logo

Arxiu/ARXIU 2005/JA TARDES 2005/


Transcribed podcasts: 460
Time transcribed: 6d 0h 13m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Amb l'Andrés portem tota la setmana pendents de si el tondo s'estavella o no s'estavella,
si la Niki arriba a temps, a veure què passarà.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Abans, però...
Em permets que et digui la pel·lícula que passàvem aquest vespre a l'antiquari?
Sí, sí, sí.
Mira, a partir de les 10 del vespre, a la sala d'art de l'antiquari del carrer Santana número 3,
a la sessió de Cineclub, passem a una pel·lícula dirigida per Fritz Lang,
que es diu Encuentro en la noche.
És una magnífica pel·lícula dramàtica que va interpretar, donat compte,
Barbara Stangwich, Robert Ryan i Marilyn Monroe, entre altres.
Una bona pel·lícula, uns bons actors, un bon rato de cinema.
Aquesta nit, i de manera gratuïta, a l'antiquari a les 10.
Si vols vindre, estàs convidada tu i tot el que vulgui vindre.
Doncs vinga, jo tinc referències bones d'aquesta pel·lícula.
Per això.
I el Fritz Lang.
Ja ho saps.
Això és un bon director.
Que està doblada, subtitulada...
No, no, està parlada en castellà.
Molt bé.
Està parlada en castellà, sí.
Bé, i ara, si vols, parlem d'aquesta emoció, intriga, suspens,
i aquesta sèrie de coses així que estem projectant en aquest cinema imaginari.
Niki, l'aprendit de Bruja.
Bé, ahir vam acabar que el dirigible que ha sigut desplaçat del seu enclauament
per culpa del fort vent que s'ha girat,
ha anat arrencant totes les amarres que estaven subjectant-lo a terra.
Una, l'última que quedava, estava aguantada per molta gent,
que al final l'han hagut de deixar anar,
però hi ha hagut un xiquet tondo, aquest amiguet de la Niki,
que s'ha quedat aferrat i quan s'ha donat compte ja era massa alt el dirigible
per deixar-se anar del cable, de la corda que pugui haver.
El vent s'estan portant cap a la ciutat el dirigible
i al final el dirigible topa contra el campanari del rellotge de la ciutat,
que està a la part alta de tot d'aquesta ciutat,
i cau perquè primer va inclinat,
perquè porta el pes d'un cotxe de la policia,
perquè la punta d'aquest cable s'ha enredat amb el paraxocs del cotxe.
Però el paraxocs desprèn el cotxe,
millor dit, es desprèn el cotxe del paraxocs
i cau el cotxe avall.
Al faltar-li aquest pes,
automàticament el dirigible comença a agafar una estabilitat normal,
que és horitzontal,
i al topar contra el campanari,
la part de darrere, la proa,
s'arrepenge a sobre les cases altes que hi ha pròximes al campanari.
Bé, aquesta és una situació una miqueta,
en fi, ja alentadora en aquest aspecte,
però, i tondo,
el pobre xiquet que està enganxat amb el cable.
A més està al final de tot el cable i a punt de relliscar.
S'està arribant a alliscar,
mica a mica,
però esclar, la seva força apretant amb les mans
no té més possibilitat que aquesta.
mentrestant,
Niki ha aconseguit agafar una escombra d'una escombriaire que hi ha per allà
i, pensant que els seus poders fallen, els seus poders mentals,
intenta posar tota la seva voluntat, la seva força,
per aconseguir fer volar aquella escombra i ho aconsegueix.
Lògicament, la falta, una altra vegada,
de pràctica de concentració i energia forta
fa que amb el seu vol vagi topant contra una ximeneia,
contra una façana,
contra les antenes de televisió,
en fi, és un desastre el vol que porta la xiqueta.
Però sembla que comença ja a dominar l'escombra, el vol aquest.
Mintrestant, la televisió i els locutors de ràdio
van retransmitint d'una manera molt dramàtica el sucés.
De sobte, ells encara no han vist qui s'apropa cap allà
perquè no es veia fins ara,
només es veien amb el noi, amb el tondo,
penjant del cable.
Escoltem què és el que diu el locutor.
Algo se acerca volando.
¿Es un pájaro?
No, no, no es un pájaro.
Es una niña.
¡No!
Es esa joven bruja que asciende por el cielo.
