Música
Quan passen dos minuts de dos quarts de nou del vespre segueixes a la sintonia de Tarragona Ràdio i això és el Nom Viguis amb Històries, el programa de divulgació històrica realitzat des d'aquí, des d'aquesta casa, Tarragona Ràdio.
I avui els estels ens han dit que és possiblement obtenim tots els números per fer el pitjor programa del Nom Viguis amb Històries, ja que un duende, un ésser màgic de la informàtica s'ha carregat part del nostre programa.
Però bé, tirarem endavant, no, Manel?
Improvisarem, no?
Improvisarem, no?
Parlem del que sigui.
Jo confio en tu.
Tu confies en la meva memòria retentiva, que encara ho tingui gravat aquí al cervell?
Sí, home, sí.
El que tenia que dir?
Sí, segur.
En fi, coses de la informàtica.
Molt bé, benvinguts, no en vinguis amb Històries. Tot seguit al nostre sumari.
No en vinguis amb Històries, aquesta setmana.
Com sempre, el nostre esquema no varia gaire. Comencem amb les efemèlides, en aquest cas quatre, que veurem tot seguit.
El nostre monogràfic, o el petit monogràfic, estarà centrat en els fets revolucionaris de 1848 a París, la darrera revolució burgesa de la història, podríem dir.
Tot seguit, la nostra història, on el Manel ens parlarà del moussoleu de Sant Celles.
Les curiositats de la història ens transporten cap a Califòrnia i la febre de l'or.
Les nostres notícies habituals de cada setmana, i avui no tenim llibre, però tampoc, normalment no entra, doncs, cap problema.
Afemèrides
Què va succeir tal dia com avui?
En concret, de l'any 1204, els croats de la quarta croada saquejaven la ciutat de Constantinople.
Era també una de les grans pors d'aquella ciutat, cada vegada que s'aprovaven les tropes, que en teoria havien d'alliberar Terra Santa.
I que es van quedar mitant en camí, no?
Van quedar, van dir, és més fàcil Constantinople, una ciutat que havia aguantat gairebé mil anys.
Doncs, bé, un altre 12 d'abril de l'any 1654, Anglaterra es van accionar Irlanda i Escòcia,
i va formar el que encara es coneix com la Gran Bretanya.
Molt bé. També tal dia com avui, de l'any 1961, la càpsula soviètica Vostok I era llançada a l'espai amb Yuri Gagarin a bord.
Era el primer ésser humà que va estar en òrbita al voltant de la Terra.
El seu viatge va durar aproximadament uns 108 minuts.
I és curiós perquè el 12 d'abril deu ser una data que els agrada, no?, al món de l'espai, no?
Perquè també va ser un 12 d'abril, en aquest cas, de l'any 1981,
que es va produir el primer llançament del transbordador espacial nord-americà Columbia.
La primera nau que després d'orbitar tornava a la Terra, aterrant com un avió.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Com anunciàvem al nostre sumari, el nostre monogràfic d'avui tracta sobre els fets revolucionaris de 1848 a París.
1848, aquesta data tancava un cicle revolucionari que s'havia iniciat l'any 1789 amb la Revolució Francesa.
De sobte, per aquelles dates, estem parlant de la dècada dels 40,
quan tota l'Europa de la restauració semblava viure en pau,
una sèrie de sotracs es van produir als primers anys 30 del segle XIX.
Revolucions a França, Bèlgica, Polònia, Itàlia o Alemanya.
Revolucions i revoltes en demanda de majors quotes de llibertat o d'independència nacional,
enfrontaments socials, com les revoltes camproles d'Anglaterra
o la dels teixidors de seda a la ciutat de Lió.
I durant aquesta dècada,
molts van creure que s'iniciava a tot Europa una nova conmoció revolucionària tan profunda
com la de França l'any 1789.
Totes les esperances frustrades dels anys de la Revolució Francesa,
tots els errors acumulats per la restauració,
totes les limitacions de les reformes iniciades després de 1830,
més el malestar social produït pel desenvolupament del capitalisme a Europa,
que podríem resumir en una triple vessant d'explotació dels treballadors industrials,
l'empitjorament progressiu de les condicions de vida del sector artesanal,
les dificultats amb les que es trobaven els camperols
per ajustar-se a la forma com s'estava produint una segona revolució agrícola
cada cop més mecanitzada,
tots aquests fets van coincidir per desencadenar la gran explosió revolucionària de 1848.
