Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Hem de continuar, no?
Si vols, sí.
Hem de dir que portem ja gairebé dues setmanes parlant d'una pel·lícula,
sentint la seva banda sonora,
i a més a més anem explicant una mica el contingut.
Jo estic ja com neguitosa,
perquè a veure si la descobreixen a la Lili,
si el Rock Hudson de més s'assabenta...
Allà et vas enterar que el servei francès d'intel·ligència
comencen a sospitar que...
Sí, per això que ens havíem quedat a la vela a la boca.
O l'Àrabi, en fi, pugui passar informació amb els elements.
Però abans de continuar, Andrés,
m'has de dir que avui és cinema.
Sí, avui sí.
Avui a les 6 de la tarda hem d'anar a on?
Mira, avui hem d'anar al Cine Club de l'antiga audiència.
A les 6 de la tarda, d'aquí una miqueta, eh?
Sí, sí, d'acord.
Ja podeu començar a agafar els autobusos, que ja és cap allà.
I els cotxes, si voleu.
I a les 6 de la tarda comencem la pel·lícula
dins el cicle Literatura i Cinema,
una pel·lícula d'Edgar Neville,
una pel·lícula espanyola,
i que va escriure també Edgar Neville.
Encara que no ho conegui, tothom va fer molt bones obres, també.
La pel·lícula és una curiosa pel·lícula
molt bonica, per cert, de costumbrisme,
que és Micale.
Què és Micale?
Doncs això, simplement, a finals del segle XIX,
comença a explicar la pel·lícula
els personatges que viuen en un tros de carrer determinat de Madrid.
Lògicament, les seves penes, els seus amors,
els seus problemes, les seves...
Emocions, les seves tristeses, els sentiments...
Exacte, el comerç que hi ha,
la persona aristocràtica, la persona més pobra,
i mica en mica va evolucionant i va explicant
el pas del temps d'aquestes persones,
les noves coses que es van posant
dins d'un argument molt bonic
i que està molt distreta i molt bé,
i que et fa pensar realment en els canvis de la vida.
I també, segurament, Andrés,
que potser ens sentirem identificats amb algun d'aquests protagonistes.
Doncs sí, perquè veus que comença a sortir el primer cotxe,
veus que comencen a asfaltar,
posant pedrat amb el carrer que abans era fang,
vas veient l'evolució d'una època que està ja bastant llunyana.
Això, aquesta tarda, a les 6.
A l'antiga audiència, a la plaça del Pallal,
sense número...
Número 3.
Ah, número 3.
Jo li posava sense número,
però com ja és tan fàcil de trobar,
dic segurament que no deu tenir número.
No cal que preguntin,
perquè no crec que es posin en una escala de veïns
o en un bar o qualsevol costó.
No hi ha problema.
Tornem a la pel·lícula?
Tornem a la pel·lícula,
que és Darling Lily,
una pel·lícula de Julie Andrews i Rock Hudson,
que ahir ens vam acabar,
que comencen a sospitar del major Larabi
de que algú està passant informació.
I resulta que és Lily la culpable.
Bé, el major Larabi, cansat,
torna d'una de les batalles aèries que hi ha
i li explica a Lily
a prop d'un perillós trobada
que ha tingut amb el baron Bon Richthofer,
que és el baron rojo,
el celeberrim baron rojo,
i té tres dies lliures per riure,
estimar i passar el temps amb ella.
En una de les escenes,
mentre estan sopant junts,
el tinent Castaggers,
Trombley Crure,
que és Laurence Percival,
company precisament del major Larabi,
i famós tant com per parlador,
parlant xin,
o el que li vulguis dir,
i també com per borratxo,
ho té tot aquest bon home, eh?
se'ls adjunta amb la companyia d'ells dos.
Quan comença a parlar a prop de l'operació secreta
Clips Z,
l'Arrabi el fa callar.
I la Lily ja estava ja,
tu prenent notes.
Com si fos una secretària.
I ell el fa callar.
Bé, així és com tenim aquesta altra nova escena.
Ja et tornes a deixar-me aquí,
tu és espelma,
mai m'hi ha dit.
Tornem a escoltar un altre tema musical
d'aquesta pel·lícula,
que està plena, plena de música fantàstica,
i sentim ara un tema musical
que va interpretar Henry Mancini,
compositor musical precisament d'aquesta pel·lícula,
amb la seva orquestra i els cors,
que el títol és el títol precisament de la pel·lícula.
Darling Billy.
Darling Lily
Is an angel from heaven
Come to see us
A little while
Stage door johnnies
Wait for her
Our boys encore her
They just adore her
Star
Darling Lily
Doesn't dream of
The heart she keeps on breaking
With just a smile
But you'd better
Just forget her
Toddle off
And let her be
Leave that darling
Darling
Living
To me
Alice
In the
In the
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És totalment recomanable!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No donem opcions!
Fins demà!