Un cop més, com cada dimecres, fem una ullada al mar, des dels ja tardes.
I avui, més que al mar, podríem dir, a un dels seus components prou importants, els rius.
Ens traslladem cap a un altre dels museus que formen part de la Mar de Museus,
una associació de museus marítims i fluvials de Catalunya.
En aquest cas, marcem cap a Emposta, cap al Museu del Montsià,
i tenim amb nosaltres a la seva encarregada la Maite Sobirats.
Maite, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Quin temps fa per aquí baix?
Bueno, doncs avui està una mica núvol.
Ja hem donat aigua, a veure si és veritat.
Heu patit també aquesta onada de fred?
Sí, una mica sí.
Potser no ha sigut tan intens com a altres llocs, però sí, sí que ha fet fred aquests dies.
No se us ha congelat el riu, però, eh?
No, no.
Això ja és difícil, home, només faltaria això.
Si tu ens, Maite, per començar, el Museu del Montsià.
Esteu a Emposta i és un museu, deies tu, eminentment fluvial, vaja, dedicat, per exemple, a l'Ebre, no?
Bé, el Museu Comarcal del Montsià, per a aquella gent que encara no ens coneix,
va néixer l'any 84, és a dir, ja fa uns quants anys,
i treballa en el patrimoni natural i cultural de la comarca del Montsià.
És a dir, va néixer, dins de tot el projecte de la Generalitat de Catalunya,
de fer una xarxa de museus comarcals,
i a partir d'aquí ja va començar la seva activitat a través de tres eixos d'acció bàsics,
que van ser la natura, el patrimoni natural de la comarca,
l'einologia, és a dir, tot el que és l'estudi de l'home i les sobrerelacions amb el medi,
i també l'arqueologia, perquè era una zona molt rica arqueològicament,
i més senodria d'un antic museu o col·lecció que havia molt interessant a l'Ajuntament d'Amposta,
que tractava tot sobre objectes arqueològics trobats en diferents excavacions que havia fet un senyor,
que es deia Francesc Esteve Galvez, que va ser professor aquí a Amposta,
i un arqueòleg molt important, amb el seu grup de col·laboradors locals al llarg dels anys 50 i 60.
A partir d'aquest embrio, per dir-ho així, se constitueix lo Museu Comarcal del Montsià,
amb aquesta notable i extensa col·lecció de restes arqueològiques,
que venien sobretot d'excavacions fetes al territori,
i també d'altres col·leccions particulars i de recol·lecció pròpia,
feta a partir de col·laboradors que tractaven, com vos dius,
sobre el patrimoni natural i el patrimoni etnològic.
Quin tipus de restes teniu?
Sí, bé, per exemple, de patrimoni arqueològic,
és molt important la col·lecció que tenim,
de fet és una de les més importants de Catalunya,
la tenim en dipòsit aquí, perquè sabeu que les col·leccions arqueològiques
pertanyen al Servei d'Arqueologia Generalitat de Catalunya,
les tenim aquí al Museu del Montsià,
i és un fons molt important,
tenim més de 20.000 peces d'arqueologia,
i com vos dia, és important no només per la seva quantitat,
sinó per la seva qualitat.
Penseu que hi ha restes de poblats neolítics,
també del calcolític, d'època idèrica i romana,
i també d'època medieval,
és a dir, tot el que és la part històrica
està molt ben representada
a partir d'aquestes restes que,
per donar alguns exemples,
s'han trobat en excavacions tan diverses,
com per exemple la moleta del Remei del Canà,
que és un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya
i de l'estat espanyol,
i també, jo què sé,
del barranc de Fabra, del Neolític,
o de l'àrea de la Carroba,
perquè molta gent la coneix,
al costat del riu Ebre,
on s'han trobat restes des d'època romana
i també, sobretot, medievals.
Clar, és que no cal oblidar
que històricament les civilitzacions
sempre han tendit a situar-se,
a formar els seus poblats
i a establir-se al costat de les corrents d'aigua,
com és lògic, no?
El riu es diu que és font de vida
i és que és així.
Sí, de fet,
un dels projectes
que va treballar més intensament el museu
ara fa uns quants anys,
concretament l'any 1999,
i que ara està pendent
de ser una de les properes exposicions permanents,
és una que es diu l'Ebre Camí d'Aigua.
L'Ebre Camí d'Aigua va ser
una mostra que va tenir molt d'èxit,
la vam realitzar conjuntament
amb el Museu d'Història de Catalunya,
quan aquest museu feia pocs anys
que havia iniciat l'activitat,
i va inaugurar un cicle d'exposicions temporals
que es deia Catalunyes,
del Museu d'Història de Catalunya.