La multiplicitat de causes explica la seva magnitud,
però també la seva ambigüitat.
Uns han anomenat aquesta revolució de 1848 com la primavera dels pobles,
però l'element nacionalista no sempre va ser vigent a tot arreu, a tot Europa.
Altres han parlat d'ella com la gran batalla de la lluita de classes,
que Marx i Engels anunciaven al Manifest Comunista,
però en general van ser més importants els enfrontaments al món rural
entre pagesos i senyors que entre el proletariat urbà amb la burguesia.
Les diverses protestes no van convergir en objectius unitaris
i els que defensaven la revolució van ser dividits i mediatitzats,
un fet que normalment sempre ha succeït en aquests tipus de circumstàncies.
Els grups dominats van veure que calia seguir
per la via de les reformes integradores i del paternalisme social.
I ho van fer tan bé que 1848 no va ser l'inici del canvi,
sinó el d'una fase de pau i assimilació
que va convertir l'Europa de la segona meitat del segle XIX
en un espai de pau social en el qual els governs van viure
sense els temors de l'esclat revolucionari
que havia atemorit els dirigents de la restauració.
El primer que s'ha de tenir en compte per entendre l'amplitud
i la simultaneïtat dels moviments revolucionaris
que van convergir l'any 1848
és l'existència d'una xispa que vivés al foc.
Aquesta xispa podrien ser les crisis agrícoles
que es van succeir de l'any 1845 a l'any 1847,
sobretot en productes com la patata i els cereals en general.
És famosa també la crisi de la patata a Irlanda, per exemple,
i l'augment dels preus de la major part dels aliments
del consum popular a causa, en part, també per aquestes crisis agrícoles.
La conseqüència immediata van ser els motins de subsistències
a diferents estats europeus com Holanda, Alemanya, Itàlia,
Gran Bretanya, Àustria, etcètera, gairebé a tot Europa.
A més a més, s'ha de sumar la crisi de les activitats industrials,
on també s'ha de tenir present la pressió de la mecanització de les indústries
i, en conseqüència, també la ruïna de les activitats tèxtils, artesanes
i el creixement d'atur a les ciutats.
Per una banda, els artesans, que es quedaven sense feina,
i després, per una altra banda, que la mecanització de certes feines
a les indústries provocava que aquelles indústries
no necessitessin tanta mà d'obra.
Però la crisi econòmica també va afectar la nova indústria mecanitzada
i els ferrocarrils que havien de transportar les mercaderies
i es va estendre també el camp financer
amb la fallida de les empreses que no podien pagar els seus deutes
i que alhora va acabar per arrossegar els bancs.
Això ens permet entendre
per què en aquesta època
es fan més ferotges les crítiques al capitalisme com a sistema
i per quina raó els radicals pensaven
en una nova forma d'organització
que fos més racional
i estalvies el patiment de les classes treballadores.
En aquest cas ja estem parlant del socialisme.
S'ha de deixar clar que la crisi econòmica
no va ser la causa immediata de la revolució
que es va iniciar quan les collites es tornaven a regularitzar
i quan els pitjors anys de fam havien passat.
Això sí, les crisis agrícoles i industrials
doncs van preparar el clima revolucionari.
La veritable xispa va sorgir del terreny polític
en concret dels fets que van tenir lloc a París
el febrer de l'any 1848.
I justament aquests fets seran el centre
del fil conductor del nostre monogràfic.
A França, la llarga etapa d'immobilisme polític
del govern Guissot havia aconseguit irritar
uns supositors al règim
que demanaven un sistema electoral més flexible.
La campanya contra el govern
es realitzava per mitjà de banquets revolucionaris
fins que Guissot va prohibir un
que s'havia de celebrar a París
el 22 de febrer de l'any 1848.
Els ciutadans i ciutadanes de París
es van mobilitzar en manifestacions hostils
contra el govern i contra el rei
i Lluís Felip, el monarca,
no va poder fer res per frenar una revolta
que a l'igual que va succeir l'any 1830
va portar la construcció de barricades
fins a l'assalt final del Palau Reial
que el sobirà havia abandonat minuts abans
quan iniciava el camí de fugida cap a la Gran Bretanya.
Tenim un document
que ens parla d'aquests fets en concret.
És el relat d'un periodista anònim
publicat al diari L'Il·lustració
i on aquest periodista anònim
explica els fets de la revolució de 1848 a París.
és interessant i també fixar-se
com reacciona la població
que entra dins de les Tulleries,
dins del Palau Reial
i quines són les seves accions.
