Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jordi Albert, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Sou pescadors en actiu?
No!
Esteu ja retirats una miqueta al marge?
Ja estem retirats, sí!
Estem jubilats ja fa uns quants anys!
L'Albert i jo es portem 8 dies de diferència!
No!
Pel que fa a la jubilació!
No!
I per l'edat!
De naixement!
Sí!
Som amics de tota la vida!
Quant de temps us heu dedicat a això de la pesca?
O al mar?
Mira!
Jo dels 13 anys fins als 60 que em vaig jubilar!
Ara en tinc 69!
I l'Albert?
Jo 45 anys!
Molt bé!
Doncs sí, sí!
Esteu a la pare!
Escolta com us vau introduir en aquest món!
Qüestions familiars...
Sí!
Sí!
El pare ja s'hi dedicava!
Com anava això?
L'any 50 jo vaig començar!
Ell, Jordi, devia començar un any més aviat que jo!
Per les circumstàncies de la vida de llavors!
I, clar, la família meva, pescadors de tota la vida!
I jo, també!
És que a casa meva no es parlava d'altra cosa que de peix, de sàrcies, de barques i de motors!
I així va ser!
Home, això pot tenir la doble repercussió, no?
Per una banda, que diguis, doncs sí, jo també m'ho vull dedicar!
Però per l'altra, que diguis, ai, no!
T'han de sentir-ne parlar que m'avorreixis!
Vosaltres no sé si vau tenir opció!
Si us vau plantejar al llarg de tots aquests anys dedicats a la mar de fer alguna altra cosa!
de dir, ho deixo i me'n vaig a terra endins!
No, no, no, no!
És el que diu l'Albert!
A casa no es parlava de res més!
Només se parlava de la pesca!
La meva mare, els germans, el cunyat, quan es va quedar amb les meves germanes!
I tot era a la marca, a la marca, a la marca, a la marca!
Al sortir del col·legi, et correns cap a la barca!
A sopar a la barca!
Ja ens feien el ranxat de banda per a naltros, l'arrossejat i tot això!
Ja no teníem res més a fer, sinó que anar a la marca!
Com funciona? Digues, Marcà, digues!
No, jo el que volia comentar és això que diuen!
L'entorn també tot era el món de la pesca!
Si ens imaginem al Serrallo, fa uns 40 anys,
que començava a haver-hi potser el port,
però encara no sé si ells ja van viure la part
que el port pesquen no estava fet,
que les barques estaven a barades a la platja,
o sigui, estaven a barades al davant de la finestra de casa, per dir d'alguna manera!
No sé si ells encara van agafar una mica aquesta època!
I això, doncs, potser també feia més senyal d'identitat!
senyal d'identitat, no?
Jo me'n recordo quan era molt petitet, eh?
Jo soc del 36, allà...
El port pesquer es va fer el 42...
El port pesquer!
Quan posaven, van posar uns blocs allà davant de l'iglesia,
tot allò, van començar a posar blocs,
i després amb els carros i tot això,
totes les runes de les bombes de les cases que van tirar a terra
ho anaven tapant, tot allò!
I encara me'n recordo encara!
és una imatge, clar, per molts tarragonins potser ara no els hi vindran cap,
però l'església del Serrallo estava a dos metres de l'aigua!
Clar!
Quina és la transformació que recordeu en quant al paisatge, no?
El Serrallo, transformació així física com a més forta, més impactant, mirant enrere!
Nosaltres hem vist una transformació bastant gran.
Com ha dit, ara s'ha dit l'amic Jordi i la Mercè,
clar, després de la guerra se'n recordem de moltes coses,
de la construcció del port pesquer,
després, més tard, doncs, les barques també han evolucionat molt,
amb els seus motors, tot l'equipament, hi ha més medis avui en dia per anar a pescar,
després el Serrallo en si ha evolucionat que a obres del port també s'ha fet el port més gran,
el trànsit que passava per davant del Serrallo i en dia ja no passa,
és a dir, una transformació bastant, bastant gran.
A part d'aquestes transformacions que fan referència a l'ofici,
a nivell humà, als pescadors, també veieu que, no ho sé, com estan les coses?