A partir d'aquest projecte conjunt
es va plantejar com a objectiu prioritari
recuperar tot el que era la història
i la presència de l'Ebre
i de les terres riberenques.
És a dir, era un tema
que estava una mica oblidat
i que, en canvi,
ha sigut l'eix vertebrador
del nostre territori,
de les quatre comarques de l'Ebre,
per dir-ho així.
I fins llavors no s'havia tractat a fons
en cap exposició o en cap publicació.
Després, ja sabeu,
amb tot el trasbassament,
amb totes les mogudes i estudis,
recerques posteriors,
d'uns anys cap aquí,
aquest tema ha estat molt més candent
i molt més estudiat.
Però fins llavors havia estat
un tema bastant deixat de banda.
I a partir d'aquí
mos vam ficar treballant el projecte
i finalment vam fer una exposició
molt maca,
almenys és el que molts dient
la gent que la visitava.
Va ser una exposició també
amb un disseny molt acurat
i que es referia
a un àmbit territorial força ampli.
De fet, vam agafar
les terres de la vall de l'Ebre,
des de Mequinensa
fins a la desembocadura
i ja estava estructurada
en diversos apartats
que intentàvem
que fos molt pluridisciplinar.
És a dir, que tot aquest tema
és tant de cultura
com de natura,
com de convivència actual
de la gent que hi vivim
aquí amb el riu.
I a partir d'aquí
es van fer una sèrie
com vos diria d'àmbits
que es diuen
el riu que sol cal a terra.
Era un àmbit
on es tractava
tota la seva evolució geològica,
com havia nascut el riu,
com feia tot el seu curs,
com havien anat canviant
a base dels anys,
com s'havien fet meandres,
com havien aparegut
o desaparegut illes fluvials.
I el segon àmbit
era el riu que dóna vida.
Era un apartat
on es tractava
sobretot l'aspecte natural,
l'aspecte vital,
a través de la fauna
i la seva vegetació associada.
El tercer àmbit
ja començava
en una activitat més cultural,
que es deia
el riu Bressol,
i a través, sobretot,
de restes arqueològiques
i de materials etnològics,
recuperàvem
el que era
el poblament
al costat del riu,
tot el que havien estat
els poblats
de moltes diferents èpoques
i moltes cultures
i fins a la vida actual.
De fet,
arribàvem fins als anys
40, 50,
fins i tot al segle XX,
amb filmacions inèdites,
fins aleshores,
que ens havia deixat
la Filmoteca de Catalunya
i que recollia imatges
preses per aficionats
durant el segle XX
aquí a la zona del riu.
S'hi havia activitats humanes
desaparegutes,
des de gent rentant roba,
dones rentant roba al riu,
fins als llaguts navegant.
Un quart àmbit
era el riu Camí,
que era també
un dels més exitosos
perquè parlava
de la navegació,
de com s'havia regulat
al llarg del temps,
de la importància
que havia tingut
del riu Ebre
com a transport,
com a eina de comunicació
entre la mar Mediterrània
i l'interior peninsular,
com aquesta navegació
havia anat decaent
a base dels segles
enfront a la millora
dels transports terrestres,
sobretot a partir
de finals del XIX
quan s'introduix
el ferrocarril,
quan se milloren
les carreteres
i amb el segle XX
ja no cal ni parlar-ne.
De fet,
aquest seria
un dels canvis
més forts
que ha patit
a la corrent fluvial,
diguéssim,
als rius
que ja no s'hi navega.
A banda del seu aspecte natural
o del seu aprofitament
per a activitats industrials
o activitats humanes,
des de regar
fins a fer indústries,
una de les seues
activitats més importants
fins als anys 60
del segle XX
havia estat la navegació.
De fet,
la matrícula de Llauts,
que són les embarcacions
que navegaven pel riu
per transport a mercaderies,
va estar molt important.
Les matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
de Sant Carrers de la Ràpita
i també d'altres matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
les matrícula de Llauts,
la matrícula de Tortosa,
actualment desapareguda
i absorbida,
per dir-ho així,
per la matrícula de Sant Carrers
de la Ràpita,
però, com vols dir,
havia sigut una activitat
importantíssima,
des d'època molt reculada
perquè a les monedes ibèriques
ja hi trobem símbols de navegació,
dibuixos d'embarcacions
i tenim constància
que la importància del riu
com a via de comunicació
era molt important
i que això va durar molts segles,
fins al segle XX,
en què, com us diria ja,
el tom que es dona a tot arreu
en les comunicacions,
sobretot a nivell terrestre,
fa desaparèixer
i no fer rendible
el transport de mercaderies
pel riu.
Parlem, Maite,
si et sembla,
d'alguns dels objectes
que veurem exposats
aquí al Museu del Montsià.
Objectes físics,
teniu alguna peça
que sigui allò clau,
superespecial?
Sí, bueno,
primer que res,
us volia dir que,
a banda d'aquesta exposició
de la qual us estava parlant...
Sí, una exposició
que, a més,
no sé si va començar itinerant
i ara la teniu ja fixa,
com va això?
A veure,
aquesta exposició,
quan se va produir,
va estar uns mesos
al Museu Comarcal del Montsià,
després va estar a Barcelona
i després s'hi va tancar,
per dir-ho així,
perquè el museu
va iniciar
tot un procés d'obres.
Han estat 3 o 4 anys d'obres,
ha sigut un temps
una mica feixuc.
Us ha quedat bonic, però, no?
Sí,
van acabar les obres
i ara estem treballant
en aquesta reinstal·lació
d'exposicions permanents.
I una d'elles,
i la primera
que pensem inaugurar,
suposem que dins d'en Guany,
del 2005,
és aquesta,
l'Ebrecamideigua,
que us convidem a visitar
perquè ja us dic
que va tenir molt d'èxit.
Però ara,
al Museu del Montsià,
tenim l'exposició permanent
que es diu
La colonització del Delta de l'Ebre
i el Conrau de l'Arrós.
És a dir,
és una exposició
que tracta,
sobretot a partir de materials
i peces etnològiques,
tot el que va estar
el procés tradicional
del Conrau de l'Arrós
al Delta de l'Ebre
i com aquest va marcar
la colonització
a partir de finals del segle XIX
amb la canalització
del Delta,
com s'introduixi
el Conrau de l'Arrós
de manera massiva
i com això fa
que es colonitze
amb molta rapidesa,
que naixi
en nuclis de població
i que s'humanitze
molt ràpidament.
I, com us dia,
materials n'hi ha molts.
Ara destacar des de
la maqueta que tenim
quasi a tamai natural
d'una barraca,
que és l'habitatge
per excel·lència
del Delta
fins a fa uns anys,
on vivia tothom,
els jornalers
i on vivien tots
els treballadors
que hi vivien
al Delta
i també tenim
moltes peces,
com vos dia,
relacionades
amb el Conrau de l'Arrós
aquí a la Ribera,
al Delta de l'Ebre.
Hi ha tot el procés
des que es començava
a llaurar
o a xarugar el camp,
com se diu aquí.
Xarugar.
Xarugar,
vol dir llaurar.
Sí, sí.
Hi haurien unes eines
que es dient xarugues
que llauraven
la terra en sec
fins que es soltaven
l'aigua
cap a Sant Jordi,
es solta l'aigua
dels canals
als camps
perquè els inundin
tot el Delta
i llavors a partir d'aquí
ja se sembrava
la llavor de l'arròs
o tot el procés
de dir baix,
a dir,
traure la mala herba
durant l'estiu
i finalment
cap a la setembre
ja
tot el procés
previ a la recol·lecció
de l'arròs
i com se recolectava
abans,
com se
feia amans
amb la fal·ls
i ara se fa
amb les grans recol·lectoris
és a dir,
tot aquest procés
està representat
amb fotografies
en blanc i negre,
amb fotografies
amb color,
on se veu
com se fan
les feines actualment
i llavors
tot un gran ventall
de peces
que reproduïs
tot aquest procés
de Conrau.
dins del Museu
del Montsià
mereix un capítol
la part i especial
el que esteu fent ara
per celebrar
el centenari
els cent anys
de l'Observatori
de l'Ebre.
Maire,
pels que no hi estem ficats,
què és l'Observatori
de l'Ebre?
Bé,
sí,
tenim una exposició
ara fins al 27 de febrer
molt interessant
per a la gent
interessada
encara que sigui
de forma divulgativa
per a la ciència.
Tenim una exposició
molt interessant
que es diu
Cent anys de Ciència
a l'Observatori
de l'Ebre.
A veure,
l'Observatori
de l'Ebre
ha fet cent anys,
és un centre científic
molt important
a nivell mundial
i molt desconegut
alhora
aquí a Catalunya.
És un centre
que va néixer
l'any 1904,
es va instaurar
a Roquetes
a la comarca
del Baix Ebre
aquí al nostre costat
i es va crear
a partir
d'una iniciativa
de la companyia
de Jesús
dels jesuïtes
que ja sabeu
que han tingut
molta relació
amb l'estudi científic.
Aquesta companyia
de Jesús
va crear
aquest observatori
que ha treballat
des que va néixer
amb l'estudi
de la relació
entre les perturbacions
solars
i les seves manifestacions
a la Terra.
És a dir,
ha estudiat
tot el que és
el camp de la meteorologia,
el camp de la sismologia
i altres camps
una mica desconeguts
com són
el camp geomagnètic
de la Terra
o la ionosfera,
per dir-vos
alguns exemples.
Però com més
coneguts
han sigut
la meteorologia
i la sismologia.
I a partir d'aquí
divulguem
tot el que fa
l'observatori.
És a dir,
a partir de fotografies,
d'instruments històrics
que s'han utilitzat
i de molts de textos
i altres recursos,
expliquem
què ha fet l'observatori
durant aquests 100 anys
i què fa ara,
perquè aquest centre
en què existeix.
Està vinculat
acadèmicament
a la Universitat Ramon Llull
i també
del seu patronat
formen part
el Consell Superior
d'Investigacions Científiques,
el Ministeri d'Educació i Ciència.
És a dir,
és una...
és com vos diem,
un centre científic
molt important,
però també alhora
molt desconegut
per tothom.
I que, bueno,
s'aprenen
les mesos meteorològiques
de Catalunya,
s'registren
els terratrèmols
que puguen hi ha
tot el món
i que, vaja,
us explicaria
aquesta exposició
molt a fons,
però més val
que convidem
la gent aquí
a visitar-la,
perquè com vos diem
és molt interessant.
Quedem-nos, si et cas,
Maite,
tu que coneixes
la història
d'aquests 100 anys
amb alguna anècdota
de l'Observatori
de l'Ebre,
alguna detecció
d'algun terratrèmol?
Sí, bueno,
va estar aquí
l'altre dia
el seu director
i tota la gent
li preguntava
si havia detectat
el famós tsunami
i ell mos va dir
que el tsunami no
perquè és un maremoto,
per dir-ho així,
però sí que el terratrèmol previ
sí que es va registrar
i se va registrar
també com a data anecdòtica
el famós terratrèmol
que va destrossar
pràcticament
Sant Francisco
l'any 1906,
m'he semblat que de dir,
no recordo si 1906
o 1916,
però se va registrar
aquest terratrèmol
que va destrossar
la ciutat de Sant Francisco
als Estats Units
i moltes altres anècdotes
també va comentar
les expedicions
que fan a l'Antàrtida
tots els anys
amb campanyes
que van amb el suport
de la universitat
van a la base
Antàrtica
Juan Carlos I
que hi ha allà
per a fer estudis
sobretot
del camp geomagnètic
de la Terra.
Déu-n'hi-do.
Doncs tots aquests
diferents apartats,
més el que potser
ens interessava més a nosaltres
que és l'apretat fluvial
de patrimoni fluvial
el trobareu
al Museu del Montsià
en Posta.
Maite,
jo no sé
a quin tipus de públic
està dirigit
al vostre museu
o quin és el tipus
de visitant
que més soleu tenir
i suposo que també
us haurà influït
tota la polèmica
del trasbassament
perquè jo sé
que es van apropar
molts curiosos
cap aquí baix,
suposo que ho heu notat.
El públic és molt general,
és a dir,
tenim tant activitats
i visites escolars
perquè, clar,
al ser un museu
que està ubicat
al Delta de l'Ebre
i que a més
tracta un tema
tan important
com el control de l'arròs,
tenim sobretot
moltes visites escolars,
ve del territori
però sobretot
de fora,
de les comarques
de l'Ebre
i a banda
tenim públic
en general
molt divers,
des de gent
que ve aquí
a visitar el Delta
fins a públic local
que ve habitualment
a visitar
les exposicions temporals,
és a dir,
tenim un públic
molt divers.
Doncs que us continuï funcionant,
que us vagi molt bé
aquesta inauguració
ja permanent
com comentaves
de tota la trajectòria
del riu
per aquest any
a 2005
i sobretot
convidem a tothom
que es faci una passejadeta
per aquí
pel Museu del Montsià
que vagin,
obriu a diari,
diumenges i tot?
Sí, dilluns
que estem tancats
com la majoria de museus,
estem oberts
de dimarts a dissabtes
de 11 a 2
i de 5 a 8 de la tarda
i els diumenges
de 11 a 2.
Doncs mira,
normalment parlem del mar,
avui hem tirat més
cap al riu
amb la Maite Sobirats,
responsable
del Museu del Montsià
en posta.
Maite,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres
i bona tarda.