El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Senyor Aureli Porta, bona tarda.
Bona tarda.
El senyor Aureli Porta és el convidat avui dins l'espai de l'Avi Ramon.
Bé, avui tota la setmana ja ens està parlant sobre, vaja, el president de...
Torna'm a dir.
Del club de pensionistes de la Casa del Mar.
Jo me perdon tots aquests noms llargs.
La qüestió és que, sí, sí, vam començar la setmana parlant que tenen biblioteca, tenen gimnàstica, tenen manualitats, fan excursions, però han deixat el plat fora, ens el van deixar caure ahir, a última hora ja.
Fan ball.
Sí, dona.
Una vegada a la setmana.
Dona, és una cosa que és molt interessant perquè també bellugar una miqueta els ossos, doncs va bé, va bé, perquè en aquell moment quan balles, o ballen o el que sigui,
doncs clar, un es distreu i no pensa si és el reume o l'artrosis o és una altra cosa.
En aquell moment, allò, la música influencia tant que un oblida una miqueta aquesta cosa, saps?
O sigui que allí està molt bé perquè llavors hi ha homes i dones que es troben, es neixen, recorden, és bonic perquè recorden altres èpoques, quan eren joves, que ballaven aquest ball,
a més a més ja es fan balls que no siguin de rock o el que sigui, saps? I clar, hi ha un ritme i harmonia i un parla amb l'altre.
A vegades també pot haver allò que un li ha prens el ballador a l'altre i l'altre a l'altre i també hi ha aquell moment de nerviosisme, però passa de seguida, passa de seguida.
I això del ball cada quan és? Cada setmana?
Això són els dissabtes, normalment fem horaris d'estiu i d'hivern. Ara ja passarem a l'horari d'estiu. Fins ara hem fet durant, se fa també de setembre a juny i llavors una altra vegada.
i a l'estiu se canvia mitja hora més, es comença mitja hora més tard. Normalment l'hivern comencem a les cinc i mitja fins a les vuit, menys quart o les vuit.
Això depèn de les ganes de treballar de l'organista perquè afegint-hi la cosa és que no fem ball pas de compactisme ni res això, sinó que amb organista.
I pobre organista que deu atendre moltes peticions, jo crec. Exacte.
La gent deu anar a demanar-la.
Però sap que li dic que les peticions que normalment li fan no el posen en masses problemes,
perquè normalment allí els dissabtes no tan sols és pels socis, pot vindre qualsevol persona.
I què passa? Que els que venen també són gent gran.
N'hi ha que no són tan grans com nosaltres, perquè hi ha persones de mitjana edat
que també ho saben i els agrada la música pròpia de la nostra edat.
Llavors ja no és allò d'aquell que vas a una discoteca o a un ball d'aquests que t'hi posen un 50% de música pop, rock o el que se digui.
Allí simplement música clàssica nostra i degut a que saben que és música del nostre temps,
doncs normalment estem bastanta gent bé els dissabtes.
Diguin-me alguna de les cançons que més triomfa en aquests valls.
Ai, ara em poso molt compromís.
Sí, dona, allí és el Beguin de Beguin, per exemple, és unes cançons, alguns balsos,
com a Passodobles, doncs què li podria dir, viva el Passodobles,
o les Isles Canàries, aquestes coses tangos propis de la nostra edat, escoltim.
I que hi ha alguna parella que va exhibir-se?
Allò de dir, ostres, nosaltres...
Sempre n'hi ha de destacades.
Anem a ballar.
Sempre n'hi ha de destacades.
Per cert, aquest any, per la Mareu del Carme, procurarem fer un concurs de ball, també.
Vinga.
Molt bé.
Que t'apuntes.
Sí, sí, aquí és obert, eh?
És obert.
Bé, ho podem provar, ho podem provar.
Encara em queda temps, no?
A mi no m'agafes de parella, eh?
No sigui, cosa que diguis de...
No, a mi no hi comptis perquè no...
No, un tango encara, segons quins vals.
Oh, mira.
Però segons quins, no.
Els que m'agraden a mi, no puc, ara ja.
Després hi ha una altra cosa molt interessant allí, que és que hi ha una sala d'esbarjos
on hi ha parxís, hi ha cartes, hi ha...
Dòminu, hi haurà dòminu.
Dòminu, després hi ha billar.
Sí, dues taules de billar, màtima.
Sí, sí, sí, i fan concursos.
Amb això sí que hi ha concursos, veus?
Entre ells els socis, hi ha concursos.
Hi ha petanca, una pista petanca.
Vull dir que si les...
El que dèiem, les dones, per exemple, fan una cosa.