Vuela en un estall.
¡Oh, Dios mío!
¡Vuelas a rescatar al muchacho!
¡Vuelas a rescatar al muchacho!
¡Ánimo, Niki!
La televisió està transmitint el vol de Niki.
En casa de les dues balletes
i a casa d'Osono i el seu marit, el forner, a la botiga,
van veient les diverses persones,
anem veient les diverses persones que coneixen en Niki
i segueixen l'acció per la pantalla dels seus televisors,
donant cadascú a casa seva uns ànims de tot cor
a l'esforç de la bona bruixeta
amb un vol una miqueta irregular.
Niki no acaba de dominar el vol.
Intenta apropar-se a Tondo estirant la mà per agafar-lo,
però no ho aconsegueix.
Passa de llarg.
L'escombra no l'aconsegueix dominar.
Amb els seus contínuos intents,
provoca una altra vegada una baixada en picat,
per exemple, si així pot passar pel costat de Tondo i agafar-lo.
¡Nikki!
¡Tondo!
¡Está intentando alcanzar al chico!
¡Aguanta! ¡Ya queda poco!
¡Vamos!
¡No te rites! ¡No te rites! ¡No te rites! ¡No te rites!
La cara de Tondo reflexa tot l'esforç alitzat.
Una sensació de conformitat
sembla que surti de la seva semblant.
La mà que apreta al final del cable queda buida
i cau cap a terra de la ciutat
que ha vist la seva tràgica aventura.
¡Lo tienes! ¡Ha salvado al chico!
¡Nunca había visto algo tan sorprendente!
Niki es llença en busca de Tondo.
La gent queda muda d'espant.
Però Niki aconsegueix agafar Tondo
i a poc a poc va baixant.
Els bombers corren amb la gran lona
posant-la a sota de la parella
per si els hi falla alguna cosa.
La escoba que ha utilitzado es mía, mi escoba.
¡La ha conseguido! ¡Qué niña tan maravillosa!
¡Qué valiente ha sido!
Desde luego que ha sido su día.
¿Será mejor que llames a la matrona, cariño?
Creo que ha llegado la hora.
¡Oh, Dios mío! Voy enseguida.
Ozono comença a tindre símptomes del part.
El marit surt corrents per atendre la situació.
S'ho pega amb un tamboret, està a punt de caure,
però surt corrents a buscar la furgoneta.
Mentre, en el carrer, un gat negre
s'està colant entre les cames de la multitud
fins a arribar al costat de Niki.
És Gigi que li parla i salta als seus ombros.
Un periodista, un reporter micròfono en mà,
desitja unes paraules de Niki.
Però és Gigi qui li diu
¡Miau!
Amb un somriure una miqueta còmplis de Niki
que li fa una miqueta de carantonyes
a la seva galtona
amb el costat del seu llum al gatet.
¿Puedes oírme?
¡Que no lo contamos!
¡Pero entonces llegó el amigo!
¡Niki pasa!
¡Vaya!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
I així arribem al final feliç d'aquesta pel·lícula
i ara veurem, ha passat ja un temps,
i ara veurem a Tondo volant amb un aparell amb ales ajustades,
amb aquella bicicleta que abans només tenia una hèlice
i va amb una espècie, ja dic, d'ales tipus delta
i a base del pedaleig aconsegueix el seu gran desig,
poder volar.
Van per terra durant un rato, els segueixen els seus amics,
uns amb cotxe, uns altres amb bicicletes normals,
Niki li segueix amb el seu vol muntada amb la seva escombra que ha tornat a refer.
Mentre veiem el feliç vol d'aquests amics que van deixant amb els altres a la carretera,
però ells se'ls van enlairant d'una manera majestuosa,
escoltem la música i cançó que posarà fi a la pel·lícula Niki, l'aprendit de bruja,
però veiem llavors a Ozono com està observant, esclar, hi han passat uns dies,
el vol de Niki i Tondo mentre el seu marit al costat està donant el biberon al bebè
i amb un mur, aquell mur veí de la senyora del costat on hi havia el gatet blanca i al costat de l'habitació de Niki,
està Gigi amb la seva gateta blanca i al seu costat dos gatetes blanques i un gatet negre,
igual que el seu papà.
Escoltem mentre es va acabant la pel·lícula, però no tanqueu la ràdio, queda un detall final, escoltem la música.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit