19 minuts no més, arribarem a les 7 del vespre.
Abans per hoy, com cada divendres,
la Fina Domínguez des de l'Associació de Músics de Tarragona
ens parlarà d'un grupet jovent que acaben de començar
agafant música a Tarragona. Fina, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Ara els presentem, de tota manera comencem com sempre
preguntant-te per les notícies que es generen des de l'Associació de Músics.
Doncs bueno, avui tenim...
Avui no tenim notícies, com per variar,
però tenim aquí el president de l'associació
que també és tot un honor perquè no ens va veure massa.
No, no, no.
És que avui no vens com a president.
Has de dir alguna cosa?
Bé, com a president puc dir que està a punt de sortir el butlletí número 7,
que estem tancant el Dia de la Música, el 21 de juny.
Per cert, tu i jo hem de parlar després?
Hem de lligar alguna cosa perquè hem de fer alguna cosa amb Tarragona Ràdio, no?
Bé, doncs el que vulguis.
Tenint un projecte que em sembla que l'hem presentat avui,
a l'Ajuntament de Tarragona,
per al Dia de la Música,
que aquest any complé 25 anys,
25 aniversari des que el president,
des que el ministre Jacques Lang,
el 82 a França,
va tindre la idea de fer la Festa de la Música.
Ara mateix s'està fent a tota Europa
i a Internacional.
Es pot avançar alguna coseta sobre com ho celebrareu aquí a Tarragona?
Bueno, anirem sobre rodes.
Bé.
Farem soroll, farem música,
però anirem sobre rodes.
I acabarem a un lloc emblemàtic de la ciutat,
on presentarem en directe el CD multimèdia.
Que, bueno, ja ho van presentar els mitjans de comunicació,
però faltava tocar-lo.
Demostrar que, sí, aquesta gent d'aquí són aquesta.
Ah, vale, vale.
És veritat.
No són de mentira.
Doncs ja mirarem que aquestes rodes carregades de músics passin,
passin per aquí, ja farem alguna coseta.
Vale, vale, vale.
De tota manera, avui el Miguel no ve sol
i, a més, no ve com a president de l'Associació de Músics.
No, avui el portem com un dos per uno, no?
Super one.
El portem com a president de la Ciutat de Músics,
però també el portem com a membre
d'un grup bastant emblemàtic aquí a la ciutat,
de grup No lo sé.
Sí, sí, sí, no ho sabem encara.
Encara no saben quin que són.
Són un grup que fem musiqueta, coses d'aquestes.
Són jovenets, no ho passen molt bé.
Sí, i ara...
Pasco, ets jovenet tu, bona tarda.
Jo no ho sé, eh?
Cada vegada menys.
Però jo cada vegada et veig més jove.
Ah, sí?
Sí.
Això deu ser perquè,
des que soc amic del Julio Iglesias...
Clar, et vas regenerant.
El Julai, és un Julai.
Quins falta?
Jo dic, ostres, vindran tots els no-los en pleno.
No.
No, aquesta gent no són seriosos.
Tenen una etat, i llavors, pues...
Sempre van igual.
Cantant està agafant la veu per a no cantar, saps?
Per a no cascar-la.
I llavors arribar al concert i donar tot el que sap donar a ell.
I el bateria, bueno, pues el mateix.
En les mans, allí, quietet.
No ha sigut que se trenqui la munyeca per a no tocar la bateria.
i tal.
Llavors, bueno, venint nosaltres, som les papallones del grup, saps?
Fent xistes, ho passem molt bé l'hi i jo, mentre estem tocant i tal.
Per cert, Pasquí és el que toca el teclat,
i el que canta en algun tema dels nous,
i a més a més també és el que fa el singer.
És el singer.
Singer in the night.
Faig els coros del Ramon.
És que el Ramon va dir, escolta, jo no puc fer dos veus a l'hora,
encara que a vegades ho fa, eh?
És un geni.
Però quina mena de cantant teniu, que no pots fer dos veus a l'hora.
No, no, jo...
Anna Torrofos.
Jo, ara, en sèrio, fa dos veus a l'hora.
Soc testicle, ai, perdó, testimoni,
que el Ramon fa dos veus a l'hora.
Sí, sí, sí.
Però volia una tercera.
I va dir, hòstia, qui li dic?
El Pasco.
El Pasco.
Que és el seu cosinet.
A veure, fina, fina, ajuda'm.
Perquè això d'introduir una veu femenina,
no s'estilen als grups de Tarragona.
No creieu que podríeu trencar la norma?
És veritat, eh?
Només hem tingut un parell de grups, de noies i...