Hi ha com una cohesió, hi ha una unió entre tota la gent que s'hi dedica?
O ara hi ha cadascú més a la seva i a menys gent? Com ha anat això?
Jo crec que abans hi havia més unió,
s'estimàvem més, no sé si la paraula és aquesta, estimes més,
però el no tindre, que sortíem a la marca ja no sabíem quan teníem que tornar,
i parlo per mi, perquè ja m'he trobat jo i l'Albert igual,
però amb la família, sortíem, no teníem cap ràdio, ni teníem telefonies, ni teníem ràdio, ni teníem res,
sortíem i la gent, hi havia més germanor, molta més germanor.
Tot el que s'ha anat fent molt més aparato, se sap a l'hora que arribarem,
on t'estan, que aquí, que allà...
A més a més, molta gent se n'ha anat a treballar a terra,
perquè això de la pesca és una miqueta difícil,
i han començat a...
Les cases del Serrallo se van fer als pisos molt petitets,
però abans ja estava bé, vivien molta família amb pisos molt petitets,
s'han acabat ja la gent, ha anat fent-se més moderna i tot això, i molta gent se'n va tindre
que anar del Serrallo.
Ara tothom que pot, vol tornar a baixar el Serrallo.
Està de moda el Serrallo, eh?
Sí.
Aquí a Tarragona.
És el millor de Tarragona, eh?
Sí, bueno, això quan no hi ha inundacions, jo del que recordo,
el Serrallo, a la que plou i puja el mar, quantes inundacions heu viscut vosaltres?
No, bé, hi ha inundacions del riu, hi ha inundacions que puja la mareia.
De tot, vinga, aigua, aigua per tot arreu.
Aigua per tot arreu, però bé, no passa res.
Amb cobells, no?, i cap a fora.
Sí, esgotar.
Total, l'aigua, mira, després t'hi xugues i ja està.
Esgotar, que diem, sí, sí.
Esgotar, es diu això?
Sí.
Quan una barca fa aigua, diem, esgotar, es treu l'aigua de dins.
Es treu l'aigua de dins.
Molt bé.
Comentàveu, doncs, això, que cada cop hi ha menys gent que s'hi dediquen.
No sé si vosaltres, els vostres descendants, fills nets,
segueixen la tradició pescadora o ja tiren cap a altres llocs.
Però, bueno, ara, jo, per la meva part, ja no tinc descendants que pesquin.
Jo tinc dos fills, bueno, una filla i un fill, i no han seguit l'ofici.
Llavors jo vaig vendre la barca, tenia una barca, i si no...
És que aquest ofici nostre és molt familiar.
I si no te'l portes tu o te'l porta la família, no rendeix avui en dia.
Ara, l'amic Jordi, sí, li continuo encara.
Sí, nosaltres, per ara seguim la tradició, però no et creus que em faci gaire gràcia.
Els hi vaig dir aquest dia, bueno, ja fa més d'un any, que s'ho repensin,
que això de les tradicions familiars és molt bonic, però arriba un moment que ja et cansa.
I què et diuen, Jordi, què et diuen?
Que no.
Que ja els hi va bé.
Jo tinc un xiquet, un xiquet, un xiquet, un humanot, perquè ja té 42 anys,
i ja té una nena i un nen, la Georgina i l'Arnau, que ja tenen 10 anys i la nena ja en té 14.
I quan tinc un altre fill, el Marc, que té 29 anys, ahir va fer 29 anys i ells segueixen la tradició.
Que per ara volen seguir la tradició i tenim la barca, la Madove,
que la gent d'aquí a Tarragona ja ho coneix tothom, doncs sí.
I seguim la tradició, però és molt difícil ara.
Jo voldria comentar que, ara que he dit el nom de la barca,
al museu tenim una xarxa a escala de la pesca de l'arrossegament
que tots els mariners que estan embarcats, que van a la pesca a la Madove,
ens van fer aquesta xarxa perquè els nens del museu poguessin veure com era.
No és una xarxa a escala real, sinó que és més petita,
però que poguessin veure com els pescadors ara, com l'estri de treball dels pescadors
amb la pesca de l'arrossegament.
