel·lícula
o amb una obra,
millor dit,
amb una obra
que era un musical de negres.
I aquella persona va dir
no, no, això s'ha de canviar
perquè si és de negres
com han de cantar un vals els negres?
Bé, això són pensaments
i temes comercials
que poden ser efectius.
Amb la pel·lícula de Berkeley,
Judy Garland
i Mika Rooney
la canten
amb la seqüència
del Mr. Show.
Més tard,
dóna't compte,
més tard
va ser la sintonia
de la campanya presidencial
de Harry Truman.
Què dius?
Imagina't.
Si val la pena
aquesta música.
I ara, quan la sentiu,
sobretot els que ja tenim
alguns anyets i així,
doncs la reconeixereu
però ràpidament.
Me'ns va sentir-la?
Escoltem.
Andrés, encara que no tinguem uns anyets,
també la coneixíem, eh?
Eh, que sí?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Esclar, jo he dit això,
però tu ets molt més joveneta que jo.
Però, bueno, no, uns quants, uns quants,
però bé, no passa res.
Anem a lo nostre.
Recordem, avui a les 6 de la tarda.
La meitat dels meus, la meitat dels meus.
Avui a les 6 de la tarda tenim ara...
On tenim?
Antiga audiència?
Antiga audiència.
Uns quants cops?
400.
Veus?
400 golpes.
400 golpes.
De François Truffaut.
I amb l'Andrés,
sense cap cop i in situ,
com cada dia el tindrem demà mateix.
Andrés, gràcies.
De res, a menar.
Bona tarda.
Adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.