Ningú ha vingut a fer el càsting, eh?
A veure, a veure, eh, quietecitos todos.
A veure, al 96, a Canciones en un mundo en Franca y Retirada,
n'hi ha una cantant, que a més a més ara és una cantant d'òpera,
que canta a nosaltres.
Cantant d'òpera, ara?
Sí, va passar per 96 i va passar l'òpera.
És la cançó número dos o tres del Canciones.
Sí, Canciones, el dos o tres, sí, sí.
Està a la venda, eh?
Encara, encara.
A internet surt, o sigui, fas allí...
T'he dit, un pick-up, canciones...
Però està reedició...
Existeixen aquest grup.
Hi ha la reedició el 2005, amb DVD,
amb el mateix CD, però amb DVD.
Entens?
En format digital, no?
Clar, en format HDCDCD.
Lo que pasa es que no saben qué porta el DVD.
O sigui, pot sortir de tot.
Desde, no sé, un nodo de la época republicana, imagina't,
un nodo de la época republicana.
O sortiu vosaltres, sortiu vosaltres.
O surt una pel·lícula porno.
No, no, no, no.
El DVD no.
O sortiu una pel·lícula porno, tio.
Que l'altre dia...
Ai, això no se pot dir.
Escolta, esteu aquí, a part que els no lo sé sempre que volen,
venen, perquè són així de xulos.
Són de la casa.
Però esteu aquí perquè teniu notícia, no?
Hi ha una novetat aquí al darrere, o no?
Hòstia, què ha passat?
Fina, per què els has portat?
Hòstia, quina novetat, que nosaltres ho sabem.
Aquesta nit, tot i que ells no ho sàpiguen,
tocaron a la bequeria, o això ho diuen.
Ah, sí, encara no ho sabem.
Ah, és veritat.
Jo crec que s'han quedat muntant el Ramon i el Ferb.
Sí, els negros estan treballant, sí, sí.
Jo crec que s'estan muntant, eh?
I ells aquí de farra.
Si és que no pot ser.
Hòstia, la veritat, mai he fet un concert que m'han muntat, eh?
No, a tu no.
És que el pitjor de fer un concert...
Tu no.
Però jo sí.
Ell sí, però jo...
Perquè a veure, què que dic, la Pasco ha sigut una nova incorporació de grup, no?
Jo soc un col·laborador.
Sí.
Jo col·laboro amb ells.
Ells m'hi diuen, Pasco, vine aquí.
I jo vaig.
Ja està.
Des de quan fa que fas de Pasco ven aquí?
Que fa un parell d'anys, sí.
Un parell d'anys, però al principi era, vinga, que anem a la bequeria, vine a tocar amb nosaltres una miqueta,
i feia tres, quatre temes.
No, al principi el que va passar és que va vindre al concert, un concert, va vindre i el tio estava allà a baix.
I van dir, vinga, va puxar a cantar alguna cosa.
Hòstia, va cantar el solol i van quedar...
Hòstia, tio, aquest tio mola.
I llavors ja l'han cagat, ja ho tenim sempre a costes i tal.
Però bé, com és jovenet, doncs fa gràcia.
I què dius, Pasco, que tu no muntes mai?
Tu arribes i tu trobes perfecte.
No, no, no, que m'encantaria, que m'encantaria, que mai, mai he anat a un concert i l'he tingut muntat.
No, sempre...
Ah, sempre et toca muntar.
A mi...
És que és un poco chulo.
No, però saps què passa?
Que soc molt tiquis-miquis i això s'enganxa de gent.
Entens?
Que m'agrada tenir-ho tot ben col·locat i tal, el pedalet aquí, que si això ja...
Seria un bon detall...
De la pel·lea familiar.
Seria un bon detall, no per aquesta nit que no li fessin muntar i això i que...
No, seria un bon detall, sí, sí, que no muntessin ningú i anar allà i...
Escolta, venim a tocar i tal, que tenim una edat i tal, però no.
Aquesta és l'aspiració dels no-lo-sé, eh?
No.
Arriba a pensar i trobar fotos.
No-lo-sé ja ho ha fet, és que cala, jo vaig néixer tard.
Clar.
També té una edat i llavors arriba tard.
Arriba tard, t'ara tu, doncs tu...
Clar, jo vaig néixer tard.
Ells ja em van dir, li van dir a ma mare, li van dir, vés estar d'una empresa, però
ma mare és del tiempo al tiempo.
Clar, ella s'ho va pensar...
Home, va dir, ostres, abans de tenir un fill com el Pasco, pensem-nos-ho.
Exacte.
Clar, que...
No lo sé, no lo sé, no lo sé, vinga, va.
No lo sé, no lo sé, i van dir, vinga, posa'm els no-lo-sé.
Aquest mateix.
A veure, sou fraudulents, ja us ho dic ara, perquè l'última vegada que vau estar aquí,
i no fa gaire, tocàveu a la bequeria i anunciàveu que era al principi i al final de la gira.
Com és que torneu a tocar avui?
És que sempre he de tenir el rotllo així, o sigui, això era una cosa de Ramon.
A mi, com on està, que fotis.
Clar, clar, tota la cura farem.
Passa paraula, avui és molt important, eh, el concert de la bequeria.
Què passa avui?
Ah, no ho saben?
Ah, sí, és veritat, hòstia, clar.
Per què toqueu aquí, tenis?
N'hi havia una vegada...
Flipa, flipa si és tan important que s'ha oblidat, però és que realment és important.
Sí, doncs que ho digui ell.
És que, no lo sé, fa 20 anys que toca.
Avui.
I ho celebra avui.
Esteu d'aniversari avui?
Avui.
Bueno, ho celebreu avui, però...
No, no, avui.
Avui, avui.
Avui, un dia 20 de 1985, vam pujar per primera vegada, en el maig, a Reus, a l'escenari,
i vam guanyar el tercer premi de la cadena SER.
En quin escenari recordeu?
Sí, jo no hi era, eh.
Este, ja, és que no era ni espermatozoides, saps?
Com que no.
Com que no, com que no.
Uno tiene una edad, però no tanta.
El 85 tenia 9 anys.
Ah, sí?
Eres fan?
Tu fuisteis el de la lata?
No, no, no.
Jo solo dava la lata.
Bueno, és que hubo una lata que pasó por aquí.
No, no, no.
Ah, no, que eran a los jevis.
No, no, jo no.
Quin escenari era?
Era Reus al...
Un rectangular, una mica pujat...
No facis cas, no facis cas, está fuera de lugar.
Tu sabes un tío que se llama Javi Pons, que ha sido jefe de M80, jefe de los 40 principales
en Madrid, que está trabajando ahora mismo en el Terrat y tal, pues este fue el culpable
de que nosotros tocássemos por primera vez.
Hay que matarlo a él.
Sí, sí.
Y fue en el escenario de Reus, que era el polidesportivo o el no sé qué, donde estaban
les pro Reus, ahí, yo qué sé, por allí era.
Por les pro Reus.
Por allí.
Por allí.
Allí, allí.
Ho han pasado muy bien.
Pero pasa en páginas.
20 años, eh?
20 años de no lo sé.
Ha cambiado.
Cabrito.
Chúmate el culito.
¿Qué?
¿Qué?
Ha cambiado muy, no lo sé desde estos 20 años?
Ha evolucionado, han cambiado las letras, las canciones, la música.
Las letras han cambiado, las canciones han cambiado, han cambiado la banda menos Ramón
y yo.
O sigui, Ramón y yo continuamos trabajando por un somni, que no sé si es adientarlo ahora,
pero es un somni de ensayo y de hacer canciones.
O sigui, nosotros vamos a hacer el grupo para grabar.
O sigui, nosotros no volíamos tocar.
el 84, quan vam un dia pensar de formar el grup, volíem fer cançons i volíem gravar.
Llavors, en aquella època, en aquest país, diuen, no, no, un grup para grabar.
Hosti, era de l'espacio.
Per què no volíeu tocar?
Que us ha de vergonya, això del senyor?
No, no, no, no, és que volíem gravar, gravar, gravar, gravar temes, fer discos, treballar, treballar en estudi.
Com l'última temporada dels Beatles, perquè són bastant fans dels Beatles.
Però nosaltres hem anat al revés.
O sigui, van començar gravant i hem terminat tocant.
Entens?
O sigui, n'hi ha un disc ahí que porta jo què sé quantos anys, des del 97, 98, les maquetes i fent-lo.
Doncs mira, estem al 2005 i, bueno, tu ja tens sistemes.
Hostia, tia, tu tens un mini-disc, ja.
Un mini-CD.
Quan editareu, però, no traureu un CD amb motiu dels 20 anys?
No, no.
Seriosament, no.
O sigui, el que volem fer és que, clar, des del 84, 85, que van començar, fins ara han canviat moltes coses.
I una de les coses que ha canviat és la indústria escogràfica.
Que a mi m'alegra que hagi canviat, perquè ho vam passar molt malament el 89, 90, 91, quan van sortir.
Per tota Espanya van fer gires, teloneando, saliendo a televisión i totes aquestes coses.
Que van veure que això era un món a part que no tenia res que veure amb la creació, amb l'art i amb les ganes de fer coses de veritat, saps?
I, aleshores, des d'aquell moment van dir, no, a nuestro rotllo.
Dos anys, tres anys, deu anys, o que sigui, però anem a la nostra.
Passa que sempre que fas alguna cosa, doncs tens la il·lusió d'ensenyar-ho, suposo.
Tot i cap al que dieu, doncs ara, estem en un moment que, bueno, un directe de tant en tant ja us va bé.
Sí, bueno, no són un, són diversos, el que passa és que toquem aquí, toquem al quinto coño, a no derecha, en un pueblo perdido.
Toquem puestos molt petits, o sigui, hem canviat totalment la tortilla.
La tortilla n'hem donat la volta perquè no volien treballar a nivell industrial, o sigui, m'has de puxar, has de fer una roda d'entrevistes, un dia cap a dalt, un dia cap a baix, agafa l'avió, agafa el barco, vete a Nova York, vete cap aquí, vete cap allà, que no té res que veure amb el que ens agradava a nosaltres.
Jo amb això no he arribat, eh?
A nosaltres, llavors, ens preparaven l'equip, ens muntaven tot i ens donaven la guitarra a la mà, saps?
Llavors, hòstia, te quedaves així com dient, hòstia, això no m'agrada, no?
És massa pel·liculero, massa americano, o sigui, un timing, no et podia sortir del timing, tenies que dir el que te diuen los managers i tot,
i no tenia res que veure amb la nostra proposta.
I nosaltres som molt alternatius, molt heavis, i dient la nostra quan la dient aquí, en qualsevol puesto, bueno, ja ho saps.
I llavors van fer el canvi, i estem millor ara, que fem poques coses, però amb molta, molta gana, saps?
Llavors, la indústria, com et deia abans, s'ha canviat.
Ara ja no, para que t'escoltin has de tindre un CD, no, ara para que t'escoltin has de tindre un buen emule i descargar temes i que t'escoltin, no?
I llavors és quan la gent sí que te segueix, enviant e-mails, diuen, aquesta cançó m'agrada, això que dius aquí, molt bé i tal.
De l'altra manera, era així, molt guapo, venies discos, sorties a televisió, baixaves del tren, tenies que signar un munt de xicotas i lo que sigui, però...
Això no era rock and roll, no era música, no era creativitat, era un altre rotllo, un altre rotllo que a una altra gent li va de pelotas.
Bé, jo crec que després de dir tot això, el Pasco abandona el grup totalment, eh?
Perquè si renegueu de que us ho muntin tot, renegueu d'haver de signar autògrafs de noies guapes.
A veure, però jo tampoc no vull dir que vull el que diu que no volen això, la fama, signar...
No, això tampoc, per la meva part, no m'agrada.
Jo prefereixo no guanyar ni un duro i fer el que jo vull.
Que m'ho haig de muntar jo? Sí, ho seguiré fent.
Si no m'agradés, ja no ho faria fa temps, però com que m'agrada, ho faig.
Què et va enganxar dels... no lo sé, com és que...
Què em va enganxar?
Sí, com és que te vas voler incorporar?
A veure, una va ser la maduresa musical que tenen.
Clar, els anys, 20 anys...
No, no, maduresa musical.
Estan treballats d'una manera que potser és la meva forma de treball,
que és a partir d'improvisacions, anar treballant sobre això,
i després el propi grup la va fent.
I realment, doncs, es podria dir que va ser ells que me van enganxar a mi
perquè vaig entrar un dia i va sonar bé el que vaig fer.
També podia haver sigut un dia que no sabia res, no tenia el dia bo,
i ara no estaria aquí.
No, la veritat és que...
La música té dies, eh?
Pasco està en el grup...
La música té dies, m'agrada, m'agrada.
Pasco està en aquest grup perquè aquest grup té dies.
Llavors, aquests dies, agafant aquest nano, ho posant-hi, de pelotes.
No, està perquè té un nivell i és un tio que és molt musical.
Llavors, és un gustazo treballar amb ell, no?
I nosaltres sempre hem treballat...
No només en Pasco, hem treballat amb quasi tothom de Tarragona.
Això no ho sap gaire ningú, però quasi tots els bons músics de Tarragona
han passat pel nostre estudi.
Hem improvisat, hem treballat, hem fet coses, hem fet concerts...
Però nosaltres sempre treballem a Chita Gallando.
O sigui, no sortim a TV3, no sortim al canal 21 de Tarragona, no.
Nosaltres fem la nostra i anem fent, saps?
I continuem treballant, que això és important.
O sigui, 20 anys fent concerts, comprant guitarras,
traient temes, treballant per l'associació de músics,
convençent a la fina, portant-te a tu maquetes i tal,
això és un treball.
Que no és un treball que tingui una sortida monetària, econòmica,
industrial, socialment parlant bona, no, no ho és.
Però és un detall per la nostra part poder fer això.
d'aquesta manera.
Ens sentim pagats només pujant a l'escenari i tocar.
És que sembla molt tonto, no?
I que tothom pugui dir el mateix,
però és que quan estàs damunt, és el que passa.
Ja està.
Jo diria més.
Jo diria que simple i llanament te sientes pagado
quan terminas de fer una canció.
És demostrar aquesta creativitat.
Sí, sí, sí.
Jo crec que és important.
Demostrar per a nosaltres mateixos.
no treure la cançó, mira, mira, tio, mira com sona, mira el que he fet.
No.
No.
No.
Suena raro, suena estrany, sí, però és que, clar,
té una etat.
Hem fet centos de concerts a Espanya, a l'estat espanyol, a Catalunya,
jo què sé, als Estats Units, i quan surtis ja saps el que n'hi ha.
Llavors, no.
Ara ja no t'assusta res, vas a passar tu bé.
Deies abans que, bueno, que tenia un somni, no?
Que era fer una miqueta música, però d'estudi.
Teniu un estudi.
El somni està un mes complet, no?
Sí, sí, sí.
Estem en aquest punt.
Pensa que ara mateix tenim en dades quasi 90 i escaig hores d'improvisacions.
En minidisc tenim 14-15 hores.
En discos durs n'hi ha, no sé, 30 hores gravats.
N'hi ha premàsterings, n'hi ha músiques.
És que ara mateix podien desaparèixer com a grup
i la nostra música seguiria sortint d'aquí fins a 10 anys, sense parar.
Perquè està ahir encara, saps?
Això és important, que tenim coses que dir encara, 20 anys després, hòstia, això ja...
Ara tu anava a dir que no sós acabant les idees.
Què va? El problema és aquest, que no se nos acaben.
Sempre surten, noves.
Sempre un munt d'idees, com el CD.
Sí, també, mira, ves?
També.
I si no, monto tot el grup, el 2-U-T, ja està.
Perquè això és que tenen un munt de grups.
O sigui, tots són músics, tenen una sèrie de gravació,
tenen l'associació de músics.
I després treballen amb grups com els Ressaca i tal,
doncs ajudaven a fer les maquetes a la producció o el que sigui, no?
Perquè és el guapo, ajudaven.
Nosaltres no teníem a ningú, a ningú.
Anaves a preguntar a qualsevol...
Jo recordo el Lluís Cabaldà que venia al meu treball,
i li van dir, escolta, com has fet això?
Com has fet això?
Altres, dime'ns això, donen un curset i tal.
I jo, com sempre, soc un bocazas,
doncs, claro, mira, este, este, el otro.
Fíjate, fíjate, com les ha ido.
Fíjate.
Van treure una cançó, mirant-lo un dia al Miguel,
li van demanar, escolta, mi...
Li va fer mala cara, i mira, mala cara.
Guaita, què farà ara?
Era imprescindible que vingués el Pasco avui.
Sí, sí, perquè és que...
Bueno, és que jo soc muy serio, jo.
A partir d'ara...
Entiendes ara por qué está con nosotros?
Hosti, mira.
Mira que avui he vingut bastant tranquil.
Sí, avui estàs... no està normal.
No estic parlant, Núria.
No te queixaràs de mi avui.
Sí, és broma, si estàs moníssim.
És que queda moníssim amb la samarreta taronja.
Bueno, sí, jo me voy.
Herbotanero!
Mutjajos que se'ns acaba, tenim menys de mig minutet.
Hosti.
Algun messatge d'última hora?
Veniu aquesta nit, us ho passareu molt bé.
A partir de quina hora?
No us convidarem, però veniu.
A partir de quina hora serà?
A partir de les 11 de la nit, a la Bequeria.
A la Bequeria.
Al carrer Rebolledo.
Ja sabeu on està, no?
Vinga, va, us ho passareu bé.
Vinga, som-hi, nois!
Farem Gresca i Xirinolla.
Bona nit.
Pasco.
Miquel, us hem deixat parar.
Moltes gràcies.
Gràcies, que es vagi molt bé i ens tornem a veure, tornem a parlar.
Quan vulgueu.
Fins la setmana que ve, gràcies.
Fins la setmana que ve.