I més d'una vegada i més de dos, tant el Jordi com l'Albert com l'Andreu,
que abans hem comentat, han vingut al museu i els nens, els nens més grans,
els han explicat com feien servir la xarxa i quin peix es pescava i com s'havia d'utilitzar.
I inclús hem anat fins al Serrallo i hem obert la xarxa i ells han vist com d'això.
I s'ha de dir que els nens s'ho han passat divinament.
Ara us vull preguntar quina cara fan els nens. Els veieu il·lusionats, emocionats?
Sí. Interessats per tot això?
Sí, per la majoria de nens ara és molt raro.
Abans els nens érem igual de pagesia que de la marca i tot això, no ho sé.
Estàvem més acostumats a veure quarts d'aquestes. Ara no, beuen un peix i no saben...
És que ara els arriben ja les barretes de lluç rebossades i talladetes, clar.
Diríem que potser la paraula seria estar molt encuriosits.
Sí.
Amb tot aquest tema, no? Perquè això és el que deia ell.
Són coses que no les veu com allò que moltes vegades es diu de les gallines, no?
Els peixos sí, els tenen al plat, però clar, quan el veuen al plat no té res a veure
perquè una part de les activitats que es fa també és anar a la llotja.
Ara que hi ha la llotja nova, amb la sala de subhasta i tot,
doncs els nens veuen allí el peix com es mou a les caixes i veuen la varietat de peixos que hi ha, no?
I allò, doncs els nens queden...
Que potser d'aquesta manera s'ha perdut una mica el contacte que tenien abans amb l'antiga llotja
perquè podien anar pel mig, els pescadors els hi donaven estrelles de mar,
els hi donaven coses als nens, i els nens marxaven tots contents.
Però bé, i és una altra... Bueno, se suposi que hi ha una evolució...
Encara passegen per allí i encara se'ls dona alguna estrelleta, algun cargolet i coses, sí.
Molt bé. Quines són les coses que no els expliqueu?
Les coses negatives de dedicar-se a això de l'ofici de la pesca.
Tot i que, com dèieu, ara hi ha més comunicació, no és allò de quedar-te aïllat al mig del mar,
però suposo que no és un ofici 100% segur.
Segur? En quin sentit ho dius segur?
Segur de seguretat, que clar, lluites contra un element natural que sempre et pot fer mal a les passades.
Hi ha molta seguretat, hi ha molta seguretat.
Aquí has de veure que nosaltres, aquí, en aquesta costa, tenim molt pocs accidents greus.
N'hi ha molt pocs.
Les barques les tenim molt ben preparades,
sobretot perquè ja t'he dit que la majoria, i ho ha dit l'Albert, que són familiars,
i portem els fills, portem els nets i hi ha gent, germans i tot això,
i som els primers que nosaltres volem una seguretat total amb la barca.
Hi ha molt pocs accidents.
Ara, és una pesca molt pesada, és una fenya molt pesada,
molt pesada a l'hivern perquè fa molt de fred i fa mal temps,
i a l'estiu perquè fa molta calor, però, doncs, no, no, no.
Seguretat, n'ha tenim potser massa i tot.
Només t'he diré una cosa, que a la barca ara anem sis persones,
a la barca grossa, i portem dos balses, una de deu i una de dotze.
Després, deu o dotze salvavides.
Que dius, ens sobren espai.
Sí, sí, sí.
Per nosaltres i per recollir pels sabonòfers que trobem per allà.
Sí.
Recordeu, Albert, alguna anècdota, bé sigui bona, bé sigui dolenta,
algun moment d'aquell de crisi d'ai, ai, ai, quina tempesta?
Bueno, sí, sí.
Perquè s'han trobat, sobretot, home, a l'hivern s'han trobat de tot.
Igual l'amic Jordi, que a la barca que anava jo,
eren barques, doncs, que anàvem...
El temps no ens feia massa por.
Ara, quan ho penses, a l'edat que tenim,
penses, se la jugàvem llavors.
És una mica inconscients, eh?
És que llavors érem més joves i no el vèiem, aquest perill.
i sí, sí que n'han passat.
Sí, perquè s'han trobat a vegades que baixàvem de la mina xica,
que diem que és un caladero,
que quan bufa el mestral és el lloc pitjor.
I pensàvem, no importa arribar a l'hora que sigui,
sinó arribar, arribar a port.
Sigui de matí o sigui de tarda o sigui de nit.
i sí, que n'hem trobat de...
Després s'han trobat amb les...
Avui en dia està tan de moda,
les mànegues que diem naltros...
Els cap de fiblor, que diuen ells.
Sí.
I el temps, que és el temps que...
L'octubre, el novembre, el temps que fa...
Què vol dir les mànegues?
Els...
El cap de fiblor, que diuen.
Els tornadors, diuen tornadors.
Ah, els tornadors marítims.
Avui en dia surten cada dia que surt el temps aquell,
quan hi ha un tornado aquí,
sembla que sigui una cosa nova que no...
I tota la vida s'ha existit, això.
I sí, els tornadors...
Que van per allà, van.
Vinga, gira per a Garbí, que no es toqui, que...
Però...
Passat, sí.
No he tingut mai cap mala passada, no?
Amb una mànega d'aquesta.
Amb una mànega, no.
No, una.
Hi ha vegades que tres o quatre...
Remolcant és el més difícil,
perquè portes els cables per la popa,
que no té tanta maniabilitat com...
Com si anessis sense pescar.
Sense pescar.
I te'n venien dos o tres per a dir,
m'acaba aquest a córrer cap aquí, cap allà,
doncs mirem, passem-li per aquí, passem-li per allà.
Fa por, eh?
Oh, clar.
Com a mínim respecte.
Fa respecte i, a més a més,
que quan fa una aglopada,
que l'aigua cau en una cortina
i...
Bé, hi ha una màniga...
Però, bueno.
A veure,
recordeu haver tret del mar algun peix,
una mica curiós per la mida
per dir, ostres,
i com és que hem tret aquest peix d'aquí?
Alguna troballa?
O, fins i tot,
alguna resta arqueològica?
És un marina?
No ho sé.
Doncs, bueno,
jo he ajudat agafant-ne
tres peixos
que no sé si li diuen
pellegrinos
o un...
Tiburon pellegrí.
El touro.
El touro pellegrí.
Eh?
Que, escolta'm,
tan llarg com la barca, eh?
Ah, sí.
És a dir, que...
Viu.
Viu, viu, viu.
Però no mossega, eh?
No té dents.
només menys el plat,
només...
Sí.
Ah, sí.
És dels bons, oi?
L'únic dolent que...
Sí.
L'únic dolent era que,
clar, si t'entrava un peix d'aquests...
Llavors,
tu ho desfeia tot.
Tot l'altre peix,
te'l...
te'l xafava,
perquè, clar,
dintre de la xarxa es bellugava...
s'alimentava i ja està.
I et fa molt bé tot el peix.
Entre dins del cop i...
i té una pell que és com...
Com a rasposa, eh?
Sí.
Com a paper de vidre.
Sí, sí, sí.
I tallava la xarxa.
I remiant així,
et fa molt bé la xarxa i et fa molt bé tot el peix.
Una desgràcia.
Però de 8 i 10 metres i dos i tres tonelades.
I què es fa amb aquests bitxos?
Es porten a la plaga...
Es llanxen.
No, no ho volen.
És tot com una grassa,
dins una grassa blanca i no...
A vegades s'ha tallat a trossos i s'ha portat en vente,
però no té massa...
No té marcat, eh?
No.
No.
Parlant d'això del...
No, no.
Ja ho has comentat abans.
És que quan estava parlant
que el tauró era de la mateixa...
la llargada de la barca,
li estava dient que...
per saber quina era l'eslora de la barca
perquè la gent es pogués fer un símil
de la llargada que podien tindre els taurons.
Sí, això ja...
Bueno, ja, 14-15 metres t'havia de tindre,
però la barca que jo tenia
tenia 17 metres dint de coberta.
Sí, per això fan 8 i 10 metres i 12.
Sí.
Sí, sí.
No, perquè es pogués així una mica centrar el tema.
No, i allò del mal temps,
que s'hi han passat coses.
A mi me n'han passat unes quantes,
que dic ser el més tonto del serrall,
perquè me n'han passat unes quantes.
Gràcies a Déu.
Ens n'han sortit de totes, eh?
Gràcies a Déu.
Gràcies a Déu.
I estic molt content,
perquè m'han passat a mi,
i no m'ha passat,
fa quasi 50 anys d'anar de patró amb una barca,
que he tingut la gran sort,
que no m'ha caigut ningú mai a la mar ni res.
I caigut jo.
És una responsabilitat.
i, doncs, bastant greu.
Però, bueno, una vegada tenia 23 anys,
vaig estar bastant de ratonadant,
però, doncs, bueno, no vull explicar,
perquè no n'hi haurà per massa ratonada.
Però què, allò típic de les pel·lícules,
de caure, caure i quedar-te allí al mig del mar.
I ja vindran.
I és que van anar...
Les xarxes van publicar a l'Elisa,
i hi havia mestral, hi havia bastant de mestral,
i la barca, doncs, no podia vindre a buscar-me,
perquè el vent se l'emportava,
i jo em quedava allí.
Però tenia 23 anys,
recient agafar el mando de la barca i allò,
i per mi el món n'era petit.
I el mar també.
Clar, va dir, en omplés plasma
vaig nedant cap a Mallorca i torno.
I el mar...
Hi ha coses que et queden clavades al cap,
i una d'aquestes va ser aquest dia,
que te trobes a la mar, amb bastant de vent,
la marca va rompent.
El motor de la barca ha parat,
perquè es va parar,
perquè amb l'Elisa es va parar el motor.
I només sents la marca.
i mires baix,
i veus una infinitat.
És infinita, la marca.
Veus per avall...
No s'acaba.
La marca clareta,
i per avall, per avall.
I jo em vaig tenir el xubesquero,
que portava un xubesquero de goma,
i se n'anava per avall el xubesquero,
és que això ho he explicat moltes vegades,
però és que això ho tinc clavat al cap.
I el xubesquero se n'anava per avall,
i anava fent així...
Anar unejant per baixant, eh?
Sí.
I anar per avall, per avall, per avall, per avall.
I jo sempre ho dic,
mira que som insignificants en aquest món,
com podem barallar,
com podem tindre aquests odis,
si som tan petitets a la mar,
ets com una puça a la mar.
Home, és que només cal comparar-te,
fins i tot,
amb un tauró d'aquests de 15 metres,
i tu ets no res.
Sí.
Escolteu, una pregunta molt tonta,
però molt d'actualitat.
Què ens recomaneu contra les meduses?
Diu que aquest any estarà plegada
a tota la platja de meduses.
No n'hi ha tantes, ara.
No?
Jo avui he estat a la platja,
i fa 15 dies que hi vaig ser,
i n'hi havia moltes.
Sí.
I avui no n'hi visc cap.
Ah, mira.
He estat a la platja llarga.
Deuen ja tocar retirada.
Sí, això fa les corrents, també.
Sí, això fa picades de meduses,
suposo que vosaltres moltíssim, no?
No passa res.
Si hi ha el lloc d'aquells xiquets de la Creu Roja...
No teniu cap remei casolà?
No, no.
A mi m'han dit que fregar-se tomàquet.
A la barca no em portàvem a tomàquet.
Escolta'm,
als pescadors no els hi ha picat mai, la medusa.
No.
Bé, a mi, a Eivissa...
En plan de torer-ho, ja.
A Eivissa...
Però de turista?
De turista.
Imagina.
Mai m'havia picat una medusa,
una moca,
anava a dir amb una moca.
Una moca.
Mai m'havia picat.
I allí a la platja d'Eivissa,
banyant-se per ell,
m'han dit mal que em va picar aquí el braç,
perquè llavors no m'havia picat.
I em va picar aquí.
Escolta'm,
va sortir tota una vermelló per aquí.
Va fer mal.
Les meduses de Tarragona ja us coneixen
i us respecten com a pescadors.
Sí, sí.
Les d'Eivissa van despistades.
Mercè.
El que em volia comentar,
així que ja estàvem parlant això,
si havien tingut algun susto a la mar o així,
s'ha de dir que els pescadors són molt devots
i que tenen una sèrie de tradicions,
també podríem dir religioses, no?
I ara que venen la festa dels pescadors,
forma part important d'aquesta festa.
Per Sant Pere, per la Verge del Carme,
són les dues festes dels barris mariners, no?
Per Sant Pere és la festa dels pescadors
i per Carme és la patrona del mar, no?
Llavors jo crec que estaria bé una mica
parlar d'aquestes activitats
que porten a terme durant les festes,
les parts lúdiques que més o menys ja tothom coneix,
però crec que el ser un programa de mar,
parlar una mica de l'anada al mar
amb la Verge del Carme,
després de la professora que fan amb Sant Pere,
que el pugen cap a l'església...
Abans de res, matisem això que has dit Mercè,
és molt interessant, dius,
perquè fa la impressió que no és que sigueu creients
de la religió catòlica en si,
potser doncs, no ho sé,
no aneu a missa cada diumenge i tal, no?
Però sí que teniu com molta devoció
per aquests dos personatges,
podríem dir, que són una mica el protector, no?
Sobretot la Verge del Carme.
Sí?
Més que Sant Pere, eh?
També se l'estimem a Sant Pere.
Però la Mare del Carme...
Sí, Albert, estem d'acord?
Estem tots d'acord amb això?
Bueno, a mi m'és igual l'un que l'altre,
perquè, mira, el dia de Sant Pere,
ara faran l'ofici, aniré a ofici,
el dia de la Verge del Carme, també.
I sortiré amb la professora, igual.
Però això es fa, per exemple,
abans de marxar a la mare en un dia
o en una temporada en què no estàs gaire fi i tal,
de demanar o de posar algun siri o alguna cosa?
No, jo crec que això potser...
No, nosaltres no ho fem, però, doncs...
Però el que porta la majoria de...
Mira, no crec que hi hagi cap barca a Tarragona,
a Tarragona, per no dir...
Jo parlo pel serrallo nostre.
Potser no hi ha cap barca que no porti la Verge del Carme.
i la Verge del Carme.
Això sí.
I escopularis per tot arreu.
Però això és una mica de superstició,
de dir, mira, tenint això no ens passa res, però funciona.
És superstició, però jo a l'escopulari sempre...
I, a més a més, no a la barca.
El cotxe i els meus fills, tots,
i el motgendre que té camí,
els escopularis de tot arreu,
motos, barques, tot arreu...
L'escopulari no pot faltar.
Sempre tots portem l'escopulari.
I a la Verge del Carme, a les barques,
no falten ningú.
I encara que diguem que no hi creiem, no hi creiem,
quan hi ha un mal temps i tot això,
m'agrada el Carme,
perquè ho sota massa malament.
I és que, a més a més,
la professora del Carme,
jo que l'he viscut com a espectadora,
la veritat és que, no sé,
et dona a veure tota aquesta gent
que porten abraços a la Verge del Carme
fins a la barca,
i la barca es fa a la sortida del port
fins a l'alçada del far de la banya,
totes les barques darrere.
I il·luminades, no?
No, no, perquè es fa a la tarda.
En banderetes.
En banderetes.
Allò que es diu...
En galanades.
En galanades.
Sí.
Amb la terminologia, no?
I allò que, doncs,
que tots van seguint,
i allò que comencen a tocar les botzines,
i tot allò, una unió entre...
I veus el serrallo atestat de gent,
tothom volguem pujar a les barques.
És el que volia dir.
que la mare de la Carme
no és només amb els pescadors sols,
sinó que...
Tota la gent de la mar.
Com és?
És que, baixa una jantada,
el serrallo hi cabem,
i ara aquest any,
que em sembla que cau un dissabte,
no?
Què hi cabreu, Carme?
Dissabte.
No hi cabrem.
Només falten les obres aquelles
que no s'acaben mai.
Sí, i no es pot deixar el cotxe
perquè ha puesto el serrallo.
Quan és?
El 16 de juliol.
16 de juliol.
Per tant, la primera cita serà per Sant Pere.
Sí.
El Sant Pere també l'hi fan, eh?
Sant Pere es fa la professor.
També, també.
Es fa la professor.
I el curiós és que,
si no m'equivoco,
és la placeta del davant de l'església
que els pescadors van de genolls
i pugen al Sant Pere
per les escales de l'església
i l'entren dintre.
I a més, el més bonic de tot
és que davant del Sant Pere
que porten els pescadors
i van els nens,
els fills dels pescadors o els nets,
i van amb un model d'embarcació
i ells també pugen les escales
de l'església del serrallo
de genolls, no?
I tots vestits com a pescadors tradicionals.
I tenen 6 o 7 anys o 8,
així, petitets,
i porten la barqueta de Sant Pere
al coll així de genolls, també.
És una mica el que abans es comentava, no?
La tradició de les famílies,
que tota la família potser ara
ni algunes que ja no s'hi dediquen,
però la tradició aquesta,
les tradicions populars,
com si diguéssim,
les continuen mantenint.
Déu-n'hi-do,
doncs jo crec que convidem a tothom, no?
Que vingui per Sant Pere primer,
per després,
el que veig del Carme.
Està tothom convidat.
a part de les festes aquestes que estem comentant,
i que hem parlat de Tarragona,
aquesta setmana també hi ha activitat marítima a Cambrils,
perquè es porta a terme la segona trobada de Bara Llatina,
que és des de Sant Joan fins a Sant Pere.
I fan tota una sèrie d'activitats,
i fan també regates.
Ve el Rafael,
que és una embarcació tradicional de Palamós,
que estarà al port de Cambrils,
al port pesca de Cambrils,
i tots els nens que vulguin fer tallers didàctics
vinculats al món de la mar,
hi haurà exposicions vinculades també amb el món de la mar.
Avui aquesta tarda crec que inauguren una exposició
relacionada amb embarcacions també a Cambrils.
Vull dir que són dies que tots els barris mariners
estan de festa major i estan plens d'activitats.
Doncs ni que nosaltres pel que fa al programa
tanquem avui la secció que hem dedicat cada dimecres
a parlar del mar.
No patiu, perquè en els ja tardes d'estiu
no en el mar d'una secció,
però sí de tant en tant anirem cobrint tots aquests actes
que fan referència a la mar
i que total, fet i fet, s'intensifiquen,
com deia la Mercè, ara en temporada d'estiu.
Jordi.
Sí, el que volia dir és que estem ara els pescadors,
no de Tarragona, sinó de tot el Mediterrani,
els altres puestos no els conto,
però sobretot el Mediterrani,
en una època molt baixa.
El preu del peix el paguen molt barat,
el preu del gasoil és una animalada,
no podem pagar-lo.
Si no s'arregla una miqueta això,
no ho sé, però ja se n'ha anat molta gent,
moltes barques estan presentades per desguàs,
ho tenim, encara que jo he sigut aquí,
ric una miqueta i hem de...
Hem de treure ferro, no?
Hem de tindre una miqueta d'humor.
Ara el pescador, si no s'arregla,
ho tenim molt malament.
Jordi, no tenim gaire temps,
de fet, hem d'anar tancant la secció.
De qui depèn això?
A qui hem de fer aquesta crida reivindicativa?
Jo crec que el govern s'ha d'adaptar
que el peix nostre no pot anar tan barat com va,
perquè tota la vida,
quan el gasoil ha pujat de preu,
automàticament el peix també pujava una miqueta de preu
i una cosa compensava amb l'altra.
Ara ha sigut al revés,
el peix nostre ha baixat amb picat
i el gasoil ha doblat el preu o més.
Doncs, quan vagin a comprar peix la gent,
que diguin que volen peix de Tarragona
o peix de la costa,
que no se'l barregin,
que demanin les etiquetes
i que vulguin peix de la costa.
És el granet de sorra
que a nivell de dia a dia, no?
Nosaltres podem aportar cap a millorar
tota aquesta feinada que feu als pescadors.
Jordi, Albert, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos en aquest darrer programa.
Que us vagin bé les celebracions
i de cara a la temporada que ve
jo crec que heu de tornar a estar per aquí.
Mercè, no sé si ens queda alguna cosa per dir.
Moltes, no? Però vaja.
Bones festes majors.
Crec que seria el que s'hauria de dir, no?
Moltes gràcies, Mercè Tuldrà.
A vosaltres.
Una altra vegada i fins la temporada que ve.
Jo sí.