La Guàrdia Nacional
penetra al pati de les Tulleries.
El poble es precipita sobre ella
i es llança,
ebri de la fumera del combat,
aquest palau del qual
ja havia fet fora
en una sola generació
a tres dinasties.
Entra com un espetec
destrossant-ho tot al seu pas,
gerros, miralls, aranyes,
vellut, cortines de seda,
o trenca i ho destrossa tot
i llença els papers i els vestits
juntament amb els mobles
per les finestres.
Per al poble,
tot aquest decorat
és la realesa materialitzada,
destruint-la,
destrueixen la idea.
Després es repeteix
el joc del tron,
iniciat el 1830
i continuat el 1848.
Cada persona
s'asseu per torns
al seient de vellut
amb cordons d'or.
Diu la seva
i cedeix el lloc a un altre.
Mentre la reialesa
escapa en un cotxe de lloguer,
ells juguen al rei destronat.
De sobte,
ressona una descàrrega.
És el busc de Lluís Felip
que vola fet pedaços.
La monarquia
acaba de ser executada
en efigi.
S'ha de dir
que el torrent
es va detenir
davant certes consideracions.
La cambra de la duquesa
d'Orleans
no van ser franquejats.
És situar
un centinell
a la seva porta
i la multitud
es retirar,
no desitjant
que la seva venjança
caigués sobre una dona
que no havia intervingut
en els actes
de la política reial.
L'autor
d'aquestes línies
que havia entrat
al Palau
per curiositat
per assistir de prop
a aquest melancòlic
espectacle
va veure
recolzat
sobre una de les finestres
de la sala
dels mariscals
un home vestit
amb brusa
que fumava
tranquil·lament
una pipa
sense preocupar-se
pel que succeïa
al seu voltant.
Sap vostè
per quina raó
m'he instal·lat
a la balustrada
d'aquesta finestra
em va dir
amb un somriure
escèptic
és que he recordat
que havia fumat
ja en aquest mateix lloc
l'any 1830
a cada safarranxo
vinc a fumar
aquí
és el meu privilegi
ni l'hi expliqui
a ningú
o potser
en la propera revolució
algun intrigant
podria
prendre'm el lloc.
Aquella nit
hi va haver ball
a les Tulleries
el poble
que durant el dia
havia esquinsat
el tron
i trencat
el baldequí reial
va ballar
al ritme
del piano
de la duquesa
de Nemurs
però
aquest mateix poble
que havia llançat
per les finestres
els mobles preciosos
no va agafar
res de valor
per a si mateix
va respectar
l'or
la plata
i els diamants
homes
espellifats
muntaven guàrdia
davant
aquests tresors
i es va fer
justícia
sumària
amb alguns lladres
sorpresos
amb les mans
dins del calaix
se'ls va fusellar
ràpidament
amb un cartell
sobre el pit
on es podia llegir
mort els lladres
quan el poble
es retirà
del palau
només s'emportava
un moble
el seient del tron
és curiós
aquest text
com ens parla
per una banda
de com entra
el poble
dins del palau
de les Tulleries
com destrueixen
la idea
de la monarquia
com juguen
el joc
del tron
juguen
el rei
d'estronat
cadascú
té el seu
tor de paraula
etc
com tenen
també
cert respecte
per alguns
membres
de la reialesa
l'anècdota
també és curiosa
del senyor
que simplement
s'està
en una finestra
i
doncs
perquè ja havia estat
en aquella mateixa
finestra
l'any 1830
l'home
simplement
veia
a recordar
el que havia fet
diu
és el meu privilegi
quan hi ha una revolució
ell entra al palau
en aquella finestra
i es fuma una pipa
i després
com
sobtadament
la població
respecta l'or
la plata
els diamants
etc
i l'únic
que s'emporten
és el seient
del rei
el tron
respecte també
davant la pressió
que si agafa
alguna cosa
la fusellet
els fets
de 1848
es van produir
amb tanta velocitat
que van estar a punt
al igual que
va succeir
l'any 1830
de desbordar
els polítics
de l'oposició
el 24 de febrer
el poeta
Alfons de Lamartín
es va trobar
amb la responsabilitat
de dirigir
el moviment revolucionari
una responsabilitat
per la qual
no estava preparat
Lamartín
va procurar
amb la república
i formar un govern
bastant moderat
que incluïa
a tres radicals
al mateix temps
es van crear
institucions paral·leles
per ocupar-se
dels problemes
del treball
la més espectacular
d'aquestes comissions
va ser la comissió
del Luxemburg
que havia d'investigar
les condicions
de treball
proposar reformes
quines reformes
quines reformes
en general
doncs serien
bé
es va abolir
per una banda
la subcontractació
i per una altra banda
la jornada laboral
es va fixar
en 10 hores
per la ciutat de París
i en 12 hores
a les províncies
o sigui
estem parlant
que l'any 1848
van eliminar
la subcontractació
això que avui en dia
és tan normal
i després també
la reducció
de la jornada laboral
cap a 10 hores
a més a més
de proposar reformes
s'arbitraven
les disputes
laborals
o es van crear
tallers nacionals
i això dels tallers nacionals
de què es tracta?
els tallers nacionals
doncs
a veure
eren centres
de treball públic
amb els que
els revolucionaris
esperaven donar feina
als aproximadament
120.000 aturats
però que amb el temps
doncs
es van convertir
simplement
en institucions
de beneficència
al no poder
competir
amb la indústria privada
en part
té la seva lògica
amb el temps
també van desaparèixer
el mes d'abril
del mateix any
de 1848
es van celebrar
pressuradament
unes eleccions
per sufragi
universal masculí
i això del sufragi
universal masculí
votava tothom?
no
tots els homes?
no, no
votaven tots els homes
això sí
hi ha diferents tipus
de sufragis
seria
sufragi sensatari
o restringit
que no vota tothom
i en aquest cas
universal masculí
són els homes
i gràcies a aquesta mesura
o a la presentació
de les eleccions
per sufragi
universal masculí
es va passar
a França
de votar
250.000
persones
a 8 milions
de votants
imagina't
fet que va provocar
que els grups radicals
no es poguessin organitzar
i la seva derrota
va ser absoluta
la cambra
de 880 diputats
apareixia dominada
per 500 republicans
moderats
i 200 sorleanistes
mentre només van sortir
escollits
un centenar de radicals
i socialistes
entre els quals
només hi havia 30 obrers
i no hi havia cap pagès
aquests resultats
van donar confiança
als moderats
que van posar punt
i final
a les concessions
poc després
s'aprofita una manifestació
obrera
contra el Parlament
per empresonar
alguns líders revolucionaris
es va prescindir
del socialista
Luis Blanc
es liquidar
la comissió
de Luxemburg
i es van tancar
els sellers nacionals
la resposta
van ser
tres dies
de revolta obrera
a París
en concret
del 23 al 26 de juny
les estimacions
dels que
van sortir al carrer
a manifestar-se
van entre les 15.000
i les 50.000
persones
s'obrers
que es van llançar
a una nova revolta
que arribava tard
i que va ser
aixafada
de forma sagnant
en el combat
entre aquests
tres dies
del 23 al 26 de juny
del 1848
van perdre la vida
500 insorrectes
però un cop finalitzada
la revolta
els supervivents
van ser casats
per tota la ciutat
de París
i uns 3.000
van ser assassinats
a sang freda
els més afortunats
12.000 d'ells
i elles
també tot s'ha de dir
van ser detinguts
i uns 4.500
van ser impersonats
o enviats
a camps de treball
a Algèria
és a dir
ben lluny
cap a les colònies
així
la revolució francesa
de 1848
en resum
la podem presentar
com una obra
en dos actes
el primer va ser
com una còpia
de l'aixecament
de 1830
burgesos i classes populars
van compartir
la lluita darrere
de les 1.600 barricades
a aixecades a París
i les coses
com afirmar
la contestat de Gould
es van fer amablement
i amb cortesia
el segon acte
d'aquest drama
o d'aquesta obra
està protagonitzat
per la segnada
derrota
de la revolta popular
al mes de juny
i significar
la fi de tota esperança
de col·laboració
interclassista
segons
Alexis Toqueville
en els seus records
sobre la revolució
de 1848
feia les següents reflexions
hi va haver revolucionaris
pitjors
que els de 1848
però no crec
que mai
n'hi hagi hagut
de tan babaus
no van saber
ni utilitzar
el sufragi universal
ni prescindir-ne
si haguessin celebrat
les eleccions
immediatament
després del 24 de febrer
quan les classes altes
estaven encara
atorpides
pel cop
que acabaven de rebre
i quan aquest poble
estava més aviat
sorprès
que descontent
haurien obtingut
possiblement
una assemblea
conforme
als seus desitjos
si s'haguessin
apoderat
intrepidament
de la dictadura
haurien pogut
sostenir-la
durant cert temps
però es van entregar
a la nació
i al mateix temps
van fer
tot allò
que era
més adequat
per allunyar-la
d'ells
la van espantar
amb l'audàcia
dels seus projectes
semblaven
haver-se consagrat
a resoldre
un problema
insoluble
a saber
governar
per la majoria
però contra
el gust
d'aquesta
al mateix temps
que a París
boia
la revolució
es va estendre
per tot Europa
ciutats
com Viena
Múnich
Colònia
Berlín
Frankfurt
Praga
Sicília
Nàpols
Milà
Turí
Roma
etc
van tenir
també els seus
esclats
revolucionaris
entre la primavera
i l'estiu
de 1849
les revoltes
es van anar
apagant
i només la burguesia
havia aconseguit
els seus objectius
polítics
encara que semblava
que havia sortit
en part derrotada
es va abolir
el feudalisme
en aquells països
on encara era vigent
sobretot
a l'imperi austríac
i a la major part
d'Europa
hi van haver
règims parlamentaris
amb constitucions
moderades
i sistemes electorals
sensataris
o restringits
els que van sortir
perdent
van ser les forces
socials
que tractaven
de portar
la revolució
més enllà
dels objectius
de la burguesia
quan els radicals
de 1848
demanaven
el sufragi universal
és a dir
que tothom
pogués votar
era per transformar
la societat
i per lluitar
contra les noves
formes d'explotació
del món contemporani
així a la defensa
de la propietat
privada
com a pilar bàsic
de l'ordre burguès
oposaven
el dret
de tots els ciutadans
al treball
i la subsistència
alhora
que criticaven
la irracionalitat
del sistema
capitalista
i defensaven
el socialisme
aquests crits
però no es van
sentir de nou
fins l'any 1871
i les revolucions
ja del segle XX
el cicle revolucionari
iniciat el 1789
havia arribat
al seu final
l'any 1848
la burgesia havia aconseguit
els seus objectius
i en el futur
no tornaria a haver-hi
més revolucions burgeses
però això
això
ja és una altra història
avui parlarem
del mausoleu
que hi ha
a Constantí
al poble Constantí
el mausoleu
de Sant Celles
que és un edifici
pot ser
una mica
desconegut
a la ciutat
malauradament
però que
sense cap mena
de dubte
és un dels edificis
funeraris més importants
de tota la península
ibèrica
se tracta
d'una
d'una vila
o d'un establiment
rural urbà
rural romà
que
a partir del segle
primer abans de Cris
en època republicana
ja funcionava
i que
potser
no hagués passat
a la història
si no hagués sigut
perquè
a mitjà
segle IV
s'hi van fer
unes importantíssimes
reformes
en què
es va aixecar
tota la part
que es conserva
actualment
i que inclou
una gran sala
coberta
per una
gran cúpula
és de fet
l'únic edifici
de tota Espanya
que
romà
que conserva
la seva cúpula
i a més a més
aquesta cúpula
té la peculiaritat
d'estar
decorada
amb uns
magnífics
mosaics
de molta qualitat
que presenten
diversos frisos
amb escenes
tant del
nou testament
com de l'antic testament
també algunes referències
a personatges
pagans
com
personificacions
de les estacions
i també
unes interessants
escenes
de casa
on
sembla que apareix
també la figura
del personatge
que hauria fet
construir
tota aquella edificació
sembla ser que va ser
destinat a
un soleu
sobretot
això se sap
pel fet
que hi ha una cripta
sense cap sarcòfag
però que hauria estat
habilitada
per l'enterrament
els historiadors
no s'acaben
de posar d'acord
sobre
qui va estar
o qui va poder estar
enterrat
en aquest edifici
tan important
alguns parlen
que va poder ser
l'enterrament
de Constància II
que va ser fill
de l'emperador Constantí
que va morir
cap a l'any
cap al 350
a la Gàlia
però
no se sap exactament
altres diuen
que si
podia ser
d'un bisbe
o d'un personatge local
que hauria tingut
molt de poder
en aquella època
és un edifici
com dic
potser
no gaire conegut
però que val la pena
que la gent ho visite
perquè
queda sorpresos
per tots els mosaics
que estan en part
deteriorats
però que sí que
deixen veure
un gran nombre
de figures
i que és
realment molt interessant
una bona visita
i ben a prop de Tarragona
no en vinguis
amb històries
curiositats
i mentre Europa
esclatava
en diferents revoltes
el gener de 1848
es va anunciar
el descobriment
d'or
a Califòrnia
estem parlant
d'Amèrica del Nord
amb aquesta notícia
es va iniciar
una de les majors
febres de l'or
de la història
la població de Califòrnia
va passar en un sol any
de 1.500 persones
a 100.000
molts d'ells
bandolers
lladres estimadors
gent de mala vida
en conseqüència
també s'inicia
el caos
i l'anarquia
i el govern federal
mexicà
envia una força armada
per restablir l'ordre
va resultar inútil
ja que tota la tropa
va excertar
un íns al nombrós
grup de buscadors d'or
aleshores
el govern mexicà
envia un vaixell de guerra
del que desembarcar
una companyia sencera
que cruçament
també va desaparèixer
i una es pregunta
Mèxic
per què Mèxic
Califòrnia
és que
Califòrnia
per aquella data
doncs encara era
era mexicana
i si no recordo malament
va ser aquell any
precisament
que va passar als Estats Units
sí sí
les guerres entre
Mèxic i Estats Units
doncs es van produir
entre el 1846-48
i pel tractat
de Guadalupe-Hidalgo
els Estats Units
es van quedar
a Nuevo México
Arizona i Califòrnia
Notícies
i a quatre minuts
del punt i final
del No en vinguis en història
sembla ser que les coses
no estan sortint tan malament
encara que els virus informàtics
o el que sigui
ens hagin fet avui
una mala passada
jo crec que
un notable alt
per ara
no tenim el problema
sí
inclús no ho digués més
que no es nota realment
no es nota realment
perfecte
què portem de notícies
notícies
a mi m'ha sobtat
totes les revoltes
que hi ha hagut a la Xina
en contra del govern de Japó
i tot a causa
d'una interpretació
que part de la societat japonesa
està realitzant
sobre la seva propria història
podríem parlar
que la història
o la interpretació
de la història
com a font de conflicte
es veu que ja
estan a punt de publicar un llibre
en el qual
les intervencions japoneses
sobre territori continental
i asiàtic
és a dir
en concret
sobre la Xina
no parlen
sobre expansionisme
colonial
ni sobre les massacres
i totes les massacres
que van haver
i el poble xinès
el que va estar somers
i el poble xinès
doncs s'està revoltant
o com a mínim
està dient la seva
també hem de tenir en compte
que
ni el govern
ni l'imperi xinès
en el seu moment
eren sants
ningú ha sigut sants
suposo
però bé
és la qüestió aquesta
de la interpretació
de la història
que sempre és fàcil
de traslladar cap al costat
exacte
que faig
pot fer enfadar una gent
o una altra
jo també porto
una altra notícia
que fa referència
al centre d'estudis
de la batalla de l'Ebre
que hi ha
a Ganllesa
que ha ampliat
els seus metres quadrats
o les seues sales
d'exposició
en sales
on podem veure
tot tipus d'armament
de reproducció
de les trinxeres
que hi havia
de la batalla
de l'Ebre
i ara s'ha obert
una nova sala
que és la Vuitena
que fa referència
a les brigades internacionals
a la presència
de les brigades internacionals
que a part de ser
molt important
durant la guerra civil
va ser també
molt important
sobretot
a la batalla de l'Ebre
de fet
Ganllesa
va estar a punt
de ser presa
per tropes
de les brigades internacionals
a finals de juliol
de l'any 38
i ara
en aquesta sala
podrem veure
una gran quantitat
de fotografies
i documents
de l'època
sobre les brigades
una nova forma
de recuperar
part de la memòria històrica
de tot país
sí, s'està recuperant molt
la memòria històrica
sobretot
la zona de la Terra Alta
en molts projectes
que s'estan fent
també és un incentiu
pel turisme
també
això el fa
suposo
bàsicament
però bueno
que ho sàpiga
la gent que estigui
interessada
cap a Gandesa
Arribem al punt final
del No en vinguéssim històries
sí
bé
fins la propera setmana
perfecte
en Jordi Ximeno
Manuel Magí
el control tècnic
i també ha dit
unes parauletes
al nostre monogràfic
la Núria Cartanyà
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
no en vinguis amb històries
a Carragona Ràdio
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
a Carragona Ràdio
Alsim Eri congrats
agona
i el pèndol de la història
a Carragona Ràdio
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
a Carragona Ràdio
i el pèndol de la història
a Carragona Ràdio
i el pèndol de la història
a catch Anjil