Aquí més ja et tenen els homes, ja saps?
El billar, i pel parxís potser més ja et dones també, no?
Que són d'aports que et relaxes, no?
Vull dir que a vegades jo faig d'aports així, coi.
Què fas? Jugo al parxís.
Vull dir, m'entens? Tot depèn de...
I amb tots aquests jocs no hi ha...
O sigui, hi ha bona entesa entre els jugadors?
O cada dos per a tres ja trifulques?
T'has fet trampa?
Sí, allà el que passa és que les persones...
La majoria de socis, per dir-ho d'una manera un 70%,
són gent de la part surta de Tarragona,
de la part...
La majoria són gent que habita en aquell sector.
Ah, a Serrallo.
Si habita en aquell sector, majoritàriament són gent que eren de la mar,
gent portuària, que també tota aquella zona d'allí
està pràcticament habitada per aquestes persones.
I cada un tenim el nostre...
la nostra forma d'exterioritzar els comentaris.
I allí, la nostra forma d'exterioritzar els comentaris,
si és el nostre.
Al Serrallo diem som naltros.
Doncs és així.
perquè la mateixa associació,
una altra associació que hi pugui haver privada del que sigui,
vostè entra allà dintre,
i es nota un silenci, un respecte,
que nosaltres no és que no tinguem respecte,
però doncs hi ha més el darull.
Estan en família, clar.
Els comentaris se fan en un altre tònic
i sembla que tinguin vida,
sembla que entres allà dintre
i allò per nosaltres és vida.
L'única cosa que es conserva des del principi
són els pals del d'això,
del billar.
Del billar.
Sí.
El més perillós és això,
i això es porta una miqueta de control.
La Fiafèc ningú s'enfadi
i l'agafi com a defensa.
No, no.
Això és una cosa que és el que porta més control,
són els pals del billar.
Per cert, però els lligarem tots, eh?
Ara ja els possibles.
I ara que parlaven d'això,
amb tanta gent,
tants socis,
que tenen un passat mariner,
s'expliquen batalletes i històries?
Oh, jo quan estava...
Escolti'm,
allà no cal que una persona,
si és jove,
no cal que s'esforci massa
a sol·licitar-ho, eh?
Vull dir que en seguida tindrà...
Entre algú nou...
En seguida tindrà
les batalletes de rigor, allí.
Una de les frases molt conegudes
al Serrallo
és quan parles de la família.
A vegades,
la família es va enfondre
a la sortida del moll.
I és que resulta,
i això és històric, eh?
Una vegada un barco
que estava carregat de cebes,
a l'entrar al port,
van naufragar.
I gràcies als pescadors del Serrallo,
amb vots com van poder,
van salvar la tripulació.
I clar, això,
quan els vells,
quan algú s'enfadava
en plan familiar,
bueno, escolta'm,
la família deixa-la tranquil·la
que es va enfondre
allà fora al port.
Això és una cosa històrica
i un fet.
Ho entens?
No ho entenc.
Un barco...
Es va enfondre,
en quin sentit?
Van naufragar.
Ah!
Van naufragar
a l'entrada del port,
per el que sí,
clar,
eren barcos aquells
que no els darrer que és,
no?
Un baixet d'aquells
abans que anaven.
I clar,
es van naufragar
a l'entrada del port.
I,
l'ha carregat de cebes.
I llavors,
clar,
gràcies als pescadors
del Serrallo,
que amb vots
van poder anar
i van poder salvar
tota la tripulació.
Les cebes no,
es van enfonsar.
Les cebes,
ja,
ja,
ja.
No,
però vull dir
que és un dit,
el Serrallo,
que quan algú parla de la família,
discuteu,
escoltem,
deixeu estar,
que la família
es va enfondre
a l'entrada del port.
deixem-ho córrer.
Vull dir que allí,
doncs,
són coses d'aquestes
que,
com això,
entre pescadors
es diuen coses,
perquè a vegades
passa una cosa,
eh?
El pescador,
com que és una persona
que ha viscut
moltes peripècies
dintre el mar,
ara no,
perquè ara van,
però abans que vinc d'anar
a la vela
o vinc d'anar
amb rems
com podien,
van passar
amb tota classe de coses.
Ara,
això sí,
el renegar
i tot això
és el que tu vulguis.
Ara,
com a sentiment,
no trobaràs,
com a sentiment,
no trobaràs ningú
amb el sentiment
que tingui un pescador
o família de pescadors.
Doncs demà
continuem parlant
sobre aquestes activitats
que es fan
a la Casa del Mar.
Avi Ramon,
a veure l'hi porta.
Gràcies,
fins demà.
A vostè,
com que és el català.